Parany d'ombres (I)

Parany d'ombres

Jedi Quest 6

Jude Watson

Obi-Wan Kenobi i Ànakin Skywalker.

Mestre i aprenent.

Escollits pel destí. Destinats al conflicte.

El planeta Mawan ha estat delmat per la guerra i el caos resultant. La població s'ha refugiat sota terra, mentre que tres cobdiciosos caps del crim lluiten per menjar i combustible a la superfície del planeta. Només un grup té una oportunitat d'assegurar la pau... els Jedi.

Però què passa si hi ha alguna cosa encara més sinistre darrere del caos? I si el planeta és en realitat un parany, amb moltes vides innocents en joc?

Què tal si, per tal de salvar Mawan, un Jedi ha de morir?

Capítol 1

Ànakin Skywalker odiava estar entre missions. Fins on sabia, tenir temps lliure estava altament sobrevalorat. Quantes vegades podria perfeccionar el seu moviment Jung Ma en l’entrenament dulon?

Innombrables vegades, diria el seu Mestre, Obi-Wan Kenobi.

Ànakin va tirar de la seva túnica exterior per sobre del cap i la va llançar al vessant herbós del llac. Va donar tres passos ràpids i es va enfonsar en l'aigua clara, verda. Sense una missió, es trobava desemparat. Hi havia molt a fer en el Temple, és clar. Ser un Jedi significava que l'entrenament mai s'acabava. Perfeccionar la seva ment de batalla, millorar la seva adherència a la política galàctica... totes eren tasques necessàries entre missions. Normalment, Ànakin tractava d'utilitzar bé el seu temps en el Temple. Però aquest cop... aquesta vegada, tot el que volia fer era nedar.

Va escollir un moment en què el llac estava desert. Per algun motiu, això era a migdia, quan la majoria d'estudiants Jedi estaven profundament ficats en el seu estudi o entrenament, i els Cavallers Jedi estaven ocupats també, perfeccionant les habilitats de combat ideals que Ànakin hauria d'estar perfeccionant.

Tot el que Ànakin sabia era que no podia esperar per enfonsar-se en la freda aigua verda. Va sentir la seva ment calmar-se mentre nedava sota l'aigua, jugant amb els raigs de llum que penetraven sota la superfície. Ell i el seu Mestre no es comunicaven bé. Des de la seva missió a Andara, hi havia hagut una distància entre ells. Obi-Wan havia dit que estava profundament decebut d'ell. Tot i que no era el caràcter d'un Jedi furgar en el passat, Ànakin recordava aquest comentari com un ganivet en el seu cor. Embruixava cada moment del seu temps junts.

En el passat de vegades s'havia sentit irritat davant les correccions d'Obi-Wan, la seva necessitat de mostrar–li sempre com podria haver fet alguna cosa millor, o més pacientment, o més profusament. Ara les trobava a faltar. Les veia ara com el que eren... una dedicació a ell, una necessitat d'ajudar-lo a ser el millor Jedi que pogués ser.

Ànakin va trencar cap a la superfície i es va sacsejar les gotes d'aigua. Estava prop de la cascada ara, i es va aturar per sentir la freda boira en la seva pell. Amb un parell de cops ràpids va nedar cap a la riba i es va alçar per seure sota l'esprai.

I, just així, va succeir.

La visió va arribar, i la pacífica escena davant ell es va esvair. L'aigua corrent es va convertir en un flux d'aire tan intens que feria les orelles. Les imatges anaven i venien tan ràpidament que eren com polsos de llum: una enorme flota al seu comandament; una revolta de centenars d'esclaus mentre cridaven el seu nom; caminar a través dels carrers polsegosos de Mos Espa i arribar a la porta de la seva antiga llar. Les imatges es van aturar i es van congelar només una vegada. La cara de la seva mare mentre l'agafava contra ell. Va tocar les manilles d'esclava als seus canells i van caure a terra. Va escoltar el Clang.

I llavors hi va haver una explosió de llum i pena, i sabia que havia perdut a Shmi, havia perdut, de fet, a tothom que estimava, inclòs Obi-Wan.

La De Sota roman a sota.

Tot d'una Ànakin va sentir l'herba sota els seus dits, tova i suau. Va escoltar el so de la cascada. L'explosió de llum encegadora fracturada i suavitzada pels freds verds de l'aigua.

Era la tercera vegada que havia tingut la visió. Abans, havia arribat tard a la nit, quan estava a punt d'adormir-se. La primera vegada havia estat gairebé un somni. La segona, havia estat clara i precisa. Però aquesta vegada era insistent. Semblava aferrar-se a ell com una xarxa enganxosa de la qual no podia escapar.

Què vol dir? Per què la visió d'alliberar els esclaus venia a ell? No hi havia tingut aquest pensament des que era un jove a Tatooine. Sovint pensava en la seva mare, per descomptat, somiava alliberar-la de la seva dura vida. Tot i així aquesta visió no era real. Se sentia com si realment tingués el poder de fer-ho. Veia ara la diferència entre un somni i una visió.

Qui era La De Sota?

Ànakin va sacsejar el cap, observant mentre les gotes d'aigua colpejaven la pell del seu avantbraç. Se sentia pertorbat i cansat. Nedar cada dia no era suficient per aclarir la seva ment, calmar el seu cor.

Era hora d'explicar-ho a Obi-Wan.

A Andara, Obi-Wan li havia reprès per actuar sense tenir en compte les seves instruccions. Ànakin havia sabut que un company Padawan Jedi, Ferus Olin, havia desaparegut. En lloc d'explicar-ho a Obi-Wan, s'havia anat amb el grup que estava investigant. Ànakin havia pensat que trobaria a Ferus en continuar amb la missió. Obi-Wan no havia estat d'acord quan el va trobar. Ànakin mai li havia vist tan enfadat. Hi havia sentit que Ànakin havia violat un nucli essencial de confiança entre ells.

No li havia importat en absolut que Ferus hagués estat trobat fora de perill, i que la missió hagués tingut èxit.

No marcava cap diferència per al Consell Jedi, tampoc. Se li havia demanat a Ànakin aparèixer davant tot el Consell i acceptar una reprimenda, una falta seriosa per a un Padawan. Ell i Obi-Wan havien estat en diverses missions des de llavors, però les coses entre ells no eren el mateix. Havien perdut un ritme que Ànakin no havia estat segur que estigués allà, fins que el va perdre.

Reticent, Ànakin es va tornar a col·locar la seva túnica amb una mà i, amb l'altra, –va contactar amb el seu Mestre amb el seu comunicador. Obi-Wan va respondre immediatament.

–Sóc Ànakin. Necessito parlar amb tu sobre una cosa. No desitjo interrompre però...

–Estic a la Sala de les Mil Fonts.

–Estaré allà en un parell de minuts aleshores.

Ànakin va ficar el comunicador de tornada al seu cinturó. No podia recordar l'última vegada que s'havia sentit lliure de provocar al seu Mestre, o l'última vegada que Obi-Wan havia fet una broma. Darrerament havia començat a preguntar-se si Obi-Wan encara li volia com el seu Padawan fins i tot. No era insòlit que un Mestre s'apartés. Inusual, sí, però no tot aparellament era el correcte. No era considerat cap vergonya per al Padawan si un Mestre més apropiat era necessari. Però Ànakin sentiria la vergonya.

La Sala de les Mil Fonts no estava lluny del llac. Va córrer pel camí de fusta. Els panells d'il·luminació superiors creaven una impressió de la llum del sol travessant les fulles verdes. Ànakin va desitjar poder gaudir la pau que el Jedi trobava en aquestes costes.

El seu Mestre estava assegut al seu banc favorit, els seus ulls tancats. Sens dubte estava meditant o escoltant les fonts que sovint eren comparades amb el so delicat de les campanes.

Sense obrir els ulls, el seu Mestre va parlar.

–Sembles pertorbat.

Ànakin es va asseure al seu costat. Obi-Wan va obrir els ulls i li va llançar una mirada penetrant.

–He tingut una visió, –va dir Ànakin–. Ha vingut tres vegades, i necessito donar-li algun sentit.

–Les visions no sempre tenen sentit. –Obi-Wan es va girar per encarar-lo–. Parla-me’n d'ella.

Ànakin va perfilar la visió. Estava encara tan clara en el seu cap que no va tenir problemes en recordar els detalls.

–La De Sota roman a sota, –murmurà Obi-Wan. –Sap el que significa?

Obi-Wan no va respondre.

–Yoda hauria d'escoltar això.

–Escoltar què, em pregunto, –va dir Yoda, dirigint-se cap a ells i inclinant-se amb el seu bastó gimer–. A trobar-te, vinc, Obi-Wan. Esperar un problema, no creia.

Obi-Wan va somriure mentre s'alçava.

–No un problema. Una visió que ha estat pertorbant a Ànakin.

–Una visió, dius? –Yoda es va moure per a fixar en Ànakin una mirada curiosa. Es va acomodar en una roca i va descansar les mans sobre el bastó, la seva postura d'escoltar.

Un cop més, Ànakin va relatar la visió, deixant de banda els seus sentiments al respecte. Sabia que Yoda voldria conèixer només els detalls.

Estranyament, Yoda va repetir la mateixa cosa que Obi-Wan.

–La De Sota roman a sota, –va murmurar ell.

–Sap qui és, Mestre Yoda? –va preguntar Ànakin.

Yoda va assentir lentament.

–Conèixer-la bé, faig. La Mestra Yaddle, ella és.

–La Mestra Yaddle va estar empresonada durant segles en el món de Koda, –va explicar Obi-Wan–. Els kodans li van donar aquest nom, La De Sota.

Ànakin va assentir. Hi havia sabut del llarg empresonament de la Yaddle, però mai havia sentit aquest sobrenom. Yaddle era de la mateixa espècie que Yoda, i s'asseia al Consell Jedi. Era una reverenciada Mestra Jedi. Es va sorprendre que hagués estat una part de la seva visió.

–A punt de marxar a una missió a Mawan, ella està, –va dir en Yoda–. Una de pertorbadora, em temo. Debatre, hem fet, quin equip Jedi enviar amb ella. La resposta, potser la teva visió és.

Ànakin va sentir un rampell de decepció. Es va adonar en aquell moment que havia estat esperant que la visió signifiqués que necessitava viatjar a Tatooine. Hi havia imaginat que seria capaç de baixar dels seus somnis i alliberar a la seva mare en la realitat.

–Vaig pensar que potser la missió significava que podria d'alguna manera ajudar els esclaus de Tatooine, –va dir ell–, vacil·lant.

Tant Yoda com Obi-Wan van sacsejar els caps.

–Acurat has de ser. Difícils d'interpretar, les visions són, –va dir en Yoda–. Un mapa, una visió no és.

Ànakin va ocultar la seva impaciència. No estava Yoda interpretant la seva visió per ell, i dient–li on necessitava anar?

Obi-Wan va percebre la seva confusió.

–Les visions d'alliberar esclaus no són sorprenents, –va dir a Ànakin–. Aquest desig descansa profundament en tu. És natural que s'alci d'alguna forma. Seguir una visió literalment sovint és un error.

–Però no és seguir a Yaddle també literal? –va preguntar Ànakin.

Yoda va fer un lleuger gest amb el seu bastó gimer, en reconeixement del punt d'Ànakin.

–Una advertència, la visió és. –Es va girar cap a Obi-Wan–. Greu, la situació a Mawan s'ha tornat.

Obi-Wan va fer que sí.

–És una situació trista. Vaig conèixer el planeta quan era pròsper.

–Obert ara, aquest món està, –va dir Yoda.

–Obert? –va preguntar Ànakin.

–Mawan va ser esquinçat per una guerra civil fa deu anys, –va explicar Obi-Wan–. El planeta va ser afectat pel conflicte i mai va ser capaç de posar un govern després. La ciutat capital va perdre del tot la seva infraestructura... les seves carreteres es van deteriorar, les seves carreteres espacials van quedar sense monitorar, i finalment la seva xarxa d'energia va caure per complet. Gran part de la infraestructura va ser destruïda també. Una majoria dels ciutadans es van quedar sense feina i sense llar. Molts es van moure cap al camp, però una fam va devastar a la població allà. L'absència de govern, seguretat, i esperança, va deixar un buit que els elements criminals es van afanyar a omplir. Ara és un món obert, on tot pot succeir sense por a la llei. Els criminals de tota la galàxia han muntat operacions allà. No hi ha seguretat per als ciutadans.

–Massa ocupat, el Senat ha estat, –va dir en Yoda–. Però ignorar Mawan, ja no poden. Onades de maldat, els mons oberts tenen. Afectar la galàxia, fan. Demanar el Senat ha fet, una presència Jedi per ajudar a establir un comitè de govern provisional. Per tenir la confiança dels mawanis, un diplomàtic necessitem.

–Un diplomàtic, sí, però també un guerrer, –va assenyalar Obi-Wan–. Algú que pugui convèncer les bandes criminals que és del seu interès abandonar el planeta. Puc veure per què van escollir a Yaddle.

Yoda va inclinar el cap.

–La nostra diplomàtica més capaç, ella és. Dotada en els camins de la Força. Però assistència necessita. Ajudar-la, tu i el teu Padawan heu, perquè important aquesta missió és. Com a Mawan, en altres mons. Creixent en la galàxia, el Costat Fosc està.

–Estem preparats, Mestre Yoda, –va dir Obi-Wan.

Ànakin va assentir. Però va sentir un temor que no entenia. Fins i tot sentir el nom del planeta havia creat una sensació amarga en el seu estómac. Normalment una missió li excitava, sense importar com de difícil o perillosa que fos. Tot i així sabia que no volia anar a Mawan.

Següent