Potència de foc (IV)

Anterior

IV

Mirant fixament les anodines parets grises de la seva petita cel·la a bord del transport, en Makintay va decidir que almenys aquí el deixaven tranquil. Calculava el temps per la dispensació automàtica de les seves racions de cada vuit hores. Ja havia passat tres vegades. Semblava que el sistema d'impulsió del transport no estava en bona forma. Estaven fent freqüents parades i salts curts. A ell li semblava perfecte, no tenia cap pressa.

L'únic pensament positiu que va poder trobar va ser saber que havia convençut la Ketrian que ell no l'havia abandonat. Això, i l'expressió de la seva cara quan l'havia vist a la plataforma de la llançadora. Havia començat a sentir de nou, la vella espurna estava de tornada en aquests ulls encantadors.

En Mak es va sobresaltar quan la porta de la cel·la es va obrir amb un brunzit. En silenci, els guàrdies de les tropes d'assalt el van treure a empentes de la cel·la i el van conduir pel passadís fins a una petita habitació. El seu únic mobiliari era una cadira equipada amb grillons. Els soldats el van empènyer sobre ella, col·locant-lo de manera que les abraçadores electròniques es van activar, assegurant braços i cames. Després el van deixar sol.

Va esperar, cada vegada més nerviós. La porta es va obrir i va entrar la Ketrian.

-Ket -va dir amb alleujament.

-M'has ficat en un munt de problemes -va dir-. Em deus una.

-No estic exactament en condicions de concedir favors. -Es va adonar que ella no semblava capaç de mantenir-se quieta, retorçant les mans i donant passos per l'habitació, inquieta. Els músculs es marcaven en les seves galtes i en els avantbraços nus que es podien veure a continuació de la màniga curta del mico de treball. Els seus ulls brillaven febrilment i la seva pell mostrava un color groc verdós poc saludable-. Estàs bé? -va preguntar.

Ella es va aturar i el va mirar fixament.

-Bé? Oh, és clar, mai he estat millor. M'encanta rebre descàrregues atordidores, que em detinguin per interrogar-me, i que m'obliguin a abandonar la meva llar.

Ell li va aguantar la mirada.

-Ho sento, Ket. Realment ho sento.

-I se suposa que això ho arregla tot? -Li va donar l'esquena, es va agafar els colzes i va començar a tremolar de cap a peus.

En Mak va arrufar les celles. Ella havia passat per un mal moment, però ell havia estat amb ella en moments pitjors. Mai l'havia vist tan alterada. La seva postura i comportament li recordaven alguna cosa... o algú.

-Estàs segura que no estàs malalta? -va repetir.

Es va donar la volta.

-He estat vomitant des que vam sortir d'Hargeeva. Aquest vaixell està saltant tant que no puc suportar-ho.

-L'hiperespai mai t'ha fet emmalaltir abans. Potser és el xoc atordidor.

-No -Va tornar a donar passos per l'habitació-. Ja van arreglar això a la guarnició.

En Mak va sentir que un calfred li travessava. Ara recordava on havia vist símptomes similars.

-Ho van arreglar? Com?

-El Droide metge d'en Pedrin em va posar una injecció. Content? No l'hauria necessitat si no m'haguessis arrossegat a aquest embolic.

-No -va dir lentament-. No, no l'hauries necessitat. Has vingut aquí a demanar-me un favor?

Ella va assentir amb el cap i va començar a parlar, però el volum d'un sobtat gemec dels motors d'hipervelocitat va ofegar les seves paraules. Les mampares van cruixir transmetent la tensió, i a continuació es van estabilitzar de nou-. Maleïda gavarra d'escombraries. Probablement caigui a trossos abans de la propera parada. -Les llàgrimes van omplir els seus ulls-. I no crec que m'importi.

En Mak desitjava estar lliure per abraçar-la.

-Et van explicar això de l'Alikka? -endevinà. Ella va assentir amb el cap-. Dimonis! Ella era una dama. Et juro que no va patir, Ket. Les drogues van sobrecarregar el seu cor.

La Ketrian el va mirar fixament, amb la cara encara més pàl·lida que abans.

-De què estàs parlant? En Pedrin em va dir que encara estava sent interrogada.

En Mak va maleir.

-Porc mentider. Ho sento, Ket. No hi ha error possible. Estàvem a la mateixa cel·la. Jo... jo la vaig sostenir mentre moria. Ella estava parlant de tu, preocupada per tu. -La Ketrian va mirar-lo bocabadada, i després va començar a sanglotar. Impotent, no podia oferir-li cap consol-. Veus el que el teu Imperi fa a la gent?

-El meu Imperi? No és el meu Imperi. Mai ho ha estat.

-Treballes per a ells.

Els ulls blaus de la Ketrian van brillar amb pura fúria.

-Va ser la teva maleïda Aliança la que va matar l'Alikka. -Ofegà un sanglot-. En Pedrin em va dir que la deixaria anar si...

-Si jo et donava les respostes que vol?

Ella va assentir amb aire de culpabilitat.

-Jo només volia salvar l'Alikka.

-Au, Ket. No ho veus? Això és el que ella sentia. Ella volia salvar el seu germà, salvar totes les altres víctimes de l'Imperi. Assegurar-se que mai hi hagués un altre Alderaan.

Una ensordidora explosió va retrunyir a través de les plaques de coberta i va llançar la Ketrian a terra. El transport es va estremir i es va sacsejar com un animal en les seves últimes raneres. Llavors, de sobte, es van quedar molt quiets i en silenci. En Mak es va adonar que els motors havien parat. Estaven de tornada a l'espai real.

Va mirar-la, que es posava insegura dempeus.

-Estàs bé?

Ella va assentir amb el cap.

-Què ha passat?

-Crec que hem estat sabotejats. Solia transportar mercaderies al llarg d'aquestes rutes, estan plenes de...

-Pirates! -va cridar algú al passadís. Un aterrit alferes naval va treure el cap per la porta-. Estem sent abordats. Serà millor que torni a la seva cabina, senyoreta.

-Què passa amb ell? -La Ketrian va assenyalar-lo.

-Deixi'l. Tots els soldats han anat a proa per lluitar contra els pirates. Vinga, he d'acompanyar-la a la seva cabina. Doni's pressa.

-No puc -va exclamar-. Vaig caure i em vaig danyar el turmell. Ajudi'm. -El jove es va acostar i es va preparar per a sostenir-la, i després es va ensorrar a terra quan ella li va colpejar amb força amb alguna cosa que s'havia tret de la butxaca.

En Mak la va mirar. Ella va somriure nerviosa, va obrir la mà i va mostrar un tros de metall de color blau mat.

-El meu nou aliatge. En Pedrin em va dir que el mantingués fora de perill.

La nau es va estremir i es va sentir el so de metall contra metall quan els pirates van atracar. A continuació, una cacofonia de sons de batalla va ressonar pels passadissos.

-Treu-me d'aquesta cosa -va dir en Mak, lluitant contra els seus lligams. Ella va prémer l'interruptor d'obertura i ell va caure sobre la coberta. Mentre es trobava tirat en les plaques de la coberta, en Mak va advertir la pistola a la cartutxera de l'alferes inconscient-. Ja que estic aquí sota... -va comentar en Mak, recollint l'arma i posant-se després dret.

-I ara què? -va preguntar la Ketrian.

-Sortim d'aquí a corre-cuita i trobem una càpsula d'escapament. -Li va agafar de la mà i va tirar d'ella cap a la porta. Es va inclinar cap a fora, i va comprovar el passadís-. Net. Anem-hi.

-No, espera -va protestar ella-. Si algú et veu amb aquesta roba, et fotran un tret. -En Makintay mirà consternat la roba de presidiari de colors brillants. La Ketrian va assenyalar amb el cap a l'home inconscient-. Sembla més o menys de la teva talla.

En Mak va somriure.

-Aquesta és la dona que estimo. -Impulsivament, la va atreure cap a ell i la va besar.

-En serio?

-Sempre ho he fet -va dir intensament, sostenint la seva mirada-. Però primer he de treure't d'aquí.

-Ei -va dir ella rient, qui està rescatant a qui? -Un espasme de nàusees li va fer doblegar-se sobre si mateixa. En Makintay la va sostenir i quan la Ket es va trobar amb la seva mirada va veure por nua als ulls de l'home. Por per ella.

***

No havien arribat molt lluny quan es van adonar que haurien de trobar una ruta menys pública si no volien quedar atrapats en el foc creuat. Els imperials estaven perdent terreny ràpidament davant un rival millor armat i més ferotge.

-Què són? -va xiuxiuejar la Ketrian, mirant per sobre l'espatlla d'en Mak, ajupits en una alcova d'equipament anti-incendis coberta per les ombres.

-Els que semblen criatures escatoses de pantà superdesenvolupades es diuen ghawems -va dir-. Hem d'allunyar-nos d'ells. Deixaran anar gas metà de les seves motxilles. Ara que ho penso, probablement ja hagin inundat amb ell les cobertes superiors. Dimonis! Haurem de trobar alguns respiradors. Potser puc prendre'n prestat un d'un dels petits tipus blaus i peluts.

-Q-Què? -va quequejar mentre una altra onada de nàusees la travessava. Què li estava passant? Estava tremolant gairebé constantment. No estava tan espantada.

-Els myills -va explicar, dirigint-se a ella-. Són una mena d'esclaus dels ghawems. Fan tot el treball brut. Estaran a la rereguarda, i respiren oxigen. Espera aquí.

-Ni parlar. Vaig amb tu. -Va tractar de posar-se dreta, però va haver d'agafar-se a la mampara.

-No val la pena li va dir. Vaig a haver de tornar per aquí de totes maneres i tu necessites descansar. Dóna'm aquest ganivet. -Ella havia obtingut l'arma d'un tripulant mort i no semblava contenta de desprendre's d'ella-. No et deixaré desarmada -va explicar-. El necessito per deixar anar aquests perns. -Es va fer a un costat perquè pogués veure una coberta d'accés d'enginyeria a la mampara-. Si no m'equivoco, això s'obre a un veritable laberint de túnels que transporten tota mena de conductes. Estaràs fora de perill aquí dins. -Ella li va donar el ganivet, i moments després ell va deixar caure la tapa sobre la coberta. L'estrèpit que va fer quan va caure es va perdre en el soroll de fons de trets de blàster, explosions i crits. Va ajudar-la a pujar i entrar-. No et moguis. Tornaré.

-M-Més et val. -Allargà la mà i va tocar la cicatriu de la seva galta-. Vés amb compte.

Ell li va agafar de la mà.

-Estàs freda com el gel. Té, posa't aquest abric. -Es va treure el seu, l'hi va oferir a ella i va tornar a tancar la coberta d'accés. Després va desaparèixer pel passadís, amb la pistola a la mà.

***

Encongida al túnel negre com la peix, la Ketrian va esperar. El temps va passar i ella tenia cada vegada més fred, contenta de tenir l'abric d'en Mak, convençuda que això era l'únic que li impedia morir-se de fred. Segurament ell hauria d'haver tornat ja. I si no tornava? No, no l'abandonaria, mai ho havia fet. Ell va dir que l'estimava... Encara l'estimava ella a ell?

El so d'esgarrapades a la coberta d'accés la va omplir de terror. L'havien trobat els pirates? Es va agafar amb força al seu ganivet. La tapa va caure cap enrere, inundant el seu amagatall amb aire verdós i pudent.

-Ketrian? -la va cridar en Mak-. Estàs aquí?

-D'on s-si no...? -va tossir i es va ennuegar. En Makintay va pujar al costat d'ella i li va posar una màscara d'oxigen sobre el rostre. Ella va empassar aire pur i dolç. En Mak es va girar i la Ket va sentir tornar a col·locar la coberta d'accés-. Ei -protestà-, pensava que anàvem a marxar.

Els voltants de la Ketrian es van fer clarament visibles quan ell va encendre una vara de llum. Ella va parpellejar per a examinar-lo detingudament. Corria sang d'un tall superficial al front i tenia alguns nous cardenals afegits als vells. Diversos equips de supervivència d'emergència estaven lligats sobre el seu ara brut uniforme.

-Tinc bones i males notícies -va dir ell, fent un esforç evident per animar-la.

-Digues-me -va sospirar ella.

-Els Imperials no ens molestaran més, però totes les càpsules d'escapament s'han anat.

-Què? No podem quedar-nos aquí. Què farem?

-No tinguis por -li va picar l'ull-. Tinc un pla.

Ella va gemegar.

***

-Així que ja veus -va repetir en Makintay alguns minuts més tard-, tenim tots els subministraments que necessitem. Tot el que hem de fer és romandre aquí i escapolir-nos quan arribin a port.

Ella va arrufar les celles.

-Au, és clar. Sortim d'aquesta nau directes a algun enclavament pirata. Gran pla.

-Ei. -Li va llançar una mirada ferida-. No sabem si es dirigeixen a la seva base. Potser tinguin un comprador esperant en algun lloc.

-D'acord. -Tremolà amb més força-. Espero que no haguem de romandre aquí molt de temps. Fa molt de fred aquí dins.

-No fa tant fred, Ket -La seva veu sonava preocupada-. Estàs malalta. Si empitjores, vaig a haver d'aconseguir-te ajuda.

-D'ells? -va dir ella, bocabadada.

-Sí, per què no? Vaig fer alguns tractes amb el vell Uskgarv en els meus dies de pilot mercant.

-Uskgarv?

-L'estimat líder d'aquest grup heterogeni de pirates -va explicar-. Si no toquem terra en algun lloc en les pròximes hores, parlaré amb ell. No tens molt bon aspecte.

-Estàs boig? -va protestar ella-. No tenim cap poder de negociació.

-Ep, sí, el tenim -va dir en Mak en veu baixa-. Tu vals una fortuna per a l'Imperi.

-Rescat. -Ell va assentir amb el cap i ella va pensar en això-. Suposo, però ja no estic interessada a treballar per a ells mai més.

-M'alegro de sentir això -va dir. La va atreure cap a ell perquè recolzés el cap a la seva espatlla-. Has tingut altres ofertes últimament?

Ella va somriure.

-Una.

-I?

-I cada vegada té millor pinta. -Ell la va envoltar amb els seus braços.

***

La Ket es va despertar una mica més tard sentint-se més malalta que mai en la seva vida. Tremolant de febre, va mirar als ulls d'en Mak i va veure la seva pròpia por reflectida en ells.

-Què m'està passant? -Ella va veure com canviava la seva expressió-. Ho saps, no?

Ell va sospirar profundament.

-Tenia l'esperança de no haver de dir-t'ho. Ja he vist això abans, en desertors que arribaven a la Base Niu d'Àligues.

-N-No ho entenc.

-Verí, Ket. -Ella es va posar rígida per la por-. No passa res, hi ha un antídot. El problema és com portar-te a ell. Ens estem quedant sense temps. He d'anar a parlar amb Uskgarv. Han de tenir una mica d'això en la infermeria d'aquest transport. En Pedrin s'hauria assegurat d'això. Per si de cas hi havia algun retard a portar-te a Coruscant.

-M'ha enverinat?

En Mak va assentir.

-El droide metge, recordes? És el procediment imperial estàndard per evitar que les persones útils esdevinguin desertores útils o en presoners de l'Aliança saludables.

Pura fúria va inundar les venes de la Ketrian.

-Tant de bo li haguessin permès a Pedrin fer aquest viatge. Potser els pirates m'haurien deixat esquarterar-lo.

En Makintay va riure.

-Guarda't aquesta idea per a un altre moment. -Es va moure cap al accés-. Vaig a aconseguir-nos allotjaments millor.

 Següent