Escola de la por (XII)

Anterior

Capítol 12

Ànakin estava replet d'excitació per la missió que s'acostava. Tenia un fort pressentiment que no només ajudaria al sistema Andara, sinó que també descobriria la clau de la desaparició d’en Gillam. Rana Halion hi havia d'estar darrere d'ella. La seva causa podria ser justa, però els seus mètodes podien ser implacables. Ànakin estava segur que Gillam estava a Ièria.

Va veure a Ferus al passadís entre classes i li va fer un senyal que necessitava parlar amb ell. Es van reunir a la habitació d’en Ferus i van tancar la porta. Tenien un parell de minuts abans del menjar de mig dia i abans que necessitessin passar pel punt de control cap al menjador.

Ànakin ràpidament va informar a Ferus del que havia passat.

Ferus va arrufar les celles.

–Li vas dir a Marit que aniries?

–Crec que dec, –va dir Ànakin–. Encara tinc un pressentiment sobre Gillam.

–Això està bé, –va dir Ferus–. Però penetrar a l'espai aeri d'un planeta? No pots fer això.

–Ningú sortirà ferit.

–Com pots estar segur d'això? Estàs dient que ningú dispararà els seus canons làser? Estàs dient que si disparen sobre tu o sobre els altres, no tornareu el foc? Pensa-ho, Ànakin! I què hi ha de la reacció al Senat? Això es veurà com un atac no provocat sobre Andara.

–No és no provocat, –discutí Ànakin–. El Senador Tarturi es nega a negociar un compromís. Això li forçarà a fer-ho.

Ferus va sacsejar el cap.

–Els Jedi no poden prendre part d'aquestes coses. Li has explicat això a Obi-Wan?

–No, –va admetre Ànakin–. La nostra pròxima comunicació programada no és fins aquesta nit.

–Podem utilitzar el sistema de senyalització d'emergència–, va dir Ferus.

–Però això arruïnaria la nostra cobertura! Estem en silenci de comunicacions. L'escola podria rastrejar la freqüència.

–Hem d’arriscar-nos, –va dir Ferus–. No puc creure que si més no consideressis anar sense consultar. Fins i tot tu hauries de saber que...

–Fins i tot jo? –Ànakin va fer un pas cap a Ferus, enfadat ara–. Què vol dir això, Ferus?

Ferus es va quedar molt tranquil.

–Una discussió personal no és productiva, –va dir tens–. Et reuniràs amb mi més tard i contactaràs amb Obi-Wan?

Ànakin va comptar diversos batecs del seu cor fent salts. Va acceptar la seva ràbia i va tractar de deixar-la anar. La va imaginar abandonant-lo com una tempesta negra bufada per un vent fort, però algunes traces es van aferrar a ell i no podia aixecar-se.

–Sí–, va dir ell reticent.

Se'n va anar i es va afanyar cap al menjador. Es va asseure amb Marit i Hurana. Hurana estava en silenci, però Marit estava animada. No van parlar sobre la missió que tenien per davant, però el secret estava entre ells, donant-li una càrrega a la seva conversa. Podia veure que Marit li havia acceptat de ple a l'esquadró. Confiava en ell ara.

Però vas a trair aquesta confiança.

Ho anava a fer? Esperava que no. Però estava arribant el moment en què hauria d'abandonar l'escola i l'esquadró.

Ànakin va anar a la seva següent classe de manera que no se li trobés a faltar i comprometés a l'esquadró. Llavors va fingir un malestar i se'n va anar cap a la clínica mèdica. El seu pla d'emergència era que Ferus també fingís un motiu per abandonar la classe. Anaven a reunir-se en la seva habitació.

Ferus no hi era. Ànakin va esperar, observant el rellotge, sabent que estava forçant la seva sort. Quan Ferus no va aparèixer, Ànakin es va afanyar cap a la seva següent classe. Veuria a Ferus allà, i esperava tenir ocasió de preguntar-li per què havia insistit en una reunió a la qual no es presentaria. Potser estava ocupat polint el seu cinturó d'utilitats.

Ànakin va prendre el seu seient habitual. Va mirar per sobre, però el seient d’en Ferus estava buit. El professor va començar, però Ànakin no podia escoltar. El seient d’en Ferus romania buit. Tot d'una, Ànakin estava seriosament preocupat.

Després de classe, Ànakin va caminar ràpidament pels passadissos. Va buscar a la biblioteca, l'habitació d’en Ferus, i totes les classes. Va buscar en els camps d'atletisme i els centres de recerca i els laboratoris d'ordinadors. Va preguntar casualment a Reymet si l'havia vist, però Reymet no l’havia vist tampoc.

Ferus havia desaparegut.

Ànakin no s’ho podia creure. La seguretat no havia estat violada. Ningú havia vist a Ferus, ni tan sols Reymet. Era com la desaparició d’en Gillam. Si Ferus no havia aparegut per classe, hauria estat reportat. Aviat l'escola estaria involucrada. La seguretat s’estrenyeria encara més.

Hauria de contactar amb Obi-Wan. La desaparició d'un Jedi era un assumpte per a tot el Consell, no merament pel seu Mestre.

Tot i així, Ànakin va vacil·lar. Era difícil estar segur que Ferus realment hagués desaparegut. I si estava perseguint una pista i no l'hi havia dit a Ànakin? Ànakin sabia que no era típic d’en Ferus no informar-lo, però Ferus podia estar donant-li una lliçó després que Ànakin no li hagués demanat la seva opinió sobre anar-se'n amb l'esquadró.

Tot i així si Ànakin violava el silenci de comunicacions, s'arriscava a què tota l'escola comencés a posar-se en tancament. Com seria capaç l'esquadró secret de sortir llavors?

Marit li va trobar a la biblioteca durant el seu període de temps lliure, encara debatent l'assumpte en la seva ment.

–Hem avançat la missió, –va xiuxiuejar ella–. Ens anem ara. Tots hem signat per marxar. Si vas a venir, serà millor que ho facis també. Aniré amb tu. Farem un viatge d'investigació a la biblioteca d’Utare i hem fet que el professor Tòtem ens firmi un passi.

Ànakin va vacil·lar.

–No vindràs? –va preguntar Marit. Ella va arrufar les celles–. Has canviat d'opinió? Sé que la missió sembla perillosa.

Ànakin va sentir el conflicte en el seu interior com si estigués sent físicament estripat. Coneixia el seu deure com a Jedi. Havia d'informar a Obi-Wan sobre Ferus. Però si les seves sospites eren certes i les respostes eren a Ièria, això significava que podria obtenir les respostes sobre la desaparició d’en Ferus també. Si trencava el silenci de comunicacions ho posaria tot en risc. La seva única probabilitat de trobar a Ferus i possiblement a Gillam era mantenir la seva cobertura.

–No he canviat d'opinió, –va dir Ànakin–. Anem.

Següent