Ofensiva a Selònia (XVII)

Anterior

17

Tots a una

La Tendra Risant es trobava a la vora de la desesperació. Li semblava com si portés anys ficada dins d'aquella nau, en lloc de només dies. El Cavaller Galant li havia semblat una nau prou espaiosa quan va pujar a bord d'ella per primera vegada i la va explorar, però últimament la Tendra havia començat a tenir la sensació que no era més gran que un taüt..., i no era una imatge en què voldria pensar massa.

No estava molt segura de quant temps podria seguir aguantant. La Tendra mai havia pilotat una nau en solitari i, de fet, mai havia estat tan sola amb anterioritat. El silenci i la solitud de l'espai semblaven oprimir-la, i la immensitat del buit semblava confinar-la. La nau disposava de les provisions suficients per al seu manteniment, i el sistema de reciclatge mantindria la seva aigua i el seu aire purs durant almenys un any sense cap dificultat. Però quedava prou seny a bord de la nau perquè pogués resistir? La nau podia mantenir en funcionament el seu cos durant tot el temps que fes falta..., però no podia fer res per mantenir en funcionament la seva ment.

Per què no responia Lando? Què havia passat? Què havia sortit malament? La Tendra va començar a preguntar-se si no hauria apostat que tenia en la vida impulsada per un caprici estúpid i l'hauria perdut.

Es va inclinar sobre els instruments i va tornar a escoltar al sistema vocal del monitor radiònic mentre repetia el que estava enviant el transmissor. Sabia que sentir el missatge no podia fer-li cap bé, i que hi havia la possibilitat que només servís perquè tornés a esclatar en sanglots. Però havia de sentir-ho, havia de saber que seguia sent emès...

-Tendra a Lando-va dir la veu, la seva veu, des de la reixeta, sonant molt més tranquil·la i impassible del que s'havia sentit des de feia força temps-. Respon a la freqüència preassignada, si us plau. -Pausa-. Tendra a Lando. Respon a la freqüència preassignada, si us plau. -Pausa-. Tendra a Lando. Respon a la freqüència preassignada, si us plau...

L'almirall Hortel Ossilege estava immòbil al centre de la coberta de comandament de l’Intrús, tan resplendent com de costum en el seu uniforme blanc.

-Ha arribat el moment d'explicar la situació -va dir-. Com saben, hem començat a remolcar el Guardià i hem transferit pràcticament tota la seva tripulació a les altres naus. Sens dubte s'estan preguntant per què remolquem un navili gairebé totalment incapacitat mentre ens disposem a entrar en combat. Vaig a dir-los de la manera més breu i clara possible: tinc la intenció de sacrificar al Guardià.

Si la declaració pretenia provocar un murmuri de sorpresa general, ho va aconseguir amb escreix. L’Ossilege va esperar que la sala tornés a quedar en silenci.

-Ens hem sentit perplexos davant el pèssim càlcul del moment de la reunió i la coordinació tan clarament inadequada de la flota a la qual ens enfrontarem -va seguir dient -. Ara ja només estem a poques hores del contacte amb els primers elements d'aquesta flota, i no obstant això tot just ha començat a formar la seva cua. Fa tan sols uns moments acabem de detectar nous llançaments procedents de Selònia.

» He analitzat les diferents posicions adoptades per les naus de l'enemic, i puc assegurar-los una cosa: són pèssimes, si és que l'enemic realment intenta fer el que pensem que intentarà fer. Si voleu entaular un combat obert, serà derrotat i patirà greus pèrdues.

» Però... Si el que pretenen és atraure'ns i manipular-nos, fer-nos anar d'un costat a un altre oferint-se a si mateixos com a blanc i retirant-se després... Bé, llavors no hi ha dubte que han sabut desplegar-se molt bé.

» La pregunta òbvia, naturalment, és cap a què volen atreure'ns. Tinc intenció d'esbrinar-ho, i sense arriscar totes les vides a les meves ordres.

» Hem aconseguit tornar un percentatge molt petit de la seva potència propulsora al Guardià, i no trigarem a instal lar un controlador a distància capaç de pilotar la nau mitjançant control remot i fer-ho almenys prou bé per als nostres propòsits. Jo mateix manejaré el controlador. Reconec que és prerrogativa tradicional del capità pilotar la seva nau en moments semblants, i desitjo fer públic que la capitana Mantrony va sol·licitar amb gran energia que se li concedís aquest privilegi. Li ho vaig denegar. Si el Guardià és atacat d'alguna manera nova, hem de dirigir-lo de manera que esbrinem tot el possible sobre aquesta nova arma. La capitana Mantrony no seria humana si el lloable instint de protegir la seva nau no interferís amb aquesta necessitat. Les seves protestes davant les meves accions han estat registrades.

» Vull que la meva flota sigui conduïda cap a la trampa que hagin preparat..., amb el Guardià portant una bona davantera a la resta de les naus. No vull que els nostres caces es mostrin obertament agressius. Haurien de lliurar batalla si se'ls ofereix la possibilitat de fer-ho, però no buscar-la. Vull una postura defensiva, no ofensiva. Crec que no hi ha cap dubte que podem veure'ns amb qualsevol contingent d'aquestes patrulleres de butxaca i altres caces lleugers en el moment adequat. Per ara, l'únic que vull és preservar la nostra força i sondejar les capacitats de l'enemic.

» Bé... -Va dir l’Ossilege amb veu solemne mentre la seva mirada recorria els rostres dels seus oficials -. Anem a començar -va afegir, i va dirigir una inclinació de cap a l'oficial tàctica de l’Intrús.

-Que tota la tripulació vagi als seus llocs de combat -va dir l'oficial-, i que tots els pilots de caça vagin a les seves naus. Prepareu-vos per llançar els caces.

La reunió havia acabat, i els oficials i pilots es van posar drets i van començar a desfilar cap a la porta.

-Una postura defensiva -li va murmurar Lando al Luke mentre seguien als altres -. Si realment volia adoptar una postura defensiva, només cal que ens quedéssim a bord de la nau.

-Ei, vinga -va dir en Luke-. Vas a ser el meu home d'ala allà fora, oi? No vull que estiguis massa a la defensiva.

-Escolta, tindràs molta sort si em recordo de com pilotar la meva nau -va replicar Lando-. Amb totes aquestes reunions de planificació, ni tan sols he pogut pujar a bord una sola vegada des que vam entrar al sistema Corellià.

En Luke va somriure al seu amic i li va donar un copet a l'esquena.

-Bé, diuen que quan has après mai ho oblides, no? Aquí tens la millor oportunitat d'esbrinar si és cert. Vinga, anem a les nostres naus.

«Ara», va pensar la Leia. Per fi estaven prou a prop. A aquesta distància ja podia desplegar la seva sonda a través de la Força i sentir la presència de la ment del seu germà, si és que en Luke realment hi era. Va tancar els ulls i va utilitzar els seus poders per arribar el més lluny possible, estenent els seus sentits i enviant-los cap endavant.

I el va sentir immediatament, captant la seva presència amb potent nitidesa a través de la distància i la foscor. La Leia va somriure i es va deixar omplir per la calor del contacte, gaudint del plaer de saber que el seu germà era a prop i que s'anava aproximant una mica més a cada moment que passava. Però això només era la meitat de la bona notícia. La Leia sabia que en Luke la sentiria dins de la Força en aquest mateix instant, i que sabria immediatament on es trobava.

Encara que el seu domini de la Força no fos prou gran per permetre cap comunicació realment significativa, el simple fet de saber que en Luke hi era i que sabria que la Leia estava prop ja suposava un gran consol.

En Luke estava pujant per l'escaleta d'accés de la seva ala-X quan va sentir el contacte de la seva germana a través de la Força. Es va quedar totalment immòbil al centre de l'escaleta i va mirar cap amunt amb els ulls de la seva ment, veient a través de les mampares, cobertes i nivells de duracer de l’Intrús fins arribar a la neta foscor de l'espai. Podia veure el seu esperit allà, brillant en la foscor, tan clarament com podia veure a l’R2 sent baixat cap al seu buit en l'ala-X. La Leia hi era. Estava viva. Es trobava bé. Quina altra cosa podia importar tant com això?

En Luke va obtenir una resposta gairebé abans que pogués formular la pregunta.

Perquè quant va desplegar els seus sentits de la Força, va comprendre que allà fora hi havia algú més.

La Leia va sentir el mateix contacte, gairebé per accident, quan el seu sentit de la Força va escombrar l'espai. En alguns aspectes era una presència més feble, un ésser que no estava dotat de la més mínima capacitat per a l'ús de la Força. Però totes les criatures vives eren presents en la Força, i aquella vida resplendia amb una potent llum de vigor i decisió..., que era especialment brillant per la Leia.

-Han -va dir, girant-se cap a la Mara amb la sorpresa i l'alegria que estava sentint clarament audibles en la seva veu. Va manipular els controls del detector i va enfocar els sensors cap a la zona del cel adequada -. Allà! -Va exclamar, assenyalant un puntet a la pantalla del detector-. En Han està en aquesta nau avariada que té forma de con. En Luke es troba a bord del més gran dels navilis bakurans, però en Han també aquí. –la Leia va tancar els ulls i va tornar a concentrar-se. -Hi ha dos éssers més. Crec que són selonianes... No estic molt segura d'elles, però no hi ha dubte que l'altra presència és en Han. Sé que és en Han.

«La Leia és aquí -va pensar en Luke-. La Leia és aquí i en Han aquí, i no puc fer absolutament res. Tot està anant massa de pressa.» Va assegurar la cabina de la seva ala-X, va dur a terme les seves comprovacions de seguretat amb l’R2 i va inspeccionar l'esquema de desplegament.

La seva ala-X i la Dama Afortunada serien llançats a la panxa de l’Intrús dins de trenta segons, pel que en Luke tot just disposava de temps per agrair el que la Leia i en Han estiguessin bé. Entre les comprovacions de navegació, les proves de sistemes i activar els repulsors l'ala-X perquè quedés suspès en l'aire, no hi havia temps per a res més.

Ni tan sols hi havia temps per utilitzar el comunicador làser i informar a Lando de les notícies.

Això potser fos una sort, ja que Lando tenia unes quantes novetats sorprenents pròpies que assimilar.

Estrictament parlant, realitzar la comprovació automàtica de comunicacions no tenia cap sentit, no quan tots els sistemes de comunicació habituals estaven bloquejades per les interferències, i no hi havia cap manera de comprovar la connexió làser mentre estigués a bord de la nau, però Lando procurava ser un pilot meticulós sempre que tenia l'ocasió de fer-ho, i això significava una comprovació total de sistemes si portava algun temps sense pilotar el seu aparell. Però no esperava emportar-se cap sorpresa. L’R2 havia dut a terme diverses comprovacions de sistemes recentment, i el petit androide sempre s'assegurava de mantenir la Dama Afortunada en el millor estat possible.

Però el que un esperava poques vegades es corresponia amb el que acabava tenint. Lando va aprendre aquesta lliçó quan el sensor radiònic va captar alguna cosa..., i va passar la transmissió a l'altaveu de la cabina.

-Tendra a Lando -va dir una veu des de la reixeta. Era la veu de la Tendra-. Respon a la freqüència preassignada, si us plau. -Hi va haver una pausa, i després el missatge va ser repetit-. Tendra a Lando. Respon a la freqüència preassignada, si us plau. -Després hi va haver una nova repetició-. Tendra a Lando. Respon a la freqüència preassignada, si us plau...

Lando va quedar totalment i absolutament perplex. Com se les havia arreglat la Tendra per arribar fins a Corèllia? I, en nom de totes les estrelles i tots els cels, què estava fent la Tendra allà? Per què havia vingut fins allà? A quina distància es trobava?

Va fer un cop d'ull al cronòmetre de llançament. Faltava menys de mig minut per a la partida, i això volia dir que amb prou feines disposava de temps per fer res. Però havia de fer alguna cosa. Va connectar el sistema de comunicacions, el va sintonitzar a la rarament utilitzada modalitat radiònica i el va ajustar per a una transmissió repetida. Després va estar reflexionant durant uns moments abans d’en viar una rèplica. Hi havia tant a dir, i tan poc temps...

-Lando contestant a Tendra. El perquè és una història bastant llarga, però fa molt poc que he arribat al sistema i acabo de rebre la teva transmissió. -Es va quedar callat durant un instant, sentint-se més que una miqueta incòmode-. Això... Ah... Bé, potser soni melodramàtic, però estic a punt d’entrar en combat, i no hi ha temps per a res. Hi ha moltes coses que vull dir..., però tot això haurà d'esperar. La pregunta més important és on ets ara. Faré el que pugui per rastrejar la teva freqüència original des d'aquí fins a la seva font. Et desitjo bona sort, i ens la desitjo a tots. Fi de la transmissió. El missatge es repetirà.

Després va romandre immòbil durant uns segons i va pensar en totes les formes en què hauria de canviar aquest missatge. Deia massa, i no deia prou..., però no hi havia temps. Bé, hauria de ser suficient. Faltaven deu segons per al llançament. Va prémer el botó de la funció transmetre-repetir, va deixar els seus motors subllumínics preparats per l'encesa i va començar a concentrar-se en la tasca de seguir amb vida.

Han Solo no era un home feliç. Hi ha molt poques coses capaces de fer que un pilot se senti tan impotent com estar a bord d'una nau que va a la deriva. Que un pilot es trobés viatjant de passatger a bord d'una nau amb una altra persona -la que fos- en els controls ja era bastant dolent. Però quan no hi havia ningú en els controls i quan a més la nau estava fora de control, la sensació empitjorava moltíssim. Tenint en compte el poc que es podia fer per maniobrar, la nau cònica sense nom molt bé hagués pogut ser un asteroide o un tros de roca espacial. L'únic que podien fer era esperar. Més tard o més d'hora algú els volatilitzaria d'un tret, o s’estavellarien contra alguna cosa, o se'ls acabaria el menjar, o l'aire es tornaria irrespirable i l'aigua deixaria de ser potable. Amb la sort que tenia aquella nau, no transcorreria més d'un dia o dos abans que tinguessin lloc dues o tres d'aquelles coses.

Llevat que... Llevat que en Han aconseguís improvisar alguna mena de sistema de propulsió i aconseguís que l'ordinador de navegació tornés a funcionar. Les probabilitats d'èxit no eren gens bones, per descomptat, i estava molt clar que la primera fase del treball havia de consistir a fer una inspecció detallada dels danys. Era una sort que només disposessin de temps, perquè això era precisament el que anava a exigir aquell treball: un munt de temps.

En Han va contemplar la connexió iniciadora fosa i va intentar gravar cada part del sistema en la seva ment, fent com podia per aprendre-s’ho de memòria abans de tocar-lo. Tindria exactament una possibilitat de reparar aquell trasto, i havia d’encertar a la primera. Va veure una petita esquerda a la base de la junta impulsora. Si aquesta esquerda travessava tot el metall, la junta hauria quedat totalment inservible. Bé, llavors hauria de fabricar una junta nova. Potser pogués trobar alguna cosa a bord que...

- Respectat Solo!

La veu era un retruny que arribava des de la coberta superior, prou potent i sobtat com perquè en Han donés un salt.

- No facis això, Dracmus! -Va cridar al seu torn-. Si hagués estat tocant la junta impulsora, podria haver-la arrencat de soca-rel.

-Et presento les meves disculpes, respectat Solo, però hi ha un altre assumpte i és urgent -va dir la Dracmus-. Una nau està a punt d’abordar-nos.

- Què? –En Han es va oblidar de l'impulsor i va pujar a corre-cuita per l'escaleta fins arribar a la coberta superior -. De què estàs parlant? -Va preguntar.

Va alçar la mirada cap a la pantalla detectora i la modalitat de registre visual li va permetre veure que hi havia una altra nau allà fora, i que només estava a mig quilòmetre de distància i s'anava aproximant molt de pressa. En Han va donar un cop d'ull pels espiells de la punta del con i no va tenir cap dificultat per distingir la nau que s'acostava.

- Per què no l'has detectat fins ara, Salculd?

-Ha vingut per popa -va dir Salculd en to de demanar disculpes-. Els nostres detectors de popa mai van ser massa bons, i la sobrecàrrega els deu haver danyat d'alguna manera que els diagnòstics no van poder percebre.

-Fantàstic -va dir en Han-. Hem estat volant a cegues i ni tan sols ho sabíem.

-Però què fem, respectat Solo? -Va preguntar la Dracmus.

- Fer? Què podem fer? Les interferències ens han deixat sense sistema de comunicacions, així que no podem parlar amb ells. No tenim sistema de propulsió, així que no podem moure'ns..., llevat que sortim tots a l'espai i empenyem. -Va assenyalar la nau que s'aproximava ràpidament i va arronsar les espatlles en un gest ple d'impotència -. L'únic que podem fer és treure la catifa vermella i esperar que siguin amics. Si sabés en quin bàndol estem, hauria dit «esperar que siguin dels nostres»... –En Han va callar i va contemplar amb més atenció la nau que s'aproximava -. Ei, un moment -va murmurar -. Jo conec aquesta nau. Jo conec aquesta nau...

- Què nau és? -Va preguntar la Dracmus-. Són amics o enemics?

-No estic segur. Dracmus, Salculd... Agafeu un parell de desintegradors i aneu corrent a la resclosa. Vinga, de pressa!

La Salculd i la Dracmus es van quedar paralitzades durant un segon, no molt segures de si havien d'obeir en Han.

- Aneu-hi! -Va cridar en Han-. Aneu-hi ara mateix!

Això les va posar en moviment.

-Tinc dos desintegradors en la meva cabina -va la Dracmus, i va anar corrent a buscar-los amb la Salculd trepitjant-li els talons.

En Han va baixar per l'escala a tota velocitat i va anar corrent fins a la resclosa, desitjant tenir a mà una palanca, un martell, qualsevol cosa gran i pesada. Però no hi havia temps. Va sentir el tust ofegat d'unes abraçadores de casc adherint-se a la nau cònica, i després va sentir un brunzit estrident quan un camp de força va sorgir del no-res i va estendre la seva vibració pel metall del casc. Era el procediment d'atracament habitual quan dues naus, en les que les seves escotilles no encaixaven, volien unir-se a l'espai. Una d'elles activava un camp de força tubular entre les dues rescloses, i això permetia que es pogués anar lliurement d'una nau a una altra.

Suposant que totes les parts cooperessin, per descomptat. En Han va pensar durant un moment en la possibilitat de bloquejar la resclosa, la qual cosa impediria que els que volien abordar-los poguessin entrar a la nau cònica. Però això no serviria de molt, naturalment. Qualsevol bufador làser mínimament mereixedor d'aquest nom s'obriria pas a través del casc de la nau cònica en qüestió de minuts. No, seria millor permetre que pugessin a bord i veure quin curs seguien els esdeveniments a partir d'aquí. I a més, la Mara podia estar de part seva. Naturalment que potser... Però llavors va sentir obrir-se les comportes exteriors de la nau cònica. Ja era massa tard per preocupar-se per això.

- Solo! -Va cridar la Dracmus, venint a la cursa pel passadís amb el desintegrador preparada per fer foc-. Què està passant, Solo? Quina nau és aquesta? -La seloniana es va aturar tan bruscament que la Salculd gairebé va xocar amb ella-. Què està passant?

-Aquesta nau és el Foc de Jade i acaba d'adherir-se al nostre casc -va dir en Han-. És la nau de la Mara Jade. La teva estimada amiga acaba de seguir-nos la pista a través de la meitat del sistema Corellià..., o potser ens hagi seguit la pista els dos. I puc dir-te una cosa, i és que he decidit deixar de concedir-li el benefici del dubte. Espero pel seu bé que es mostri condemnadament convincent i em faci creure que està del nostre costat, o...

La comporta interior de la resclosa es va obrir, i en Han va deixat de parlar i es va limitar a quedar-se totalment immòbil, bocabadat i paralitzat d'estupor, durant cinc segons. I després, sense saber molt bé com però molt de sobte, estaven l'un en braços de l'altre, aparentment sense que cap dels dos hagués creuat la distància que s'interposava entre ells.

-Leia -va murmurar en Han-. Leia, com has...?

La Leia Organa Solo va envoltar en Han amb els braços i es va adossar al seu espòs.

-Hola, Han -va dir-. T'he trobat a faltar.

En Luke Skywalker va mantenir la seva ala-X en formació amb la Dama Afortunada mentre les dues naus escortaven a l’Intrús. Els quatre navilis de la força d'atac bakurana havien adoptat una formació de vol del tipus falca voladora modificada, creant una piràmide de tres costats amb el Guardià a la punta i les altres naus formant un triangle equilàter directament sota ell. Esperaven que l'oposició no seria capaç de detectar els raigs tractors que les altres tres naus estaven utilitzant per mantenir al Guardià dins de la formació. De qualsevol manera, la formació tenia un aspecte realment impressionant, i això era el principal.

-... Ke, endavant, Lu...

Era Lando pel sistema de comunicació làser de contacte visual. El millor que podia dir-se del sistema era que funcionava, la qual cosa ja era molt més del que es podia dir de qualsevol altre sistema de comunicació a disposició de la flota. Però no funcionava molt bé, per descomptat. De fet, amb prou feines permetia una conversa entre un caça i el seu home d'ala. Si se li demanava alguna cosa més, el sistema no servia de res.

-Encara no et rebo molt bé, Lando -va dir en Luke-. Què passa?

-... Ja que re-lliure aquest trasto. Allà anem. Només volia saber si ja tens una mica més clar el que hem de buscar per aquí fora.

En altres paraules, Lando volia saber si en Luke havia percebut alguna cosa a través de la Força.

-No, la veritat és que no -va dir-. No capto gran cosa de l'altre costat, a part de les emocions que pots esperar abans d'una batalla. Jo diria que tenen tan poca idea de la situació general com nosaltres. Els capitostos saben el que ocorrerà, però les tropes no.

-Magnífic -va dir Lando-. I què hi ha de la Leia i en Han?

-Segueixen per aquí. Ara puc percebre'ls junts..., i també hi ha algú més, ara que sé on he de centrar la meva consciència. És la Mara Jade. Crec que ara estan a bord de la seva nau, i si estic relacionant correctament el que percebo a través de la Força amb les dades de seguiment, es troben en el curs més curt i ràpid per sortir de la zona de combat.

-No puc culpar-los per... El -va dir Lando, patint una altra breu interrupció en la línia-. Però m'agradaria que la Mara hagués decidit prendre part en la festa. La seva nau té prou potència de foc, i aquest poc d'ajuda extra no ens aniria gens malament.

-Oh, no crec que la necessitem -va dir en Luke-. L’Ossilege tenia raó. Les formacions de l'enemic no podrien ser pitjors per a una batalla caça-contra-caça ni que volguessin. Si només es tractés d'això, acabaríem amb ells en un minut. Han de saber-ho... No van a presentar batalla. No a menys que vulguin suïcidar-se.

- ... una altra cosa poden voler presentar? -Va preguntar Lando-. Un numeret musical?

En Luke va moure el cap.

-No ho sé -va dir-, però estem a punt de descobrir-ho. Aquí vénen.

Una onada de patrulleres de butxaca corellianes estava aproximant-se des el sol, intentant mantenir-se oculta entre la resplendor de Corell. Seguien un rumb directe cap al Guardià, però van interrompre l'atac gairebé abans d'haver-lo iniciat i es van limitar a disparar unes quantes andanades turbolàser abans de canviar de curs i allunyar-se. Un esquadró de caces lleugers selonians van aparèixer per darrere de les patrulleres de butxaca i van executar una maniobra pràcticament idèntica, acostant-se una mica més..., i sent recompensada amb una ràpida sèrie d’andanades sorgides de la bateria principal del Guardià. El Guardià va aconseguir anotar-se dos impactes directes sobre els caces. En Luke va haver d'admetre que l’Ossilege, que estava pilotant el Guardià mitjançant el controlador, sabia fer molt bé la seva feina. L'almirall acabava d'obsequiar-los amb tota una exhibició de punteria.

Els caces lleugers supervivents van canviar de curs per allunyar-se en la mateixa direcció que havien pres les patrulleres de butxaca, avançant en una trajectòria que els portaria just per sobre de la curvatura de Selònia. En Luke va recordar que s'estaven aproximant al planeta. Deixar-se absorbir pel combat fins al punt d'estavellar-se contra Selònia resultaria francament incòmode. Més patrulleres de butxaca van aparèixer per sobre dels navilis bakurans i es van llançar sobre el centre de la formació de falca per aparèixer darrere del Guardià i la seva popa els va obsequiar amb una dosi de potència de foc. Els altres navilis de guerra bakurans van obrir foc contra els intrusos, però es veien limitats pel temor d’encertar al seu company de formació. Espantar era una tasca per als caces, i diverses onades de caces bakurans van començar a exercir-la.

En Luke va decidir unir-se a ells.

-Anem a animar aquestes patrulleres de butxaca a què s'ocupin dels seus assumptes, Lando -va dir-. Col·loca't a babord i segueix-me.

-Estic amb tu, Luke -va replicar Lando.

En Luke va posar les ales del seu caça en la posició d'atac i va connectar els motors. L'ala-X es va llançar cap al centre de la falca voladora, amb la Dama Afortunada seguint-la a babord. En Luke va veure un parell de patrulleres de butxaca sota d'ell i una mica cap a estribord. Es va llançar sobre elles i va centrar les seves mires..., però les dues patrulleres van esclatar abans que pogués disparar.

-M'he anotat dos punts -va dir Lando-. Bé, almenys crec que he estat jo... Hi ha molta gent disparant. Luke, se t'acosten des del darrere i per sota!

En Luke ja estava fent que la seva ala-X descendís en un veloç gir abans que pogués veure l'amenaça. Havies de confiar en el teu home d'ala, no? I, naturalment, hi havia una patrullera de butxaca i un caça lleuger que anaven a per ell. Els dos aparells van obrir foc contra ell, i l'ala-X va rebre un impacte de reüll a l'ala inferior de babord. L’R2 va deixar anar un xiulet de protesta, però de seguida va recalibrar l'escut per compensar la distribució d’energia.

En Luke va disparar dues breus ràfegues. La primera va donar de ple en el caça i el va fer miques. La segona ràfega només va fregar el casc de la patrullera de butxaca, fent que el seu pilot perdés el control i sortís acomiadat donant tombs fins a quedar fora de combat. En Luke es va oblidar d'ella, va pujar el morro de l'ala-X i va tornar a reunir-se amb el Guardià, lliscant per sota de la quilla fins a arribar a la seva posició anterior.

-Ja està -va dir Lando-. S'han dispersat.

-Sí -va dir en Luke-. I es dirigeixen cap al mateix sector del cel on van anar els altres aparells. Aquí és on volen que hi anem.

-I aquí és on hi anem -va replicar Lando-. El Guardià està canviant el seu curs per iniciar la persecució. És just el que l’Ossilege va dir que voldrien que fes.

-Fantàstic -va murmurar en Luke-. Però no estic molt segur de qui està sent més llest que l'altre en tot aquest joc. Vaig a volar en formació amb el Guardià, dalt i per darrere. No t'allunyis de mi.

-Rebut i entès -va dir Lando-. Però no t'acostis massa. Si l’Ossilege l'està portant cap a un parany deliberadament, no vull acompanyar-lo en aquest viatge.

-D'acord. Distància de formació doble de l'habitual.

El Guardià va trencar la formació que havia estat mantenint amb els altres navilis de guerra i va avançar cap a les formacions de caces lleugers i patrulleres de butxaca. No hi havia dubte que es movia bastant a poc a poc. Fos quin fos el nyap que havien aconseguit fer en el sistema de propulsió, resultava obvi que no havia estat molt eficaç..., però s'estava movent. En Luke va reduir la velocitat de la seva ala-X per igualar-la a la del Guardià i es va col·locar en la posició que havia triat, a cinc quilòmetres per darrere del navili i a tres per sobre de la seva popa.

-Luke, una altra... onada de caces lleugers apropant per de... –li va advertir Lando-. Vénen a baixa al... sobre el Guardià.

-Deixa que vinguin -va respondre en Luke-. Escuts al màxim, però no responguis ni tornis el foc.

-Però...

-Fes el que t'he dit -li va ordenar en Luke -. Vull veure com reaccionen, però estigues preparat per baixar els escuts i lluitar en el cas que tornin per fer una segona passada.

Els caces lleugers van arribar per darrere. Hi havia sis aparells, quatre van virar per fer una passada d'atac per sobre del Guardià, lliscant a través de la seva coberta superior en una trajectòria de bombardeig. Les explosions van centellejar i parpellejar sobre les cobertes del Guardià, però els seus escuts van aguantar. Les bateries principals van girar i van llançar dolls de foc contra els caces lleugers. Dos d'ells van entrar de ple en les andanades de les bateries abans que els altres canviessin de curs i es dirigissin cap al mateix tros de cel.

Però en Luke va disposar de molt poc temps per preocupar-se per això. Els altres dos caces ja estaven damunt d'ells i van passar a tota velocitat entre un esclat d’andanades làser, obtenint repetits impactes sobre les dues naus. Però amb els escuts posats al màxim, els canons làser de baixa potència dels caces no van ser capaços de causar cap dany apreciable. Tenir els escuts posats al màxim de potència feia que cap de les dues naus fos capaç de tornar el foc, naturalment, però de moment això quasi no interessava. Els dos caces van acabar la seva passada sense ser molestats..., i van seguir als seus companys pel mateix vector, anant cap a la curvatura del planeta que havia estat triada per la resta dels caces enemics. Tots ells s'estaven agrupant allà, reunint-se en una formació massiva.

-Ara ho entenc -va dir Lando-. Això ha acabat de deixar-m'ho clar. Estan intentant atraure'ns cap a un punt determinat a tota costa, i han rebut ordres molt estrictes de fer-ho. No hi ha ni un sol pilot de caça en tot l'univers que no vulgui tornar a provar sort amb dos bells blancs molt lents i grossos que no li han tornat el seu foc... Estàs segur que cinc quilòmetres per dalt i dos per darrere són prou distància, Luke?

-Bé, la veritat és que no -va admetre en Luke-. Que siguin deu i sis, i refem la formació en aquestes coordenades de vol. Però cap a quines estan intentant atraure'ns? -Va preguntar mentre feia virar l'ala-X i es dirigia cap al nou punt d'escorta.

-Ni idea, noi -va respondre Lando-. Una gran nau de combat ocultada per un dispositiu d'invisibilitat o alguna mena de camp de mines, potser.

-Però una nau o mines haurien d'estar entre nosaltres i els caces perquè aquesta hipòtesi tingués sentit -va dir en Luke, observant com el Guardià continuava avançant en una lenta i majestuosa persecució dels seus turmentadors -. Els seus caces acaben de volar a través d'aquesta porció de l'espai. -El Guardià seguia avançant, i es disposava a dirigir la seva bateria principal contra la flota de caces enemics. El gran navili va disparar una vegada i una altra, aconseguint un considerable nombre d'impactes-. Sigui el que sigui, estan disposats a pagar un preu molt elevat per portar una nau fins aquí. Però què és?

-Ja t'he dit que no tinc ni idea, noi. Potser disposen d'alguna mena de...

I llavors un gegantí puny invisible va sorgir del no-res i va colpejar al Guardià. La part inferior del casc va començar a pujar i es va estavellar contra la part superior mentre grans seccions de la nau es desprenien i sortien disparades per l'espai. Una sèrie d'explosions colossals es va obrir pas a través del navili, i els esclats de seguida es van confondre en una sola bola de foc que va engolir al Guardià des de la proa fins a la popa.

- Acció evasiva! -Va cridar en Luke.

Va fer que la seva ala-X virés en rodó per allunyar-se a la màxima acceleració possible de la bola de foc que seguia expandint-se. La Dama Afortunada estava darrere d'ell i feia servir la mateixa acceleració que l'ala-X, però l'ona expansiva de l'explosió s'estava movent més de pressa. En Luke va apagar els motors de l'ala-X i va donar màxima potència als escuts mig segon després que ho fes la Dama Afortunada. L'ona expansiva va superar les dues naus, xocant amb elles i fent que giressin bojament per l'espai abans de deixar-les enrere. Restes de totes les mides es van estavellar sorollosament contra els escuts, i la nau va tremolar i es va balancejar encara més violentament que abans.

L'ona expansiva de l'explosió va acabar d'ultrapassar-los per fi, i en Luke va poder tornar a recuperar el control de l'ala-X. Però no podia veure la Dama Afortunada.

- Lando! -Va cridar-. Lando!

-Sóc aquí, darrere teu i per sota -va dir-. He patit alguns danys en el casc i he perdut el motor subllumínic de babord, però segueixo aquí. Estàs bé?

-Sí, estic bé -va dir en Luke.

Va fer girar el morro de la seva ala-X i va tornar la mirada cap al punt de l'espai en el qual un destructor acabava de ser aixafat com si fos una mosca. Allà on havia estat el Guardià no quedava res..., absolutament res.

-Però què ha passat?

-Estava a punt de preguntar-t’ho -. Luke... Què era això?

-No ho sé, Lando. Però tinc el desagradable pressentiment que no serà l'última vegada que ho veiem actuar.

-És tal com ens temíem -va dir la Dracmus mentre contemplava la pantalla principal del Foc de Jade-. Aquestes idiotes l'han utilitzat... Han decidit seguir endavant i l'han utilitzat.

- Què han utilitzat? -Va preguntar en Han-. Què era això?

-Un repulsor planetari -va dir la Dracmus-. Similar en principi als repulsors utilitzats en les naus espacials per fer que quedin suspeses en l'aire, però incommensurablement més poderós. Hi ha un aparell d'aquestes característiques amagat en cada un dels planetes d'aquest sistema, i va ser mitjançant l'ús dels repulsors planetaris com els ja llargament desapareguts arquitectes del sistema Corellià van transportar els diferents planetes fins aquí.

- Què? -Va exclamar la Leia.

-El sistema Corellià és un artefacte, respectada Cap d'Estat. És un objecte fabricat... Quan i per qui i per quina raó, són coses que no puc dir. Però va ser fabricat.

-Un immens repulsor enterrat en el subsòl -va dir en Han-. Això era el que estava buscant la Lliga Humana!

-Sí -va dir la Dracmus-, encara que és molt possible que ja ho hagin trobat a hores d'ara. Els dralls i les gents dels Mons Dobles també estan buscant els seus repulsors. A Selònia trobem el nostre abans que ningú, i no vam trigar a tornar a deixar-lo en condicions d'operar. Això no té res de sorprenent, donada la nostra habilitat en tota mena de treballs subterranis. Se m'ha dit que apuntar l'aparell segueix resultant bastant difícil, i aquesta era la raó per la qual aquesta nau havia de ser atreta fins a cert punt de l'espai. Però no tinc cap dubte que els nostres enginyers no trigaran a resoldre aquest problema. Llavors serem capaços de descarregar aquest poder en qualsevol punt del cel, a voluntat i en el moment que triem.

- Qui? Qui? -Va preguntar en Han-. El teu poble, el teu cau... controlen aquesta màquina?

-No ho crec, però la veritat és que no estic segura. La meva informació és antiga i la lluita per obtenir el control del repulsor ha estat tremenda, com bé pots imaginar. La disputa pel repulsor es va anar relacionant amb altres problemes i va acabar escapant a tot control, fins que de fet ens trobem que manteníem una cosa semblant a una guerra civil.

» Hi havia dues faccions. Una, la meva, es fa dir republicanista. Preteníem utilitzar els repulsors com a recurs per negociar en un intercanvi. Desitjàvem lliurar el nostre repulsor a la Nova República a canvi d'una garantia de la sobirania de Selònia dins de la Nova República i del govern del Sector Corellià. Per això volíem portar-te a Selònia, respectat Solo. S'esperava que podríem utilitzar-te per obrir les negociacions.

- I l'altra facció? -Va preguntar en Han.

-Es diuen a si mateixos els absolutistes. Pretenien utilitzar el repulsor com a arma per establir la independència absoluta Selònia. Però les discussions i problemes es van tornar tan complexos, i la contesa va arribar a ser tan desesperada, que qualsevol dels dos bàndols podria haver-lo utilitzat com a arma.

-Però aquí hi havia combatents de tots els mons corellians -va objectar la Mara.

-Sí. Precisament. Una immensa ironia. Ja fa temps que sospitem que tots els grups revolucionaris -els absolutistes, la Lliga Humana, el Front Drallista, tots ells- estaven sent coordinats per algú de l'exterior. Ara tenim prova d'això..., però no ens trobem més a prop que abans de saber qui era aquesta força exterior, o del perquè obrava així.

-És increïble -va dir en Han-. No m'ho puc creure.

-Però com encaixa tot això? -Va preguntar la Leia-. Què té a veure amb la conspiració per fer esclatar les estrelles? Qui va fer esclatar aquesta primera estrella? I per què tota aquesta carrera per trobar els repulsors en els altres planetes?

-No ho sé -va dir la Dracmus-. No sé què pensar. -La seloniana va guardar silenci durant un minut sencer i després va tornar la mirada cap a la pantalla on acabaven de veure com la nau de Bakura era destruïda-. L'únic que sé és que el meu planeta acaba de declarar la guerra a la Nova República.

Següent