dimecres, 10 de gener del 2018

Mestre de la disfressa (XV)

Anterior



Capítol 15

Mentre el caça estel·lar Galan es disparava a través de l'hiperespai, Ànakin va tenir una mica de temps per descansar i pensar.
El descans el necessitava. No volia dir-li a Obi-Wan que fins i tot encara que els efectes de la droga havien passat, els seus sentits encara se sentien tacats, com si hi hagués un vel entre ell i tota la resta. Però sabia que el vel s'aixecaria. Podia percebre la claredat tornant amb cada minut que passava.
El que no sabia era com destriar els seus sentiments sobre Granta Omega. No era prou innocent com per pensar que el mal s'anunciava a si mateix tocant a la porta d'un amb un puny de ferro. Però no hi havia esperat que el mal vingués amb una capa d’encant.
Hi havia gaudit els primers moments que havia passat amb Granta Omega. Quan l'havia conegut com Tic Verdun, s'havia rigut amb les coses que havia dit i s'havia sentit càlid amb la seva amistat. No s'havien conegut durant molt de temps, però Ànakin ho havia d’admetre: Sentia una connexió amb Tic. A Haariden, li havia ofert una amistat. Li havia fet sentir una mica menys sol.
Com podia conciliar els seus sentiments amb el coneixement que l'únic desig d'Omega era adorar el cor del mal? Un mal que havia assassinat a l'únic ésser que havia salvat a l’Ànakin d'una vida d'esclavitud: Qui-Gon Jinn.
Obi-Wan estava a la biblioteca de la petita nau, comprovant els informes geològics de Haariden. Va arribar per seure al costat d’Ànakin.
–No hi ha massa temps més. Hi ha res que vulguis discutir amb mi, Padawan?
No estava preparat per parlar-ne.
–No, –va dir Ànakin. Obi-Wan vacil·là.
–Abans que hi arribés jo, vas parlar molt amb els altres?
Ànakin va assentir.
–Em van donar falsa informació sobre Granta Omega. Estaven maquillant les coses per provocar-me fins i tot mentre ell estava assegut davant meu. Veig això ara. Em sento estúpid.
–No és una cosa per la qual sentir-se estúpid. Aquells disposats a enganyar són els autèntics estúpids. –Obi-Wan es va detenir–. I el mateix Omega? Què vas pensar d'ell?
L'amabilitat en el to del seu Mestre va desfer les reserves d'Ànakin.
–M'agradava, –esclatà–. Com em va poder agradar tal de ser?
–Diria que és perquè és agradable, –va dir Obi-Wan secament.
La calma del seu Mestre va fer a Ànakin sentir-se millor.
–No m'hauria d'haver alertat la Força sobre el Costat Fosc en ell?
–No necessàriament, –va dir Obi-Wan–. La Força no és un detector de mentides. Podem confiar-hi, però no podem esperar que ens salvi. Hem de salvar-nos a nosaltres mateixos. Hem d'utilitzar la nostra pròpia intuïció, la nostra pròpia intel·ligència. Els teus sentiments sobre Granta Omega no tenen res a veure amb la Força. Tenen tot a veure amb l'experiència.
–Significa que no tinc la suficient?
–Potser, –va dir Obi-Wan–. Potser jo no hauria captat l'autèntic caràcter d'Omega, tampoc. Però he vist prou com per saber que el mal pot portar una cara encantadora, el meu jove Padawan. El carisma no és una virtut. És un tret. No és bo ni dolent. La gent malvada pot posseir-lo. Sovint ho fan i és això el que els fa perillosos.
–Ell diu que és un cercador, igual que els Jedi–, va dir Ànakin–. Diu que els Jedi tenen por als Sith, però que no saben res d'ells.
–S'equivoca, –va dir Obi-Wan–. Els Jedi tenen un profund coneixement dels Sith. T'has oblidat que un d'ells va matar a Qui-Gon?
–Aquest coneixement està amb mi cada dia, –va dir Ànakin silenciosament–. Però també és part del problema. Quan penso en el mal, veig la cara d'aquest Lord Sith. No veig la de Granta Omega.
–El mal té molts rostres, –va respondre Obi-Wan–. Pot emmascarar-se com una visió. Un ha de mirar més enllà de les paraules, darrera de la màscara.
Una llum indicadora va resplendir. Obi-Wan va saltar dempeus.
–Hem arribat.
Obi-Wan va lliscar al seient del pilot. Ànakin es va asseure al seu costat. El caça estel·lar es va estremir lleugerament mentre sortien de l’hiperespai. El planeta Haariden jeia davant.
Obi-Wan va introduir les coordenades d'aterratge. Va llançar a l’Ànakin una ràpida mirada interrogant.
–Estàs preparat per enfrontar-te a ell de nou?
No estava segur, però sabia que havia d’estar-ho.
–Estic preparat, Mestre.
Va sentir el Costat Fosc de la Força reunir-se mentre entraven en l'atmosfera del planeta. Mentre s'acostaven podien veure les grans àrees de terra que havien estat desgastades per la guerra.
–No me n'alegro de veure aquest lloc de nou–, va murmurar Obi-Wan.
El navili va sobrevolar els pujols. Obi-Wan va aterrar en una vall prop d'un grup d'arbres.
–Necessitem mantenir-nos allunyats del lloc d'erupció–, va dir ell–. Rastrejarem a Omega en swoops. Segons Jocasta Nu, tenim prop d'una hora abans que el volcà entri en erupció.
–No és molt de temps–, va dir Ànakin mentre corrien cap a les swoops emmagatzemades.
–Haurà de ser suficient.
Ànakin va balancejar la cama sobre l’swoop. S'estava sentint millor, però la pesadesa encara semblava aferrar-se a ell, ennuvolant la seva ment. El personal mèdic li havia assegurat que la droga estava completament fora del seu sistema. No estava segur de per què encara no s’estava sentint bé. Sospitava que tenia alguna cosa a veure amb el sentiment fosc de condemna que havia rebut d'aquest planeta.
Van desenganxar en les swoops, lliscant sobre els turons i dirigint-se cap a les muntanyes irregulars davant d'ells. Una muntanya era força més alta que la resta, semblava propulsar-se des del nucli del planeta. Estava coberta de neu, el seu cim ocult en els núvols.
–Aquest és, –va dir Obi-Wan–. Aquest és el Kaachtari.
Van pressionar les swoops a màxima velocitat. L'aire es va tornar més fred mentre s'alçaven a elevacions més altes. Tot d'una, Ànakin va veure una columna de vapor escopir des del terra de sota. Va moure l’swoop just a temps d'evitar ser escaldat.
–Estem a la zona de perill ara, –va dir Obi-Wan–. Vés amb compte.
Mentre muntaven, Ànakin va veure que profundes fissures havien esquerdat la terra i havien partit gegantins penyals en dos. El vapor s'alçava centenars de metres d'alt en alguns llocs. Va escoltar un so esmorteït, com un motor de caça estel·lar llunyà rugint.
–Terratrèmols, –va dir Obi-Wan–. Petits, per ara.
Ànakin va mirar davant. Va veure una línia de soldats baixant per la muntanya. Se'ls va assenyalar a Obi-Wan.
El seu Mestre va arrufar les celles.
–Se suposa que aquesta àrea hauria de ser evacuada. Acostem-nos una mica més.
Van descendir. Escoltant el soroll, els soldats van alçar la mirada. Alguns d'ells van alçar els blàsters.
–Mestre?
–No et preocupis. –Obi-Wan de sobte brunzí cap avall, aterrant directament davant d'ells. Ànakin va seguir al seu Mestre al capdavant de la línia per aturar-se davant un soldat demacrat amb una cara llardosa i una barba grisa amb cendres.
–Veig que ens trobem de nou, Capità Welflet, –va dir Obi-Wan.
El capità va fer que sí saludant.
–Vaig pensar que havien evacuat. –Un terratrèmol va sacsejar l'àrea, i el capità trontollà–. Haurien d'haver-ho fet.
–Ho vam fer. Hem tornat. Estem buscant a Granta Omega, –va dir Obi-Wan–. L’han vist?
–No, –va dir el capità–. Tinc suficients preocupacions.
Ell va mirar a Obi-Wan quan va dir això, però Ànakin sabia que estava mentint.
–Aquesta àrea va ser evacuada–, va dir Obi-Wan–. El volcà està a punt d'entrar en erupció.
–Ho sé–, va dir el Capità Welflet–. Però se'ns ha avisat de patrulles enemigues en l'àrea. Estan utilitzant l'erupció per guanyar terreny.
–Però tots moriran, –va dir Obi-Wan–. L'erupció cobrirà tot això. –Ell va balancejar un braç cap a fora–. Els científics ho saben. Els sensors ho indiquen.
El Capità Welflet va esbufegar.
–Científics i sensors. Aquesta és la nostra terra. No anem a perdre-la.
–Veig que tenen nou armament des que els vaig veure per última vegada, –va assenyalar Obi-Wan.
El capità va alçar la mirada.
–Està el Jedi tan interessat en el nostre armament?
La muntanya va tremolar. Una columna de vapor de cop i volta va partir el terreny rocós i va sortir a l'aire.
–No tenim molt de temps–, va dir Obi-Wan–. Deixin-me que els digui el que crec, i el que no saben. Crec que van acceptar un pagament en armes per terres que seran inútils per a vostès. Però van ser enganyats.
–Aquesta és una suposició interessant–, va dir el capità cautelosament.
–Granta Omega els va pagar pels drets del nou mar, –va dir Obi-Wan–. El que vostès no saben és que ho vol per un motiu. El volcà dipositarà titanita a la terra abans que l'onada porti l'aigua. L’extraurà i farà una fortuna. I vostès la perdran.
–Va dir que el volia per a una piscifactoria–, va murmurar el capità–. I nosaltres li vam creure! Ens va fer reunir-nos aquí amb ell per fer el tracte. –Va abaixar la mirada a les planes de baix–. Li pertany ara.
–Digui'm on és, i pot ser que sigui capaç d'ajudar-los, –va dir Obi-Wan.
–No mereix la nostra lleialtat–, va dir el capità–. Està dalt, al cingle, duent a terme experiments. Aquí hi ha les coordenades. –El capità les hi va donar a Obi-Wan.
–Han de baixar de la muntanya tan ràpid com puguin, –va dir Obi-Wan.
–Tenim transport aeri avall. Però estem a la recerca de l'enemic.
–Oblidin l'enemic–, va dir Obi-Wan–. Si no ho fan, moriran.
–Llavors morirem–, va dir el Capità Welflet–. Però morirem a les nostres terres.
Obi-Wan va balancejar la seva cama de volta sobre l’swoop i va fer un moviment cap a l’Ànakin. Va introduir les coordenades en l'ordinador de bord.
–Hem de donar-nos pressa, Padawan–, va dir ell–. No m'agrada com es veu aquest escàner. Els terratrèmols s'estan intensificant.
–Però el capità i els seus homes–, va dir Ànakin–. Com podem deixar-los?
Obi-Wan va sacsejar el cap amb tristesa.
–No puc fer-los canviar d'opinió, Padawan. Han de fer el que faran, i nosaltres hem de fer el mateix.
Es van enlairar fins al punt on el capità havia deixat a Granta Omega. Volar era difícil ara, mentre el vapor xiuxiuejava de sobte en l'aire, de vegades seguit de pluja de grans roques. Ànakin va sentir el terror alçant-se al seu interior. No volia veure a Granta Omega de nou. Tot i així ho havia de fer.
El van veure amunt sobre un cingle nevat. Estava amb Mellora. Tots dos anaven vestits amb vestits tèrmics blancs per protegir-se del fred. Estaven empaquetant el seu equip i dirigint-se cap a les seves swoops. Clarament no confiaven en ningú més per localitzar la titanita abans de l'erupció.
Obi-Wan es va inclinar sobre la seva swoop, urgint a la màquina a què anés més ràpid. Granta Omega va alçar la mirada i els va veure. Fins i tot des d'aquesta distància, Ànakin podia dir que estava desesperat. Li va dir una paraula ràpida a Mellora i es van enlairar.
–Els seguirem fins a la nau–, va dir Obi-Wan–. Podem comandar-la i tornar-los a Coruscant.
–No pot ser tan fàcil, –va dir Ànakin.
–No ho serà, –va dir Obi-Wan.
Granta i Mellora no van intentar perdre als Jedi. Sens dubte sabien que no podien. Els Jedi els van guanyar terreny, però Mellora i Omega van aconseguir arribar al seu SoroSuub al peu del volcà. Omega va activar la rampa d'aterratge i van volar dins.
–Podem aconseguir-ho! –va cridar Obi-Wan mentre la rampa d'aterratge començava a tancar-se.
Ànakin brunzí al costat del seu Mestre. Van inclinar les seves swoops mentre la rampa lliscava tancant-se. Es van colar dins, sentint el buf d'aire mentre la rampa lliscava al seu lloc.
La cabina de comandaments de la nau estava buida.
Obi-Wan va saltar fora de l’swoop i va activar el seu sabre làser en un moviment. Va córrer pel SoroSuub. Li va portar només un parell de segons descobrir el que havia passat.
–Volaren fora de la porta de càrrega mentre nosaltres entràvem per la rampa d'aterratge–, va dir Obi-Wan, disgustat–. Ho havia planejat.
Va córrer cap als controls de la cabina de comandaments. Va prémer la tecla d'activació per a la rampa d'aterratge, llavors les portes de càrrega.
–Les ha segellat. –Provà els motors. Res va succeir–. La nau està en un tancament complet.
La cara d'Obi-Wan es va enfosquir de ràbia. Ànakin va observar, fascinat, mentre el seu Mestre absorbia la seva ràbia i llavors l’alliberava.
–Així que aquí estem, –va dir Obi-Wan en un to mesurat–. Tancats. –Creuà cap a la finestra de la cabina de comandaments. Granta Omega i Mellora no estaven a la vista. Però la muntanya si. Omplia la seva visió mentre rotava roques i vapor.
Mentre observaven, la nau de cop i volta es va sacsejar amb la tremolor d'un enorme terratrèmol. L'escena davant d'ells va vibrar. Ànakin no podia creure el que estava veient. El cim ara s'estava desintegrant. Enormes trossos de la muntanya estaven caient. Tot el lateral del volcà estava col·lapsant en un gran lliscament.
I ells estaven en el seu camí.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada