38
ANTÍDOT
Des vint
metres enrere, Maul va observar a Zero sorgir a través de la fila al menjador.
Va esperar fins que el twi'lek es va asseure, va agafar la seva forquilla, i va
començar, pensatiu i deliberadament, a dinar.
Tres
mossos. Quatre. Cinc.
Maul es
va asseure davant d'ell.
–Hola,
Zero.
La
forquilla del twi'lek va caure de la seva mà amb un soroll metàl·lic. La seva
mandíbula es va obrir per revelar la glopada a mig mastegar de menjar que havia
estat en el procés d'empassar. No era una vista bella.
–Jagannath,
–va xiuxiuejar ell–. Se suposa que havies d'estar...
–Mort? –Maul
el mirà–. Puc entendre la teva confusió. Quan em vas deixar a la planta de
fabricació, estava a punt de ser fet trossos a estrebades. Tot i així, aquí
estic.
El twi'lek
va aconseguir empassar, però encara no podia parlar. Els seus ulls anaven a
dreta i esquerra, els músculs de la seva gola retorçant-se visiblement sota la
seva pell, com si estiguessin lluitant sense resultats per pair l'evidència
física de la presència d’en Maul aquí.
–Tu...
Tu no ho entens, –va dir ell. No pots ser aquí. Ell creu que ets mort.
Zero va
començar a aixecar-se, i la mà d'en Maul es va moure més ràpid del que podien
veure els ulls, agafant la forquilla d’en Zero i colpejant-lo cap a baix de
manera que va empalar la màniga del twi'lek, ancorant el seu braç a la taula.
A la
següent taula, tres grans reclusos es van alçar drets i van mirar a Maul.
Sense
apartar la mirada del twi'lek, Maul va parlar, prou alt perquè Zero li
escoltés.
–Els has
de dir que tornin a seure.
Zero va
alçar la mirada als seus guardaespatlles.
–Està bé,
–va dir en una veu fina–. Seieu.
Els
reclusos van tornar vacil·lants als seus àpats.
–És quelcom
interessant, –va dir suaument Maul–. A qui servim i per què. Al principi em vas
dir que Iram Radique no existia. El següent que sé, és que estàs treballant per
a ell.
–No tens
ni idea...
–Em vaig
emportar al vell amb mi quan vaig sortir de la planta de fabricació, –va
continuar Maul–. No li va bé. Aquesta infecció a la sang el matarà. Però em va
dir una cosa interessant abans de tornar-se completament delirant. Em va dir
que responies a un nom diferent.
La cara
d’en Zero no mostrava cap expressió.
–Quin és?
–Això és
el que vas a dir-me.
–Jagannath,
si us plau. –La veu del twi'lek era baixa i urgent–. Has d’escoltar-me. He
estat en aquest lloc des del principi. Hi ha un motiu pel qual he sobreviscut
tant.
–Just abans
que matés a Rook, –va dir en Maul–, li vaig preguntar si hi havia algú més...
algú per sobre d'ell, que treballés directament amb Radique. Va dibuixar una
cosa amb el dit. En aquell moment vaig pensar que era només un cercle. Però no
ho era. –Ell es va inclinar més a prop, fins que la seva cara gairebé tocava la
del twi'lek–. Era un zero.
–Rook? –El
twi'lek va capcinejar–. Rook només era...
–Un esquer,
–va dir en Maul, i va assentir, la seva veu sense contenir cap entonació–. Ja
ho veig. Lliurar-lo era la teva manera d'apartar la meva atenció d'on havia
d'haver estat tot el temps. –Ell va mirar la safata d’en Zero, on el menjar
especial del twi'lek estava a mig menjar–. Saps, m'he adonat que sempre
gaudeixes d'un dinar de millor qualitat que els altres reclusos. Un dels
beneficis de ser el que pot ficar de contraban coses a la presó, suposo.
Malauradament, això també et fa més vulnerable.
–A què?
–Vaig
esmunyir un gram mòlt d'arrel blanca de metaxas a la tina just abans que
arribessis a la fila avui, –va dir en Maul, en la mateixa veu desapassionada–.
Coyle va tractar de donar-me-la abans. Afortunadament, encara la tenia quan
vaig tornar i li vaig preguntar per ella de nou. M'han dit que és inodora i
sense gust, però d'acció ràpida. –Ell va abaixar la mirada al menjar a mig menjar–.
I ja has menjat suficient com per matar-te.
Zero va
abaixar la mirada a la safata en un inici d'horror, llavors la va empènyer
lluny d'ell, com si la simple proximitat física pogués ser suficient per aturar
el que ja havia començat.
–P...
Per què...?
–Hi ha
un antídot, –va dir en Maul, obrint la seva mà per mostrar-li a Zero un petit
vial de vidre amb pols gris–. Una cosa que vaig agafar de la plataforma mèdica.
Si te la dono en els següents trenta segons, sobreviuràs.
–Ja t'he
dit...
–He vist
la cara d’en Radique, –va dir en Maul–. Ara necessito fer negocis amb ell.
Estic disposat a pagar tres-cents mil crèdits per un dispositiu nuclear
prohibit... tinc els diners aquí. Contactaré amb els compradors personalment i
prepararé la seva arribada perquè prenguin possessió de l'arma.
–Ell... –Les
mans d’en Zero havien començat a tremolar. Les va mirar en una meravella
terroritzada, llavors va tornar a alçar la mirada cap a Maul–. Ell mai
acceptarà el tracte.
–Per què
no?
–Sap dels
Bando Gora. Van tractar de matar-lo ja una vegada. Són enemics jurats. Ha fet
un jurament de sang de no fer mai negocis amb ells.
–Llavors
hauràs de fer-li canviar d'opinió, no?
–Tu...
Estúpid... –Tot el cos d’en Zero havia començat a tremolar. Quan va parlar de
nou, la seva veu tremolava, les paraules sortint dels seus llavis en explosions
dubitatives–. No tens ni idea... del que has fet...
El seu
cap va caure a la taula amb un cop.
Amb una
ganyota d'irritació, Maul va alçar la cara d’en Zero del seu menjar, va
inspeccionar els seus ulls, i va deixar caure el seu cap de nou.
El va
deixar així i va caminar fora del menjador.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada