Segrestadors de naus (I)

Operacions Especials: Segrestadors de naus


John Beyer i Kathy Burdette 

Ja era gairebé l'alba, i l'activitat al port estel·lar semblava començar a relaxar-se. La Haathi estava asseguda en una de les torres de manteniment amb els seus peus sobre l'ampit de la finestra, supervisant l'asfalt amb un parell de malmesos macrobinoculars. Se suposava que no havia de ser-hi.

Tampoc hauria d'estar allí el nou metge, que l'estava posant nerviosa, i no en el sentit divertit i excitant, precisament.

-Disculpi, Comandant... Comandant? -estava dient ell, tirant-li de la màniga del mico.

L'atenció de la Haathi va romandre fixa en l'escena de sota: droides missatgers i carros d'equipatge automatitzats lluitaven per obrir-se pas entre ells, picallosos i rondinaires després d'una llarga nit de treball. Arreu se sentien els garranyics i els grinyols dels transports proveint-se, tractant d'aconseguir suficient combustible per aguantar un altre dia més. Sota les torres de guàrdia els tipus de seguretat es movien nerviosos, Ja que el seu torn estava a punt d'acabar i el seu relleu arribaria aviat.

Aquest últim factor era alguna cosa amb el que la Haathi comptava. Això era Zelos II, on la major part de la població estava composta per humanoides als que per una o altra raó la nit els aterria. Els guàrdies estaven més interessats en apinyar-se entre ells i mirar per sobre de les seves espatlles que en preocupar-se de gent que podria, diguem, estar a punt de trencar la llei.

Ara la Haathi necessitava situar a la resta del seu equip d'Operacions Especials. Va mirar la torre d'il·luminació més propera; la Morgan estava penjada de la passarel·la mitjançant una prima corretja, amb els seus llargs braços ficats fins als colzes en un panell d'accés. Segons l'horari previst.

La Haathi es posà els macrobinoculars a la falda un instant i va mirar l'YT-1300 estacionat en una badia d'atracada d'alta seguretat just al davant. Darrere d'ella se sentia uns espetecs constants; era el so d'en Jayme desconnectant clavilles de dades i intercanviant plaques de circuits a la subestació de seguretat. Estava reorganitzant completament els ordinadors de suport de seguretat perquè fessin la voluntat de l'equip, cortesia d'un joc dels plànols de les reformes del port estel·lar. Segons l'horari previst.

-Ei, Comandant! Comandaaant!

Llavors es va tornar.

-Què passa, Nord? Què? Queee?

-Hi ha un assumpte que m'agradaria tractar ara -va dir en Nord, jugant amb un dels guants del seu uniforme de tècnic robat.

-És important? Necessito que mantinguis un ull en la patrulles de seguretat. Si veuen la Morgan, tot això haurà estat per a res.

-Només vull fer-li una pregunta.

-I bé?

-Per què estem fent això?

Ho va dir amb passió, com si preferís dedicar el matí a menjar insectes de foc vius que a fer el que la Haathi tenia en ment. La Haathi va sospirar. Li havien assegurat que el tipus nou havia estat en diverses missions de camp abans de ser assignat al seu equip, però el seu cabell i les ungles -tota la seva actitud- li deia el contrari. Tan desesperada estava la Rebel·lió per aconseguir agents de camp?

-Hem tingut tres dies a l'hiperespai per parlar d'això, Nord -va dir, ajudant-lo a posar-se el guant-. Vols que t'ho digui per bilionèsima vegada? -Es va inclinar sobre ell i li va parlar lentament i suaument a cau d'orella-. La Rebel·lió necessita naus. Nosaltres robem la nau. La portem a casa, a la base.

Ell es va posar vermell i va retrocedir un pas.

-Ja ho sé -va exclamar-. Vull dir, per què aquesta nau en particular? -Va assenyalar a la que tenien just davant.

-L'YT-1300 és un clàssic -li va dir.- Si tinguessis una mica d'estil, Nord, ja ho sabries.

-No, em referia...

-I a més és pràctic, Nord. Sembles un tipus pràctic. No creus que podria venir-nos bé a Derricon? -La Haathi va escombrar la finestra amb la seva mà lliure-. Imagina com de genial que quedaria a l'hangar al costat del transport de tropes.

-No, em refereixo a per què aquest YT-1300 en particular. Hi ha dotzenes d'ells per aquí... ei, mira, hi ha dos just allà!

La Haathi va aclucar els ulls.

-Què tenen de bo aquests?

-No estan situats just sota la torre de guàrdia.

-M'abooorreixo -va dir la Haathi.

En Nord va emetre un estrany grunyit agut; la Haathi sospitava que la seva veu havia quedat atrapada entre obeir al seu oficial al comandament i cridar demanant ajuda.

Després d'un moment, va dir:

-D'acord. D'acord. Només vull que sàpiga que crec que això és una mala idea.

-De debò?

-Vostè no?

-No -va dir la Haathi-. Jo sé que això és una mala idea.

-Llavors per què no ens retirem abans que algú faci alguna cosa i, eh... algú surti, ja sap, ferit?

-És massa tard per això -va dir la Haathi amb tristesa-. M'ha cridat.

En Nord va mirar al seu voltant, per sobre de la seva espatlla, cap als centenars de naus i milers de passatgers que caminaven entre ells en l'hangar, cap al cel i després va tornar a mirar la Haathi.

-Qui t'ha cridat? El "Destí"?

-Ella -va dir la Haathi-. La nau.

En Nord va posar els ulls en blanc.

-Deia: "T'Charek! T'Charek! Salva'm d'aquests lletjos caps de nerf del mercat negre! Necessito un pilot de veritat en el meu interior. Necessito un recablejat complet."

Tot d'una la Haathi va agafar a Nord per les espatlles.

-Què se suposava que havia de dir-li? "No, ho sento, Nau, però el meu nou tècnic mèdic pensa que hauria de portar aquest munt de ferralla de la teva esquerra perquè ningú l'està vigilant i no té cablejada cap alarma de seguretat"? Això és el que hauria de dir-li a aquesta nau? Mira-la!

En Nord no va mirar la nau. La seva expressió era la d'un ofegat al llançar-lo d'un AT-AT i va seguir mirant la Haathi, que es va donar mentalment un cop a la mà. És el tipus nou. Sigues bona. Sigues bona. Donem al Comandament Rebel el benefici del dubte.

La Haathi va sacsejar suaument la pols de les espatlles d'en Nord, on les havia agafat.

-Nord, escolta. No et preocupis per les altres naus. Per què no vigiles les patrulles de seguretat i m'avises quan canviïn de torn, i jo em preocuparé per les coses de la Haathi?

En Nord la va mirar detingudament.

-Defineix "Coses de la Haathi".

-Tota la resta.

-Això és el que em preocupa -va murmurar en Nord.

***

La Morgan, el membre més jove de l'equip, va suposar que passava raonablement inadvertida mentre actués amb aire casual. Certament, ara que el port estel·lar havia estat millorat, es donava per fet que hi hauria càmeres instal·lades a cada pal, observant cada orifici, però aquestes buscaven coses que cridessin l'atenció. Ningú que aparentment estigués realitzant un treball de reparació sota una passarel·la faria sonar una alarma de seguretat. De fet, pensava la Morgan, en aquest lloc qualsevol que aparentment estigués realitzant un treball de reparació mereixia una medalla. No obstant això, la idea era evitar atreure l'atenció; aquells que miraven cap a ella rebien en resposta una maldestra salutació, i marxaven balbucejant sobre per què ja ningú es molestava a filtrar les bestioles rares durant el procés de contractació.

-Morg -va dir la veu de la Haathi per l'auricular.

-Sí, Capi.

-Comandant. És Comandant. Fa tres mesos que sóc Comandant.

-Ho sento, T'Charek.

-Explica'm què estàs fent ara.

-Estic tallant aquest cable d'aquí.

-Puc veure't, idiota. Quin aspecte té el cable?

-Oh. És bonic. Verd brillant.

La Haathi va sospirar.

-Em refereixo que a què està unit.

-Verd brillant és el color que enllaça amb el repetidor de vídeo del monitor de seguretat. Està parpellejant el monitor de seguretat?

Hi va haver una pausa.

-Sí... Sí, és clar, tu no pots veure-ho.

-Bé, ara uneixo el cable verd amb el cable taronja de la meva tauleta de dades. En un segon els monitors haurien d'estar mostrant el nostre programa. -La Morgan va unir els dos cables netament amb la seva hidroclau.

-Sí, ho has aconseguit! És genial! -va dir la Haathi.

-Digues què veus -va dir la Morgan.

-La zona al voltant de l'YT-1300.

-Podries distingir que és una imatge generada per ordinador?

-No. En absolut. Has fet un gran treball.

Ja estava; podien fer esclatar la nau si volguessin, i els monitors seguirien mostrant un YT-1300 completament intacte.

-Bé, Morg, em sents? Necessito que...

-Espera un moment! -va dir la Morgan.

-Què? Què passa?

-Observa una mica més la pantalla!

Hi va haver una pausa.

-No estic veient res diferent -va dir la Haathi.

La Morgan va deixar anar un sospir d'exasperació. La Haathi era intel·ligent, però sempre mirava la imatge global en lloc dels petits detalls importants.

-Les ombres, T'Charek, les ombres! Observa... a mesura que passa el temps, es mouen!

-Ah? Vaja, això és molt...

-Dura tot el cicle de vint hores... si et quedessis mirant el temps suficient, podries veure l'escena nocturna! Fins i tot he posat algun mynock perdut fregint-se en el cub del camp de força extern!

-Ah... Només necessitàvem vint minuts, Morgan...

-I també hi ha un moment en què...

-És genial, Morgan, de debò. Genial -va dir la Haathi.

-De veritat?

-Sí. Ara escolta. Tens tres minuts, comptant des d'ara.

La Morgan es va treure el crono del seu canell i el va llançar suaument cap a la porta del tauler de control. El crono de quedar enganxat amb un esmorteït so metàl·lic. Després la Morgan va tornar a posar-se mans a l'obra. Aquesta era la part fàcil. Va preparar el següent accessori, un tub de metall d'aproximadament el doble de la mida d'un comunicador de mà estàndard, amb una petita clavilla flexible a cada costat. La Morgan va connectar un extrem d'aquest dispositiu a l'enllaç de dades; l'altre extrem el va connectar a una presa de potència. Un cop es va assegurar que el dispositiu estava ben subjecte, va deixar que es carregués, i va passar el temps restant bevent un burbuglub fresc de la seva caixa d'eines.

-Morgan. Jayme està llest.

-Rebut -Va dir la Morgan. Va recuperar el seu crono, i es va enfilar de tornada a la passarel·la. Després va treure una petita caixa negra del seu cinturó multiusos i la va sostenir en el palmell de la mà, aixecant el polze.

Ara tot el que podia fer era esperar que en Jayme no morís.

En Jayme no era molt alt, però era robust, i quan no estava a prop de la Morgan i la Haathi posseïa una aura de "si-us-plau-no-em-parlis". Per això, en estar dret al llindar de l'entrada a la torre de control, just davant d'un grup de mossos de corda humans i droides que estaven de xerrameca, va haver d'esforçar-se per no mostrar una aparença amenaçadora.

Per sort ningú va donar mostres d'haver reparat en la seva presència. Tampoc havien objectat quan ell i els altres van entrar a la torre. Els droides només sabien que qualsevol amb l'uniforme verd del port estel·lar, amb un conjunt d'ordres de treball, tenia permís per entrar a la torre i fer el que volgués. Els cervells dels droides processaven: uniformes-ordres-accés-obeir. A Jayme li agradava això dels droides. Sospitava que els cervells dels treballadors humans funcionaven de la mateixa forma.

Després va escoltar la veu aspra de la Morgan pel canal de comunicacions.

-Estic llesta -va dir.

En Jayme va sortir a l'asfalt sota el finestral. Amb una mà es va gratar la perilla negra, indicant que ell també estava llest. La seva altra mà sostenia una caixa d'eines abonyegada i coberta d'òxid.

-Jayme? -va dir la Morgan-. Segur que estàs preparat?

Va alçar la vista cap a la Morgan, que estava dreta a la passarel·la mirant-lo.

-Sí -va dir en Jayme.

Va caminar creuant la badia d'atracada amb un aire tan casual com el temps els hi permetia; quan va arribar just a l'exterior del cub de camp de força, va deixar la seva caixa d'eines a terra i va extreure una vara platejada d'aproximadament mig metre de llarg. Durant un minut va estudiar el cub de camp de força, una lluentor iridescent gairebé invisible, i la brunzent tanca de reixa metàl·lica electrificada darrere d'ell. Més enllà hi havia un mur blindat de baixa altura. En Jayme va deixar anar una rialleta burleta. Pensar que el mur blindat seria un obstacle era com pensar que algú que t'ha robat les targetes clau s'aturaria en trobar una porta addicional a casa teva.

-No tindràs cap problema per superar aquest mur, oi? -va dir la Morgan.

-Morg, ja t'ho he dit, he fet això munts de vegades.

Volia dir que havia saltat amb perxa per sobre de murs moltes vegades per deixar-se caure a l'altre costat, però mai a través d'una zona amb camp de força. No li havia dit això a la Morgan.

-Està bé -va dir la Morgan.

-Aquesta vegada estàs apartada del quadre de potència, no? Vull dir, ben apartada. Perquè va ser només una sort boja que no perdessis completament la mà l'última vegada, joveneta.

-Au, vinga ja, Jayme. Com si no haguessin estat capaços de tornar d'empeltar-me el polze.

En Jayme estava a punt de respondre a això quan la veu de la Haathi va irrompre.

-Escolta, Jayme, estaria bé que ho fessis en algun moment d'aquesta setmana.

El canal de comunicacions va quedar en silenci. En Jayme va respirar profundament un parell de vegades i es va concentrar; després va prémer l'interruptor central de la seva vara daurada, i tots dos extrems es van estendre un metre cadascun.

-Punxa'l -va dir.

 Es va sentir un lleuger brunzit quan el polze de la Morgan va prémer l'interruptor vermell de la seva petita caixa negra i va causar un immens pic de potència a l'ordinador principal de seguretat. La brillantor iridescent va desaparèixer i la reixa va deixar de brunzir. Alhora, es va sentir un espurneig en el panell de manteniment de la Morgan quan la placa de circuits del quadre de potència va esclatar. En qüestió de nanosegons, l'ordinador principal de seguretat va quedar inutilitzat, i el seu crit automatitzat demanant sistemes de reforç seria contestat per la subestació que en Jayme havia recablejat. El que venia a significar que era un crit que passaria inadvertit.

Ara en Jayme tenia potser tres minuts abans que la potència auxiliar s'activés i la reixa i el camp de força tornessin a estar en funcionament.

O potser només tingués un quart de segon.

Esborrà això de la seva ment mentre subjectava la part superior de la perxa, va retrocedir, i després va sortir corrent cap a la zona del camp de força.

***

La vegada següent que en Jayme va escoltar veus pel comunicador, es trobava a uns 30 metres de l'YT-1300. No havia escoltat cap brunzit, però sobre el seu cap hi havia una brillantor iridescent i la tanca electrificada crepitava darrera del mur blindat. El mateix mur l'envoltava a ell i l'YT-1300; per arribar a la nau hauria de creuar una zona oberta i buidada. L'única cobertura la proporcionaven unes poques caixes metàl·liques grans i una cabana d'eines a prop d'on es trobava.

-I bé? -va dir la veu de la Haathi-. És aquesta la nau que vam veure a l'ordinador?

En Jayme es va ajupir darrere d'una caixa i va treure el seu comunicador.

-Sí, estic bé, gràcies -va dir.

-Jayme-estàs-bé-es-aquesta-la-nau-que-vam-veure-a-l-ordinador? -va dir la Haathi.

-Espera un moment -va dir en Jayme, fent un cop d'ull. No hi havia ningú més allà dins amb ell, i per descomptat la Morgan s'havia ocupat de la dotzena llarga de càmeres de seguretat disperses per la zona; però tota la badia d'atracada i les seves respectives defenses estaven situades al costat d'un dels murs del perímetre del port estel·lar. Sobre aquests murs els guàrdies de seguretat patrullaven d'un costat a un altre, a la suficient altura per mirar directament cap avall i veure tot el que estava passant a l'asfalt.

Tampoc és que aquests guàrdies suposessin un món de diferència en la missió de la Haathi. Els més propers estaven donant l'esquena a la nau, el que probablement significava que estaven dividits entre mirar la simulació per ordinador de la Morgan de la nau sense pertorbar en els monitors de seguretat, o estaven massa ocupats pensant en el canvi de torn per prestar atenció. En Jayme va descobrir, en acostar-se sigil·losament a la nau, que si es quedava més a prop de la cabina estava en un angle relativament fora de la seva vista.

Mai abans havia vist un vaixell de càrrega lleuger de sèrie nou de trinca; sempre estaven abonyegats, amb marques de carbonissa i esgarrapades. Aquest estava tan xocantment net que va sentir que havia d'aclucar els ulls en apropar-se.

Va inclinar el coll per mirar per les finestres del pilot. Just a sota hi havia uns números pintats d'un nítid color negre; va transmetre aquests nombres a la Haathi.

-Crec que estàs mirant al nostre amic Creador -va dir la Haathi-, propietat de... m'ho dius a mi que ho miri... -Es va escoltar el distant so dels xiulets d'una tauleta de dades -... Sythluss Leethe.

En Jayme va esperar a estar de tornada darrere de les caixes abans de respondre.

-De tota manera, quina classe de nom és Sythluss? -va preguntar.

-Sluissi.

-No em diguis.

-Què, podem entrar nosaltres també? -va preguntar la Haathi.

-Oh -va dir en Jayme-, suposo que sí. Dóna'm un minut.

Va trobar la porta del mur nord, va obrir el seu panell de manteniment i va connectar una petita caixa metàl·lica a un dels panells de circuits de l'interior. L'aparell es deia CaixaDeVeu, i la Morgan li havia donat una lliçó de vint minuts sobre el seu funcionament; però tot el que s'havia molestat a recordar era "posa-ho al seu lloc i parla-li".

El sistema de seguretat de la porta va parlar primer.

-Autentificació de veu -va dir.

-Jo -va dir en Jayme a la caixa.

Uns segons més tard, es va sentir un xiulet.

-Accés concedit.

-Baixar escuts, obrir la porta -va dir en Jayme.

El camp de força i la tanca electrificada van tornar a apagar-se; la porta va petar i es va obrir de bat a bat, i la Haathi i els altres van entrar a l'interior. En Jayme va demanar a la caixa que tornés a activar els camps de força, i després va alçar la mirada cap als guàrdies. Cap d'ells estava prestant atenció.

-Que tothom es fixi en els guàrdies -va dir en Jayme.

-Anem a morir tots -va dir en Nord, agenollant-e contra una caixa.

-Quin és el següent curs d'acció, T'Charek? -va preguntar en Jayme.

Ningú li va respondre.

-Eh, T'Charek? -va dir en Jayme, mirant al seu voltant-. T'Charek?

La Haathi estava dreta sota la nau, mirant cap amunt. De puntetes amb un braç estès sobre el seu cap, estava acariciant la panxa del Creador.

-Morgan -va dir tranquil·lament pel comunicador-. Baixa les defenses d'aquesta nau. Ja.

En Jayme va reprimir un ampli somriure.

-D'acord, Capi -va dir la Morgan.

La Haathi no la va corregir.

-Jayme? -va dir.

-Sí.

-Mantingues al Doctor Paranoia darrere de les caixes i digues-li que es quedi en silenci. Necessito que vigili en aquests guàrdies.

-Entesos. Morg?

-Estic anant-hi.

La Morgan es va obrir camí fins a la nau portant un grapat d'eines a la nau com si fos un ram de flors. Quan va arribar allà va obrir uns quants panells del manteniment ventral i es va posar a treballar en el Creador en una pluja d'espurnes blaves. La Haathi observava des d'una petita distància, fent visibles esforços per no penjar-se de l'espatlla de la Morgan i preguntar quant més anava a trigar.

Just llavors, en Jayme va sentir un xiuxiueig. Era en Nord, ajupit en el seu lloc assignat a uns 10 metres darrere d'en Jayme.

-Pssst! Jayme! Et faria res intentar fer que la comandant Haathi entri en raó? Aconseguirà que ens matin a tots!

-Aquesta és una opinió ben fundada -va dir en Jayme. A la Haathi li va dir-: T'Charek, potser vulguis donar-li a Morgan espai per respirar.

La Haathi va alçar la mirada i li va somriure des de l'altre costat del complex.

-És nostra, saps? -va dir-. Un parell de segons més i és nostra.

-Molt bé, ja està, totes les defenses han caigut... -va dir la Morgan.

-Sssí! Estem preparats per al ball! -va dir la Haathi. Va córrer cap a la part davantera de la nau, va posar un peu a la rampa d'aterratge, i va ser violentament llançada cap enrere amb un guspirejant llampec rosa.

-... Quant desconnecti els graons atordidors -va dir la Morgan.

En Jayme es va colpejar el front amb el palmell de la mà.

-Només em portarà un altre segon, Capi -va dir la Morgan, mirant al seu voltant-. Capi?

-Ha caigut! -va dir en Jayme.

-Què està passant? -va preguntar en Nord.

-Limita't a mantenir la teva posició, Nord -va dir en Jayme amb irritació-. Morg! T'Charek ha caigut a plena vista. Treu-la d'aquí, ràpid!

-Eh... Està morta?

En Jayme es va tornar. Nord estava dret just darrere d'ell, a plena vista, assenyalant la Haathi.

-Nord, torna a la teva posició.

-Aquesta és la meva posició -va dir en Nord.

En Jayme va respirar profundament.

-Nooo -va dir. Amb veu tan calmada com va poder, i tan a poc a poc com la situació li permetia, va afegir-: La teva posició està darrere d'aquestes caixes, i fora... de... la... vista!

-Necessita un metge, Don Expert? -va preguntar en Nord.

-T'ho faré saber en un minut, Nord, ara només calla i torna al teu lloc! -Va mirar la Morgan, que havia mogut netament i eficientment la Haathi fora de la vista. Ni tan sols estava segur d'on era la Haathi ara.

-Ei!

En Jayme es va posar alerta de sobte. Aquesta veu era nova.

-Ei! Què està passant allà baix?! Ei, alto! -va cridar un dels homes del mur, assenyalant a Nord i cridant l'atenció dels altres guàrdies de seguretat. En ràpida successió, el camp de força exterior i la reixa es van desactivar de nou i una escala va ser estesa des del lateral del mur de vigilància. Abans que ningú de l'equip de la Haathi pogués advertir el que estava passant, l'escaleta bullia de guàrdies de seguretat... cap dels quals va esperar si més no una resposta abans d'obrir foc.

***

La Haathi no podia estar segura de què estava passant exactament. El que sabia era que hi havia molt soroll barrejant-se amb l'acre aroma metàl·lica de paquets d'energia blàster descarregant, i que no podia sentir les cames.

-T'Charek! -va dir una veu-. Quants dits tinc aixecats?

La Haathi va parpellejar furiosament. Després d'un segon es va protegir els ulls amb la mà i es va concentrar en la mà que estaven mantenint davant de la seva cara. La mà feia olor com de greix i... burbuglub?

-Muh... Morgan?

-Quants dits? -va tornar a preguntar la Morgan.

-Tardor -va respondre-li.

-Gairebé. -La Morgan va desaparèixer de la vista, i després va aparèixer per un instant-. Queda't on ets -va dir, i va tornar a marxar.

Queda't on ets. La Haathi es va preguntar on era això. Es va incorporar recolzant-se en un braç i es va adonar, després que se li passés el mareig, que estava estirada sota la nau, completament oculta sota la rampa d'accés. Les seves cames havien obtingut ara una sensació pessigollejant i polsant.

La Haathi es va tornar sobre el seu estómac i va obtenir una millor visió del que estava passant. Un flux de guàrdies havia sortit de la passarel·la. Tots ells eren el que quedava dels nois del torn de nit... nerviosos, paranoics, i disparant letals ràfegues vermelles amb els seus blàsters barats reglamentaris del port estel·lar. En Jayme havia buscat cobertura darrere del cobert d'eines, i el cap d'en Nord apuntava de darrera d'un grup diferent de caixes cada pocs segons. Els guàrdies estaven massa alterats per concentrar-se en si realment li estaven donant a algú o no, però d'alguna manera això era pitjor. Semblava que pluja rosa queia sobre l'asfalt, interrompuda ocasionalment pels estranys trets atordidors blaus de l'equip de la Haathi.

Almenys tots estaven bé fins ara. No era difícil endevinar què havia passat, o de qui era la culpa. Els judicis precipitats eren una cosa, però certament sabia com advertir un patró. Va sospirar pesadament i va deixar que el cap se li s'enfonsés entre les espatlles. A la porra la missió. A la porra l'YT-1300. Qui el necessitava, de totes maneres? A qui se li havia ocorregut dir-li El Creador? Estúpid nom per a una estúpida nau.

Va alçar la mirada al seu ventre blanc, amb les seves entranyes multicolors penjant dels compartiments que la Morgan havia obert. La Haathi se'l va quedar mirant. Veure'l així era una espècie de blasfèmia. S'havia quedat així perquè els guàrdies havien fet que la Morgan deixés a mitges el seu treball.

La Haathi va aclucar els ulls. No per casualitat anava a deixar que un grapat de frikis psicòtics amb pistoles s'interposés entre ella i la nau més bonica per la qual mai havia tingut el privilegi de quedar embadalida.

Va agafar el seu comunicador, que estava brunzint i crepitant amb els sons dels trets blàster, i amb la veu d'en Jayme.

-Jayme! -va dir la Haathi-. Retirada! Tothom a bord!

-On estàs?

-Rere de la rampa d'accés! Vinga, et cobriré... Morgan, on ets?

-A popa! -va cridar la Morgan des d'alguna part darrere de la Haathi.

-Escolta amb atenció! -va dir la Haathi.

De sobte, el brillant tret vermell d'un blàster usat maldestrament va impactar en un dels guàrdies a la part superior de l'escala i el va enviar, cridant, a terra. Es va sentir un fort cruixit. Més fort del que la Haathi podia haver imaginat mai.

-Aaah, no, no, no! -va cridar la Haathi pel comunicador-. Qui ha fet això? Traieu els vostres blàsters de "matar" ja mateix!

-Només si ens treus d'aquí! -va respondre cridant en Nord.

-Jayme, està histèric. Atordeix-lo -va dir la Haathi. En Jayme va somriure alegrement i va apuntar al cap d'en Nord, que va desaparèixer instantàniament darrere d'una caixa.

-D'acord! Està en atordir! Estàs contenta? -va cridar en Nord.

-Morgan, segueixes aquí? -va preguntar la Haathi-. Desconnecta els graons!

La Morgan es va ajupir sota de la nau, va agafar els cables i les seves eines del sòl, i es va posar a acabar la feina.

La Haathi podia veure que el nombre dels guàrdies anava disminuint ràpidament; gairebé tots els integrants del torn de nit jeien a terra, atordits, amb els paquets de potència dels seus blàsters gastats fa temps en trets a la babalà contra caixes i pals. No obstant això, no eren completament estúpids. Uns quants d'ells s'havien retirat a la part alta del pesat mur, on tenien una posició avantatjosa millor que la de ningú en l'equip de la Haathi.

La ment de la Haathi pensava a marxes forçades. Si algun d'aquests guàrdies tenia la presència d'ànim per activar una alarma general... i ho farien, una vegada que el sol s'alcés; o si arribava el torn de dia... i ho faria, en qualsevol moment ja; llavors ja no hi hauria possibilitat de cancel·lar la missió o d'escapar amb la nau.

-Morg, afanya't -va exclamar-. Necessito aquests graons desactivats en dos minuts.

Una ràfega de foc làser va tallar la resposta de la Morgan. La Haathi tornà el cap en direcció de la Morgan; el tret havia donat al suport d'aterratge davanter, que ara fumejava. El guàrdia de seguretat que havia fet aquest tret era als graons més baixos de l'escala dels guàrdies, agitant un blàster amb el que apuntava a la Morgan. Va saltar a terra.

La Morgan es va quedar parada amb aspecte confús per un instant. Es podia veure com la situació anava reflectint-se en el seu rostre; el pànic va seguir a la confusió, i després la resignació.

La Haathi es va sentir una mica marejada. Si la Morgan es mogués una mica a l'esquerra, la Haathi tindria a tir al guàrdia de seguretat. Si no, la Haathi no estava en condicions de posar-se en posició per poder disparar primer.

La Morgan va mirar al guàrdia. Tot d'una, el seu rostre es va relaxar.

-Bon dia -va dir ella-. Vol que l'hi recarregui?

El rostre del guàrdia va fer un gest presa del pànic.

-Què?

-Subjecti això -va dir la Morgan, llançant-li els cables. Un arc rosa li va donar al pit, i després va caure fent convulsions sobre l'asfalt.

La Haathi va sentir que la sang li tornava a la cara. Sabia què fer ara.

-Morgan, els filferros! Deixa anar els filferros!

-Són cables! -va respondre cridant la Morgan.

-Deixa'ls anar! -La Haathi va assenyalar a l'escala.

Els ulls de la Morgan es van obrir de cop. La hi havia entès, i va deixar que els cables caiguessin sobre un dels graons de l'escala. Un esclat de rosa brillant va recórrer l'escala, creuant la barana i el sòl metàl·lic de la passarel·la al mur de vigilància. Els guàrdies de seguretat restants van tremolar i van caure on estaven.

Després tot va ser silenci.

Això era el que quedava del torn de nit. En Jayme va treure el cap per la cantonada del cobert d'eines, i la Morgan va tornar sota la nau, carregant amb els cables.

-Tenim via lliure -va dir la Haathi pel comunicador-. Que tothom s'afanyi a embarcar.

En Nord va aparèixer de darrere d'una pila de caixes i va córrer, amb la cara enrogida com un boig, cap a la nau. Els seus passos van ressonar per la rampa d'aterratge sobre el cap de la Haathi, i en qüestió de segons va poder escoltar-lo sobre ella a la nau, sense parar de córrer fins que va arribar on la Haathi suposava que estava la badia de càrrega.

En Jayme el va seguir. No obstant això, en lloc d'ascendir la rampa d'aterratge, es va col·locar el braç de la Haathi per sobre del coll i la va ajudar a pujar coixejant la rampa. La Morgan els va seguir.

En Jayme diposità la Haathi al sofà de la zona de descans.

-On és en Nord -preguntà-, ara que el necessitem a ell i al seu medipac?

-A qui li importa? -va dir la Haathi-. Porteu-me a la cabina...

-Jayme! -va exclamar la Morgan des de l'entrada. En Jayme va córrer pel passadís. A continuació es va escoltar el so de trets blàster. Havia arribat el torn de dia.

Genial. Ara segur que activaven l'alarma general. La Haathi cridà pel passadís:

-Usa l'anul·lació manual per tancar la rampa! No tenim temps per perdre amb aquests tipus!

Els trets de blàster van començar a sentir-se esmorteïts i distants. En un instant en Jayme i la Morgan van aparèixer a la zona de descans.

-A algú se li ocorre -va preguntar la Haathi- alguna altra sorpresa que el nostre amic Sythluss podria tenir per a nosaltres?

-No -va dir la Morgan.

-Bé. Porteu-me a la...

-A menys que hagi posat una comporta a la cabina i la tingui tancada. Encara que estic segura que no hauria fet això.

En Jayme va agafar la màniga de la Morgan. La Haathi es va incorporar contra la paret, recolzada en un munt de compartiments de càrrega. Va veure com ells corrien pel passadís principal. Per descomptat, hi havia una pesada paret d'acer bloquejant el seu camí a l'entrada de la cabina. La Haathi deixà anar un grunyit.

-Això no és problema -va dir la Morgan-. Una cosa habitual entre contrabandistes. El meu pare solia usar-lo en els vells temps. Mira, és només aquest petit tub que manté tancada la porta.

En Jayme va extreure un rotllo gris de cinta gruixuda i gomosa d'una de les seves butxaques, i mentre la Morgan parlava va fixar la cinta als quatre costats de l'escotilla.

-Llavors -Deia la Morgan-, per redirigir l'energia, simplement...

-A cobert! -va cridar en Jayme. Va disparar a la porta amb el seu blàster i va agafar la Morgan del coll del seu mico per llançar-la al terra. La Haathi es va ajupir. Hi va haver una forta explosió seguida pel cop metàl·lic de la porta xocant contra la mampara.

La Haathi va treure el cap a mirar per la cantonada. En Jayme i la Morgan, tots dos coberts de sutge, estaven posant-se dret entre tos.

-D'acord, això també funciona -va dir la Morgan.

La Haathi va aclucar els ulls. Al fons del passadís podia veure una sala en penombres, tènuement il·luminada per algunes llums vermelles disperses.

Era la cabina. La seva cabina.

Va respirar profundament i va deixar anar l'aire amb la mateixa força.

-Morgan! Jayme! -va dir-. Ensumeu això?

La van mirar, després es van mirar entre si, i després a la porta fumejant.

-És l'olor de la nostra nova nau! -va cridar, i va començar a caminar trontollant pel passadís. Abans que en Jayme o la Morgan poguessin oferir la seva ajuda, ja estava a la cadira del pilot.

-T'Charek? -va dir en Jayme des de la porta-. Estàs bé?

La veu de la Haathi sonà per l'intercomunicador de la nau, alta i clara.

-Alarma general, alarma general -va dir-. Provant, un, dos, tres.

-Ei, mola! -va dir la Morgan, apuntant darrere d'en Jayme.

-I a la seva esquerra, dames i cavallers, poden veure a la meitat dels guàrdies del port estel·lar tractant de posar-se drets després d'haver estat atordits en l'oblit. A la seva dreta, poden veure a l'altra meitat dels guàrdies apuntant les seves armes i fent gestos obscens a la nostra nau -va dir la veu de la Haathi.

-Hmm, i pel que fa a aquests guàrdies de seguretat? -va dir en Jayme.

La Haathi mirà a la consola principal, i després pel parabrisa. El cel s'estava tornant d'un porpra malaltís a través d'una fina capa de núvols altostrats. No anava a ser un dels dies més assolellats de Zelos. Millor. Potser tothom es quedaria llanguint a casa o alguna cosa així.

-Morgan -va dir la Haathi-. Nau en espera. Suggeriments per a la sortida més ràpida possible.

La Morgan es va inclinar sobre la seva espatlla i va estudiar la consola.

-Oh. D'acord. No activis les armes. No activis tots els escuts. No activis...

-En altres paraules, que ho redirigeixi tot als motors -va dir la Haathi, impedint que la Morgan posés les mans plenes de sutge sobre qualsevol botó.

-Exacte.

-Fet. -La Haathi va tornar a parlar per l'intercomunicador-. Agafeu-vos, gent. I Nord també.

El sòl va tremolar. A baix, els guàrdies de seguretat van llançar una salva d'innocus trets a l'atzar contra el costat ventral de la nau i després van caure o es van tirar a terra, tapant-se les orelles.

-Que tothom saludi! -va dir la Haathi.

La Morgan i en Jayme van saludar.

-Comandaaant!

Era la veu d'en Nord. La Haathi va donar un cop d'ull a la consola; un dels interruptors de l'intercomunicador havia estat activat.

-Nord! Saluda! -va dir la Haathi.

-Treu-nos d'aquí, tros de psicòpata! -va respondre cridant en Nord.

-Nord, el teu problema és que no saps com passar-t'ho bé -li va dir la Haathi.

Va desconnectar l'intercomunicador -La Morgan li havia dit que ho redirigís tot, després de tot- i va passar disparada al costat de les escasses i febles patrulles de seguretat aèria, amb el flamant nou vaixell de càrrega lleuger de la Rebel·lió.

FI