Mestre de la disfressa (XI)

Anterior

Capítol 11

Ànakin havia esperat que després del seu descobriment la seva següent sessió pràctica amb Soara el portaria al següent nivell. En canvi, ella li va fer fer més pràctiques simples. Almenys aquesta vegada no va haver de deixar el Temple.

Va haver d'activar el seu sabre làser des de diferents posicions, una i altra vegada. Va haver de practicar un impuls a la meitat de l'aire. Va haver de practicar una doble inversa. Va haver de practicar moviments que havia fet mil vegades abans.

Ni una vegada Soara va esmentar els espais entre les partícules, o la concentració, o la Força. Ella només repetia «Una altra vegada», una i altra vegada fins que ell va pensar que trencaria l'empunyadura del seu sabre làser en dos.

I llavors la sessió va acabar. Ànakin es va inclinar, tractant de recuperar l'alè. La decepció li va omplir i es va sentir com si s'estigués asfixiant amb ella.

Després d'obtenir una ullada del lluitador que podria ser, havia estat reduït a ser un estudiant de nou.

Va colpejar el seu sabre làser d'entrenament de tornada al seu cinturó. El que necessitava era una cosa que menjar i una túnica nova. Va prendre el llarg camí de tornada a la seva cambra per recompondre’s.

Els bancs d'il·luminació estaven imitant la foscor mentre passava al costat del llac. L'aigua verda semblava convidar-lo. Els esquitxos de la cataracta en la bassa profunda estaven tenyits de rosa. Va pensar en donar-se un bany ràpid, però tenia massa gana. Soara li havia mantingut ocupat molt de temps, i s'havia saltat el dinar. Tenia un pressentiment que l'havia retingut deliberadament. Ella volia que se sentís famolenc i buit. Volia veure fins on podia pressionar-lo. Esperava haver passat la prova.

Llavors es va adonar que la seva prova encara estava per venir.

Estava cansat. Tan cansat que gairebé no va veure l'esborrall a la cantonada de la seva visió. Un sabre làser havia estat activat i algú es va llançar cap a ell des de la branca d'un arbre amunt. Va ser un altre dels atacs sobtats de la Soara. Hi havia allistat a un altre Padawan per sorprendre-li?

Ànakin va oblidar la seva fatiga i va saltar cap enrere just a temps. Per a la seva desesperació, va veure que el seu atacant era Ferus Olin.

Si tan sols hagués estat qualsevol altre! A Ànakin no li agradava veure a Ferus sota les millors circumstàncies. Certament no volia lluitar contra ell quan estava cansat i famolenc.

Soara va aparèixer sobre la cataracta on podria observar-lo. Sabia que no tenia elecció. Mentre Ferus arribava a ell amb una tombarella invertida, Ànakin es va posar en mode de combat. Ella havia enviat al millor lluitador Padawan al Temple contra ell. Ella volia veure el que faria.

Guanyaria.

El que Soara no podia saber és que aquesta vegada, l’amistat no li suavitzaria. No amb Ferus.

Ferus estava començant lentament. Lluitaria de manera intel·ligent. Estalviaria les seves energies i es calmaria. Ànakin va decidir sorprendre'l.

Va llançar un assalt tan ferotge que va veure els ulls d’en Ferus brillar amb sorpresa. Ferus es va retirar ràpidament, necessitant recompondre’s. Ànakin va anar darrere d'ell, balancejant el seu sabre làser sense pausa. Gairebé li toca, però Ferus va girar allunyant-se just a temps, convertint el moviment en un salt giratori. Va sorprendre a Ànakin balancejant un cop cap enrere immediatament. Ànakin es va ajupir, sentint el xiulet de l'aire creat pel poder de l'escombrat d’en Ferus.

Ferus era alt i sòlid, però també era àgil. Era un expert utilitzant el terreny.

Al contrari que Tru, utilitzava les dues mans igualment bé. El terreny rocós era perfecte per al seu estil.

Va saltar, girar, i va botar, mantenint a Ànakin amb la guàrdia baixa. Ara estava dirigint el combat. Ànakin no sabia com Ferus havia recuperat l'avantatge, però no estava content amb això. Estava reaccionant als moviments d’en Ferus en lloc de ser al contrari. Què estava pensant la Soara?

Ànakin va fer una finta a la seva esquerra i llavors va saltar directe cap endavant. Per a la seva desesperació, Ferus va caure a terra i va rodar sota ell, llavors va saltar en un moviment suau. Estava darrere seu ara. Ànakin només va tenir mig segon abans de sentir el toc del sabre làser en la seva espatlla. Només va fallar per poc el seu coll. Quan es va girar apartant-se, va veure la brillantor del triomf en els ulls d’en Ferus.

La fúria rugia a través d'ell. Ferus volia humiliar-lo davant de la Soara!

Va fer una cosa que Ferus mai esperaria que fes. Va copiar el moviment d’en Ferus, caient de genolls i rodant sota d'ell mentre feia el seu següent salt. Va fer la tombarella per posar-se dret i llavors va carregar cap a la paret de roca.

La Força va entrar en ell. La va sentir. Va veure la paret de roca com una forma en moviment, preparada per rebre'l. Va saltar a la paret i directe cap al cap d’en Ferus. Semblava la cosa més fàcil de la galàxia, simplement inclinar-se i tocar el lateral del coll amb el seu sabre làser.

Va aterrar i va alçar la mirada. Soara ho havia vist tot. Mai havia lluitat tan bé.

Ella va cridar-lo des del cingle.

–Gràcies, Ferus. Queda't aquí, Ànakin.

–Bon combat–, va dir Ferus, ancorant el sabre làser d'entrenament en el seu cinturó–. Excepte per una cosa.

–El què? –va preguntar Ànakin, irritat. Es va netejar la suor del seu front amb la màniga.

Ferus només va somriure. Llavors es va allunyar caminant.

Ànakin va ficar l'empunyadura del seu sabre làser en el seu cinturó. Ningú podia posar-li com ho feia Ferus.

Soara va caminar cap a ell.

–Aquesta ha estat la teva última lliçó–, va dir ella.

Ànakin estava sorprès i complagut. Ella va haver d'haver vist què infal·liblement connectava amb la Força.

–Abans d'això, havia estat impressionada amb les teves dots–, va dir Soara–. Havia pensat que tenies el potencial de ser un dels grans lluitadors Jedi de tots els temps. Vaig pensar que podria ensenyar-te. Ara tinc seriosos dubtes sobre tu, Ànakin.

Ànakin no podia creure el que estava escoltant.

–Què vaig fer malament?

–Aquesta pregunta és el problema–, va dir Soara, sacsejant el cap–. Això és el que està malament. No saps el que vas fer. No vas sentir la teva ràbia, Ànakin? No et vas adonar que estava alimentant el combat?

–Obi-Wan et va dir que Ferus i jo no ens portem bé, –va dir Ànakin malcaradament.

–Obi-Wan no necessitava dir-m'ho, –va deixar anar Soara–. Ho vaig veure. No d’en Ferus. De tu.

–Ell volia guanyar–, va dir Ànakin–. Vaig veure el triomf en els seus ulls quan em va sorprendre.

–I et va fer enfadar. –Soara sospirà–. Ferus no va lluitar des de les seves emocions, Ànakin. Si vas veure triomf en els seus ulls, el va absorbir i va continuar. Aquesta és la lliçó que has d'aprendre. Sentiràs l'emoció. Has de deixar-la anar.

Per a la seva sorpresa, de cop i volta va caminar cap endavant i va agafar-lo de les espatlles.

–Has de fer això, Ànakin. Has d'aprendre aquesta lliçó. És la més important de totes.

No sabia què dir. Podia prometre-li que l’aprendria, però la seva promesa no significaria res. Sabia que com un Jedi només les seves accions la convencerien.

–Gràcies pel temps que ha dedicat a ensenyar-me–, va dir ell.

Ella va deixar caure les seves mans. Ara la tristesa estava en els seus ulls. Això va ser el pitjor de tot.

–Vés a menjar alguna cosa.

Soara va marxar, dirigint-se cap al turboascensor. Ànakin va caminar cap al llac. Es va agenollar al costat de la bassa profunda creada per la cataracta. Va ficar el seu cap en l'aigua freda i la va aixecar deixant anar gotes que van brillar com gemmes brillants en la llum creada per la il·luminació dels bancs de dalt.

No deixaria que això li molestés, es va dir a si mateix ferotgement. Hi havia comès un error. Soara ho hauria d'haver entès. Era un Padawan, no un Jedi. Per descomptat que cometria errors. No era just.

Ella va dir que tenia els seus dubtes que seria un gran Jedi. Tot i així ella hi havia vist el potencial. Ell la sorprendria. Els sorprendria a tots.

Es va aixecar i es va allunyar del llac. Començaria sorprenent a Obi-Wan. Gràcies a Tic Verdun, localitzaria a Granta Omega.

Següent