Capítol 15
Obi-Wan
va veure tot d'una que estaven desesperançadament superats en nombre. Després
dels droides d'atac, grup rere grup de soldats de les bandes van aparèixer,
tots ells armats amb blàsters de repetició. No mancarien d'armament addicional.
Estava apilat al seu voltant.
Darrere
de les seves tropes, Omega estava en un gravitrineu amb Feeana. Els braços
d'Omega estaven creuats, com expectant d'una batalla organitzada pel seu plaer,
i un lleuger somriure estava a la cara.
–Tenim un
pla? –va preguntar Ànakin esperançat.
Yoda va
desenfundar el seu sabre làser.
–Temps per
a l'estratègia, no és. Temps per a la batalla, és.
Obi-Wan
va sentir la Força moure’s, una onada gegant que va impulsar cap endavant cap a
la sala. Va atrapar el flux i el va sentir carregar-se en el seu primer
moviment, un escombrat devastador cap a cinc droides d'atac alhora. Va tallar a
través de tots ells i van caure a terra, fumejant.
El
somriure d'Omega va caure, només una fracció.
Yoda
s'havia mogut cap endavant amb Obi-Wan i Ànakin, però el seu estil era menys
dramàtic que els escombrats d'Obi-Wan i el sabre làser girant d'Ànakin. El seu
braç tot just semblava moure’s; els seus atacs semblaven més parpelleigs que
punyalades. Tot i així 10 droides d'atac estaven a terra en un munt de metall
retorçat.
Obi-Wan
va veure els pesats contenidors de duracer moure’s de cop i volta, surant en
l'aire, impulsats per l'ús de la Força d’en Yoda. Mentre penjaven en l’aire,
les tapes es van obrir, i els llançaflames van caure en un arc ferotge.
Escopint foc, van ploure sobre la resta de les armes. L'explosió dels explosius
descarregats va omplir l'aire, el fum es va alçar, i la partida restant d'armes
es va fusionar de la intensa calor.
La fila
de soldats de les bandes va retrocedir del ferotge espectacle, tossint pel fum
acre. Es van dispersar.
–Endavant!
–va cridar Omega.
–Encantat,
–va dir Obi-Wan, i va carregar cap endavant, Ànakin i Yoda al seu costat. Els
seus sabres làser eren brunzits d'energia brillant. La Força es va moure, i els
droides van sortir volant. Els altres van ser reduïts a miques. Van tallar a
través de la segona fila de droides, i després la següent.
Els
soldats van retrocedir. Alguns van començar a fugir.
–Mantingueu
la posició! –va cridar Omega. Llavors va tornar la seva esquena i va saltar del
gravitrineu.
Obi-Wan
va veure a Yoda alçar la seva mà i enviar a un trio de droides d'atac xocant
contra la paret. Fins i tot Ànakin estava utilitzant ara una empenta de Força
per aclarir el camí per atacar la següent fila de droides. Obi-Wan va tenir
temps d'admirar la forma de moure’s del seu Padawan, l'equilibri, i la
concentració. Clarament, la invocació d’en Yoda de la Força havia ensenyat una
mica a l'Ànakin. Estava lluitant més brillantment del que Obi-Wan li havia vist
mai.
Així que
Obi-Wan es va sentir confiat en deixar-lo amb Yoda per acabar amb els droides.
Omega estava a punt d'escapar.
Va
reunir la Força i va saltar, aclarint les files d'atac dels droides i navegant
sobre els soldats de les bandes en retirada, que no es van molestar a tractar
de detenir-lo.
A uns
cent metres per davant, Feeana estava encarant el que semblava ser una paret
llisa de túnel feta d'un material plastoide. Ella va pressionar una mica al
lateral, i una porta oculta va lliscar obrint-se. Omega i Feeana van
desaparèixer dins. La porta es va lliscar tancant-se darrere d'ells.
Obi-Wan
va córrer cap a ella. No es va molestar a buscar el tancament, sinó que va
enfonsar el seu sabre làser a la paret de plastoide. Va tallar un forat en
segons i va empènyer obrint-se pas a través.
Es va
trobar a si mateix en el que òbviament algun cop va pretendre ser un túnel de
trànsit. Havia estat excavat a la roca, però la feina no havia estat completada.
Trossos de roca esmolats com navalles sobresortien dels laterals del túnel.
Un petit
creuer esvelt platejat estava aparcat en una àrea plana davant. Obi-Wan no va
reconèixer la fabricació, però estava clar que Omega seria capaç de volar per
la superfície i llavors sortir de l'espai aeri de Mawan cap a la galàxia. Escaparia
de nou. Estava a segons d’aconseguir-ho. Fins i tot ara, estava accedint a la
cuirassa de la cabina de comandaments per enfilar-se dins, Feeana darrere d'ell.
No aquesta vegada.
–Sempre tingues
un pla d'escapament secundari, –va dir Omega mentre estava dins el navili, la
cúpula de la cabina de comandaments encara alçada–. El meu pare em va ensenyar
això.
Una cosa
en l'expressió de la cara d'Omega va detenir a Obi-Wan de moure’s cap endavant.
Omega sacrificaria la Feeana per escapar. Obi-Wan ho sabia, Omega ho sabia.
L'única que no ho sabia era la Feeana. Encara era al casc de la nau, esperant
impacientment a què Omega es mogués per poder seure al seient de passatgers.
Obi-Wan
també estava confós. En la seva investigació del rerefons d'Omega, havia sabut
que Omega mai havia conegut al seu pare.
–Sorprès?
–va dir Omega. Ho estava gairebé pronunciant lentament, com si tingués tot el
temps del món–. Tenia motius per mantenir la identitat del meu pare en secret.
Però crec que és hora que tingui el plaer d’explicar-t'ho. Sóc el fill d’en Xànatos
de Telos.
Xànatos!
Obi-Wan va sentir com si li haguessin colpejat. L'antic Padawan d’en Qui-Gon
que s'havia tornat cap al Costat Tenebrós de la Força. El major enemic de Qui-Gon.
Obi-Wan havia vist el mal que Xànatos li havia fet. Xànatos fins i tot havia
envaït el Temple i havia intentat matar a Yoda.
–Tu vas
matar al meu pare, –va dir Omega–. Era millor que el seu Mestre, i Qui-Gon no
va saber suportar-ho, així que el va matar... amb la teva ajuda.
–Ell es
va matar a si mateix, –va dir Obi-Wan–. Va saltar a un bassal tòxic a Telos
abans de ser capturat per Qui-Gon. Qui-Gon va tractar de salvar-lo.
–El meu
pare mai s'hauria matat! –va cridar Omega.
–Has passat
tota la teva vida construint la teva pròpia veritat, –va dir Obi-Wan–. Però no
és l'autèntica veritat.
–Granta,
deixa’m entrar, –va dir Feeana, un to de súplica en la seva veu–. Hem de sortir
d'aquí!
–El meu
pare em va protegir, –va dir Omega–. Em va explicar històries dels Jedi i del
Temple i com mal interpretaven la Força. –Una amargor va reptar cap al seu to–.
Hi havia esperat que jo heretés el seu do. Però va saber quan era un nen que
mai seria sensible a la Força.
Obi-Wan
va veure l'obertura. Va veure el dolor en Omega.
–I es va
sentir decebut, –va dir ell.
–Em va
deixar la seva companyia! –va esclatar Omega, com si estigués fanfarronejant.
Com si el seu pare li hagués deixat una cosa millor que l'amor, millor que la
seva aprovació–. Em va deixar la seva fortuna d’Offworld.
Offworld
era la corporació que Xànatos havia format, una operació minera que havia
utilitzat esclaus i suborns i violència per construir les seves riqueses. Omega
no havia creat la seva riquesa del no–res. Havia començat amb ella.
Obi-Wan
va voler fúmer puntades de peu pel túnel. Ho hauria d'haver endevinat! Hi
hauria d'haver sabut que sota les burles i insults hi havia quelcom personal, quelcom
més amarg, sobre com Omega se sentia amb els Jedi. Ho hauria d'haver sabut!
Tenia
les pistes... per què si no Sano Sauro agafaria al noi prometedor i l'enviaria
a l'escola? Sauro difícilment era un benefactor dels pobres. Sauro havia
conegut bé a Xànatos, havia operat a Telos en persona. I llavors hi havia el
misteri dels orígens del noi... per què si no hi eren la mare i el fill a
Nierport VII, una lluna que era bàsicament una parada d'abastiment? S'estaven
amagant, és clar. Xànatos els havia enviat allà. I després d'haver mort, no
tenien els recursos per marxar.
Omega
culpava a Obi-Wan per la mort del seu pare. Estava amargat per no haver heretat
el do del seu pare. Així que caçaria la Força per tota la galàxia. Es tornaria
encara més ric del que ho havia estat el seu pare. Demostraria alguna cosa a un
home que ja no vivia que era digne.
Ara Obi-Wan
fins i tot veia Xànatos en el seu fill. Els ulls amb la brillantor metàl·lica
del duracer blau. El gruixut pèl negre.
Tenia
totes les pistes, i les havia passat per alt.
–Ets com
el teu Mestre, –es va mofar Omega–. El meu pare em va parlar d’en Qui-Gon, com
el retenia. Tu fas el mateix amb Ànakin. Control es el que busqueu, i ho
oculteu sota les lliçons Jedi. –Va escopir la paraula «Jedi» com un insult–.
Per què no li deixeu ser ell mateix? Per què no li mostreu el poder que pot
tenir?
Obi-Wan
no va haver de girar-se. La Força brunzí al túnel, i ell sabia que Ànakin
estava darrere seu. Ànakin ho havia escoltat tot.
–Acaba aquí,
Omega, –va dir Obi-Wan.
–Mai acabarà
fins que estigueu morts, –va dir Omega. Va estendre el braç i va agafar els
turmells de la Feeana. Amb una empenta ràpida, poderosa, la va llançar del casc
de la nau. Cridant, Feeana va volar a meitat de l'aire, directament cap a les
roques escarpades, de vora esmolada.
Ànakin
va saltar. La Força va afegir distància i precisió. Va atrapar la Feeana en els
seus braços just a mil·límetres dels fragments punxeguts, girant a la meitat de
l'aire per aterrar fora de perill.
Obi-Wan,
també, havia saltat, tractant d'aterrar sobre el casc del creuer. Però va haver
de virar per evitar a l’Ànakin, i Omega ja havia encès el motor. Es va enlairar,
la cúpula de la cabina de comandaments encara sense baixar. Obi-Wan havia
aterrat de mala manera i havia caigut sobre un genoll.
La
cúpula de la cabina de comandaments baixà lliscant. El creuer va guanyar
velocitat.
Omega
havia escapat de nou.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada