Panteó (I)

Panteó


La tribu perduda dels Sith # 7: 

John Jackson Miller

Capítol U

3000 ABY

El temps és un amant, deia la vella dita: un amant Sith. Et tempta amb l'eternitat... i després acaba amb tu i t'abandona en la mort.

Amb la mirada fixa a l'estany reflectant, en Varner Hilts estudiava l'última cicatriu del temps, la seva única relació duradora. No, no podia dir que fos un efecte de la llum, o de l'aigua bruta. Era real. Un solc recent corria directament des del seu ull esquerre fins a la seva templa. Girant el cap i mirant més de prop, va deixar anar un jurament. Per què no hi havia almenys una arruga similar a l'altra banda? El temps no era molt donat a la simetria.

En Hilts era a prop de convertir-se en l'objecte més inútil de tota la creació: un avi en una societat Sith. Era la gran ironia de la Tribu a Kesh. Un home sense enemics vivia molt, però no tenia cap futur. En virtut de la seva extraordinària vocació, en Hilts havia aconseguit sobreviure a dècades de tumult... però per què? Per poder veure al mateix estany com passaven altres trenta anys, observant el seu declivi cada dia de camí a la feina?

Bé, les tradicions són importants, pensava en Hilts. Agenollant sobre el reflex, es va posar la mà a la cara i va aclucar els ulls. Lentament va recórrer amb el seu dit la nova arruga...

CRAC!

La pedra antiga es trencava. Sobresaltat, en Hilts va mirar cap amunt. Al capdamunt, una secció de l'aqüeducte suspès de Tahv oscil·lava i cedia, alliberant-se del seu elevat pilar.

-Cuidador!

Abans que en Hilts pogués posar-se completament dempeus, un esborrall porpra va aparèixer des del carreró. L'home keshiri es va llançar de cap contra el ventre d'en Hilts, fent que l'humà caigués d'esquena. Lloses gegants de silleria es van estavellar al carrer, polvoritzant-se a la vora de l'estany on Hilts es trobava agenollat ​​moments abans.

Tombat d'esquena sobre el paviment, en Hilts va usar la Força per evitar que els trossos de runa caiguessin sobre ell i sobre el seu salvador. Però cap poder podia aturar la força de l'aigua salobre caient en cascada des de la resclosa destrossada. El keshiri el va escudar el millor que va poder mentre va durar la dutxa d'aigua i roques.

Tossint, en Hilts va reconèixer al seu salvador.

-Tractant de guanyar punts davant el cap, Jaye? -Mentre parlava, es va posar dret, espolsant l'aigua tèrbola del seu escàs pèl platejat.

-Jo... Sento haver-li empès, Amo Hilts -va quequejar el keshiri-. Jo passava per aquí i...

-Calma't -En Hilts sabia que era una ordre inútil, fins i tot encara que en Jaye estigués oficialment a les seves ordres. El nadiu de rostre rodó tenia les mateixes probabilitats de relaxar-se que en Hilts de convertir-se en Gran Senyor. Només és un altre dia normal a "la Corona de Kesh".

-És la conjunció -va dir en Jaye, sacsejant la capa del seu superior. Els seus nerviosos ulls negres observaven la silueta de la capital, ara trencada. -La profecia de la que li he estat parlant!

-I parlant. I parlant. -En Hilts va descobrir un grup d'humans discutint prop de la secció de l'aqüeducte caiguda. Pel que semblava, l'única indústria creixent de Tahv era assignar les culpes de les coses. Va tirar de la màniga del seu ajudant-. Anem a l'oficina abans que algú decideixi que vam ser nosaltres qui el vam tirar avall per respirar massa fort!

Anteriorment, els Sith de Kesh dedicaven el seu temps a aconseguir poder, seguint temporalment a altres per poder reclamar el seu premi algun dia. Per a la majoria en aquella era més simple, l'estructura de poder d'en Yaru Korsin de Summes Senyors, Senyors i Sables funcionava com a mitjans per a un fi. La jerarquia va sobreviure perquè servia als propòsits de suficient gent... gent amb el poder de defensar el sistema contra aquells que volguessin destruir-lo. Durant més de mil anys després de la mort del fundador, la Tribu havia prosperat.

Però el Segon Mil·lenni portà implacables tribulacions. La Gran Senyora Lillia Venn va desaparèixer feia més de nou-cents anys en el que els vilatans keshiri anomenaven, de forma bastant críptica, la Nit del Meteor del Revés. Certament, això va ser un mal auguri per als néts del Presagi. En saber de la seva desaparició, els rivals de la Venn van atacar primer als seus seguidors... i després es van atacar els uns als altres. Els combatents vençuts van abandonar la capital i van fugir a l'interior, on molts van fer causa comuna amb els esclaus humans que no tenien ni veu ni vot. Un nombre creixent de Sith van pressionar perquè els pacífics keshiri s'unissin a les seves forces. Durant segles, les faccions s'unien el temps suficient per conquistar Tahv i assassinar al Gran Senyor governant... només per començar immediatament a lluitar entre si. Una força rebel es convertia en dos, que es convertien en vint. A la Tribu, el poder enverinava a qualsevol que ho provés.

Un quart de segle abans, en Hilts havia estat cèlebre per encunyar un terme per a aquesta època, però no havia estat necessària molta imaginació. "L'Edat de la Podridura" era visible per tot arreu. Sota successius setges, els rics carrers de Tahv van anar decaient. Desatesos, els immensos aqüeductes s'obstruïen i es desbordaven; la calamitat d'aquell matí era un succés massa familiar. Lluny, al sud, l'Agulla Sessal havia mostrat la seva ràbia com mai ho havia fet en els anals dels keshiri, desencadenant una explosió tan eixordadora que un lateral del gran estadi, la Korsinata, es va ensorrar. Era com si el propi planeta estigués lluitant contra els seus emigrants vinguts de fora.

Però protegit en un petit racó del marbre erosionat de l'edifici capital, un lloc havia romàs lliure de danys: l'oficina del cuidador. Entre totes les batalles entre Grans Senyors i Anti-senyors, només això havia romàs intacte.

No era perquè els Sith tinguessin cap por de cometre sacrilegi. L'oficina d'en Varner Hilts, fora de l'estructura de poder tradicional, havia estat establerta en l'època de la Nida Korsin per proporcionar a la Tribu una precisa mesura del temps i un arxiu històric. Era una designació de per vida, en part perquè hi havia molt pocs candidats interessats. Ningú desitjava el lloc de Cuidador; els seus únics seguidors eren un grapat de funcionaris keshiri, inservibles per al servei de cap exèrcit. Tampoc és que en Hilts hagués demanat realment aquest lloc. Estudiós de la història, molt aviat li van dir que amb les seves habilitats amb el sabre de llum mai hauria de preocupar-se per cap aliat traïdor. Ningú s'atreviria a romandre a prop seu, per por de perdre algun membre accidentalment.

Caminant de l'avantsala al Saló de Comptes, en Hilts va tornar a sentir el clic-clac que li havia rebut durant la meitat de la seva vida. Asseguts sobre els seus genolls en un semicercle, keshiri vestits de marró treballaven en àbacs construïts a partir de petxines marines i brots joves d'hejarbo. En Hilts es va treure la seva capa gotejant i va caminar per la sala, preguntant-se sense massa interès en què estarien treballant avui. En Jaye mantenia ocupats als empleats, la major part del temps calculant dates per comparar-les amb els fragments d'informació que en Hilts extreia dels arxius. Sovint es meravellava davant la seva precisió. Per ser una espècie que no tenia base matemàtica quan el Presagi es va estavellar, els keshiri havien abraçat el càlcul amb tant vigor com ho havien fet amb totes les seves altres arts.

Agafant un àbac d'un company de treball, en Jaye el va seguir a l'atri banyat pel sol. Segles abans, el primer Gran Senyor, Yaru Korsin, havia observat al seu nebot Jariad batre's en duel aquí... sabent fins i tot llavors, sospitava en Hilts, que en Jariad tenia la intenció de trair-lo. Ara, els Tubs de Sorra dominaven la sala. Silenciosament atesos per tan atentes nenes keshiri vestides de color rogenc, la gegantina xarxa de flascons de vidre farcits de pols mesurava el temps per a la Tribu. Com si el temps pogués ser embotellat, pensava en Hilts, gratant-se la barbeta.

-Vull ser capaç de veure el meu reflex en aquests tubs -ordenà-. No he de dir-vos el gran dia que ens espera.

No ho va fer. Les treballadores van abrillantar amb més urgència l'immens dispositiu massiu, tenint cura de no interferir amb el seu funcionament. Per primera vegada en les seves vides, anaven a venir visitants al seu lloc de treball. Cap Gran Senyor o pretendent havia viscut al palau durant sis-cents anys; els arquitectes d'en Korsin l'havien dissenyat per a la bellesa, no per a la defensa. El Dia del Testament era l'únic moment en què l'edifici veia visitants.

Cada cinc anys, en l'aniversari de la mort d'en Korsin, els oients escoltaven de nou el seu testament i última voluntat. Cinquanta anys abans, en Hilts era un nen, al qual no se li permetia accedir al palau... però la idea d'unir-se amb el passat havia capturat la seva imaginació. A través de l'estudi i el treball, s'havia assegurat que, quan arribés el següent Dia del Testament, ell seria qui dirigís l'esdeveniment.

Ara, com un estel, el dia havia tornat de nou. Però avui dia el palau era un lloc en molt pitjor estat, més enllà dels seus recursos per poder reparar-lo. Fent una ullada a les esquerdes de les vidrieres del sostre, en Hilts no podia emocionar-se massa.

En Jaye no tenia aquest problema.

-Ho han confirmat, Cuidador! -va exclamar el keshiri, agitant l'àbac en la seva mà-. Els meus càlculs sobre els Tubs de Sorra...

-... No són importants en aquest moment -va dir en Hilts-, llevat que tinguis la intenció d'agafar un drap i ajudar a netejar-los. -Va observar a les joves en el seu treball. Almenys algunes parts de l'habitació tindrien bon aspecte-. Tenim dotze dies. Estarem llestos.

El secretari es va mossegar el llavi.

-Realment podem estar preparats? Aquesta... aquesta és una convergència mística. No... una convergència sagrada.

En Hilts va posar els ulls en blanc. En Jaye no només estimava els seus números; també els temia. Aquest any era una novetat per a la Tribu. El Dia del Testament no era l'únic memorial semblant... i en Yaru no era l'únic Korsin. La seva filla Nida havia regnat per un rècord de setanta-nou anys després del seu pare, i la seva elevació al rang de Gran Senyora es commemorava amb un festival d'un mes de durada en els terrenys de l'exterior del palau cada setanta-nou anys. Ni tan sols en Hilts, havia estat present en l'últim.

-No ho veu, Cuidador? -Les petxines de l'àbac van sonar mentre en Jaye efectuava un altre càlcul-. Han passat 1975 anys des que el Gran Senyor Korsin va transcendir aquesta existència i la Nida el va succeir... i això són setanta-nou vegades vint! Aquesta és la primera vegada que el Dia del Testament i l'Ascensió de la Nida han coincidit el mateix any! -Mirant ràpidament a una i altra banda, va baixar la veu fins a convertir-se en un murmuri-. Mai abans havia passat, mai.

-Mai! -En Hilts va agafar al seu company púrpura pàl·lid per les espatlles amb fingida serietat, fent que en Jaye deixés caure el seu àbac al terra de pedra-. Així que el que m'estàs dient... és que estalviem en vi aquest cop! -En Hilts va deixar-lo anar i li va donar un suau copet a la galta-. No necessitem més presagis, Jaye. En tenim un, a la part alta de la muntanya, recordes? I no es permet que ningú entri al seu interior.

En Hilts va caminar cap a la seva oficina privada, deixant al seu ajudant amb la mirada perduda en l'àbac.

-Però, Cuidador...

-Estàs exagerant, Jaye.

-Però, què passa amb el que he descobert sobre els Tubs de Sorra?

-No comencis una altra vegada amb això! -En Hilts va entrar a la seva oficina i va mirar amb alleujament la seva cadira. Sí, aquesta era la resposta. Després d'un matí com aquest, seria un alleujament seure en silenci i beure una mica de...

Es van alçar veus fora, a l'atri. Colpejant amb disgust la seva copa mig plena sobre l'escriptori, en Hilts va cridar per sobre l'espatlla a la commoció.

-Jaye, et vaig dir que et calmessis!

-Què curiós -Va respondre una ronca veu femenina-. Jo acabo de dir-li el mateix. -En Hilts es va girar per veure a una dona de poc menys de trenta anys vestida de negre, amb un sabre de llum de color vermell brillant just sota el coll d'en Jaye. Amb ulls daurats vius amb fosca intel·ligència, va parlar de nou-: Hem de parlar, Cuidador... i no m'agrada ser interrompuda.

Mesurava els seus dos bons metres d'altura, més alta que en Hilts, amb diferència. Cabell de color vermell brillant, molt ben pentinat; pell de color rosa sense defectes. Li hauria anat bé en les inspeccions de la Seelah Korsin, segles abans, va pensar en Hilts. I aquesta era precisament la qüestió.

La intrusa va conduir a Hilts a l'atri, on va veure a mitja dotzena de dones vestides de manera similar, totes elles perfectes espècimens de l'espècie humana, amenaçant als espantats treballadors amb sabres de llum. Ella va tornar a parlar.

-Òbviament, em coneixes.

-Només per la reputació -Va dir ell, amb la gola seca. No hi havia arribat a provar la seva beguda-. No surto molt.

-Això ja ho veig. -La dona va mostrar un fals somriure i va desactivar el seu sabre de llum-. Iliana Merko. I aquestes són les meves companyes Germanes de la Seelah.

-No crec que la Seelah Korsin tingués germanes -Va dir en Hilts, observant les belleses que vigilaven als seus keshiri.

-Germanes en esperit.

L'Iliana va avançar amb confiança, aixafant sota els seus peus l'àbac d'en Jaye en fer-ho. El matemàtic estava amb els altres, ara, estès a terra però fora de perill. Amb els talons de les botes ressonant sobre el marbre, l'Iliana va examinar les estàtues de vidre que s'alineaven a l'atri. Totes elles representaven bé a Yaru, bé a Nida Korsin. L'Iliana no semblava satisfeta.

-Ho sento -Va dir en Hilts-. Es van dur les estàtues de la Seelah després... després del que ha passat, anys enrere. -Va suposar que ella sabia sobre el fallit cop d'estat que la Seelah havia ordit amb Jariad contra el seu marit, Yaru. Per als membres de la facció de l'Iliana, era com si hagués passat ahir-. No crec que es conservi cap estàtua de la Seelah en absolut.

-No em sorprèn. Ningú va donar a la nostra senyora el respecte que es mereixia. Ella va fundar la Tribu, saps?... No aquests traïdors. -Mirant a una representació de vidre d'en Yaru Korsin, l'expressió de l'Iliana va passar a mostrar perplexitat-. Realment tenia aquest aspecte?

-En aquell llavors, els escultors Keshiri encara tenien problemes per representar correctament els ulls humans. -En Hilts va fer un cautelós pas cap a ella. La dona no semblava tenir cap pressa, i ell va decidir pensar que això era un bon presagi per a la seva supervivència. Però, de totes maneres, tampoc és que ella hagi de ser interrompuda. Qui podria anar allà?

-Saps per què sóc aquí -Va dir ella, enfrontant-se a ell.

-El Testament encara no serà llegit fins d'aquí a dotze dies. Per què sou aquí ara?

Es va apropar ràpidament cap a ell.

-Hem de parlar sobre el que diu el Testament d'en Korsin -Va dir ella-. Abans que arribin els altres.

En Hilts no va poder evitar riure.

-Vostè sap el que diu el Testament. Tothom ho sap. Ha estat transcrit tantes vegades...

L'Iliana va carregar cap endavant, encenent el seu sabre de llum i agitant la punta just sota la barbeta peluda del cuidador.

-I és clar que ho sabem! Però això és diferent. Aquest Dia del Testament, aquesta lectura... d'alguna manera, s'ha convertit en un conclave.

En Hilts aclucà els ulls.

-La Pau del Panteó.

-Exactament.

De sobte tot tenia sentit per a Hilts. Durant segles, el Dia del Testament i la lectura havia estat l'única ocasió en què tota la jerarquia de la Tribu es reunia pacíficament en un mateix sostre -el de l'atri del Palau de l'Atri- per escoltar les paraules del seu antic fundador. Fins i tot després que els Sith es fragmentessin, el respecte als grans líders del passat havia estat suficient perquè els líders de les diferents faccions es reunissin a un temps. Ningú s'atrevia a fer de la reunió una oportunitat per sembrar el caos; alguns ara consideraven a Korsin gairebé com un ésser màgic, capaç d'influir en els esdeveniments des de més enllà de la tomba. Els seus avantpassats havien caminat en les estrelles.

-Tots els meus rivals estaran aquí -Va dir l'Iliana, amenaçant-lo encara amb el sabre de llum-. Alguns creuen que, en el Testament, escoltaran el suport a la seva causa... la ratificació d'un home mort. -Va tornar la mirada cap a l'estàtua i va fer una ganyota de desdeny-. Bé, tots sabem el que és: un avorrit antic discurs recompensant als seus aliats per ajudar a frustrar les intencions de la Seelah.

En Hilts va empassar saliva. No, l'Iliana i els seus aliats no trobarien molt del seu grat en el discurs pòstum d'en Korsin. El líder només havia esmentat la Seelah per desterrar-la. Alguns dels altres grups podrien trobar cert suport a les seves pròpies pretensions de poder en les paraules d'en Korsin... però les Germanes.

-És per això, ancià, que vull que canviïs el que està en el Testament. -L'Iliana va cobrir els pocs passos restants entre tots dos i va abaixar la mirada cap al Cuidador. Va somriure-. Que ho canviïs... al nostre favor.

Ell li va aguantar la mirada per un moment.

-Parla de debò.

-Totalment. -Amb un gir, ella es va apartar, apagant de nou el seu sabre de llum-. Et conec, Wilts1...

-És Hilts.

-... Tu i els teus insignificants treballadors viviu per desenterrar trivialitats inútils. Bé, -va dir ella, girant-se-, doncs vas a revelar que heu descobert el veritable Testament... un que declara que la Seelah i aquells que avui segueixin els seus ensenyaments són els legítims hereus al poder a Kesh.

Una de les companyes de l'Iliana va extreure un pergamí i li ho va llançar a Hilts. Ell el va desenrotllar, amb ulls desorbitats.

-No crec que això vagi a funcionar.

-Oh, ho farà -Va dir l'Iliana-. Els altres són supersticiosos; tots invoquen a una o altra figura de la mostra. Viuen en el temor als nostres ancestres nascuts a la part alta... i fan bé. Però no respecten a qui haurien. -Va assenyalar al pergamí que en Hilts tenia a les mans-. Això canviarà quan tu llegeixis això en lloc del Testament d'en Korsin. Els de ment més simple el creuran, i em seguiran. Això hauria de ser suficient.

En Hilts va deixar anar l'alè que estava retenint, ofegant amb prou feines un riure. Va observar a la dona, tan plena d'energia i intel·ligència... tot això malgastat en va.

No, per descomptat que no podia saber-ho, va pensar. És massa jove.

L'Iliana se'l va quedar mirant.

-Què?

-Ho sento -Va dir en Hilts, assenyalant el pergamí-. Admiro la seva iniciativa, Iliana Merko. Però hi ha una raó per la qual ningú ha intentat això abans. No podia saber-ho, llevat que hi hagués estat aquí en una lectura del Testament... o parlat amb algú que ho hagués fet.

-De què raigs estàs parlant?

A poc a poc, per no causar alarma, en Hilts es va acostar a la part dreta dels Tubs de Sorra i es va acostar a un pedestal cobert.

-Jo no llegeixo el Testament d'en Korsin, saps? Els Cuidadors mai ho fan.

L'Iliana va observar, perplexa, com ell tornava amb alguna cosa embolicada en riques teles.

-Llavors, qui el llegeix?

-Yaru Korsin ho fa.

En Hilts retirà la tela, revelant un petit objecte en forma de piràmide. Un dispositiu... en una ciutat que no en tenia cap...

________________________________________

1 Tot i que pot semblar un simple error en recordar el nom, canviant la inicial, en realitat és un insult vetllat. En anglès, Hilt = empunyadura, Wilt = pansit, marcit. (N. del T.)

Següent