Escola de la por (VIII)

Anterior

Capítol 8

Els amics de Marit s'asseien junts en el camp d'atletisme de fora. Semblaven estar esperant a Ànakin. Es va adonar d'un amic mirant-lo amb atenció, des del cap als peus. El estudiant, un bothan, es va aixecar tan aviat van arribar.

–Així que aquest és, –va dir ell. Era baix, més baix que la Marit, i els cabells arrissats fins a les espatlles li donava un aspecte suau que s'afeblia per la seva mirada astuta. Aquest clarament no era algú a qui subestimar.

–Aquest és Ànakin, –va dir Marit–. Ànakin, aquest és Rolai Frac. I aquests són Tulah, i Hurana, i Ze.

–Has muntat alguna vegada en una swoop? –va preguntar Ze. Era un humanoide, baix i grassonet, amb els ulls verds junts i dues cues que penjaven per la seva esquena. Semblava ansiós per l'acció.

–Un parell de vegades, –va dir Ànakin.

–Anàvem a fer una cursa d’swoops, –va dir Tulah. Ànakin va reconèixer el cap allargat i la pell pàl·lida d'un nadiu de Muunilinst. Tulah era alt i prim, amb un munt de pèl groc brillant que sobresortia de la part alta del seu cap. La seva veu era resolta–. Vols apuntar-te?

–Només una volta al voltant dels terrenys de l'escola, –va dir Marit.

–Sona divertit, –va dir Ànakin.

–L’única cosa és, que tècnicament va contra les normes, –va dir Hurana. Li va fer un somriure tímid, però ell podia dir que estava sent posat a prova–. Hauràs d’evitar els droides de vigilància.

–Sona encara millor, –va dir Ànakin.

Marit va assenyalar a una swoop propera amb la seva barbeta.

–Aquesta és la teva aleshores. Vigila pels professors i les càmeres de seguretat. Anem.

Marit i els seus amics van passar les seves cames sobre les seves swoops. Ànakin els va seguir. Es va prendre un moment per acostumar-se als controls de l’swoop i es va quedar un parell de segons per darrere d'ells. No estava preocupat. Sabia com pilotar una swoop més ràpid que ningú.

Es va enlairar darrere d'ells, solcant el cel gris. Davant hi havia un punt de control de seguretat. Ànakin podia veure la lent de la càmera movent-se. Marit va disparar el seu motor i va bolcar la seva swoop de costat per evitar que la rastregessin.

Un segon més tard, Hurana es va enfonsar sota ella, perdent-la per només una fracció. Ànakin va veure el seu somriure i va saber que l'havia programat així. Els altres els van seguir expertament.

Ànakin estava impressionat. Va augmentar la seva velocitat, sincronitzant el seu acostament amb la lent de la càmera regirant. Va tirar cap amunt de l’swoop i després cap avall ràpidament, perdent les lents per mig còmode segon.

Va empènyer el motor al màxim i ràpidament va atrapar als altres. No va frenar sinó que brunzí al costat d'ells. Va veure la cara sorpresa de Rolai, però Marit semblava preocupada.

Va veure per què. Sota ell un grup de professors s'havia aturat a les escales fora d'un dels edificis de l'acadèmia, parlant. En qualsevol moment podien veure-li.

Va girar l’swoop cap a l'esquerra i es va dirigir cap a les branques denses d'un enorme arbre. Darrere d'ell, va veure la Marit tirar de la seva swoop cap amunt i envoltar-lo fora de l'abast dels professors.

Ànakin podia quedar-se a les branques, però era massa impacient. Es va enfonsar sota una branca i brunzí fins solcar per sobre d'una altra. Serpentejà dins i fora de les gruixudes branques, inclinant el seu cos primer cap a un costat i després cap a l'altre. No va fer que ni tan sols una fulla tremolés. Els professors van continuar parlant, completament ignorants de l’swoop sobre ells.

Els altres van sobrevolar els arbres, donant una volta per evitar als professors i afegint uns minuts crucials als seus temps.

Va sortir de l'arbreda fora de la vista dels professors, així com Marit i els seus amics. Un droide de vigilància girava per davant, sorprenent-lo només un instant. Ànakin va tirar de l’swoop bruscament cap a la dreta, evitant els sensors rotatoris. Llavors es va enfonsar sota el droide i va continuar brunzint.

Somrient, Ànakin es va inclinar sobre el manillar i va disparar el motor. Sobrevolà una càmera de seguretat i es va enfonsar sota un raig tractor. Aquest era un joc de nens per a ell.

Els altres estaven a la vista de nou però encara ben darrere d'ell mentre sortia d'una teulada i feia un triple bucle ràpid per evitar ser vist per una classe d'estudiants que jugaven a làserbol més avall. Llavors va caure del cel i va aterrar en el mateix punt precís del que havia sortit. Es va asseure i va creuar les seves cames en un posat relaxat.

Dos minuts curts després, Marit i els altres van arribar. Ànakin es va sorprendre de la seva velocitat. Eren gairebé tan ràpids com un Jedi en una swoop. Marit va baixar de la seva swoop i va caminar cap a ell, llançant la seva trena darrere de la seva espatlla.

–Està bé, celebritat–, va dir ella–. Tu guanyes.

–Què guanyo? –va preguntar Ànakin–. Si és la possibilitat de sortir d'aquí, –va fer broma ell–. Compta amb mi. –Va parlar a la lleugera, però podia percebre com de prop que estava de ser acceptat. No va necessitar la Força per captar l'energia brunzinaire entre el grup d'amics. Una cosa estava passant definitivament. Havia trobat l'esquadró secret del qual va parlar l'Alt Consell Jedi?

–Veieu? –Li va dir Marit a Rolai–. Us vaig dir que podia volar.

–Potser volar, –va estar d'acord Rolai.

–És gairebé tan bo com jo, –va dir Hurana. Els seus ulls daurat pàl·lid tenien un nou respecte.

–Tenim una mena club, –va dir Marit–. No un club escolar. Un club seriós. Estàs interessat?

–Encara no estic segur, –va dir Ànakin–. Per què no em vas parlar d'ell?

–Acceptem tasques de gent de fora. Éssers que necessiten una mica d'ajuda. Utilitzem les nostres habilitats per ajudar-los. Si els meus amics i jo tenim alguna cosa en comú, és que no ens agrada que els altres siguin tractats a puntades de peu. Crec que tu ets així també.

–Ho sóc, –va dir Ànakin–. Què feu exactament? Rescatar fluffkits dels arbres?

Rolai semblava molest.

–Això no és cap broma. Fa dues setmanes a Tierell vam canviar el rumb de la història d'un planeta.

–I vam aconseguir un grapat de crèdits, –va dir Tulah–. No t'oblidis d'això.

–Fem el que sigui necessari–, va dir la Marit ràpidament. Li va donar a Rolai una mirada d'advertència, com si hagués dit massa–. Sabràs més si t'uneixes a nosaltres. Mira. Et dic com funciona aquí. Ells només porten el programa de beques per quedar bé. No els importem. No ens ajudaran. Ningú ho farà. Hem d’ajudar-nos nosaltres mateixos. Per què hauríem d'esperar que ens trepitgin per trobar uns bons treballs quan podem començar les nostres vides ara?

–Hi estic d'acord, –va dir Ànakin–. Però com sortiu del campus? Hauríeu de violar la seguretat.

Marit va sacsejar el cap.

–Som capaços de dur a terme les missions en els nostres dies lliures. Tenim permís per marxar. Només hem d'assegurar-nos d'estar de tornada a temps. I hi ha formes d'enganyar a la seguretat. –Va somriure a Rolai–. Rolai és el nostre expert en seguretat i oficial financer. Ze maneja les comunicacions.

Ze va assentir.

–Comunicadors, Panells de dades, holotransmissions. Rastres i contra-rastres. Hi ha multitud de freqüències on ocultar-se, si saps com.

Ànakin estava impressionat. Fins i tot encara que no sabés com navegar pel complicat procés d'ocultar l'origen d'una transmissió.

–Jo estic en transport, –va dir Hurana–. Jo faig entrar i sortir, i ràpid.

Tulah va alçar un dit.

–Jo sóc l'estrateg de combat. Però principalment sóc un alleujament còmic.

Tulah va parlar lleugerament, però alguna cosa en la seva cara li deia a Ànakin que la seva broma era un posat per amagar un propòsit seriós.

–I jo investigo les proposicions, –va dir Marit–. Sóc l'experta en política galàctica.

–Llavors què sóc jo? –va preguntar Ànakin.

–Necessitem algú que sàpiga alguna cosa sobre el sofisticat transport aeri com els caces estel·lars, –va dir Hurana–. Jo sé alguna cosa, però Marit t'ha estat observant, i diu que tu en saps més.

–Jo no sé d'això–, va dir Ànakin–. Però vaig créixer arreglant motors. Així que com decidiu què fareu?

–Considerem les propostes i les votem, –va dir Hurana–. El vot de tothom és igual.

–I cada decisió és unànime–, va dir Tulah–. Si un de nosaltres no vol acceptar una tasca, passem d’ella. Tu tindries un vot igual també, noi volador. Només tracta de votar amb mi.

Al contrari que els altres, la mirada d’en Rolai era freda. Ànakin tenia la sensació de què hauria de provar-se a si mateix davant el bothan abans que li donés la benvinguda. No li molestava. Ell mateix se sentiria així amb un estrany.

–El tipus de tasques que acceptem són importants, –va dir Marit–. Només estem començant, però ja s'ha escampat el que podem fer als éssers correctes. Estem del costat de la justícia en la galàxia. Els poderosos exploten els febles. Estem tractant d'igualar la balança. En una de les nostres últimes missions ens vam colar en els registres d'una companyia que estava llançant les seves deixalles tòxiques a la lluna d'un planeta veí. Els vam exposar i se'ns va pagar. Podem escapar-nos sense problemes perquè els adults no tendeixen a adonar-se dels nens. Ens subestimen.

Rolai va somriure.

–Un gran error.

Per a la seva sorpresa, Ànakin es va trobar agradant-li el que estava escoltant. Era gairebé com ser un Jedi, però sense mestres. Ningú li deia a l’esquadró què fer. Ells escollien les seves pròpies missions i eren responsables només ells mateixos.

–Compteu amb mi–, va dir ell.

Següent