Mestre de la disfressa (XIII)

Anterior

Capítol 13

Ànakin estava començant a sentir-se millor. Hi havia tractat de dir-se a si mateix que Soara no havia estat justa amb ell, però francament, les seves paraules li havien trasbalsat. Li havia mirat als ulls i havia vist una gran decepció en ells. Podia dir-se a si mateix que demostraria que s'equivocava, però la pèrdua del seu respecte va ser un cop. I què li diria ella al seu Mestre?

S'havia preocupat per aquestes coses de camí a la reunió amb Tic Verdun, però ara s'havien enfonsat fins a ser vagues sensacions a la part posterior de la seva ment. Estava massa atrapat en la reunió amb els amics d’en Tic i en escoltar el que haguessin de dir sobre Granta Omega. Ja havia recollit un nombre de fets sobre l'home evasiu. Si pogués reunir les peces, ell i Obi-Wan tindrien un bon lloc per on començar.

Els amics d’en Tic eren tots divertits i intel·ligents. Havien donat la benvinguda a Ànakin i semblaven impressionats en conèixer a «el nostre primer Jedi!». Li van posar te i es van asseure al voltant tractant d'empènyer els seus records sobre fets d’en Granta Omega. S’interrompien els uns als altres i es corregien els uns als altres. Però ningú interrompia a Tic, es va adonar Ànakin. Tots es referien a ell, però d'una manera que Ànakin va poder veure que era de gran respecte.

Ànakin estava especialment impressionat amb una jove científica anomenada Mellora Falon. S'acabava de graduar en una institució científica d'elit tot i que encara només era un parell d'anys més gran que Ànakin. Hi havia conegut a Granta Omega en una expedició al planeta Uriek, i havia donat el registre més detallat sobre ell.

–Tenia una debilitat pels pastissos–, va dir ella, somrient–. Els realment dolços, dels enganxosos. Es va menjar tota una safata de rotllos de baies sweeson.

Tic Verdun va sacsejar el cap.

–M'alegro que t'hagis adonat de les coses importants.

Però tot era important. Ànakin ho sabia. Podia portar aquesta informació de tornada a Jocasta Nu i en uns trenta segons ella podria dir-li tots els planetes on creixessin les baies sweeson, i podria donar-li una llista dels millors pastissers dels Mons del Nucli.

–Acabo de recordar alguna cosa, –va dir Mellora–. Aquell matí, va dir que la seva casa preferida estava envoltada d'arbustos de baies sweeson. Va allà de vacances. És a prop de la mar, també.

Més informació per a Jocasta Nu. Ànakin va fer un altre glop de l'excel·lent te que Mellora li havia servit. Se sentia càlid i còmode. La nit havia caigut, i les estrelles pampalluguejaven com punts forts fora, a la freda nit. Va pensar en agafar una altra peça de fruita, però se sentia massa mandrós.

Just en el mateix moment en què es va acomodar en la seva satisfacció, va sentir un advertiment. Hi havia una pertorbació en la Força aquí. Es va adonar que havia estat allà algun temps. Ànakin va sentir la lenta sorpresa reptar a través d'ell.

Aquí? Però estava entre amics. Potser estava confós. Potser estava equivocat. Soara li havia mostrat que la seva connexió amb la Força no era tan clara com havia suposat un cop.

Va tractar de concentrar-se en les seves sensacions, però semblaven córrer fora del seu cos com l'aigua. Va parpellejar diverses vegades i es va adonar que tenia son. Va haver de lluitar per romandre despert. Mellora estava parlant de nou, i va haver de concentrar-se per escoltar-la. Li havia cansat tant la seva lluita amb Ferus?

–... Més te? No, no crec que deguis. –Ella va riure, els seus llavis vermells separant-se. El seu pèl fosc era llis com el pelatge d'un animal aquàtic.

–Ànakin? –La cara d’en Tic semblava alçar-se davant d'ell. Va donar uns copets al braç d'Ànakin suaument–. Estàs bé? He de dir-te una cosa. Estàs escoltant?

Ànakin es va concentrar en Tic.

–Sí?

–Tot el que t'hem explicat sobre Granta Omega és una mentida, –va dir Tic, encara somrient.

Ànakin va lluitar per entendre el seu significat.

–Jo... No ho... entenc.

–Oh, no et preocupis. Ho faràs.

–Però hem de mostrar-te una cosa, –va dir Mellora–. Una cosa que li pertany a ell. –De sota dels plecs de la seva túnica blanca va treure una petita piràmide–. Omega em va donar això.

Era un artefacte Sith. Ara Ànakin coneixia l'origen de la pertorbació que havia detectat. Es va tornar més forta, i va sentir les nàusees alçar-se en la seva gola. Va tractar d’aixecar-se, però la cadira ara semblava retenir-lo avall.

Mellora girà el cub a les mans.

–Al principi vaig trobar les imatges pertorbadores. Però Granta em va parlar d'elles. El poder pot ser pertorbador. Aquí és on rau la bellesa. Ho entens?

La llengua d'Ànakin se sentia inflada.

–No. –Hi havia estat tan estúpid. Tan increïblement estúpid i innocent. Va veure la tassa sobre la taula davant d'ell. L'havia buidat fins a l'última gota. No estava cansat. Estava drogat.

–No et preocupis, no t'hem enverinat–, va dir Tic–. És perquè tenim respecte als Jedi que vam fer això. Sabem que és l'única forma d’alentir-vos.

La veu d’en Tic no havia canviat. Encara sonava amistós i càlid.

–T’hem immobilitzat per parlar amb tu. No volem fer-te mal.

–Només volem discutir sobre la Força, –va dir la Mellora.

Les altres cares es van girar cap a ell. Ara el seu brillant interès, va veure ell, no era interès en absolut. No era tan simple. Era cobdícia. Estaven ansiosos per informació sobre ell. Havia pensat que estava aprenent d'ells, però al mateix temps, ells estaven estudiant-li.

–Mellora i jo som els únics científics aquí, –va dir Tic–. Em temo que et vaig mentir sobre els meus amics. Simplement som un grup d'éssers ordinaris que estan interessats en allò extraordinari. Tenim un interès comú en la Força.

–Volíem trobar a un ésser sensible a la Força per parlar sobre ella–, va dir Mellora.

En altres paraules, va pensar Ànakin, eren un culte Sith. Sense importar com d’amistosos que semblessin. Sense importar quant havien volgut que ell pensés que eren inofensius. S'havia enredat amb un culte Sith abans. Tot i que no eren sensibles a la Força, se sentien atrets cap al Costat Fosc i podien ser perillosos.

Però per què Tic Verdun? Era un científic respectat.

I com saps això? No saps res sobre ell llevat que t'agradava.

Ànakin va recordar la missió a Haariden. Li havia agradat Tic perquè Tic havia semblat entendre’l. Hi havia estat el més valent dels científics també. Havia estat el que s'havia allunyat i explorat a la recerca de patrulles. Hi havia arriscat la seva vida, deien...

S'havia anat durant hores, deien...

–Ho entens? –li va preguntar Tic suaument–. Ho fas, Ànakin Skywalker?

–Tu ets Granta Omega–, va dir ell.

–Molt bé. –Tic es va tornar cap als altres, complagut–. Veieu com la seva ment continua funcionant? En un ésser ordinari, aquesta droga immobilitzaria els seus pensaments així com les seves cames.

Ànakin va pensar en tractar d’aixecar-se. Va pensar que tindria les suficients forces com per arribar a la porta. No hi havia ni començat a tocar la Força encara.

Espera. Això és el que Obi-Wan diria. Tenia forces suficients per a un intent. Ho sabia. I si tenia forces suficients només per això, seria millor que ho planegés.

–Abans a Haariden, vas dir que la Força et frustrava, –va dir Tic.

No. Vaig parlar precipitadament. Era a causa del que havia succeït amb la Darra. Però Ànakin no va dir res. No volia tenir una conversa amb Tic. Omega. Va trobar enervant veure la mateixa mirada amistosa en els seus ulls brillants, el bon humor a la cara.

–Això em va interessar–, va dir Omega–. Vaig pensar, aquest Jedi és diferent. Reconeix no només quin poder és, sinó què no ho és. El que pot ser. El poder és... protecció. És el que hi ha entre tu i perdre el que tens. No estic parlant de coses materials tampoc. Estic parlant de... tot.

Ànakin no ho entenia. Però pensant-ho bé, no volia.

Tic es va inclinar cap endavant. Els seus càlids ulls es van creuar amb els d'Ànakin.

Tic no. Granta Omega. No és el teu amic.

Les paraules d’en Tic i Omega s’esborronaren en la seva ment. Recordava a un home assegut en un turó de la muntanya nevada, la seva pell marcada amb carn sintètica. No podia reconciliar les dues imatges, els dos homes. Tot semblava irreal.

–He preguntat sobre tu, –va dir Omega–. Et conec. Et conec perquè vaig créixer com tu. No vaig ser un esclau, però bé podria haver-ho estat. La meva mare treballava en coses que no hauria, més dur del que hauria, més temps del que hauria... només per mi.

La meva mare va fer el mateix.

–La meva mare va treballar fins a la mort per mi, –va dir Omega.

Jo només puc esperar que Shmi estigui sana i salva.

–Per què és la Força, sinó per protegir el que tens? Per què hauries d'abandonar això perquè ets un Jedi? La Força pot portar-te tot el poder que necessites. Tot i així els Jedi et diuen que no has de fer res. Per què això?

–El nostre és un camí de servir–, va dir Ànakin.

–I a qui serviu? Al Senat? –Omega va riure suaument–. Un grup d'imbècils que poden ser comprats?

–Servim a la justícia.

–De qui?

–La justícia no té amo.

–No tindria? –Omega es va inclinar cap enrere de nou, descansant contra els coixins–. Només sóc un cercador, com tu. Se t'ha dit que els Sith pertanyen al Costat Fosc. Tot i així els Jedi saben poc dels Sith. El que no sabeu podria omplir galàxies. Bé, sabeu una cosa... que hi ha un Sith encara viu. Jo ho sé també. Volia ser prou ric com per trobar en aquest Sith. Llavors un dia em vaig adonar que això estava malament. L'única forma en què podria trobar a un Sith és si sóc prou ric, prou poderós, perquè ell volgués trobar-me. No sóc prou ric encara. Però ho seré.

Omega es va aturar.

–No sóc sensible a la Força. Mai podré ser un Sith. He trobat una cosa a la fi que no puc comprar. Però puc estar a prop d'aquest poder. Puc seure al seu costat, tal com em sento al teu.

–És per això que ataques als Jedi–, va dir Ànakin–. Vols impressionar-lo.

–Sí, ho veus? No és res personal. –Omega es va inclinar més a prop d'ell–. No creus que podria haver-te matat si volgués?

–No, –va dir Ànakin–. Sé que creus que podries haver-ho fet.

–M’agrades–, va dir Omega–. Em va agradar el que vaig veure a Haariden. El teu Mestre pots quedar-te'l. Típic Jedi. –Ell va moure una mà–. Però tu... tu m'agrades.

–Estic honrat, –va dir Ànakin.

–Sarcasme d'un Jedi? Sabia que m'agradaves. –Omega es va inclinar cap enrere contra els coixins i va creuar un genoll sobre la seva cama còmodament–. Tu ets diferent perquè no vas créixer en aquest Temple. Saps com funciona el poder perquè vas ser enterrat sota d'ell. Saps com els indefensos només tenen la seva dignitat per confortar-los, i com, alguns dies, això no és suficient. Ni de prop és suficient.

Shmi. Ell l'havia abandonat sense res excepte la seva dignitat. Mellora estava inquieta.

–Deixa'm que l'hi mostri.

–No.

–Sí. –Mellora va estendre el braç cap a la seva butxaca i va treure el sabre làser de la Darra–. He estat aprenent com utilitzar-lo. Un dia lluitaré contra un Jedi.

La Força que havia mantingut a ratlla es va disparar a través d'ell, revitalitzant els seus músculs. La visió del sabre làser de la Darra a la mà de la Mellora ho havia fet. Va sentir la Força moure’s a través d'ell. Sabia que podia aixecar-se ara.

Fins i tot Omega semblava sorprès quan es va disparar dempeus. Va activar el seu sabre làser en un moviment tan ràpid que no van poder seguir-lo amb els seus ulls.

–Què tal avui? –li va provocar ell, donant un pas cap a ella–. Estàs preparada per lluitar contra un Jedi avui? –La seva veu era densa i requeria un esforç treure les paraules. Podia sentir els músculs de les cames tremolar però sabia que ells no ho podien veure.

–Bé, bé, –va panteixar Omega–. Impressionant.

Però els altres no estaven tan calmats. Desenfundaren els seus blàsters.

–Dispareu-li! –va cridar Mellora. Ella va activar el sabre làser maldestrament.

Ànakin va fer un pas. Se sentia poc ferm però amb control. Mellora va començar a moure el sabre làser. Va tractar d'executar un impuls ofensiu, però el sabre làser es va balancejar esbojarrat. Ella no va ser capaç d’equilibrar-lo.

–Mellora, no siguis estúpida, –va advertir-li Omega.

Però Mellora no va deixar anar el sabre làser, i Ànakin tenia més por que es ferís a si mateixa que dels blàsters. Sabia que el seu control habitual estaria desconnectat, així que hauria de compensar-ho. No podia arriscar-se a un moviment complicat. Allò simple era millor.

Mantenint el sabre làser en una mà, va colpejar-li amb una forta puntada per treure el sabre làser de la Darra de la mà. Però Mellorali  va sorprendre girant lluny. Ella encara tenia dificultats amb el sabre làser, però la combinació del temps de reacció alentit d'Ànakin i la seva pròpia habilitat li van fer fallar. Ànakin va trontollar, i per la seva sorpresa no podia recuperar-se fàcilment.

Va caure sobre una mà. Mellora va somriure. Ella va alçar el sabre làser. Fins i tot ella probablement podria aconseguir donar un cop cap avall.

Ell va invocar la Força. Va sorgir a través d'ell. Es va balancejar sobre una mà i va escombrar amb els seus peus en un arc que va colpejar la Mellora sobre els turmells i la va fer caure. El sabre làser de la Darra va sortir volant.

Els altres es van dispersar, amb por pel sabre làser, i van disparar salvatgement amb els seus blàsters. Granta Omega va alçar la mirada, la seva boca oberta, les seves mans esteses cap al sabre làser.

Desesperadament, Ànakin es va llançar cap a Granta Omega. Li va colpejar de costat, i tots dos van caure. El sabre làser repicà contra el terra, desactivat.

El grup va veure a Ànakin a terra amb el seu líder i va apuntar els seus blàsters cap a ell. Ell va alçar el seu propi sabre làser per reflectir el foc, però va poder veure que no seria capaç d'aguantar molt de temps.

Llavors de sobte una taca blava va aparèixer a través de la porta. El metall es va separar i Obi-Wan va saltar a través de l'obertura.

Següent