Punt d'equilibri (XIII)

Anterior

CAPÍTOL 13

A mesura que el rondaire avançava, la calor i l'olor que expel·lien diversos centenars de cossos no massa nets, combinats amb la seva suor nerviosa, van fer que en Jacen arrufés el nas. Es va sentir afortunat per estar al costat d'una escotilla. Això significava que seria dels primers a sortir.

-Ai, que agradable -va murmurar la Jaina-. On és el meu respirador?

A l'altre extrem de l'estada, algú va començar a cantar. Per separat i en grups, els ryn es van anar unint a la melodia, alguns xiulant harmonies pels seus pics perforats. En Jacen no necessitava paraules per reconèixer una cançó del viatger. Aquells eterns nòmades es dirigien cap a la seva següent aventura.

El seu intercomunicador va grinyolar.

-Disculpi -va dir el ryn al qual va propinar un cop de colze quan es portava l'aparell a la boca-. Ho sento -li va dir al que va empènyer quan va intentar no perdre el equilibri-. Aquí en Jacen Solo.

-Aquí tripulació de coberta. Ha trucat vostè?

-Afirmatiu.

-Expliqui'm de nou el que va causar l'esquerda. L'únic que tinc és un informe que diu no sé què d'uns mynocks en miniatura.

-No li ha facilitat ningú una mostra?

-No, era vostè qui havia de portar-la.

-Jo no en tinc.

En Jacen va procurar no donar moltes explicacions. Quan va arribar al tema de les arnes que havien niat en els barracons, es va produir un llarg silenci a l'altre costat.

Va donar un parell de vegades al botó d'encesa.

-Coberta, hi són? Aquí hi ha gent cantant i jo no...

-Rebut -va dir una veu que no havia parlat abans-. Anem a avisar a destí perquè procedeixin a descontaminar.

Els refugiats que estaven prou a prop d'en Jacen com per sentir la conversa es van girar per mirar.

-Cregui'm -va dir en Jacen-. Ningú s'ha portat cap crisàlide.

-Potser ho hagin fet sense voler -va dir la veu a l'altre costat-, però un sol ou niat en un ryn pelut podria reiniciar el cicle, i la nostra cúpula és més gran que la seva. Si un eixam d'arnes aconsegueix volar fora del nostre abast, podria anar-se'n a norris tota l'operació.

En Jacen agafà l'intercomunicador i es va recolzar en la Jaina mentre es balancejava al ritme del rondaire. A part d'en Randa, gairebé tots els altres passatgers d'aquella part semblaven ser ryn. Si no hagués saltat a la vista, en Jacen ho hauria endevinat per l'olor. I si a ell li molestava, als ryn havia d'estar tornant-los bojos. Diversos d'ells tenien els braços aixecats i estaven donant voltes, a manera de ball.

En Jacen murmurà al seu intercomunicador:

-Els ryn tenen uns hàbits higiènics gairebé compulsius. No tindran ullsblancs ni res enganxat.

-Potser vostè cregui això -va dir el treballador-. Una espècie peluda és difícil de descontaminar. Tenim una àrea de mida adaptable per al processament de refugiats dins de la cúpula de Pòrtic. L'únic problema és que no tenim UniFumi emmagatzemat. El COSERE sol enviar les substàncies de descontaminació amb cada entrada de refugiats. La radiació d'alta potència podria funcionar, però podria causar danys a la pell. I les llums d'energia reduïda no traspassaran els cabells. Així que tenen dues opcions. Podem despullar-los a tots i submergir-los en desinfectant mèdic, encara que no puc garantir que això no els hi senti gaire bé, o poden afaitar-se i sotmetre's a la radiació.

El ryn que estava al costat d'en Jacen va deixar anar un lament ofegat. Es va girar i li va dir alguna cosa a altres tres.

-No hi ha més opcions? -va preguntar en Jacen, incòmode adonant-se que estava envoltat de diversos centenars de ryn amb falta de son que acabaven de deixar enrere totes les seves possessions... una vegada més.

-Podem separar els vuvrians dels vors -va continuar la veu-. Les races que no tinguin pèl podran passar per una radiació ràpida i seguir endavant.

En Jacen es va ajupir contra la paret.

-Per què em pregunta a mi això? On és el capità Solo?

-Sembla que ha perdut el seu intercomunicador. Vostè és el següent en el comandament.

En Jacen apagà l'intercomunicador, esperant que els responsables d'administració del COSERE se'ls ocorregués una idea millor. El motor seguia rugint rítmicament sota els seus peus. Alguns dels ryn talonejaven al ritme del que cantaven altres. En Jacen va doblegar els genolls, recolzant-se en la Jaina per no caure.

-Això no em sona bé -va murmurar ella.

L'intercomunicador va tornar a xiular.

-Solo?

Ell va alçar l'aparell.

-Aquí estic.

-Ens ha trucat una tal Mezza. Es neguen a ser arrebossats en la substància desinfectant, cosa que no m'estranya.

-A mi tampoc -va dir en Jacen-. I no discrimini als ryn. El que valgui per a ells valdrà per als vors, els vuvrians i els humans. I per al hutt -va afegir, mirant amb menyspreu a Randa, que s'havia fet un cabdell formant una espiral bulbosa.

La cançó va acabar. Però algú va començar una nova. Dos versos després, en Jacen va rebre un altre avís per intercomunicador.

-Ja hem trobat a l'altre Solo. Diu que el que és just és just, i que tothom haurà de rebre el mateix tractament.

Ben fet, pare.

Jacen li va dir a la seva germana en veu baixa:

-A mi m'és igual que m'afaitin.

-I a mi. Hi ha noies pilot que porten tall de cabell militar.

Quan van acabar les convulsions i els tocs de guitarra, quelcom va colpejar l'escotilla per fora. En Jacen va intentar apartar-se. La gent que estava darrere seu va empènyer cap a fora. Es va subjectar a una mampara. Per sort, la tripulació havia acostat una rampa a l'escotilla, de manera que, quan es va obrir, en Jacen no va caure a terra. Els treballadors cridaven ordres, dirigint als refugiats que desembarcaven perquè es dispersessin i seguissin movent-se. Els ryn passaven al costat del hutt postrat.

Els rondadors havien entrat en una gran estada de metall, més espaiosa que molts hangars de càrrega, segellada part de la resta de la cúpula. Un treballador en vestit aïllant indicà a Jacen i Jaina que es fessin a un costat, així que es van dirigir a una plataforma elevada i van veure al seu pare encaminar-se al mateix punt, intercanviant empentes amb Droma. Alguns treballadors de Pòrtic van dirigir als nouvinguts a una zona tancada, on altres treballadors anaven d'un costat a l'altre posant alguna cosa a terra. El nivell de soroll va començar a augmentar, ja que vors, humans, vuvrians i ryn parlaven tots alhora.

A través d'una porta d'embarcament que es va tornar a segellar immediatament, va entrar un petit vehicle de terra amb la paraula «ADMINISTRACIÓ» escrita. En el seu interior es veien quatre figures amb vestits d'aïllament de color taronja cridaner i màscares que els cobrien totalment el cap com cascos. En Jacen entenia la precaució. Igual que els rondadors, qualsevol que es reunís amb ells en quarantena hauria d'enfrontar-se a la descontaminació. Però per què no havien instal·lat simplement un holoprojector?

Llavors, va tenir un pressentiment pel que feia a aquell vehicle.

Incrèdul, li va donar un cop de colze a la Jaina. Ella havia estat allà des del principi. Tota l'estona. A Pòrtic!

La Jaina li va tornar el cop de colze. Es van girar l'un cap a l'altre per poder veure el seu pare de cua d'ull.

La figura mitjana de les tres que portaven vestits ataronjats va saltar del vehicle. El seu rostre estava cobert, però el seu pas decidit era inconfusible, i en Jacen va poder-la sentir clarament mitjançant la Força. Aquella figura que la seguia com si fos la seva ombra havia de ser el noghri.

En Han i en Droma es van acostar a la seva trobada. En Han semblava a punt de deixar anar una plantofada a Droma.

-No, no tenen pintes retropropulsors. Haurem de fer això...

-Per les dolentes? -el va interrompre en Droma-. És clar, a tu et dóna igual que et treguin el poc pèl que et queda en aquest cap buit. Però tens la menor idea del fred que...?

La figura vestida de taronja es va reunir amb ells.

-Hola -va dir en Han, variant ràpidament la seva cara plena de regalims per mostrar un lleu somriure-. Gràcies per enviar-nos els rondadors, però tenim un petit problema. Un dels seus treballadors acaba de trobar alguna cosa que li ha semblat un ou. Hem de esbrinar d'on procedien aquests bestioles, però demano una mica de respecte per la meva gent.

-Farem el que puguem.

En Jacen va parar l'orella. La veu sonava ronca, però bé.

-El mateix tractament per a tothom. El COSERE està molt agraït pel suport als refugiats.

En Han va estendre una mà.

-M'alegro que ho entengui. Sóc en Han Solo.

En lloc de donar-li la mà, l'administrador va anar a llevar-se els tancaments de la màscara.

-Un moment -va cridar ell-. Si s'ho treu, haurà de descontaminar-se.

Ella es va treure la màscara amb una mà. Una llarga cabellera morena va caure solta de l'interior del casc.

-No passa res -va dir amb gest ombrívol.

La Leia es va quedar mirant la cara rendida d'en Han: els seus ulls oberts de bat a bat de color castany, la seva descurada mandíbula amb barba canosa de dos dies. En Luke i la Mara devien haver endevinat que en Han hi era, i van suposar que ella també. Quanta gent havia arribat a aquella conclusió i simplement no l'hi havien dit a ella?

Però ella sabia que amb prou feines li quedava un moment per apropar-se a ell abans que en Han recordés l'última vegada que havien parlat. Discutit.

-Si la seva gent ha de ser descontaminada -va dir la Leia a Droma-, els demostraré que Pòrtic i el COSERE estan amb ells, no contra ells. -De moment, el seu assistent Abbela podia encarregar-se dels assumptes diaris de Pòrtic. Abans que en Han endurís el gest i es tornés fred, ella havia de dir-li alguna cosa. Es va acostar a ell-. A més, jo no tenia ni idea que estaves aquí. Hauria d'haver-ho sabut, però... no crec que enviessis cap informe.

-Doncs no... no ho vam fer -es va dibuixar un mig somriure a la seva cara-. Suposo que el COSERE ha estat massa ocupat administrant Pòrtic per adonar-se'n.

Ella va mirar de dalt a baix. Olmahk era a prop, alerta, mentre C-3PO assistia als nouvinguts. On anava a ficar-los a tots? Tenia l'esperança de poder ficar amb el temps a tota la pobra gent de Trenta-dos a la cúpula més permanent i enviar als treballadors de tornada per torns setmanals. A Pòrtic hi havia espai de sobres, però l'equip de construcció tenia l'agenda completa i no quedaria lliure fins passades unes setmanes, i els nous pisos estaven plens abans de construir-se. Hi havia tendes de campanya, reforçades quan les primeres remeses es van mudar a barracons més resistents... i, a sobre, hi havia el tema de la descontaminació...

Però ja ho pensaria més tard! Tenia a quatre cinquenes parts de la seva família presents, a tots menys a l'Ànakin. Un esdeveniment que feia mesos que no passava!

Va envoltar al Han amb els braços. Ell es va quedar rígid, però li va passar un braç per les espatlles.

Ella es va fer enrere.

-Hola, Mare -Jacen va obrir els braços i va dubtar un moment.

La Leia va deixar a terra el casc tou. Atès que ja s'havia lliurat a la quarantena, es va arrencar el vestit d'aïllament i va abraçar a Jacen.

-Per la Força, estàs tan gran com el teu pare.

Després va veure la Jaina, que es quedava enrere.

-Però tu què fas aquí?

La Jaina va mostrar un parell d'ulleres.

-Baixa per malaltia. Vam intentar trobar-te.

A la Leia se li va encongir el cor.

-T'han ferit?

-Ceguera temporal parcial. Res greu -La Jaina baixar la veu-. Aclareix les coses amb el pare, mare. Això és el primer -es va girar i va tornar cap al grup de ryn.

En Jacen va somriure afligit i li va posar les mans a la Leia a les espatlles.

Va anar girant a la seva mare fins a posar-la mirant al Han, que s'havia ficat les mans a les butxaques.

-Primer -va murmurar en Jacen.

Vacil·lant, la Leia va acariciar els bessons a través de la Força. En Jacen estava feliç pel fet de veure a la família reunida: en la Jaina hi havia una amargor reprimida que òbviament hauria de solucionar... més tard.

-Crec que ja era hora que trobés alguna cosa que fer -En Droma es va tornar a posar la gorra que s'havia tret-. És un plaer veure-la de nou, princesa Leia -i va marxar darrere de la Jaina.

La Leia va enllaçar el braç amb el del seu marit.

-Deixa que t'ensenyi tota la zona de quarantena -va dir ella alegrement.

En un hangar de reparació reformat, les famílies s'estrenyien unes amb altres, intentant avançar. Ella no havia de mirar-los. Havia d'arreglar les coses amb Han. Era igual si era culpa d'ell o d'ella. Per molt fort i independent que fos, la veritat és que la Leia era més feliç quan tenia algú amb qui compartir la seva càrrega.

D'altra banda, això significava que ella també havia d'ajudar-lo a ell.

-Sí -va admetre ella-. El COSERE i Pòrtic s'han estat ocupant únicament de si mateixos. I han intentat fer-se amb el planeta. Recordes Honoghr, on amb prou feines vam poder fer res? En aquest planeta sí que podem. I els yuuzhan vong no ho volen. Podria suposar un refugi per a milions d'éssers.

-Crec que no has tingut molt en compte als nadius -va arrufar el gest-. Ells...

-A penes ens toleren -va reconèixer ella-. Però és que nosaltres tampoc els hem donat res encara. Aquest planeta és la clau a un nou futur en el qual tots els pobles podran viure junts. Espera a veure el que els nostres científics estan començant a aconseguir.

-On és el vell Lingot d'Or? -En Han es va fregar la seva aspra barbeta -. M'hauria anat bé. L'únic que ens van donar va ser un parell de merdosos androides de càrrega modificats. Vaig haver de pispar un androide metge.

La Leia va somriure a mitges.

-3PO? És just el que necessitaves. Algú que et faci enfadar de debò. -En Han devia estar distret, va pensar ella, per no haver reconegut a C-3PO, que portava un vestit aïllant antiplagues.

En Han aclucà els ulls.

-Ha vingut ja l'Isolder?

Ella es va apartar, sentint-se atacada.

-Com dius?

-Almenys deu persones han vingut a ensenyar-me una gravació de l'HoloRed en què sortiu tu i la seva Estupendositat sortint d'aquesta nau hapana junts a Tald. Semblàveu molt feliços.

La Leia va respirar fondo.

-Tu, el que sempre vol que es fiïn d'ell... per què ets incapaç de fiar-te de mi? Les xarxes han d'usar aquestes coses com a ganxo publicitari. No podia retractar-me sense perdre el suport dels hapans. Necessitàvem aquestes naus.

L'expressió d'en Han es va suavitzar.

-Sí. Les necessitàvem. És una pena com va sortir allò.

Una crisi resolta! A per la següent.

-Com està en Jacen? -va preguntar ella-. He sentit que s'ho estava prenent tot una mica malament.

-Crec que segueix en això -ell li va agafar la mà-. Em vas acusar de tenir una aventura permanent amb el meu passat. Doncs mira tota aquesta gent. A tu et sembla això una aventura...?

-No -va dir ella-. Han, ho sento. Últimament les coses han estat difícils. Molt difícils.

-Ja. D'acord -ell va prémer els llavis, va empassar saliva i va tornar a alçar la vista-. Probablement no puguis oblidar algunes coses, però jo tinc l'esperança que les puguis deixar enrere.

La Leia el va tornar a abraçar. Aquesta vegada, ell li va tornar l'abraçada. En Han la va aferrar amb força, i el seu alè tenia la dolçor de...

D'un wookiee mullat.

Ella va aguantar la respiració mentre el besava.

I llavors es va acabar el temps per a la reconciliació. Van caminar cap a l'hangar de reparació, que s'omplia ràpidament amb forasters de diverses espècies. La Leia havia ordenat que col·loquessin matalassos per poder estirar-se.

En Han va arrufar les celles.

-Té bona pinta, però espero que no us importi que els ryn ho reacomodin tot cada nit.

-Per?

Ell es va quedar amb els braços caiguts, mirant a la multitud.

-Tenen unes supersticions molt rares. Una d'elles afirma que dóna mala sort dormir dues vegades en el mateix lloc.

-Per mi com si dormen uns sobre d'altres. Em preocupa més alimentar-los.

-Simplement dóna'ls el que anessis a enviar a Trenta-dos. Em preocupa més l'aigua.

-Hem excavat un pou sota l'edifici d'administració.

Durant deu minuts, van parlar de com proveir als refugiats d'allò més bàsic. Per no dedicar-se al tema de l'administració, en Han se les havia apanyat molt bé. Ella l'hi va dir.

-A vegades sí -va dir ell amb to cansat-. Segueixo sorprenent-me a mi mateix. Però en Droma em va ajudar molt. I a part d'ell, els patriarques del clan, Mezza i Romany. I en Jacen ha estat intentant mantenir la pau. Jo sóc més aviat el portador d'esperança.

Ella li va passar un braç per la cintura. Es van pujar a un dels cubicles de control. Olmahk els seguia a una distància prudencial. Entre els nombrosos ryn, la Leia va veure la Jaina amb un grup de peludes femelles, i de nou portava la màscara posada.

-En quin estat va quedar la Jaina, Han?

-Va haver de saltar del caça.

Quan va pensar en la seva filla vagant en el gèlid buit espacial en plena batalla, a la Leia li va tornar a donar una bolcada el cor.

-Tenim unes instal·lacions mèdiques bastant bones. Podria fer que passés ràpidament per la descontaminació...

-No -va dir en Han-. El temps serà l'únic que la curi. I no vull tractament especial per als humans, i menys per a la nostra família. Aquests ryn porten segles sent expulsats d'un costat a un altre. No són un grup molt nombrós, però sí lleials a qui els tracten bé.

Un parell de portalliteres van passar al costat d'ells a corre-cuita, empenyent un carret flotant que portava a sobre a un jove hutt.

-I aquest què fa aquí? -va preguntar la Leia.

En Han va tornar a esbossar aquell somriure murri. La Leia es va adonar que mai es cansaria d'ella.

-Va dir que havia desertat dels vong perquè volia donar-los on més els feia mal. Però alguna vegada has vist un hutt que sabés cooperar en moments tensos?

La Leia va pensar bé.

-Ja et diré si me'n recordo d'algun. Tinc una idea, Han. Quants ferits i malalts tens?

Ell va prémer els llavis i va mirar la gentada. Ella va contemplar el perfil del seu marit, catalogant els trets que portava estimant mitja vida. S'havia tornat a trencar el nas?

-A part de la Jaina, gairebé tot són rascades i ferides causades intentant matar aquestes arnes. Per?

-Perquè els malalts i els ferits tenen prioritat per accedir a la descontaminació. Així que podrem incloure a la Jaina, llevat que prefereixi quedar-se en quarantena indefinidament abans que li afaitin el cap. Està en aquesta edat, ja saps. Es creu que tots els nois l'estan mirant.

Ell va estirar la mà i va tocar la llarga cabellera que la Leia portava solta sobre l'uniforme blau.

-Els vells podem mirar també?

Ella li va acariciar la mà.

-Crec... Que m'hauré de rapar també, Han.

Ell va arronsar les espatlles.

-Ja creixerà. No trigarà molt.

-Et quedaràs per aquí mentre em creix?

Ella va intentar que no sonés a prec, però ho desitjava tant...

Ell li va passar la mà pel rebel cabell.

-Escolta, potser algun dia jo perdi el pèl per sempre. Això serà com un assaig.

Llavors li va fer l'ullet i ella es va fondre per dins.

La Leia el va guiar mentre baixaven del cubicle de control i es ficaven dins. Al lloc de megafonia, la Leia va emetre un xiulet agut que va silenciar les estrepitoses converses a l'exterior.

-Atenció, si us plau -va dir-. Aquí l'administració de Pòrtic. Benvinguts. Intentarem acomodar-los a tots i ajudar-los en tot el necessari en la major brevetat possible. A continuació rebran un missatge del seu propi administrador.

Ella li va passar el micròfon.

-Què dic? -li va preguntar ell.

-Els malalts i els ferits a la zona d'embarcament -va murmurar ella. Pastor de nerfs!

Ell va assentir i va repetir l'anunci.

Quinze minuts després, l'administrador sanitari de la Leia, totalment equipat contra la contaminació, explicava el protocol a un grup de ryn i vors i a cinc ancians humans.

La Leia va fer un pas enrere. No veia la Jaina. En Han s'havia barrejat amb els ryn. Arrufant les celles, va tornar a pujar al mirador. Va trigar més del que pensava a localitzar la seva filla al mur sud.

Va tornar a baixar i va anar cap a ella. L'estranya olor dels ryn estava per tot arreu. Va fer una altra nota mental: banys d'aigua neta. I una mica de roba perquè els pobres ryn se la poguessin posar quan els de descontaminació els hi traguessin tot el pèl.

Per sort, la nau de subministraments que portava el seu làser miner havia aconseguit arribar. De seguida posaria a treballar el nou làser per aprofundir en el pou que hi havia sota el seu edifici d'administració. L'aigua fresca i potable seria essencial, ja que hi havia moltes possibilitats de perdre el pou Trenta-dos.

La Jaina estava dreta, recolzada a la paret sud.

-Has escoltat l'anunci? -li va preguntar la seva mare-. Anem a processar primer als ferits i als malalts per poder dur-los a les instal·lacions sanitàries. Jo et guiaré.

-Gràcies -va dir la Jaina-, però si el centre mèdic de Coruscant no va poder fer res per mi, dubto que el teu sí pugui.

-Però m'agradaria que m'ajudessis, personalment -va dir la Leia-. Estic estancada. Tinc una assistent, però quan tothom surti per fi de la quarantena, estaré tan endarrerida que...

Una cosa dura li donar uns copets a l'espatlla. Ella va girar el cap i va alçar la vista cap a la màscara impenetrable d'un vestit aïllant.

-Què passa, 3PO?

-Disculpi, però en la línia sis espera una transmissió de prioritat des de Bburru -li va dir l'androide-. I l'informe que va sol·licitar al doctor Cree'Ar...

-Això pot esperar -va respondre-li-. Saluda la Jaina.

-Hola, mestressa Jai...

-M'alegro de veure't, 3PO -La Jaina es va girar cap a un costat i va dir de sobte-. Mai et posaràs al dia. Ni amb la meva ajuda ni amb la d'una dotzena d'assistents. I això et passa perquè sempre et trobes sobre els problemes dels altres. Però no vas estar allà per solucionar els meus. Ni tan sols els militars van aconseguir trobar-te, mare. Vaig pensar que algun grup imperial havia aconseguit atrapar-te per fi, o que els yuuzhan vong t'havien tirat una lluna a sobre. En Jacen i jo vam intentar trobar-te des de Trenta-Dos. És fins i tot graciós si ho penses. Primer no vam poder trobar una connexió a l'exterior del sistema. Quan per fi vam contactar amb el COSERE, vàrem parlar amb la Viqi Shesh. Això també va tenir la seva gràcia.

-No he signat els meus informes, però si volia trobar-me hauria pogut fer-ho -les paraules de la Jaina eren doloroses, però la Leia va pensar que era millor deixar que la noia es desfogués. La senadora Shesh havia col·laborat molt poc a l'hora de facilitar les coses amb els subministraments.

-M'he és igual -va dir la Jaina-. Jo no vull un tractament especial. Vull ajudar en aquesta gent. Què passa amb la gent gran? No hi ha tractaments que curin les seves malalties i mals. Abans almenys tenien les seves coses, els seus medicaments tradicionals. Però ara no els hi queda res. També vas a donar-los prioritat a tots ells?

-Sí -li va respondre la Leia-. Immediatament després dels...

-Els afaitaràs, mare? Als vellets?

-Senyoreta Jaina -va intervenir C-3PO-, estic segur que els hi van encantar les nostres més que acceptables instal·lacions mèdiq...

La Leia va sentir que li pujava una calor pel coll, cap a la cara.

-Jaina, estic intentant ajudar-los a ells... i a tu també.

-Potser jo ja no vulgui la teva ajuda -va dir la noia entre dents-. Em vas ensenyar que havia d'arreglar-me-les sense tu. Així ho vaig fer -i va marxar donant gambades.

La Leia va anar darrera de la seva filla.

-Crec que estàs donant coses per fet -va dir ella-. Jo també vaig a haver de descontaminar-me per sortir, com tu, com tothom. Pensa-ho.

La Jaina es va quedar mirant la llarga cabellera de la seva mare.

-Estàs de broma -va dir lentament-. Mare, si el teu... quant de temps has trigat a tenir-lo tan llarg?

-Això no té la menor importància. Tu si. Suposo que ja mai tornarem a viure juntes fàcilment. Ens assemblem massa.

La Jaina va somriure mostrant les dents.

-Tossuda, obstinada, perfeccionista... jo? Com t'atreveixes a acusar-me de...?

-Herència -va respondre la Leia-. I entorn. Estaves condemnada a això. Almenys, també has tret la bona sort del teu pare.

El somriure de la Jaina es va apagar.

-Abans que m'oblidi, mare, has de parlar amb Jacen. Ja saps la capacitat que té per calar a la gent.

-I? -li va instar la Leia, que s'havia tornat a perdre en la conversa.

-Quan et vam estar buscant, ell va poder percebre a la senadora Shesh. I va tenir una reacció molt forta. Negativa.

La Leia va recordar les seves negociacions amb la Shesh a Coruscant. Públicament, la senadora recolzava ferventment al COSERE, i als Jedi, malgrat els seus problemes d'imatge, però hi havia hagut una escassetat inexplicable, problemes de comunicació i mancances en la defensa. Si la Leia volia sospitar que la senadora Viqi Shesh amagava alguna cosa, no costaria molt.

-D'acord, parlaré amb Jacen -va dir.

 Següent