Espai Salvatge (VII)

Anterior

7

–Senadora Amidala!

Padmé es va girar en sentir la veu d’en Bail Organa. S'estava obrint pas cap a ella a través de l'atestat passadís, rebent mirades i comentaris grollers, els quals ignorava. Els havien convocat per a una sessió d'emergència del Comitè de Seguretat. Els atacs terroristes. El complex del Senat semblava un rusc amb una activitat frenètica.

–Padmé –va dir quan va arribar fins a ella. A continuació la va dirigir cap a un racó més apartat. Els seus ulls foscos estaven ansiosos–. No sé si ho saps, però Obi-Wan Kenobi és un dels ferits per les bombes.

Les mentides li sortien amb molta facilitat.

–No! Jo no... Vaja, és horrible, Bail. I com es troba?

–No ha mort. Però m'han dit que està molt greu. Em sap greu. Sé que sou amics.

Bé, ella no li diria així exactament. No des que ella va ignorar els seus precs i immediatament després es va casar amb l'home a qui ell li havia demanat que renunciés.

–Amics. Sí. Bail, com t'has assabentat? No hi ha hagut cap comunicat.

–La nau Jedi que el portava de tornada al Temple es va veure sorpresa en un control d'emergència. La germana d'un empleat meu del Senat és agent de seguretat. Els va escortar quan el problema ja s'havia resolt. –Va arronsar les espatlles–. I les germanes són molt tafaneres. Per descomptat que sí.

–Vull saber tot el que saps, però haurà d'esperar fins després de la reunió, a la qual haurem d’assistir abans que se'ns faci tard.

Bail va assentir.

–Per descomptat.

No obstant això, quan van arribar a la sala que els havien assignat, la van trobar buida... només hi havia el Canceller Suprem Palpatine.

–No s'alarmin, amics meus –va dir quan, desconcertats, van frenar el pas al llindar de la sala–. Estan en el lloc adequat. Però m'he pres la llibertat de cancel·lar la seva reunió.

Padmé va intercanviar una mirada cautelosa amb Bail, qui va fer un pas cap endavant.

–Canceller?

–Vull inspeccionar personalment el dany infligit sobre nosaltres per part dels separatistes –va dir Palpatine–. I vull que vostès dos m'acompanyin. Sense fanfàrries, sense escorta preparada. Simplement, tres servents públics preocupats i units per una causa comuna.

Padmé va arrufar les celles.

–Hi aniré, per descomptat, però...

–Per què vostè? –Palpatine va somriure greument–. Perquè agraeixo els seus consells, estimada. Les seves experiències com a objectiu del terrorisme de la Federació de Comerç, primer a Naboo i més recentment aquí i a Geonosis, li proporcionen un enteniment molt valuós. Va assistir a primera fila en aquell terrorífic abisme, Padmé. Ha intentat devorar-la i sempre ha fracassat. Vull veure aquests atacs a través dels seus ulls. Veurà coses que jo mai veuria ni podria veure. I si he de protegir la nostra gran República, he de saber de què es tracta. No importa com d’alarmant o inesperat que sigui.

Desconcertada, va assentir.

–Faré tot el que pugui per ajudar.

–Quant a vostè, Senador Organa –va continuar Palpatine–, si em permet la franquesa, he notat últimament que està començant a penedir-se del suport incondicional que havia demostrat al meu ministeri.

–Penedir-me? –Bail va capcinejar amb vehemència–. No, Canceller Suprem. Jo li dono suport sense reserves, com sempre.

–De veritat? –va preguntar Palpatine amb delicadesa–. He de dir que aquesta no és la impressió que m'ha donat.

–Amb tots els meus respectes, senyor, està equivocat. De l'únic del que em penedeixo és que ens hàgim vist abocats en aquesta guerra. De què creant el nostre Gran Exèrcit de la República hàgim donat l'esquena a milers d'anys de pau. Per tots els senadors que ens van precedir i que van preservar aquesta pau rebutjant fermament el fet de cedir davant les seves pors.

–Vol dir que les meves negociacions per un acord equitatiu amb els separatistes no van ser legítimes?

–No, és clar que no. –Bail es va passar la mà per la barbeta–. Ningú s'hauria esforçat més que vostè per donar-li a Dooku i els seus col·legues tot el que volien i preservar alhora la integritat de la República. És només que...

–Que ara ha vist a soldats matant i morint –va dir Palpatine–. Clons, per ser més exactes, però tot i així. Estic en el cert?

Bail va assentir.

–Sí.

–I ara es pregunta si va fer el correcte quan va acceptar donar suport a l'exèrcit de la República. Sobretot des que la seva estimada amiga aquí present, Senadora Amidala, es va oposar a l'Acte de Creació Militar arriscant la seva pròpia vida.

–No és que estigués en desacord amb la seva postura, Padmé –va dir Bail, mirant-la–. No en principi. Però temia que...

–Fos una ingènua? –Encongí les espatlles–. Ja ho sé. I potser ho fos. Però seria molt hipòcrita per part meva queixar-me ara de l'exèrcit que em va salvar la vida.

–Igual que les vides en altres planetes, els separatistes pretenen ara desprendre’s de la República a la força –va afegir Palpatine–. Incloent, pel que sembla, el propi Coruscant. Per aquesta raó li vull al meu costat, Bail. Perquè vegi pel que estem lluitant. Els seus escrúpols són importants... però no ho són també les vides innocents? Anem. Tinc un speeder esperant-nos.

Era impensable rebutjar la invitació de Palpatine. Padmé va fer un gest d'aprovació a Bail, a continuació va començar a caminar al costat d'ell per seguir a Palpatine i sortir de la sala del comitè per la sortida per a executius, que tan poques vegades es feia servir.

Mentre caminaven a través del laberint de passadissos cap al seu moll privat de naus, el Canceller Suprem li va fer un gest perquè s'acostés a ell.

–Em preguntava si ja s'hauria assabentat d’això del nostre bon amic el Mestre Kenobi.

–Sí, Canceller. Sap com es troba?

–Desgraciadament, no –va respondre Palpatine–. He parlat un instant amb el Mestre Yoda fa una estona i l'únic que ha pogut dir-me és que els sanadors del Temple estan fent tot el que està a la seva mà.

Ella va assentir.

–Entenc. –Oh, Ànakin –. A Yoda se li notava almenys... esperançat?

–Esperançat? –va repetir Palpatine–. Em temo que no, estimada. L’he notat tal com és el Mestre Yoda. Enrevessat i inescrutable. Però –li va posar la mà sobre l'espatlla– els sanadors del Temple van fer una feina extraordinària amb el jove Ànakin. Hem de tenir fe en què puguin fer el mateix amb el Mestre Kenobi.

Padmé va tornar a assentir, paralitzada per la por.

–Sí. Això farem.

Palpatine va sospirar.

–No deixo de pensar en com de malament que es deu estar sentint l’Ànakin –va dir amb veu càlida–. Li té molt afecte al Mestre Kenobi, ja sap, tot i que el nostre estimat amic Jedi li retregui amb freqüència. M'agradaria poder fer alguna cosa per ell. Trobar una manera de calmar el seu dolor. Com sap, tot al respecte i admiració que sento pels Jedi, en ocasions, la seva insistència per la imparcialitat emocional em sembla... bé... desagradable. I Ànakin, per les estrelles!, no és com els altres Jedi, oi? És molt més sensible. Més vulnerable. Necessita persones que li estimin, persones que sàpiga que es preocupen per ell, i no malgrat la seva naturalesa passional si no per ell mateix. –Va tornar a sospirar–. Almenys, coneixent-lo com el conec, des de tan jove, això és el que penso. Però clar, jo no sóc un Jedi.

Va necessitar un instant per assegurar-se que podia parlar.

–No importa com d’estranyes i complicades que ens resultin els seus costums, Canceller, estic convençuda que els Jedi consideren que el que estan fent és el correcte.

–Ah, jo també ho estic –va dir Palpatine–. Però em pregunto quantes coses errònies es fan per part d'aquells que consideren que estan fent el bé. Bé, ja estem.

Finalment van arribar al seu destí: el discret moll privat de naus de Palpatine. Padmé va deixar anar un sospir d'alleujament, agraïda per la distracció.

Però almenys no sóc l'única que s'adona que Ànakin estarà disgustat. Almenys Palpatine pot ser el seu amic. Potser ell pugui ajudar-lo fins que ens tornem a veure.

El Canceller Suprem els va guiar fins a la plataforma de la nau i va acomiadar al guàrdia que els esperava amb un lleu gest amb el cap. El primer que va notar va ser la falta de trànsit entrecreuat. Sorpresa, es va parar. Mai abans havia vist el cel de Coruscant buit.

–Sí –va dir suaument Palpatine–. Unes vistes molt clares, oi?

Per descomptat que sí. Fins i tot... antinaturals.

–I està segur que no caldrà ampliar la zona de trànsit aeri restringit al voltant dels sectors del Senat i d'administració?

–Estic completament segur –va respondre Palpatine–. Vostè què pensa, Senador Organa?

Bail mirava els solitaris edificis que tenien davant seu amb estranyesa.

–Crec que el trastorn que hem patit suposa una victòria més que garantida per als terroristes, Canceller Suprem. I com més aviat reprenguem el trànsit, més aconseguirem danyar la seva confiança.

Palpatine li va donar un copet a l'espatlla.

–Penso exactament el mateix.

Atracat davant d’ells hi havia un speeder obert, brillant, carmesí fosc, de quatre seients, senzill però amb una remor de potència sobre ell. Amb agilitat per a un home de la seva edat, Palpatine es va introduir en el seient del pilot i va mirar expectant als seus convidats.

–Vostè va a pilotar? –va preguntar Bail, còmicament sorprès–. Senyor, jo puc...

–No, no, no serà necessari –va dir Palpatine, calmant així la seva preocupació–. La veritat és que sóc un pilot consumat. I de tant en tant gaudeixo donant-me una volta per aquí. Evidentment, aquest no és un viatge de plaer. Però m'agradaria que tots dos es concentressin en les conseqüències de l'atac dels separatistes. –En vista que seguien dubtant, va afegir–: Volen veure el meu permís? Està en vigor, ho prometo. No els passarà res.

Padmé va riure. No va poder evitar-ho. Aquí hi havia el Palpatine que ella recordava des de feia temps. Energètic, imprevisible, amb un nul sentit del ridícul. Es va girar cap a Bail.

–El Canceller té raó, Senador. No ens passarà res. Va guanyar bastants trofeus en les carreres d’speeders de Naboo.

–De debò? –va dir Bail més relaxat–. No recordo que s'hagi esmentat en el Senat.

–És clar que sí –va dir Palpatine tallantment–. Va ser una recomanació molt útil per a la meva candidatura. Li agrada conduir màquines perilloses a gran velocitat.

–Bé, si a vostè li agrada, Canceller Suprem, no és l'únic –va prosseguir Bail–. A mi em coneixen per haver trencat el límit de la velocitat una o dues vegades.

El somriure de Palpatine va ser confabuladora.

–I ho hem de mantenir en secret, amic meu. Ara, Senadors, els importaria venir amb mi?

Molt educadament, Bail va deixar que Padmé passés primer. Es va acomodar a la part del darrere de l’speeder i ell va seure al seu costat, mantenint la màxima distància possible en la mesura de l’ajustat del seient posterior. Palpatine va tocar un botó de la consola i, en un moment, l’speeder ja estava embolicat en un escut d'alta seguretat. A continuació es va fer amb el control dels comandaments i van sortir disparats del moll, allunyant-se de l'Edifici del Senat i dirigint-se cap l'inquietant i tènue cel de Coruscant.

El microxip de l'speeder, identificant al pilot com el Canceller Suprem de la República, els va mantenir còmodament allunyats del personal de seguretat que pogués interferir. Com el pilotatge només requeria una fracció de la seva atenció, Palpatine va deixar que els seus sentits se centressin en els seus passatgers quan aquests van mirar cap avall, a la ciutat, anticipant nerviosament la destrucció que estava per arribar. Des que els va sorprendre mantenint una conversa profunda l'altre dia, després de la sessió del Senat, havia començat a preguntar-se si no estaria sorgint algun problema. El que anava a descobrir ara era... revelador. I alarmant.

Estima a Ànakin, d'això no hi ha dubte. El seu amor per ell fa pudor. És repugnant. Útil, però repugnant. Però no s'adona que li atrau Organa? No. Em sembla que no. És el seu amic. Ella li admira. El seu cor pertany a Ànakin. Però aviat, a Ànakin el separaran d'ella. La guerra els mantindrà allunyats. I, de vegades, els amics poden convertir-se en alguna cosa més.

Ni el menor perill, ni tan sols l'indici d'un indici, mereixia la seva consideració. Però no havia aconseguit tot el que havia aconseguit per deixar ni un sol detall a l'atzar. No podia ignorar ni el mínim indici que pogués suposar un contratemps per als seus plans.

I què hi ha d'aquest projecte de Senador, el maldestre i honorable Bail? Està casat, però la seva estèril dona es troba lluny, a Alderaan. És un estúpid honorable, mai li trairia. Però sent alguna cosa per l'antiga, valenta i petita Reina de Naboo. El respecte i l'admiració són una barreja perillosa. Aquests Senadors treballen de forma molt unida i això pot derivar en terreny fèrtil.

Una endevinalla interessant. D'una banda estava Ànakin, influenciat per Kenobi, qui es resistia obstinadament i de forma inconvenient a morir. Per l'altre costat es trobava la seva Padmé, servilment devota, però al mateix temps vulnerable a la presència constant de Bail Organa.

Malgrat que ella manté la fe, el descontentament i la distància podrien començar a podrir-ho tot. I Ànakin també té fe. Va en contra de Kenobi, però moriria per ell sense dubtar-ho un segon.

Havia arribat l'hora de matar dos ocells d'un tret.

–Oh, no –va dir la dona d'Ànakin gairebé plorant–. Oh, Bail. Mira. És el complex de la Cort Central. El que queda d'ell.

De manera servicial, Palpatine va dirigir l’speeder cap avall, oferint-los així una visió més propera de les conseqüències més satisfactòries de les bombes terroristes. Ni tan sols les finestres de transpariacer ni les parets exteriors de durànium reforçat havien pogut resistir les fortes explosions. Els edificis judicials estaven destrossats, desenganxats com els grills de la fruita madura.

I la destrucció no acabava allà. Escampats per l'àmplia i espaiosa esplanada hi havia enderrocs retorçats d’speeders, góndoles, naus i motos, caient del cel en forma de pluja amarga i sagnant. Més enllà, a la font principal, que meravellós, hi havia un maxibus completament destrossat. Ni tan sols el fum i els objectes carbonitzats podien dissimular la sang escampada. Els vehicles que havien caigut havien danyat a més dels edificis judicials confrontants. Els processos judicials es quedarien paralitzats durant setmanes, o fins i tot mesos. Augmentarien les tensions. El descontentament s'estendria, cancerós, per la fràgil estructura de la ciutat.

Com més afermada està una societat en les seves comoditats, fora de perill en la seva rutina, més fàcil és pertorbar-la. Cau amb més facilitat. Pobres estúpids. No tenen ni idea. La corrupció de la prosperitat els ha anat podrint de dins cap a fora.

Aclaparats per la massacre, els membres de seguretat havien d'anar portant els cossos. Jeien a les voreres, embolicats decentment amb el seu horror.

–Quantes víctimes, Canceller Suprem? –va preguntar Organa, tremendament afectat–. Quants ferits? Tenim una idea de quina és la xifra de víctimes?

–Desgraciadament –va respondre Palpatine amb una veu que fingia tristesa–, no disposem de la informació completa. Però crec que no és agosarat aventurar que avui hem perdut més germans i germanes del que els nostres cors poden tolerar.

Va activar el mode suspensió de l’speeder i van planejar sobre el territori destruït. Enfonsant-se en el seu seient, va observar com brollaven i queien les llàgrimes de la Padmé, donant-li un to platejat a les seves galtes. Va veure com Bail Organa li agafava la mà, consolant-la, amb els ulls carregats de rabiós dolor.

–Mai més –va dir Organa, serrant les dents–. No podem permetre que torni a passar una cosa així. Hem de descobrir com ha pogut passar això.

–Em temo que no serà fàcil –va dir Palpatine, movent el cap–. Coruscant és una societat molt oberta i confiada. Sempre hem confiat els uns en els altres. Em temo que no volem qüestionar aquesta confiança. Em temo que quan tenim por de perdre allò que ens fa grans, ens tornem més vulnerables a atacs com aquest.

–Com han estat capaços els separatistes d'esquivar les mesures de seguretat? –va xiuxiuejar la Padmé–. Hi ha sistemes, mètodes per detectar explosius i perseguir els sospitosos. Sabem que tenim enemics allà fora. Com han pogut apropar-se tant a nosaltres?

–Perquè, estimada Senadora, ens confiem massa –reposà–. Vam fer moltes suposicions. No formulem les preguntes adequades en el moment adequat a les persones adequades.

Organa va apartar la mirada de la crua destrucció.

–Vol dir que ens han traït des de dins?

–No! –va respondre la Padmé–. No, no ho crec. Em nego a creure-ho.

Palpatine va sospirar profundament.

–Em sembla que hauríem de considerar-ho, estimada. No importa com de dolorós que resulti, hem de mirar-nos els uns als altres. Tranquil·lament. Amb discreció. No cal crear una psicosi. L'últim que volem és fer patir els innocents. Però donades les circumstàncies, unes petites molèsties, una mica de malestar, no pot considerar-se un gran sacrifici.

–Espiar a la nostra pròpia gent? No podem –va dir la Padmé, rebel·lant-se–. Canceller Suprem, el que està proposant és l'antítesi del sistema democràtic.

Palpatine va abaixar la mirada cap als cossos, les ruïnes, el personal de treball encarregat de netejar aquell desastre.

–Digui-ho a les vídues i als orfes d'avui, Padmé –va dir amb suavitat–. Recomani-ho als marits que aviat incineraran les seves dones. Als pares que els han de donar l'últim adéu als seus preciosos fills. Digueu-los que la justícia no és tan important com protegir els nostres sentiments.

Fins i tot angoixada, era bellíssima.

–No vam recórrer a això a Naboo, després de la Federació de Comerç. Ens vàrem recolzar els uns als altres, no ens vam atacar.

Ell va arronsar les espatlles.

–Coruscant no és Naboo, estimada. Busqui una altra mesura i jo l’acolliré amb entusiasme. Fins llavors, la meva única obligació és assegurar que mai més es repeteixin atacs com aquest. –Esperà un moment perquè la realitat s’assentés–. Com estrelles del Comitè de Seguretat que són, puc comptar amb el seu suport, Senadors? M’ajudaran a desemmascarar als vils criminals que han estat responsables de tant dolor i ruïna?

–No tenim elecció, Padmé –va dir Organa. Seguia agafat de la seva mà.

En adonar-se, ella es va deixar anar.

–T'agrada aquesta idea? Et sents tranquil amb ella?

–És clar que no. Em repugna –va afirmar rotundament. A continuació, va assenyalar a través de l’escut–. Però això em repugna més. Seria un mal menor, Senadora. Igual que la creació del Gran Exèrcit de la República o les negociacions amb els hutts. És el mal menor... i si volem salvar vides, haurem d’assumir-ho.

I així és com els febles honorables es tallen el coll a si mateixos.

Aparentment solemne, però rient interiorment, Palpatine va desactivar el mode suspensió de l’speeder i es va dirigir fins on havia caigut la següent bomba... perquè no flaquegessin en la seva decisió.

***

–Bé –va dir Yoda, mirant a Mace Windu amb els ulls entornats–. En Dexter Jettster creus?

Creuat de cames sobre l'altra catifa de meditació de l'habitació, Mace Windu va capcinejar i va sospirar.

–Obi-Wan se’l creu.

–I en Obi-Wan tu creus.

Mace va arrufar les celles.

–I tu no?

Ara li tocava sospirar a Yoda.

–Sí.

–Llavors, què proposes que fem?

Això, què? Aquella era la qüestió.

Les deliberacions que van succeir a la marxa furiosa d'Ànakin de la Sala del Consell havien estat breus. Els mestres absents que es trobaven en missions desesperades havien declarat la seva fe en l'opinió de Yoda i havien abandonat ràpidament l’holoconferència. Els presents a la Sala del Consell també van mostrar el seu suport i van marxar, deixant-los a ell i a Mace Windu com a responsables de la decisió final. Entre tots, ells eren els més experimentats en guerres, els millors estrategs. Entre tots, ells eren els més propers a Palpatine. I guiar a Palpatine al llarg d'aquesta crisi era una de les majors obligacions dels Jedi.

–Ensopegar a cegues amb Grievous no hem –va dir finalment–. Un astut enemic és. Una criatura criada en la malícia i l'odi. Res li detindrà per veure'ns derrotats. Cruelment desenes de milers matarà per distreure'ns del nostre objectiu.

Van considerar allò abatuts. Grievous ja havia demostrat ser capaç de dur a terme una tàctica brutal. A petita escala, de moment, però el seu èxit augurava una destrucció més gran. Els seus droides de combat havien arrasat un districte sencer a Ord Mantell per tal de distreure les tropes de la República i poder realitzar-lo i escapar.

L’estoic Ki-Adi-Mundi va plorar quan va informar-lo d'allò. Va plorar pels pares, assassinats sense pietat. Va plorar per les mares assassinades amb els seus fills en braços.

El problema de Grievous, el major desafiament al que s'enfrontaven, era que el seu exèrcit no tenia emoció. Les màquines no sentien res. Podien matar i matar i seguir matant i mai els molestaria la sang.

–Sembla que posseeix un subministrament infinit de naus i droides de combat –va dir Mace, fent una ganyota–. És evident que ell i Dooku porten planejant aquesta guerra durant mesos. Qui sap, potser anys. Sembla que estiguem jugant a enxampar amb aquest general autoproclamat i el seu exèrcit, que sempre està tres passos per davant de nosaltres.

–Vés amb compte –li va advertir Yoda amb fermesa–. Desesperació un Jedi no ha de sentir.

Mace va mirar-lo sobresaltat. A continuació, va assentir.

–Perdona'm, Mestre. Tens raó. Amb tot el que ha passat, començava a sentir-me... aclaparat.

Yoda el va observar. Mace posseïa una valentia que sovint fregava la bogeria. Ferotge, dedicat, disciplinat i obstinat contra la derrota. Veure’l abatut resultava esgarrifós.

–Es recuperarà Obi-Wan, Mestre Windu –va afirmar–. Pensar massa en el seu dolor no deus. Distraccions no ens podem permetre. No quan a Grievous hem de derrotar.

Mace es va quedar callat un instant. Després va aixecar la mirada.

–No et sembla alarmant que Obi-Wan no fos capaç de sentir el perill abans de les explosions? Recordes quina va ser l'última vegada en què un Jedi es va veure involucrat en quelcom així sense adonar-se'n? No pots. Perquè no passa, Yoda. No sense interferències. Qualsevol que sigui aquest Darth Sidious, qualsevol que sigui la màscara que porta per caminar entre nosaltres, la seva influència està augmentant. La confusió del Costat Fosc està creixent. S'expandeix com el verí. Obi-Wan Kenobi és un dels nostres millors homes. Si ell no pot veure amb claredat...

Yoda no va dir res. Els alumnes havien de trobar el seu propi camí.

–Em sap greu, Yoda –va dir finalment en Mace–. És que... per als Cavallers Jedi i els Padawans, fins i tot per als altres Mestres i membres del Consell, jo sóc el solemne i savi Mace Windu. Res pertorba la meva calma. Cap perill m'afecta. Però sóc un home, igual que sóc un Jedi. Aquí, tot sol amb tu, puc reconèixer la veritat. He de reconèixer-la. Estic espantat.

–Llavors allibera les teves pors, Mace Windu –va contestar en Yoda–. Coneixes el mantra. Coneixes la veritat. La por condueix a la ràbia.

–A l’odi i després al sofriment –va dir Mace, assentint–. Ens fa vulnerables al Costat Fosc. Sí. Ho sé. I sé que he de controlar les meves emocions. Sobretot ara que el Costat Fosc està al nostre voltant. Ho intento, Yoda, ho...

–Ha! –va exclamar Yoda, colpejant la seva catifa de meditació–. Fes-ho o no ho facis!

–Però no ho intentis –va concloure Mace amb un somriure irònic–. Tens raó. –Es va passar una mà per la cara–. Estic cansat. No és una excusa, però ho estic.

Li va mirar. Havia estat esforçant-se al màxim des de Geonosis. Hi havia sobrepassat els seus límits i seguia esforçant-se sense parar. Sentia el dolor per cada Jedi mort i ferit. Cada derrota de la República suposava una punyalada al cor. Malgrat la seva severa autodisciplina, Yoda es va preocupar per ell.

Si no descansa, li matarà aquesta guerra sense fer-li vessar una sola gota de sang.

–He estat el teu mentor, Mace –va dir tranquil·lament–. El teu amic sóc ara. Davant les teves pors no has de rendir-te. El Costat Fosc t’ataca. Lluitar has, perquè necessitar-te hem. Et necessito jo. Derrotar el Costat Fosc jo sol no puc.

Mace va inspirar profundament i després va deixar anar tot l'aire en un sospir lent i esgarrifós.

–No estàs sol, Yoda, i mai ho estaràs. Jo mai deixaré que venci el Costat Fosc –va afegir amb un propòsit directe i nou en el seu rostre–. Grievous és un client esmunyedís. Si li perseguim, el més segur és que li perdem. Haurem d'aconseguir que vingui fins a nosaltres. Si bloquegem el sistema bothan... transmetem la nostra presència allà...

Yoda va prémer els llavis en pensar en això.

–Un esquer faries del nostre poble?

–És arriscat, ho sé –va respondre en Mace–. Però Grievous és arrogant. Si li incitem a què ens persegueixi...

–Resistir-se a la temptació no podrà. D'un pla astut es tracta, Mestre Windu.

–Astut i arriscat. Però ja portem massa temps a la defensiva. Ha arribat l'hora de plantar-li cara. –L’entusiasme va il·luminar la cara tensa d’en Mace–. Encara que sigui de manera furtiva i ambigua.

–El seu moviment sobre Bothawui Grievous no ha realitzat –va murmurar en Yoda–. Preparat per atacar no deu estar encara. El teu pla podria aconseguir que el seu atac jugués al nostre favor.

Mace va decantar el cap, el seu entusiasme momentani es va apagar.

–L’únic problema és que ja ens estem defensant dels atacs separatistes en molts fronts. Els nostres recursos estan al límit.

Yoda es va acariciar la barbeta.

–Tres nous creuers en les drassanes d’Allanteen VI ha.

–Destinats a patrullar la Vora Mitjana –va dir en Mace–. Una vegada que Ki-Adi-Mundi arribi a casa.

–No. Utilitzar-los per protegir Bothawui devem.

–Qui s'encarregarà? –va preguntar Mace, arrufant les celles–. Cap de nosaltres pot anar, ens necessiten aquí, i no podem fotre mà dels que es troben en les campanyes actuals. Pel que fa a Obi-Wan, fins i tot encara que tinguem als millors sanadors tractant-lo, no es recuperarà totalment fins d'aquí a almenys... –de sobte es va adonar i va redreçar l'esquena encara més–. Ànakin? Yoda, jo crec que no. Potser és l'Escollit, però això no el fa estar preparat per dirigir un grup de combat.

Yoda es va aguantar un sospir. Mace podria tenir raó, però allò era la guerra. No existien coses com ara el moment adequat per ascendir.

–A Christophsis i a Teth, el jove Skywalker bé es va defensar. No va permetre que el seu passat de Tatooine amb la seva missió interferís. Ha madurat.

Mace va esbufegar.

–Li vaig notar molt poca maduresa quan va parlar amb el Consell.

–Preocupació per Obi-Wan era. A decebre'ns Ànakin Skywalker no va.

Mace es va aixecar de la seva catifa de meditació i va començar a caminar incessantment per l'habitació.

–Yoda, estàs segur?

–Segur? –Entretancant els ulls, Yoda va buscar en la Força un sentit de justícia per a la seva decisió. Es va obrir pas a través del núvol del Costat Fosc per arribar al lloc il·luminat en el qual havia habitat al llarg de la seva extensa i agitada vida–. De res pot estar un segur en aquests temps tan difícils. –Capcinejà–. En la veritat crec que estic. Però abans que la decisió final prengui, amb el seu antic Mestre parlaré.

Donant-se mitja volta, Mace va mirar des de la finestra ombrejada.

–Ara? Yoda, encara no té forces suficients. Ja has sentit el que va dir Vokara Che. Gairebé es mor.

–Gairebé és gairebé, Mace –va dir Yoda, i amb un grunyit va arribar fins als seus peus–. Prou fort serà. Sap Obi-Wan Kenobi que corren temps desesperats.

Mace va assentir lentament. Va ser gairebé una reverència.

–El que consideris que sigui millor, Mestre.

No hi havia res millor en tot allò. Simplement era el que podien fer en un moment determinat.

Yoda va cridar a la seva cadira repulsora i va anar a veure a Obi-Wan.

Següent