13
Maniobres evasives
En Han Solo es
passejava nerviosament d'un costat a un altre mentre la grava cruixia sota els
seus peus. Va estar a punt d'ensopegar un parell de vegades amb l’R2 fins que
va acabar aconseguint apartar el petit androide del seu camí.
-Anem a repassar-ho
un cop més -va dir després, girant-se cap a la Dracmus.
La seloniana s'havia
reunit amb en Han, la Leia, en Luke i la Mara per sopar als jardins de la vila.
El més natural hauria estat que estiguessin còmodament asseguts al voltant de
la taula, gaudint de les suaus brises d'un crepuscle perfecte després d'un
sopar de primera classe.
Però en Han era
senzillament incapaç de fer això. Perdre el temps dormitant a la falda del luxe
mentre tot el sistema estel·lar s'estava enfonsant li hagués semblat un acte
purament i simplement criminal.
Tothom li repetia
que no podien fer res a part d'esperar, però cinc minuts després que en Luke
els hi hagués explicat el que havien descobert sobre Centràlia, en Han ja
estava més que fart d'esperar.
-Sé que necessito
entendre la situació -va dir de sobte-, però també sé que no puc estar més
perdut. Així que, si us plau, expliqueu-me per què el millor que podem fer és
quedar-nos asseguts i esperar.
-Sí, si us plau -va
dir en Luke-. M'agradaria sentir-lo.
-Molt bonament -va
dir la Dracmus-. Llavors permeteu-me que torni a intentar-ho. Heu de començar
amb el fet de conèixer la idea que les tres coses més importants a Selònia són
l'honor, el consens i el cau. Tota la resta queda per darrere d'aquestes tres
coses..., tot, i molt per darrere.
-D'acord, fins aquí
ho entenc -va dir en Han-. Però què té a veure això amb el fet d'estar
utilitzant selonians de la Tríade perquè dominessin el repulsor fos una cosa
tan tremendament greu?
-Merament tot -va
replicar la Dracmus-. Els selonians de la Tríade que viuen a Sacòrria baixen
del menyspreat llinatge d'una branca que va quedar desacreditada fa molt de
temps. No vaig a explicar tota la història, però n'hi ha prou amb dir que fa
segles els avantpassats dels selonians de la Tríade es van oposar a un acord
just en una qüestió de vitalitat. Alguns d'ells van intentar utilitzar la
mentida i els ardits per obtenir una posició d'avantatge sobre altres membres
del seu propi cau. Com a conseqüència, el cau va quedar dividit en dos grups:
les víctimes del frau i els seus repugnants perpetradors. Els perpetradors van
ser expulsats de Corèllia pels meus avantpassats, els avantpassats dels
Hunchuzucs, i també van ser expulsats de Selònia per la Supramadriguera.
L'escàndol va ser tan terrible que les víctimes van formar un nou cau sota un
nou nom, perquè l'antic nom havia quedat totalment i absolutament deshonrat. Ni
tan sols ara he de pronunciar. És una obscenitat, que només ha de ser
utilitzada quan arriba el moment de llançar l'insult més esplèndidament
ofensiu. Aquesta pèrdua del nom mai li havia passat a cap altre cau selonià
abans, i mai li ha tornat a passar des d'aquell llavors.
-No sembla molt just
culpar a la gent per una cosa que van fer els seus avantpassats -va dir en
Luke.
-Crec que és
moltíssim més just en el cas dels selonians que per als humans. Recordeu que el
cau ho és tot. El cau segueix vivint, mentre que els individus moren. També heu
de recordar que els nous individus són tan idèntics als vells que pràcticament
se'ls pot considerar clons seus. Els humans tendiu a pensar en un cau com un
conjunt d'individus, però no som com els humans. En molts aspectes, som bastant
més semblants a insectes socials altament intel·ligents. Som individus, però
l'individu es troba completament al servei del cau... Bé, o gairebé
completament. El llaç que ens uneix és més fort que el de les vostres famílies,
encara que no tant com el que uneix les cèl·lules d'un mateix cos.
-Això és anar una
mica lluny, no? -Va preguntar la Mara.
-I fer fora a
puntades a tothom pels pecats dels avantpassats segueix sense semblar massa
just -va afegir en Luke-. Si els humans fessin això, la Leia i jo tindríem
moltíssims problemes.
La Dracmus es va
inclinar davant la Mara en una reverència tan minúscula que el moviment amb
prou feines va resultar perceptible.
-L'analogia potser
vagi massa lluny. Potser sí, i potser no... Però, Mestre Skywalker, quan
sagnes, et preocupa molt el que senten les cèl·lules de la teva sang veient que
han d'abandonar el teu cos? Si algunes de les cèl·lules de la teva sang estan
malaltes, penses en el que és just per a les cèl·lules que encara estan sanes
quan mates la malaltia..., o fas que tota la teva sang sigui renovada, merament
per no córrer riscos i tenir l’absoluta seguretat que la malaltia no podrà
reaparèixer?
En Han va aconseguit
resistir l'impuls de reprendre els seus passejos.
-Aquesta és la
història de la meva vida amb tu, Dracmus, però estem tornant a allunyar-nos del
que realment importa ara.
-Pensava que estàvem
parlant de les diferències existents entre nosaltres i els humans -va replicar
la Dracmus.
En Han va guardar
silenci durant uns moments abans de respondre, resistint la temptació de tornar
a enfurismar-se. Va aconseguir calmar-se, i després va parlar.
-Tinc el
pressentiment que no arribarem a cap part fins que tots estiguem d'acord en
això, així que d'acord. Vaig a explicar quina és la meva reacció, i així potser
podrem seguir progressant. Vaig créixer envoltat de selonians, i mai vaig saber
res de tot això. Admeto que resulta una mica violent, però...
-No et sentis
excessivament avergonyit, respectat Solo -va dir la Dracmus en un to de veu més
suau i afable-. No oblidis que tots els selonians als que vas conèixer havien
estat ensinistrats, i criats, amb l'únic propòsit de relacionar-se amb els
humans. El nostre treball consisteix a aconseguir que us sentiu tranquils i
còmodes en la nostra presència.
-Ho sé, ho sé. I van
fer una bona feina... Vaig créixer pensant que els selonians només eren humans
d'aspecte una mica estrany amb uns quants costums pintorescos residus dels
vells temps. Però, i per acabar d'una vegada amb aquest tema, hauria d'haver
esbrinat com funcionava tot fins i tot si la vostra gent no volia que ho sabés.
Durant els meus temps de contrabandista, em guanyava la vida sabent de quina
manera veia el món l'altre bàndol..., i no obstant això vaig créixer sense
saber res sobre la gent que vivia a la casa del costat. Això fa que ara comenci
a pensar en el que va ser créixer a Corèllia i a la resta de la meva vida aquí.
Quantes coses més se’m van passar per alt, i quines altres coses no vaig saber
veure?
-Probablement
bastants -va dir la Leia-. Cap de nosaltres és capaç de tenir una visió
realment clara de la nostra cultura.
En Han va posar els
ulls en blanc.
- Vaja, quin
pensament tan original! Però tot això tampoc ve al cas ara. El que anava a dir
és que encara que sigui difícil descobrir el poc que sabia sobre vosaltres,
però que en aquests moments m'és igual passar vergonya. Pren-me per un complet
idiota, però fes-me entendre què està passant. Si ho he entès bé, ara que la
Kleyvits ha admès estar a sou de la Tríade i que va introduir clandestinament
la gent de la Tríade al planeta, això ho canvia tot, oi?
-Així és -va dir la
Dracmus-. Excel·lent!
-Magnífic. Me
n'alegro. Però com?
- Què vols dir?
- Com ho canvia tot?
De quina manera el que la Kleyvits ho confessi ho canvia tot?
-La seva confessió
significa que els meus Hunchuzucs van ser enganyats. Vam cedir sota falses
pretensions -li va explicar la Dracmus-. La Supramadriguera ens va fer pensar
que controlava el repulsor, i que havien aniquilat el destructor bakurà sense
ajuda de ningú. Tot això era un frau -va seguir dient, i una autèntica ira va
anar impregnant la seva veu-. La Supramadriguera va obtenir un consens
favorable a ella mitjançant els enganys i les falsedats, i a través d'una
associació amb un cau deshonrat i sense nom. Aquesta és la profunditat del
crim. Encara pitjor, el cau sense nom estava unida a la Tríade, i la Tríade
estava unida a Sal-Solo, que segresta als que porten la seva mateixa sang a les
venes, que roba nens.
-Culpable per
associació -va comentar en Han-. Què avançat i sofisticat.
La Mara va alçar la
mirada cap a ell.
-Vinga, pensa-ho una
mica... En una societat regida pel consens del grup, la culpabilitat per
associació no deixa de tenir un cert sentit.
-El cas és que la
situació de la Supramadriguera és molt dolenta -va dir la Dracmus-. No hi ha
manera que pugui ser pitjor per a ells. Ja vau veure com es va ensorrar la
Kleyvits quan la veritat va sortir a la llum, i això passarà cada vegada que
els Hunchuzucs exigeixin la veritat a la Supramadriguera seloniana. La
Supramadriguera quedarà tan humiliada que se'ls podrà veure el clatell estant
davant d'ella. El Cau Hunchuzuc assumirà el control. Es farà amb el consens
general i amb moltes propietats..., i s'apropiarà del repulsor.
-Però els selonians
de Sacòrria continuen controlant el repulsor -va objectar en Luke.
- Sí! I per tant hem
d'esperar. Sé que la manera humana, o almenys una manera humana, d'enfrontar
aquest problema i resoldre'l seria donar una oportunitat de rendir-se als
selonians de Sacòrria. Si no ho fessin, llavors aniríeu allà amb tots els
vostres canons escopint belles flames. Però llavors potser tothom acabi morint.
Us feu amb el repulsor, però no teniu ni idea d'on està l'interruptor que el
posa en marxa. –La Dracmus va bellugar el cap-. Aquesta no és la manera
seloniana de fer les coses. Parlarem amb l'escòria sacorriana, tot i que serà
una feina bruta i molt desagradable. Ara mateix estem parlant amb ella, i
seguirem parlant i parlant. Al final, la pressió -aquesta pressió que els seus
iguals exerciran sobre l'escòria sacorriana perquè cedeixi -serà excessiva, i
cediran. I faran una mica més que cedir: com a part de la seva pena per estar
en el bàndol que ha perdut, cooperaran amb els Hunchuzucs i ens diran com
operar la maquinària. Així serà. L'únic que hem de fer és seure i esperar.
-Sona fantàstic -va
dir en Han-. Bé, i on és el problema llavors?
-El problema és que
tot això requereix temps. Tot el que he dit acabarà passant, i és inevitable.
El problema és que, com se sol dir a Selònia, «que s'ha acordat que es fa
immediatament, però l'inevitable pot trigar una mica de temps».
- I com quant de
temps és una mica de temps? -Va preguntar en Luke.
La Dracmus va moure
el cap.
-Una hora. Un dia.
Un mes. Un any.
En Luke va arrufar
les celles.
-Disposem d'una hora
i potser fins i tot d'un dia, però no tenim gaire més temps. L'Estació
Centràlia llançarà la seva emissió contra Bovo Yagen dins de vuitanta-quatre
hores. Llevat que disparem el feix d'un repulsor planetari contra Centràlia, i
just en l'instant precís, tot un sistema solar morirà.
-I tot un sector
començarà a sentir-se dominat pel pànic i es preguntarà a qui li tocarà
després, i tota una galàxia començarà a preguntar-se de què serveix una Nova
República que no pot protegir-los -va dir la Leia.
-I lamento dir-ho
-va murmurar en Han-, però tindran tot el dret del món a preguntar-s’ho.
- Puc tornar a
connectar els fusibles? -Va preguntar en Jacen.
-Encara no.
Necessito uns moments més -va dir l’Ànakin, en un to una mica distret-. Encara
n'hi ha un per ficar.
El petit estava
tombat sobre l’estómac, recolzat en un colze i amb el cap inclinat sobre el
panell d'accés del sòl que havia obert. L’Ànakin va seguir contemplant en
silenci durant un parell de minuts el garbuix de cables, filferros i taulers de
circuits i després va ficar la mà al buit i va extreure d'ell un altre
transpacitador, un complex relé canalitzador d'energia que tenia la mida d'un
puny. L’Ànakin va necessitar fer una bona estirada per treure'l de la seva
connexió. Després el va sostenir davant de la cara i el va observar durant un
moment, mirant gairebé com si pogués veure dins d'ell.
-Noi, aquest sí que
s'ha quedat tot tou per dins -va dir, i el va deixar a terra-. Dóna'm el de
l’hiperimpulsor, Jaina.
La Jaina li va
passar l'últim dels transpacitadors que havien tret de l'impulsor hiperllumínic
del Falcó. L’Ànakin el va introduir en la connexió i després va tornar a
connectar el sistema de canalització d'energia al circuit subllumínic
principal.
-Ja està -va dir al
Jacen-. Pots tornar a connectar els fusibles.
En Jacen estava assegut
al costat d’un altre panell d'accés obert que contenia el sistema de fusibles.
El noi va contenir l'alè i va moure l'interruptor a la posició de CONNECTAT. Hi
va haver una espera gairebé imperceptible, i després la llum verda es va
encendre. En Jacen va deixar escapar un sospir d'alleujament i es va tornar cap
a Q9.
-Ha donat resultat,
Chewbacca -va dir-. Ara hauríem de poder utilitzar els repulsors i els motors
subllumínics.
La veu d’en
Chewbacca, un xiscle ple de nerviosa impaciència i un grunyit, li va respondre
a l'instant, semblant estar una mica més lluny de la distància normal a la que
s'usava el micròfon d'un comunicador. Hi havia alguna cosa més que una mica
d'incongruència escoltant la veu d'un wookiee sortint de l'altaveu de Q9.
-Chewbacca diu que
heu de donar-vos pressa -va traduir l’Ebrihim, encara que no hi havia cap
necessitat que ho fes.
-D'acord, d'acord,
ens estem donant pressa -va dir en Jacen, posant-se dret. Després va baixar la
tapa de la caixa de fusibles mentre l’Ànakin baixava la del tauler de
circuits-. Anem a la cabina.
Els sorollets d'un
comunicador passant d'unes mans a altres va brollar de l'altaveu de Q9, i van
ser seguits per un bel d’en Chewbacca i la lleugerament exasperada veu de
l’Ebrihim.
-Torna-me’l -va dir,
aparentment dirigint-se al wookiee-. Jo els ho diré.
Hi va haver una
curta pausa i després la veu de l’Ebrihim va tornar a arribar fins a ells,
aquesta vegada amb més potència i nitidesa.
-Procureu anar el
més de pressa possible -va dir-. El sol no trigarà a sortir, i estic segur que
el nostre amic també s'aixecarà amb ell.
-Molt bé, molt bé
-va murmurar en Jacen-. Sempre protestant, eh? Anem, Q9.
-Segueixo sense
entendre per què no podíeu haver invertit uns moments a treure un altre
comunicador del magatzem -va dir Q9, parlant amb la seva pròpia veu-. No em fa
cap gràcia ser utilitzat com intercomunicador.
En Jacen va somriure
mentre anava cap a la cabina.
-Així ens estalviem
els cinc minuts que hauríem trigat a trobar-ne un i sintonitzar amb la
freqüència del que està utilitzant Chewbacca. Necessitàvem aquests cinc minuts,
creu-me... No et preocupis. De seguida podrem utilitzar el sistema de
comunicacions de la nau.
En Jacen es va
aturar a l'entrada de la cabina del Falcó Mil·lenari. Havia estat moltes
vegades en ella, naturalment..., però aquesta situació era molt, molt diferent.
Aquest cop no hi havia ningú per mantenir-lo vigilat, assegurar-se que no
polsaria cap botó o fer-lo fora d'allà. No. Aquesta vegada en Jacen hi era per
pilotar la nau. Pilotar el Falcó... La sola idea el va deixar aterrit.
- Fem un concurs per
esbrinar qui de nosaltres està més espantat? -Va preguntar la Jaina.
En Jacen va girar i
va somriure. La seva germana bessona i el seu germà petit estaven darrere
d'ell, i els tres s'havien quedat immòbils al llindar de la cabina.
-No ho sé... -Va
dir-. Creus que estaríem molt igualats?
-Ni ho somiïs.
T’aposto a què estic una multilliò de vegades més espantada que tu.
-No estiguis tan
segura d'això -va replicar en Jacen-. T’aposto a què hi hauria un empat.
-Jo no estic
espantat -va dir l’Ànakin-. Si voleu, jo pilotaré el Falcó.
-Podria prendre’t la
paraula si no fos perquè encara no ets prou alt per arribar als controls -va
dir en Jacen.
- Puc recordar-vos a
tots la necessitat que us doneu la màxima pressa possible? -Va preguntar Q9-.
Crec que he superat les meves recents experiències amb la paranoia, però no
oblidem que aquí a fora realment hi ha algú que vol capturar-nos.
-Té raó -va dir en
Jacen, i es va girar cap a la Jaina -. Quin seient vols? Pilot o copilot?
La Jaina va
reflexionar durant uns moments i va acabar somrient.
-De tal pare tal
fill, no? Ocupa el seient del pare i pilota la nau. A ell li agradaria que ho
féssim així, i aposto a què a la mare també.
En Jacen li va
tornar el somriure i després es va instal·lar a la butaca de pilotatge,
ajustant el mecanisme de posició perquè la butaca quedés el més amunt i
endavant possible. La Jaina va fer el mateix amb el seu.
-Bé, Chewie, anem a
connectar el sistema de comunicacions de la nau..., ara -va dir en Jacen.
Va allargar la mà
cap al panell de comunicacions i va moure l'interruptor corresponent.
-Quin alleujament
-va dir Q9.
- Segueixes
rebent-nos? -Va preguntar en Jacen.
Un rugit de resposta
va brollar l'altaveu que hi havia damunt dels seus caps, i en Jacen es va
afanyar a baixar el volum.
-Fantàstic -va dir
la Jaina-. Bé, Jacen... Arnés de seguretat cordat?
-Per descomptat.
Va mirar cap enrere
i es va assegurar que l’Ànakin, assegut al lloc d'observador darrere de la
Jaina, també s'havia posat l'arnès de seguretat. Q9 s'havia agafat a una
mampara mitjançant les seves abraçadores magnètiques.
- Tothom preparat?
-Va preguntar.
-No del tot -va dir
la Jaina-. Aquests tipus de la Lliga Humana començaran a perseguir-nos quant
ens enlairem. Potser hauríem de crear alguna diversió que li faci perdre una
mica de temps al nostre estimat cosí Thrackan abans que marxem.
- Ei, espera un
moment! -Va protestar en Jacen.
Però la Jaina ja
havia activat els controls de tret del canó ventral del Falcó. En Jacen va
poder sentir el brunzit dels motors quan el canó va emergir del casc.
-He pensat a
disparar contra el generador del camp de força, i després intentaré canviar la
mira el més ràpid possible i provaré sort amb la patrullera d'assalt.
- El generador del camp
de força? Suposa que falles i dónes a Chewie i els dralls.
-No puc donar-los.
Estan darrere del camp de força, recordes? Tu limita't a estar preparat per
treure'ns d'aquí surant sobre dels repulsors quant t'ho digui. No crec que
haguem de fer res amb els motors subllumínics fins que disposem d'una mica
d'espai per maniobrar.
En Jacen va bellugar
el cap, no molt convençut.
-Molt bé -va acabar
dient-. Però assegura't que després no oblides qui va tenir la idea de
disparar. Espera un moment... –En Jacen va examinar els seus panells de control
durant uns instants i després va moure una sèrie d'interruptors d'energia. El
Falcó va vibrar amb una tremolor quasi imperceptible, i en Jacen va sentir com
un feble brunzit d'energia recorria tota la nau-. Allà anem -va murmurar-.
Repulsors i motors subllumínics preparats per ser utilitzats.
-Chewie, acosta't
tot el que puguis al centre de l'espai de confinament i tapa't els ulls, i
digues als altres que facin el mateix.
Un udol de protesta
va brollar l'intercomunicador.
-Ei, vols calmar-te
una mica? -Va replicar la Jaina-. Funcionarà. Confia en mi, d'acord? Ara
prepareu-vos per arrencar a córrer i amagar-vos així que desaparegui el camp de
força. Bé, som-hi... –La Jaina va clavar la mirada al panell artiller i va fer uns
petits ajustos en els controls de la mira del làser ventral-. Un tret ben
apuntat -va dir-. O dóna resultat, o no el dóna. Chewie, Ebrihim, tia Marcha...
Preparats!
-I tots opinen què
m'he estat comportant d'una manera estranya -va dir Q9.
-Un tret quan hagi
comptat fins a tres, i després centraré la mira a la patrullera d'assalt i
provaré sort. En Jacen, no enlairi’s fins que jo t'ho digui, d'acord?
- Sí, d'acord! Ja et
vaig sentir la primera vegada!
-Anem allà -va
tornar a murmurar la Jaina-. U...
En Jacen es va
aixecar en el seu seient per poder veure millor el que anava a ocórrer.
-Dos...
En Jacen es va
preguntar si no hauria hagut de ser una mica més enèrgic en el seu intent
d'aturar-la. La Jaina estava anant massa lluny, però en realitat no hi havia
temps per discutir.
- Tres!
Un raig de foc va
sorgir del canó ventral acompanyat per un rugit ensordidor i va donar de ple en
el centre del tauler de control del generador del camp de força. El panell va
esclatar en una flor de foc que va semblar il·luminar tota la càmera del
repulsor. El camp de força es va extingir amb un últim parpelleig.
La sobtada onada de
lluminositat va deixar enlluernat en Jacen, però la Jaina havia mantingut la
mirada clavada a la pantalla de punteria. La noia va fer girar el canó làser
fins a deixar-lo més o menys dirigit cap a la patrullera d'assalt, i va tornar
a disparar. El primer tret va fallar el blanc per una considerable distància, i
el raig d'energia va rebotar en els murs reflectors de la càmera i després va
tornar a xocar amb ells una dotzena de vegades en una sèrie de bojos rebots
abans d'acabar-se esvaint. La Jaina va tornar a disparar i va aconseguir
donar-li al suport de descens esquerre posterior, fent que el casc de la
patrullera d'assalt pugés mig metre pels aires abans de tornar a caure sobre el
sòl de la càmera amb un gran estrèpit. La Jaina va tornar a provar sort, i el
seu tercer tret va fallar de nou. El feix d'energia va rebotar d'un costat a un
altre, xocant amb les parets i el terra de la cambra.
En Jacen va poder
veure tres siluetes, una gran i dues petites, que corrien cap a l'entrada de
les cavernes laterals més propera. Bé, almenys la seva germana no els havia
matat quan va fer esclatar aquell generador...
-Tenint en compte
com estan rebotant aquests trets, Jaina, hi ha més probabilitats que li donis a
Chewie que al Thrackan.
La Jaina va moure el
cap.
-Tens raó -va dir-.
Va, marxem d'aquí.
-Que tothom s'agafi
a alguna cosa -va dir en Jacen-. Mai he fet això abans.
Va tirar de la
palanca de control dels repulsors, i el Falcó Mil·lenari es va anar elevant cap
al cel.
En Thrackan Sal-Solo
va sortir acomiadat de la seva llitera i es va estavellar contra el terra de la
seva cabina. Va romandre durant uns moments on havia caigut, mig estabornit,
fins que va aconseguir aixecar-se. El compartiment va quedar sumit en una
negror total durant uns segons, però després els llums d'emergència van entrar
en acció.
En Thrackan s'havia
apropiat de la cabina del capità de la patrullera d'assalt, amb el que podia
gaudir de l'únic espai de bord en el qual era possible estar sol. Així i tot,
la cabina era prou petita perquè en Thrackan necessités uns moments abans
d'adonar-se que la coberta estava visiblement inclinada cap a la dreta i la
part de darrere de la patrullera. Què havia passat? Podia sentir crits, veus
espantades que ressonaven al passadís. En Thrackan es va posar un barnús i va
sortir de la seva cabina.
I es va trobar
envoltat per una caòtica confusió d'homes terroritzats i atordits. Un instant
després va veure al capità de la patrullera d'assalt, que estava tractant
d'arribar a la cabina de control. En Thrackan el va agafar per l'espatlla.
- Què inferns està
passant, capità Thrag? -Va preguntar.
- No ho sé, senyor!
-Va respondre Thrag, també cridant per fer-se sentir.
Era baixet, calb i
gros i a aquelles hores de la nit, vestit únicament amb la seva roba interior i
després que hagués transcorregut tant de temps des del seu últim afaitat, no
hauria guanyat cap concurs d’elegància masculina. Però aquell home posseïa una
mena de tranquil·la i indefinible integritat. Obeïa les ordres d’en Thrackan
sense tenir-li por, i això era tota una raresa.
-Hi va haver uns
trets i després algunes explosions, almenys dues. Una va sonar bastant lluny, i
l'altra va tenir lloc just sota nostre. Crec que hem perdut un dels suports de
descens.
-Això és impossible.
Anem a proa.
Els dos es van obrir
pas a empentes fins a la cabina de control. El capità va prémer un botó i el
panell que protegia el visor va lliscar a un costat, permetent-los veure amb
tota claredat el que hi havia davant d'ells.
-Oh, per totes les
estrelles... -Va panteixar en Thrackan.
-Miri això -va dir
Thrag-. No m'ho puc creure.
El generador del
camp de força era una columna de foc, i els reflexos de les flames ballaven i
relluïen en cada racó dels murs platejats de la càmera del repulsor. El camp de
força havia desaparegut, i els presoners s'havien esfumat..., i tampoc semblava
haver-hi cap dubte on havien anat. El Falcó Mil·lenari estava enlairant-se i,
es dirigia cap al cel.
- Cal seguir-los!
- Però hem rebut
alguns impactes làser! -Va protestar Thrag-. Tenim avaries! Abans hem
d'examinar els danys, fer reparacions...
- No! Si la nau ha
patit avaries, llavors volarem amb elles! Anem, enlairem d'una vegada!
-Això vol dir
arriscar les vides de tots els homes que hi ha a bord.
- Tots els homes que
hi ha a bord corren un seriós risc de ser executats per no haver sabut complir
el seu deure! -Va rugir en Thrackan-. Què em diu del sentinella? Hi hauria
d'haver estat allà. Hi hauria d'haver donat l'alarma. On és?
El capità va deixar
escapar una riallada plena d'amargor i va assenyalar la popa del patruller amb
el polze.
-Suposo que estarà
allà darrera, roncant amb la resta dels borratxos.
- Què està dient?
-Li estic dient que
vagi a fer una ullada a la tripulació que em va enviar la seva gent. Púrria i
escòria, des del primer fins a l'últim d'ells... Abans que a un home se li
assigni un lloc tan poc important com el de servir a bord d'una patrullera
d'assalt ha d'haver estat rebutjat per un munt de persones. Què esperava
aconseguir reclutant matons?
-Bé, si tots han
estat rebutjats, llavors ningú els trobarà a faltar quan els matin. Faci
enlairar aquesta patrullera d'una maleïda vegada!
En Thrag el va mirar
fixament als ulls durant uns moments sense dir res, i després va acabar
saludant.
-Molt bé, senyor.
Però vostè serà l'únic responsable del que pugui passar -va dir, i va seure a
la butaca de pilotatge.
L’Ebrihim estava
començant a experimentar la desagradable sensació que tenia una gran zona del
pelatge socarrimat a la part inferior de l'esquena. En tot cas, podia percebre
l'olor acre del pèl cremat i notava un cert dolor en aquell lloc del seu cos.
Però ni el moment ni el lloc eren els més adequats per preocupar-se per aquesta
mena de coses. A més, els seus pulmons estaven a punt de rebentar, i estava
molt més interessat a empassar una mica d'aire fresc que de perdre el temps
esbrinant si tenia l'esquena incendiada o no. Els tres -Chewbacca, Marcha i
l’Ebrihim- estaven amagats al costat de la base del con més pròxim al lloc en
què havia estat posat el Falcó.
En el qual havia
estat posat el Falcó... Aquest era el punt clau de tota la situació,
naturalment. A part d'això, no hi havia res més que importés. Contemplar-ho des
d'aquell punt de vista potser exigís un cert grau de crueltat o duresa però
encara que el Falcó s'estavellés, encara que en Thrackan Sal-Solo acabés
derrocant-lo a canonades i es perdessin totes les vides dels que anaven a bord,
aquell moment suposava una gran victòria..., perquè a Thrackan Sal-Solo se li
acabava de negar fins i tot l'esperança d'influir sobre les decisions de la
Leia Organa Solo.
Però en Thrackan
havia pagat un preu pel simple fet de tractar d'utilitzar els seus fills contra
ella. L’Ebrihim coneixia els dralls, i fins i tot creia conèixer prou bé als
selonians i els humans. El seu intent de xantatge sens dubte havia fastiguejat
i enfurismat milions d'éssers intel·ligents en tot el sistema Corellià. Hi
hauria tornat a milions en contra d'ell, convertint el desgrat passiu en
resistència activa. Hi hauria despertat una considerable simpatia cap a la
Leia..., i cap a la Nova República.
Així i tot, en
Thrackan hauria pagat amb gust aquest preu si hagués aconseguit manipular-la i
obligar-la a reconèixer la independència de Corèllia. Encara que la Leia
s'hagués vist obligada a emetre un rebuig públic de les seves exigències, això
ja li hauria causat un dany terrible. Una mare que donava l'esquena als seus
fills... Sí, Thrackan Sal-Solo podria haver fet meravelles amb això.
L’Ebrihim esperava
amb totes les seves forces i tot el seu cor que els nens sobrevisquessin. Però
encara que no sobrevisquin, havien derrotat al cosí del seu pare, el seu
enemic, merament per haver escapat de les seves urpes.
-Adéu -va dir pel
comunicador, tot i que en aquells moments segurament ja estaven fora del seu
radi d'abast-. Adéu, i bona sort. Que... Que la Força us acompanyi.
L’Ebrihim va veure
com la patrullera d'assalt s'enlairava entre tremolors i sacsejades i remuntava
el vol en una vacil·lant trajectòria cap al cel. No podia estar segur,
naturalment, però pel que havia pogut veure la patrullera d'assalt s'havia
enlairat amb tots els soldats a bord. Això deixava al trio només a la cambra
del repulsor, i encara més atrapats allà del que ho havien estat abans. Així i
tot, l’Ebrihim estava totalment segur que tindrien munts de companyia en un
futur bastant proper.
La pregunta a
respondre era qui vindria a visitar-los.
En Jacen aferrava
els controls amb mans tan rígides com les d'un cadàver mentre el Falcó
cavalcava sobre els seus feixos repulsors i s'elevava cap al cel ja lluminós de
les primeres hores del matí. Van sortir del pou del repulsor i van seguir
pujant en un ascens vertical, però en Jacen sabia que no podia tractar d'arribar
massa amunt o volar durant massa estona confiant únicament en l'energia dels
repulsors. Hauria de passar a emprar els motors subllumínics..., i de pressa.
Per començar, els repulsors no havien estat dissenyats per proporcionar una
impulsió indefinida, i a part d'això en Jacen sabia molt bé per quants
problemes havia passat recentment aquella nau. Va posar la mà sobre la palanca
dels motors subllumínics i va anar tirant d'ella, fent-la retrocedir el més
suaument que va poder.
El Falcó Mil·lenari
va sortir disparat cap endavant com una exhalació i va fendir el cel. En Jacen
va pujar el morro en un intent de guanyar una mica d'altura o, almenys,
d'evitar acabar incrustat a terra. Va empassar saliva, i després va anar
disminuint gradualment el flux d'energia als repulsors fins a acabar
desconnectant-los. El Falcó es va estremir durant un moment, però de seguida va
iniciar un vol fluid i sense sacsejades..., almenys durant un parell de segons.
Un instant després la nau estava precipitant cap a terra. En Jacen va tirar de
la palanca, obligant al Falcó a pujar el morro i fent esforços desesperats per
impedir que comencés a donar tombs pel cel. La nau va semblar acabar
estabilitzant-se a mesura que en Jacen s’anava acostumant als controls. Però el
noi va seguir empunyant la palanca amb dits tensos, i va mantenir els ulls
anant i venint contínuament entre els visors i els controls.
-Bé, ja estem fora
de la càmera del repulsor -va dir la Jaina-. On anem?
-No ho sé -va dir en
Jacen-. Mai parlem d'aquesta part, però...
- Darrere de
nosaltres! -Va cridar l’Ànakin-. Feu una ullada a la pantalla detectora!
En Jacen va haver de
recórrer el panell amb la mirada durant un moment abans de trobar la pantalla
detectora. Però quan la va localitzar, no va tenir cap dificultat per
interpretar el que li estava mostrant.
Estaven sent
perseguits per la patrullera d'assalt del cosí Thrackan. Un feix d'energia
làser es va perdre al cel després de passar fregant-los per estribord i en
Jacen va arronsar-se involuntàriament sobre si mateix..., tirant dels controls
de la nau en el moment de fer-ho i aconseguint que el Falcó girés bruscament
sobre el seu eix fins que la part superior de la nau va quedar dirigida cap
avall. De sobte el Falcó es va trobar pujant en un angle d'atac d'uns quaranta-cinc
graus, però amb la cabina volta cap avall en lloc de cap amunt. El sistema de
gravetat artificial els va mantenir en els seus seients, però en Jacen podia
mirar amunt i cap enrere i veure el terra allà on hauria d'haver estat un
retall de cel.
Aquella maniobra
accidental semblava haver servit per treure’ls-hi al Thrackan de la cua,
almenys de moment, però no hi havia dubte que aviat tornaria a la càrrega..., i
que tornaria a disparar contra ells.
- Aixequeu els
escuts! -Va cridar en Jacen.
- On...? On són els
controls dels escuts? -Va preguntar la Jaina.
-Chewie els va
canviar de lloc quan va recablejar els circuits de la cabina -va dir l’Ànakin
des del seient d'observació-. Crec que estan sota la mà esquerra. És un panell
amb uns botons vermells molt grans.
- On? On? -Va
preguntar la Jaina-. No els veig.
-Jo els trobaré -va
dir l’Ànakin.
Es va treure l'arnès
de seguretat, va baixar d'un salt del seu seient i es va retorçar fins a
aconseguir ficar-se per entre les dues butaques de pilotatge. Després va
allargar les mans i va desconnectar els fiadors d'una filera d'interruptors
vermells, va deixar caure un ditet grassonet sobre un gran botó vermell i va
fer girar dos dials.
- Molt bé, escuts
amunt! Escuts superiors, inferiors i davanters a..., eh..., a un vint per cent
de potència. Escuts posteriors a màxima potència.
Un retruny ofegat i
una vibració que va recórrer tota la nau va indicar al Jacen què l’Ànakin havia
aixecat els escuts just a temps..., i que la punteria del cosí Thrackan estava
millorant.
Estava intentant
enderrocar-los? Eren trets d'advertència, o estava intentant deixar-los sense
propulsió? Fins al moment, i pel que havia pogut veure en Jacen, Thrackan
s'havia limitat a utilitzar les armes davanteres de la patrullera, uns canons
làser de baix calibre més concebuts per emprar contra tropes de terra que en un
combat nau-contra-nau. Però què significava això? en Jacen sabia que el seu
pare hauria estat capaç d'interpretar aquests trets, saber què pretenia fer en
Thrackan i què calia fer al respecte. Però per molt devotament que en Jacen
pogués arribar a desitjar la seva presència, el seu pare no hi era.
Probablement -només probablement- Thrackan estava intentant deixar incapacitat
al Falcó, no matar-los. No era una idea molt reconfortant.
Trenta segons abans
en Jacen havia estat intentant decidir on anirien, però de sobte arribar a
algun lloc havia deixat de ser la seva primera preocupació.
L'únic que volia era
estar molt lluny d'allà..., i de seguida.
- Dispari! -Va
cridar Thrackan-. Dispari, maleït sigui!
-No puc disparar
contra ells si no aconsegueixo centrar la mirada –va grunyir en Thrag-. Els
canons davanters no tenen cap sistema de punteria automatitzada. No puc
perseguir una nau i tractar d'aconseguir un tret prou precís per deixar-la
sense propulsió al mateix temps. Potser vostè sigui tan bo, però jo no.
-Ara veurem que bo
que sóc -va dir en Thrackan mentre s'instal·lava a la butaca del copilot-.
Transferiu el control dels sistemes d'artilleria a aquest panell.
- Però aquests nens
són parents seus! -Va protestar en Thrag.
-Li he ordenat que
dispari contra ells, i ara vaig a disparar contra ells. No sóc prou hipòcrita
com per pretendre que hi hagi alguna diferència entre una cosa i una altra.
En Thrag va desviar
la seva atenció dels controls el temps suficient perquè els seus ulls poguessin
recórrer a Thrackan des del cap fins als peus.
-Doncs llavors faci
vostè mateix la seva feina bruta, i que li aprofiti -va dir, i va transferir el
control dels sistemes d'artilleria al panell d’en Thrackan-. Però mai vaig
pensar que arribaria a conèixer a un home que s’enorgullís de ser capaç de
disparar contra la seva pròpia família.
L'oficial d'enllaç
de l’Ossilege va entrar corrent al pont amb tal pressa que va estar a punt
d'ensopegar i caure a terra.
- Ha passat una
cosa, senyor?
L’Ossilege es va
tornar cap a ell, va arquejar una cella i el va fulminar amb una mirada
francament temible.
-Gràcies per
proporcionar-me aquest informe tan clar i altament detallat -va dir.
-Ah... Sí, senyor.
Ho sento. Ha passat alguna cosa al repulsor. Hem detectat diverses emissions
d'energia que els nostres detectors van interpretar com trets làser i
explosions, i després... Bé, després dues naus van sortir del repulsor i la
segona anava perseguint a la primera. Acaben d'arribar a l'altitud suficient
perquè puguem veure-les per sobre de la curvatura del planeta. Les dues estan
sent pèssimament pilotades, i una d'elles sembla haver patit alguns danys.
- Dues naus? -Va
preguntar la Kalenda-. Són totes les que hi havia allà baix, a menys que algú
estigui jugant amb cartes marcades.
L’Ossilege va prémer
un botó de la consola principal del pont.
-Aquí Putney -va dir
una veu lleument nasal i estrident.
-Aquí Ossilege,
comandant Putney. Sembla que tothom se n'ha anat del repulsor. Les dues naus
s'han enlairat.
- Per què? -Va
preguntar Putney.
-No estem segurs,
però una nau sembla estar perseguint a l'altra. Necessitem aprofitar la nova
situació. Poden haver deixat tropes al repulsor i potser no ho hagin fet, però
fins i tot si ho han fet, alguns dels seus soldats i la major part de la seva
potència de foc acaben de marxar cap a una òrbita planetària. Anem a agafar
aquesta oportunitat amb les dues mans. Tant me fa que la seva patrullera
d'assalt estigui a mig carregar i que les seves tropes no portin posats els
pantalons, Putney: vull que es dirigeixin cap al repulsor ara mateix i arribin
allà el més de pressa possible.
- Sí, senyor! -Va
replicar en Putney-. Les nostres armes pesades no estan a bord, però si tenim
sort no les necessitarem. Podem enlairar-nos en cinc minuts.
-Que siguen quatre
-va dir l’Ossilege, i va tallar la comunicació. Després es va girar i va cridar
a la Kalenda amb un gest de la mà-. Vull contacte visual i informació tàctica
sobre les dues naus, i ara mateix -va ordenar.
La Kalenda va
manipular els controls a una velocitat increïble i va seleccionar les imatges
procedents del sensor visual de llarg abast i del sensor tàctic. Dues naus van
aparèixer a la pantalla. Les dues lluitaven per guanyar altitud, amb la que
anava davant volant bastant erràticament..., i amb la part superior del casc
apuntant cap al planeta.
-És el Falcó -va dir
en Lando-. És el Falcó Mil·lenari, la nau personal d’en Han Solo... Està del
revés i crec que el pilot ha d'estar borratxo, però reconeixeria aquesta nau en
qualsevol lloc.
-I la nau que la
persegueix és la patrullera d'assalt -va dir l’Ossilege, visiblement excitat -.
I sembla haver patit alguns danys.
- Qui dimonis està
pilotant el Falcó! -Va preguntar la Kalenda.
-Bé, puc assegurar-li
que no és Chewbacca -va replicar en Lando-. Aquest wookiee podria pilotar la
nau millor del que està sent pilotada ara fins i tot embenat i amb un braç en
cabestrell..., i no s'ho prengui com una llicència poètica.
-Doncs llavors qui
pilota el Falcó?
-Tinc una idea, però
de totes maneres cap de vostès em creuria -va dir en Lando-. L'última vegada no
em van creure.
L’Ossilege es va
tornar cap a ell.
- M'està dient que
un dels nens pilota aquesta nau?
-És vostè qui ho ha
dit, no jo -va replicar en Lando.
- La patrullera
d'assalt torna a disparar! -Va exclamar la Kalenda.
-Impacte directe...,
però segueixen en l'aire -va dir en Lando-. Deuen haver aconseguit aixecar els
escuts, tot i que no sé com se les hauran arreglat.
L’Ossilege seguia
amb els ulls clavats a la pantalla tàctica i intentava fer-se una idea de la
seva destinació a partir de la projecció de curs, però el vol del falcó era tan
erràtic que resultava impossible saber on pretenia anar.
- On van? -Va
preguntar-. Cap a on es dirigeixen? Sigui quin sigui el curs que estan
intentant seguir, naturalment que no els portarà ni remotament a prop de cap
lloc. Cap a on es creuen què van?
-A cap enlloc -va
dir en Lando-. Escapen. Volen anar el més lluny possible.
- Saben què som
aquí? -Va preguntar l’Ossilege.
En Lando va moure el
cap.
-Si ho sabessin,
vindrien cap a nosaltres, o ens haurien enviat una transmissió o... Bé, haurien
fet alguna cosa. De moment es limiten a continuar volant en la direcció que
seguien quan el pilot va aconseguir fer-se amb el control de la nau, fos quina
fos aquesta direcció.
L’Ossilege estava
visiblement nerviós i excitat..., i intentava ocultar-ho d'una manera igualment
visible.
- Podem enfocar un
raig tractor cap a alguna de les naus, o cap a les dues?
La Kalenda va
inspeccionar els seus instruments.
-De moment no -va
respondre uns instants després-. Però encara que no estiguin venint directament
cap a nosaltres, s'estan aproximant. El Falcó hauria d'entrar en el radi
d'abast dels raigs tractors en vint segons, i la patrullera d'assalt hauria
d'estar al nostre abast deu segons després.
-Espereu fins que
les dues estiguin dins del radi d'abast, i useu els rajos tractors sobre les
dues naus. Porti al Falcó, però mantingui a la patrullera d'assalt en la seva
posició actual, almenys de moment
-Sí, senyor -va dir
la Kalenda, i va començar a transmetre les ordres.
-Si fem les coses
bé, podem capturar el repulsor i a Thrackan Sal-Solo..., tot al mateix temps
-va dir l’Ossilege. Va alçar la mirada cap a la pantalla principal, on la flota
de la Tríade seguia desplegant-se i es preparava per al que fos que hagués
vingut a fer allà -. Deixant de banda el petit problema que tenim a una flota
enemiga preparant-se per l'atac, crec que podem acabar trobant-nos en una
situació altament satisfactòria.
El Falcó es va
balancejar violentament cap a un costat quan la nova andanada del patruller
d'assalt va aconseguir donar en el blanc.
-Als escuts no els
ha agradat gens aquest últim tret -va dir l’Ànakin, que estava observant les
lectures del sistema de defensa.
-Ja està bé -va dir
la Jaina-. Estic farta, d'acord? Anem a donar-los una mica de la seva pròpia
medicina. Activant canó làser ventral i preparant fixació de tret per popa.
- Què? -Va cridar en
Jacen-. És que t'has tornat boja?
-Crec que tots esteu
bojos -va dir Q9.
-Calla, Q9. Jacen,
ja està disparant contra nosaltres! De quina manera pot empitjorar la situació
si retornem el foc?
-No ho sé -va dir en
Jacen-, però t’aposto a què ja trobarem alguna.
-Làser ventral en
recerca automàtica de blancs. Tinc un centrat de mires! –La Jaina va prémer el
gallet i el canó làser va escopir un doll d'energia-. Li he donat! -Va exclamar
la Jaina-. Els escuts han absorbit l'impacte, però l’he frenat una mica.
- Els escuts han
perdut un cinc per cent de potència! -Va dir en Thrag-. Un tret impecable, per
descomptat... Si hagués tingut una mica d'energia darrere d'ell, ara estaríem
flotant a la deriva per l'espai.
- Han disparat
contra mi? -Va exclamar en Thrackan-. Que aquests mocosos miserables han tingut
el desvergonyiment de disparar contra mi? Activació de tots els sistemes
primaris d'armament!
- Però els farà
miques! -Va protestar en Thrag-. Els necessita amb vida!
-Però vull veure'ls
morts -va replicar en Thrackan Sal-Solo -. Armament primari activat i a punt
per fer foc.
En Jacen es va
atrevir a fer una ullada a la pantalla del detector.
- No només no ha
deixat de perseguir-nos, Jaina, sinó que va a disparar la seva torreta
principal! Hem de sortir d'aquí. Agafeu-vos!
En Jacen va tirar de
la palanca de control i va fer pujar el morro del Falcó. La nau va començar a
grimpar sobre la seva proa i va executar un ris, pujant i sortint d'ell abans
d'haver-lo completat per quedar col·locat darrere de la popa del patruller d’en
Thrackan.
- Escuts davanters a
màxima potència, Ànakin! -Va cridar en Jacen.
El seu germà petit
es va afanyar a alterar la configuració, i va aconseguir que la nova disposició
d'energia entrés en acció just a temps de desviar un tret de la torreta
artillera del patruller d'assalt. El Falcó va vibrar i es va estremir, però els
seus escuts van aguantar.
- Estem darrere dels
seus escuts, i els tinc en el punt de mira! Vaig a atacar! -Va cridar la Jaina.
Va disparar dues
vegades. El primer feix d'energia es va estavellar contra la torreta artillera
just allà on s'unia a la part superior del casc de la patrullera, arrencant
netament tota l'estructura. El segon raig de foc làser va donar en els motors
subllumínics, destrossant els emissors sense deixar cap rastre.
La patrullera
d'assalt s'havia quedat sense propulsió espacial.
En Jacen va haver
d'interrompre els seus crits d'alegria el temps suficient per evitar que el
Falcó s’incrustés a la popa del patruller.
I llavors una
gegantina mà invisible va sorgir del no-res i va agafar al Falcó Mil·lenari pel
coll.
-La patrullera
d'assalt ha perdut el seu sistema de propulsió principal. La raig tractor està
activat! -Va anunciar la Kalenda-. Contacte positiu amb la patrullera d'assalt.
Contacte provisional amb el Falcó. El Falcó està intentant alliberar-se. No
podrem mantenir-lo immobilitzat durant molt de temps sense causar danys.
Lando va anar fins
al panell de comunicacions del pont i va teclejar un codi d'accés de
comunicacions que portava força temps sense utilitzar.
-Esperem que en Han
no m'hagi fet la feinada de canviar els codis -va murmurar, i després va
pressionar la tecla de transmissió-. En Lando Calrissian al Falcó Mil·lenari.
Aquí en Lando Calrissian cridant al Falcó Mil·lenari. Desconnecteu els motors i
no oferiu resistència al raig tractor. Anem a portar-los a bord d'una nau
bakurana aliada amb la Nova República. Em reben?
- Lando? -Va
replicar una veu molt jove i una mica tremolosa des de l'altre extrem de la
connexió-. Ets tu? Ets tu?
- Ets tu, Jaina? -Va
preguntar en Lando al seu torn.
-No, sóc en Jacen-va
respondre la veu en un to bastant irritat-. Però la Jaina i l’Ànakin també són
aquí. I Q9 també està amb nosaltres.
- Qui o què és Q9?
-Va preguntar l'almirall Ossilege, que estava començant a impacientar-se.
-No tinc ni idea,
però sembla que aviat tindrem l'ocasió d'esbrinar-ho -va dir en Lando, i va
tornar a prémer la tecla de transmissió-. On són Chewbacca i els dralls?
-Segueixen a la
cambra repulsora, al planeta -va respondre en Jacen-. Haurem d'enviar a algú
perquè els recullin.
En Lando va fer una
ullada al panell principal del pont.
-Acabem de llançar
una patrullera d'assalt que es dirigirà cap allà -va dir-. No us preocupeu per
ells.
-Fantàstic -va dir
en Jacen-. M'alegro molt de veure't, Lando.
-I jo també -va
replicar en Lando-. Ah..., i una cosa més: magnífiques maniobres, i magnífics
trets. El vostre pare estarà molt orgullós de vosaltres.
- Gràcies, Lando!
-No hi ha de què -va
dir en Lando, i va tallar la connexió.
Va alçar la mirada
cap a la pantalla tàctica principal, on la flota sacorriana estava avançant
lentament i cautelosament cap a l'Estació Centràlia i els dos destructors que
muntaven guàrdia al seu voltant. Després els seus ulls es van posar sobre un
rellotge de compte enrere que mostrava les vuitanta-dues hores que faltaven
perquè Centràlia disparés el seu feix d'energia tractora-repulsora
hiperespacial contra Bovo Yagen.
-O almenys estarà
orgullós de vosaltres si vivim el temps suficient perquè s'assabenti del que
heu fet -va dir al micròfon desconnectat.
I un instant després
va pensar que havia d'informar al Han del que havia passat. Havia de fer-ho de
seguida..., abans que fos massa tard.
El capità Thrag
estava assegut a la cabina de control plena de fum de la seva patrullera
d'assalt i reia, però la riallada que sorgia dels seus llavis era un so ple de
fúria en què no hi havia ni rastre d'alegria o felicitat.
- Quan terrible ha
estat la caiguda dels poderosos, oh poderós Diktat! -Va dir-. L’han vençut,
l'han derrotat per complet... Enderrocat per uns nens, uns nens tan petits que
probablement tenien seriosos problemes per poder veure el panell de control...
-Calli, Thrag -va
dir en Thrackan-. O calla o el mato ara mateix.
En Thrag va deixar
escapar una última rialleta i va tornar la mirada cap al visor de la patrullera
d'assalt. El raig tractor de la nau enemiga estava tirant d'ells, i només
necessitaria uns quants segons més per portar-los fins a l'hangar.
-El més horrible és
que potser seria capaç de fer-ho -va dir-. I per què no? Si alguna vegada hi ha
hagut un home que no tingués res a perdre, ara vostè és aquest home. Està a les
seves mans, Diktat Sal-Solo. -Va inclinar el cap assenyalant la nau suspesa al
visor, la nau que s'estava aproximant una mica més a cada segon que passava-.
Està a les seves mans, en cos i en ànima.
El Falcó Mil·lenari
va descendir sobre la coberta de l'hangar de l'Intrús en un suau aterratge dut
a terme per l'operador del raig tractor. Els tres nens van desactivar els
sistemes de la nau com bonament van poder i van anar a la rampa d'accés. L’Ànakin
va manipular els controls, i la rampa va brollar del casc. Els tres germans van
baixar per ella..., i es van aturar al final de la superfície metàl·lica. La
patrullera d'assalt havia estat pujada a bord abans que el Falcó, i els
bakurans ja estaven portant als soldats de la Lliga Humana per posar-los sota
custòdia. Els soldats anaven sent trets un a un de la patrullera, amb les mans
sobre els caps, i eren conduïts al bloc de detenció.
El penúltim presoner
que va sortir de la patrullera era un home baixet i d'aspecte bastant brut i
descuidat, el seu abillament es reduïa a la roba interior. Tots els presoners
que el van precedir havien semblat espantats o furiosos, però aquell home
s'estava rient..., i a riallades.
Però l'últim home
que va sortir de la patrullera no reia. Thrackan Sal-Solo va sortir per
l'escotilla amb el cos molt dret i les mans als costats. Després d'haver baixat
per la rampa i haver posat els peus a terra de l'hangar, en Thrackan es va
quedar immòbil durant un moment i va mirar al seu voltant.
I va veure als tres
germans que també estaven immòbils davant del Falcó Mil·lenari, i la impassible
arrogància de la seva cara es va esfumar a l'instant per ser substituïda per
una ganyota del més pur odi, ira i malícia imaginables. Els tres germans van
retrocedir un pas, i en Thrackan va arribar a fer un parell de passos cap a
ells abans que els guàrdies li subjectessin pels braços i se l’emportessin.
L’Ànakin va romandre
immòbil entre la seva germana i el seu germà, agafant-los de la mà, i va contemplar
amb els ulls molt oberts com els guàrdies bakurans es duien a Thrackan
Sal-Solo, Diktat de Corèllia.
-El nostre cosí és
un home molt dolent -va dir per fi.
En Jacen i la Jaina
es van mirar, i a cap dels dos se'ls va ocórrer res a afegir a aquestes
paraules.
-Això no serveix de
res, Dracmus -va dir en Han-. Véns i ens dius que potser hi hagi algun progrés.
Te’n vas. Tornes. Ens dius el mateix que ens has dit abans, i així una vegada i
una altra... A fora hi ha gent que està lliurant una guerra. Tot un sistema
estel·lar podria morir mentre tu vas d'un costat a un altre.
-Selo, Selo, Selo -va replicar la
Dracmus-. Però has creure quan et dic que no hi ha res més que puguem estar
fent. Els Hunchuzucs coneixem el termini. Ho estem intentant, però és una
situació molt delicada. Pressiona massa als sacorrians del clan sense nom, i
podrien cometre suïcidi..., o morir de vergonya. I en el nostre cas morir de
vergonya no és una mera expressió, com passa amb el vostre poble. –La Dracmus
semblava disposada a oferir una explicació del que acabava d'afirmar, però es
va adonar de com l'estava mirant en Han i es va afanyar a tornar al tema
principal-. El més eficaç que podeu fer els humans per donar-nos pressa és
senzillament ser aquí, posant cara d'impaciència, mirant els rellotges i
recordant-nos que hem de donar-nos pressa. Aniré a dir als negociadors que us
esteu impacientant i que el temps s'acaba, i llavors ells es donaran més
pressa.
I de sobte un
estrany brunzit ofegat va sorgir de la butxaca de la Mara. En aquest mateix
instant l’R2 es va convertir en un remolí d'activitat, i el petit androide va
començar a fer girar la seva cúpula visora d'un costat a un
altre mentre deixava anar tot un seguit de sorollosos xiulets i refilets
electrònics.
La Mara va fer cara
de perplexitat durant uns moments i després va semblar recordar-se d’alguna
cosa. Es va aixecar, va ficar la mà a la butxaca de la granota, de la qual
havia sorgit el so, i va treure un comunicador.
-Ha passat tant de
temps des que aquests trastos funcionaven què m'havia oblidat que hi era -va
dir. Va pressionar un botó en un costat del comunicador i el brunzit va
cessar-. És una crida enviada pels sistemes de detecció de la nau. Acaba de
rebre un missatge d'alta prioritat.
- Tu també ho estàs
rebent, R2? -Va preguntar en Luke-. És el mateix missatge?
L’R2 va respondre
amb un trinat clarament afirmatiu.
-Ha de ser el mateix
-va dir la Mara-. He d'anar al Foc de Jade per llegir la meva transcripció.
Algú vol venir amb mi per assabentar-se què ha passat?
L’R2 va confirmar
que es tractava del mateix missatge amb prou feines es va haver connectat a la
sortida de dades de la cabina de control del Foc de Jade, i això els va evitar
haver de descodificar-lo dues vegades. El sistema de descodificació del Foc de
Jade era realment excel·lent. Desxifrar el missatge en uns quants segons,
portant a terme un complicat treball per al qual l’R2 hauria necessitat molts
minuts. La Mara, que estava asseguda davant dels controls de la nau, va prémer
el botó d'activació del sistema i un holograma va cobrar vida amb un parpelleig
iridescent a un metre per sobre del terra.
L’holograma els va
mostrar la silueta completa d’en Lando reduïda a la meitat de la seva alçada
real.
-Hola -va dir en
Lando en un to de veu molt solemne-. No conec amb exactitud la vostra situació
actual, així que enviaré una còpia d'aquest missatge a cadascun de vosaltres.
Han passat moltes coses. La mala notícia és que el veritable enemic per fi ha
decidit donar la cara. És la flota de la Tríade Sacorriana. En Luke ja coneix
la seva existència, i aquesta flota és l'autèntic enemic. Tota la resta, totes
les rebel·lions... Bé, no eren molt més que maniobres de diversió. La flota
està composta per uns vuitanta navilis de totes les mides, i s'estan aproximant
molt lentament a Centràlia. Semblen estar calculant acuradament la velocitat de
la seva aproximació per arribar a Centràlia en el mateix instant en què
l'estació llanci el seu tret contra Bovo Yagen. No hem intentat impedir el seu
avanç..., encara. Per la seva part ells tampoc han fet cap gest hostil cap a
les nostres naus, però dubto que aquest estat de coses vagi a durar molt de
temps.
-Aquesta és la mala
notícia, i és francament dolenta. -La imatge d’en Lando va guardar silenci
durant un moment, i després un gran somriure li va il·luminar la cara-. La bona
notícia és realment boníssima. No em pregunteu com ha passat perquè encara no
hem tingut temps d'aclarir tots els detalls, però els nens han escapat d’en
Thrackan..., i ho van fer a bord del Falcó Mil·lenari. Pilotant la nau. I abans
que tinguis temps de posar-te blanc, Han, et diré que el Falcó no ha patit ni
una sola esgarrapada. Però el realment increïble és... que van capturar a
Thrackan. Hauries d'haver-ho vist, Han. Els nois van executar un ris impecable
i van deixar anar dos trets incapacitadors a la popa d’en Thrackan. Els
bakurans l’han fet presoner. Bé, ja sé que no t'ho creuràs, però els nois van
fer tota la feina...
-No m’ho puc creure
-va dir en Han.
- Shhhh! -Va dir la
Leia.
-... i tots estan
sans i estalvis a bord de l’Intrús. Chewbacca i els dos dralls que es van veure
ficats en tot això estan sent recollits del repulsor ara mateix. Pel que sabem,
ells també estan bé.
-Però la veritable
raó per la qual us he enviat aquest missatge és que he demanar-vos que vingueu
aquí. La Gaeriel Captison ha convocat un consell de guerra per dintre de divuit
hores. Necessitem que tots sigueu aquí. La senyora Captison vol que també hi
hagi una representant de Selònia, així que us prego que porteu a una amb vosaltres
si us és possible. A més, i per no anar-me’n amb embuts, hi ha moltes
probabilitats que anem a necessitar fins a l'últim gram de potència de foc que
puguem reunir abans que això s'acabi. Us necessitem a tots: necessitem el Foc
de Jade, i necessitem l'ala-X d’en Luke. Envieu un missatge de resposta el més
aviat possible informant de les vostres intencions. Però, feu el que feu,
doneu-vos pressa, si us plau. Gairebé se'ns ha acabat el temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada