Espai Salvatge (II)

Anterior

2

Palpatine estava al costat del gran finestral de transpariacer situat darrere de la seva taula, mirant els infinits i intricats cinturons de trànsit que bullien al llarg de tot el paisatge urbà de Coruscant. En sentir entrar es va girar i va somriure solemnement.

–Mestre Yoda. No trobo les paraules per expressar el meu més profund alleujament per haver sobreviscut a la matança de Geonosis. Francament, mai vaig imaginar que els separatistes portarien les seves insignificants discrepàncies amb la República fins a tal extrem i fins a un final tan punyent.

–Sorprès jo també estic, Canceller Suprem –va respondre en Yoda–. Imprevist ha estat aquest succés.

Palpatine va tornar a la seva cadira.

–Imprevist, sí –va murmurar al mateix temps que Mas Amedda ocupava el seu seient habitual, a la dreta del seu superior–. I en especial per als Jedi. És un assumpte que li ha de preocupar bastant. –Es va inclinar cap endavant, emfatitzant la seva expressió–. Mestre Yoda, abans d'entrar en detalls del que ha passat a Geonosis, he de saber una cosa: com es troba el meu jove amic Ànakin? Em vaig alarmar molt quan vaig saber que estava ferit.

–Ferit, sí, Canceller Suprem –va apuntar en Yoda–. Però morir no farà.

Palpatine es va recolzar i es va passar la mà per la cara, tremolós.

–És cert que el protegeix la Força. –La seva veu es va trencar i ell es va estremir–. Em sap greu. Ha de perdonar la meva emoció. Li tinc una gran estima a Ànakin. L'he vist créixer des que era un nen, l'he vist convertir-se en un jove tan ben plantat, tan valent, tan poderós, en un honor tan gran per a l'Orde Jedi, que tinc un especial interès pel seu benestar. Espero... –tremolà–. Espero que la meva preocupació per ell, el meu afecte, no ho consideri com una intromissió, Mestre Yoda. No vull fer res que pugui impedir el progrés d'Ànakin com a Jedi, és clar.

Yoda va abaixar la mirada cap a terra, subjectant el bastó de gimer amb les dues mans. No hi havia una resposta senzilla per allò. Sí, li preocupava l'afecte de Palpatine cap al noi. No importava com de benintencionat que fos, ni sincer i profund: la preocupació del Canceller Suprem per l'aprenent d'Obi-Wan era problemàtica. La causa de tots els mals del jove Skywalker era la seva necessitat de vincles emocionals. La seva amistat amb Palpatine només complicava les coses. Però aquell home era el Canceller Suprem. I la seva intenció era bona.

De vegades, la política tenia prioritat.

–Una intromissió, Canceller Suprem? No –va dir–. El jove Skywalker el seu interès valora.

–Igual que jo el valoro a ell, Mestre Yoda –va dir Palpatine–. Em pregunto... –Va fer una pausa amb delicadesa–. Em permet preguntar per l'abast exacte de les seves lesions?

Yoda va mirar a Bail Organa, immutable fins al moment. Li importunava? Si era així, és que era tot un mestre en dissimular els seus sentiments.

Un bon home és. Discret i fidel. No obstant això, tractar assumptes Jedi no voldria davant seu. Però negar-me a contestar-li no puc.

Repicà amb els dits sobre el bastó i després va assentir.

–El jove Skywalker el seu braç dret ha perdut. Se’l va tallar en un duel amb espasa làser.

–Un duel? –va repetir Palpatine, incrèdul–. Amb qui? Qui és tan agosarat com per treure una espasa làser contra Ànakin? Qui en tota la galàxia posseeix l'habilitat i el coneixement per derrotar un Jedi amb les seves habilitats?

De nou, l’inoportú i punyent dolor del fracàs i el penediment. Yoda se les hi va arreglar per creuar-se amb l’horroritzada mirada de Palpatine, indestructible.

–El Comte Dooku va ser, Canceller. Certs són els primers informes que rebem del Mestre Kenobi. En enemic de la República el Comte Dooku s'ha convertit.

Palpatine es va girar cap a Mas Amedda, que tenia les mans obertes en senyal de consternació. El va mirar de nou, amb els llavis premuts i els ulls brillants per l'angoixa.

–Mestre Yoda, tot just em surten les paraules. El Comte Dooku ha traït a l'Orde Jedi. Ens ha traït a tots. No ho entenc. Com ha pogut fer una cosa tan roina?

Yoda va arrufar les celles. Tenia molt clar que no anava a parlar dels Sith en presència d’en Bail Organa.

–Seduït els somnis de poder està Dooku. D'una gran tragèdia es tracta.

Palpatine va llançar un sospir de dolor.

–Expliqui'm la resta, Mestre Yoda. Encara que sé que em partirà el cor, he de saber això de Geonosis.

Va relatar els fets amb rapidesa, sense floritures ni emoció. Un cop acabat, Palpatine es va aixecar de la cadira un cop més i per mirar el bulliciós cel de Coruscant a través del finestral de transpariacer, amb les mans unides a l'esquena i la barbeta clavada al pit vellutat i brocat.

–Saben, amics –va dir a la fi, trencant el profund silenci–, hi ha ocasions en les que començo a dubtar si tinc la força necessària per seguir endavant.

–No tornis a dir això! –va exclamar Mas Amedda–. Sense el teu lideratge la República no podria sobreviure!

–Potser això fos cert alguna vegada –va reconèixer Palpatine–. Però si jo, com Canceller Suprem, he fracassat de tal manera com perquè aquests cecs i insensats separatistes siguin capaços d’assestar-nos semblant cop...

–Canceller Suprem, està sent massa dur amb si mateix –es va apressar a dir Bail Organa–. Si d'algú és la culpa, és d'aquest traïdor del Comte Dooku i dels líders de les diferents associacions i sindicats que li donen suport i que manipulen els casos i els sistemes més febles i ingenus en benefici propi. Ells són els que li han fallat a la República, no vostè. La sang vessada a Geonosis ha tacat les mans d’ell, no les seves. Des del començament d'aquesta disputa vostè no ha deixat d’esforçar-se per trobar una solució pacífica.

–I he fracassat! –va replicar Palpatine, donant-se mitja volta–. Qui ho sap millor que jo, Bail, que el més important és el cessament de la violència? Jo, un home a qui li van envair el seu planeta d'origen, que va ser obligat a mantenir-se al marge, indefens mentre un impotent Canceller Suprem i un Senat incompetent van permetre que la gent a la qual havien jurat protegir morís per la cobdícia de la Federació de Comerç. Han passat deu anys des d'aquell fatídic moment, però en què han canviat les meves circumstàncies, li pregunto? No han canviat! Encara que per a vostès sigui el Canceller Suprem de la República, segueixo estant indefens. Ens enfrontem a la pitjor amenaça de la nostra història. Els habitants de la República estan morint, els Jedi estan morint i tot perquè no he actuat a temps per evitar aquesta tragèdia.

–No és cert –va dir Organa–. L'única persona amb el poder per evitar aquesta tragèdia era Dooku. Però va preferir cometre una atrocitat a canvi. Sobre vostè no recau cap culpa, Canceller Suprem. Li devem la nostra gratitud per tenir el coratge per donar el complicat però necessari pas de posar en marxa l'exèrcit clon. Sense ell, el Mestre Yoda i els seus Jedi haurien perit en la massacre, no ho dubti. On estaria llavors la República?

Lentament, Palpatine es va asseure.

–Confesso que m'ha sorprès, Bail. Donada la seva estreta relació amb la Senadora Amidala, no estava del tot segur que compartís la meva decisió.

Organa semblava desconcertat.

–És cert que respecto i admiro la Senadora de Naboo –va dir–. Des que serveixo amb ella al Comitè de Ciutadans Lleials he anat apreciant les seves qualitats úniques. Però jo sempre he cregut que havíem de defensar la nostra República... Malgrat tots els riscos que això comporta.

–I jo agraeixo el seu suport actual –va respondre Palpatine, amb un lleu somriure de retret–. Especialment perquè he de demanar-li que assumeixi fins i tot més responsabilitat. Senador Organa, sento que el Comitè de Ciutadans Lleials ja ha complert la seva comesa. Ara necessitem un comitè nou, un que pugui supervisar tots els assumptes relatius a la seguretat de la República. Estarà compost per vostè, com a president, i per tres o quatre Senadors en els quals pugui confiar plenament. S'ocuparà d'això? Acceptarà el càrrec?

Organa va assentir.

–Per descomptat, Canceller Suprem. És un honor que m'ho hagi proposat.

–Excel·lent –va dir Palpatine, la seva expressió era seriosa–. I Mestre Yoda, un cop s'hagi ocupat de tot allò concernent als Jedi després de la Batalla de Geonosis, vostè, els seus consellers i jo hem de convocar un comitè de guerra formal per arribar a una conclusió ràpida i decisiva sobre aquesta desgràcia. Pel bé de la República hem de guanyar aquest conflicte.

Yoda va arrufar les celles. Involucrar encara més als Jedi amb assumptes del govern? Això era l'últim que volia. Però Palpatine tenia raó en una cosa.

–D'acord amb vostè estic, Canceller Suprem. Aquesta guerra ràpidament acabar, ha, i la pau preparada ha d'estar.

–Llavors ja no li entretinc més –va dir Palpatine, aixecant-se–. Gràcies per venir a veure’m amb tanta promptitud, quan sé perfectament que preferiria estar al costat dels seus Jedi ferits. Si us plau, quan el vegi, digui-li a Ànakin que està en els meus pensaments.

–És clar, Canceller Suprem –va respondre en Yoda–. I dubtar en contactar amb mi no hauria, si d'alguna ajuda li puc ser.

Palpatine va somriure.

–No ho dubtaré ni un instant, Mestre Yoda. Cregui’m quan li dic que vostè i els Jedi mai estan fora dels meus plans.

Un cop fora, Yoda i Bail Organa es van allunyar de l'oficina de Palpatine.

Lamentant-se per no disposar de la seva cadira repulsora, Yoda va contemplar el llarg camí fins al complex de molls i va empassar saliva.

–Jo també me’n vaig ja –va apuntar Organa–. Vol que li porti de tornada al Temple Jedi, Mestre Yoda?

–Aquesta una oferta molt amable es tracta –va contestar Yoda, assentint–. L’acceptaré. Molt he de fer. Temps per perdre no tinc.

I en el primer lloc de la seva llista, malauradament, estava el que segur anava a ser una complicada conversa amb Obi-Wan Kenobi.

Només entrar en els Salons Curatius del Temple Jedi, va ser conduït per parlar amb la Mestra Vokara Che en el seu saló privat.

–Mestre Yoda –va dir la twi'lek amb una reverència, somrient amablement amb ulls freds i vigilants–. És un gran alleujament veure’l il·lès. Entenc que es va batre en duel amb Dooku. Ha passat molt temps des que va utilitzar l'espasa làser en combat.

Yoda li va respondre encongint lleugerament una espatlla. Estava adolorit i cansat, però ja se li passaria.

–Il·lès estic, Vokara Che. Preocupar-te no deus. Dels nostres Jedi ferits informa’m. Com es troben?

La majoria estaven curats o en procés. Ànakin era el pitjor parat, però estava descansant còmodament, en la mesura del possible. Romania en un profund tràngol curatiu per contrarestar l'efecte de la seva lesió mentre realitzaven els últims ajustos del seu braç protèsic. Per desgràcia, el dany causat per l'espasa làser en el seu fort avantbraç feia impossible la reimplantació de l'extremitat.

–Però confio que es recuperarà plenament –va concloure Vokara Txeca. Si bé, indubtablement, haurà d'esforçar-se una mica al principi.

Un braç protèsic. A Yoda li va caure l'ànima als peus, tot i que esperava una notícia així. Una connexió Jedi amb la Força fluïa pels midiclorians de la seva sang. Se sabia que la pèrdua d'un membre afectava els poders dels Jedi. Era cert que Ànakin Skywalker posseïa més midiclorians que cap altre Jedi de la història, però tot i així...

–Veure’l ara desitjo –va dir afectat–. I a Obi-Wan Kenobi també.

Vokara Che va arrufar les celles i va moure suaument les cues del cap.

–Sí. És clar. Mestre Yoda... sobre Obi-Wan...

–Que m’expliquis, no cal, Vokara Che. A si mateix es culpa per les lesions d’Skywalker.

Tots dos coneixien a Obi-Wan des de la seva infància. Amb gest trist, va assentir.

–Hem d’esperar una mica menys d'ell?

No devien, va pensar Yoda. Cap Jedi podria haver assumit l'enorme tasca d'entrenar a Ànakin Skywalker més seriosament del que Obi-Wan Kenobi havia fet. Carregat amb la promesa a un home moribund, amb el coneixement que entrenava a un fill de la profecia, amb la por inherent que no podia cometre cap error, havent-li fallat a Qui-Gon, no va passar ni un sol dia en què Obi-Wan no trobés una manera de convertir els defectes i fracassos d'Ànakin en els seus propis.

Amb un sospir, Yoda va baixar de la cadira lliscant.

–A Obi-Wan vaig a aconsellar.

Vokara Che va somriure, es va alleujar i es va aixecar.

–Bé. –I el seu somriure s’esborrà–. Però primer... –Es va aclarir la gola–. No estic segura de si és conscient d'això, però la Senadora Amidala va acompanyar a Obi-Wan i al seu aprenent fins aquí. La vam tractar, és clar, però no sense que abans hi hagués certa... antipatia. Estava molt preocupada per Ànakin. Ha insistit de veure-li. Vam mantenir una discussió acalorada quan em vaig negar. Potser es produeixi una queixa oficial. Em sap greu.

Yoda va sentir com la seva ànima s'enfonsava encara més. La Senadora Amidala. Un altre problema, un altre misteri, una altra peça del puzle que era Ànakin Skywalker.

Amb una mica d'esforç, va aconseguir alliberar-se de les preocupacions.

–Preocupar-te no toca, Vokara Che. Ara, a veure el jove Skywalker duu-me, si us plau. Després amb el Mestre Kenobi parlaré.

***

Amb l’extenuant dolor de les ferides de la seva espasa làser ja pràcticament oblidat, Obi-Wan passejava pels confins de la seva sala de curació i maleïa la disciplina que tant li havia costat adquirir i que li impedia anar a buscar el sanador més proper i demanar-li que li portés fins a l'habitació d'Ànakin ara mateix.

–Mestre Kenobi –va dir una veu severa i familiar. Yoda. Es va donar la volta–. El teu Padawan dorm –va continuar Yoda des de la entrada–. Fora de perill del dolor es troba de moment. Seu ara, perquè parlar puguem.

Desobeir a Yoda era una cosa impensable. Obi-Wan va seure amb les cames creuades a terra, amb els braços creuats a la falda.

–Perdoni'm, Mestre –va murmurar–. No tinc ple control sobre els meus sentiments.

–Necessari creus dir-m'ho? –va preguntar en Yoda–. Jo no ho crec.

Malgrat que el retret va ser contundent, amagava un rerefons d'humor sec. Obi-Wan va fer una mirada cap amunt per comprovar que l'expressió de Yoda no era exclusivament de desaprovació. Hi havia una lluentor amable en els seus ulls lluminosos.

–Perdoni'm –va repetir–. No era la meva intenció ofendre.

–Hmm –va respondre Yoda, qui va tornar a donar un cop amb el seu bastó de gimer a terra–. M'alegro de veure que estàs curat, Mestre Kenobi. A les teves obligacions has de tornar. Molt cal fer, amb l'amenaça de la guerra.

Malgrat que podria haver-li reportat una reprimenda encara més forta, Obi-Wan havia de parlar.

–Mestre Yoda, el meu lloc és aquí al costat d’Ànakin. Està ferit per culpa meva.

–Està ferit per culpa d’en Dooku –va replicar en Yoda–. I per haver-te desobeït. Un nen ja no és Ànakin Skywalker. Un home és ara i un home ha de ser. Els seus propis defectes ha d'acceptar i esmenar.

–Crec que Ànakin ja els ha esmenat, Mestre Yoda. Està mutilat. Gairebé mor.

–I d'això la teva culpa no ha estat!

Hauria d'haver-li afectat escoltar a Yoda parlar d'aquesta manera. Hi hauria d'haver alleujat l'enorme càrrega de dolor i culpa. Però no va ser així. Res ho va fer. Res podia.

Ànakin és el meu Padawan. És el meu deure protegir-lo.

–Protegir-lo d'ell mateix no pots, Obi-Wan –va dir Yoda suaument–. Protegir-te va poder Qui-Gon dels errors que vas cometre quan el seu aprenent eres?

Melida/Daan. Feia tant de temps d’això, tot just hi pensava ja. Empassà saliva i es va creuar amb la mirada penetrant de Yoda.

–No.

–L’error del teu comportament vas aprendre –va prosseguir en Yoda–. També aprendrà el teu aprenent. Una missió per a tu tinc, Obi-Wan. Quan la facis, tornar aquí podràs.

Obi-Wan va assentir.

–Gràcies, Mestre.

Però en lloc de descriure la missió, Yoda va començar a passejar per la petita sala, el soroll del seu bastó sonava fort en el silenci.

–Saps, Obi-Wan, per què era jo reticent al fet que Skywalker el teu aprenent fora?

Ho sabia? Segurament no. I quan ell i Qui-Gon van prevaler sobre el Consell i Ànakin es va convertir en el seu Padawan, les objeccions de Yoda van deixar de tenir valor.

–Eh... No, Mestre –va respondre cautelós.

Yoda li va fer una mirada plena d'escepticisme.

–Llavors a explicar-t'ho vaig. Poc inclinat vaig ser perquè compartiu el mateix defecte, Obi-Wan. El defecte de l’afecció.

Què?

–Ho sento. No ho entenc.

Yoda va esbufegar.

–Sí, així és. Melida/Daan, d'afecció es va tractar. La teva promesa a Qui-Gon Jinn que entrenaries a Ànakin? De l’afecció va sorgir. Un gran afecte senties per ell. Un gran afecte sents per Ànakin Skywalker. Profunds flueixen els teus sentiments, Obi-Wan. Per complet encara que no els controles. Els seus el jove Skywalker tampoc controla. Sospito que estricte amb ell sobre els sentiments no sempre has estat.

Era veritat. No ho havia estat. Perquè Ànakin no era com els altres Padawans. Ànakin recordava a la seva mare. I encara més, estava lligat a ella. Els seus vincles eren molt estrets i no podien trencar-se fàcilment. Però el Consell ho sabia quan va acceptar que ell l’entrenés, pel que semblava molt injust criticar-lo per això. Tampoc semblava just no donar-li certa llibertat de moviment. I ell ho va fer... perquè Yoda tenia raó en una cosa, almenys. L’afecció era una cosa que ell comprenia.

–Per afecció a la seva mare –va continuar Yoda, amb expressió seriosa–, a Tatooine el jove Skywalker va viatjar, desobeint les teves instruccions directes.

Obi-Wan va mirar.

–Jo... No hem... Ell no m'ha dit per què va abandonar Naboo. No hi va haver temps per parlar-ne. Els fets de Geonosis van ocórrer molt ràpidament.

–A Shmi Skywalker alguna cosa li ha passat, em temo –va dir Yoda en veu baixa.

–Què?

–En la Força al jove Skywalker vaig sentir. Molt dolor. Molta ràbia. Una tragèdia horrible.

Oh, no.

–Ell no m'ha dit res, Mestre Yoda. Si li hagués passat alguna cosa a la seva mare, estic convençut que m'ho hauria explicat.

M'ho hauria explicat, veritat? O és que jo no ho vaig sentir?

Només que ell estava molt enfadat amb Ànakin, decebut i frustrat. Per la desobediència del noi cap als seus superiors. Per deixar-se capturar. Per haver arrossegat la Padmé amb ell. Així que quan es van veure a la sorra de Geonosis, havia estat distret i els seus sentits ennuvolats per l'emoció.

L'afecció interferint de nou.

–Hmmm –va dir Yoda, que continuava passejant. Tot d'una es va aturar, amb els ulls entretancats, amb la boca premuda de tal manera que feia que tot Jedi prudent es tornés cautelós. Amb el seu bastó va donar un fort i sec cop contra el terra–. La Senadora Amidala. Dels sentiments del teu Padawan cap a ella eres conscient?

Obi-Wan va abaixar la mirada cap a les mans, que seguien recolzades a la falda.

–Jo... Sé que l'admirava profundament quan era nen. Quan ens van assignar per protegir-la em vaig adonar que no havia oblidat aquella admiració, ni a ella. –Va aixecar la mirada–. Jo li vaig recordar, Mestre, que el camí que havia triat prohibia tot el que no fos una càlida cordialitat entre ells.

Els ulls d’en Yoda s’entornaren encara més.

–Cas del teu recordatori, Obi-Wan, no va fer.

Obi-Wan va sentir un soroll sord en el seu cor. Yoda ho sabia. La seva discussió desesperada amb Ànakin a la canonera mentre perseguien a Dooku cap a la seva perdició. L'enorme insistència d'Ànakin per abandonar la seva obligació i salvar la Padmé. Yoda ho sabia.

–Mentre Ànakin dorm, a veure a la Senadora Amidala aniràs –va prosseguir en Yoda–. Acabar la seva relació amb ella deu, abans que més problemes causi. Millor que molts altres això saps, Obi-Wan.

Siri. Un antic dolor li va recórrer amb la mateixa rapidesa amb què el va empènyer a un costat. Una altra vida. Un altre Obi-Wan. Yoda tenia raó. L'afecció d'Ànakin cap a la Padmé no podia continuar. Ja havia demostrat ser una distracció perillosa.

Jo vaig sobreviure a la pèrdua. Ànakin també sobreviurà.

L'únic problema era...

La forma en la qual va córrer cap a Ànakin, tan greument ferit en aquella caverna. La tendresa dels seus ulls, les seves carícies. La seva intensa protecció en el viatge de tornada a Coruscant. Com va ignorar el seu propi dolor pel d'ell. I com va lluitar per veure'l aquí, al Temple.

–Mestre Yoda, em temo que la qüestió no sigui tan senzilla –va dir amb cautela–. Crec que els sentiments d'Ànakin són correspostos. És probable que a la Senadora Amidala li molesti la meva intrusió en els seus assumptes privats.

–Assumptes privats? –Yoda va aixecar les orelles i els ulls es van obrir de bat a par–. Privadesa no hi ha quan d'un Jedi es tracta. Els seus sentiments importància no tenen, Obi-Wan. Amb aquesta relació acabaràs.

Obi-Wan va assentir.

–Sí, Mestre –va respondre, fent veure la perfecta autodisciplina i tranquil·litat d'un Jedi. Sota la superfície, els dubtes s'amuntegaven.

–Surt ja, Obi-Wan –va dir en Yoda–. No hi ha res a guanyar amb l'espera.

–Sí, Mestre –va tornar a repetir.

Al cap i a la fi, no tenia elecció.

Següent