Escola de la por (XV)

Anterior

Capítol 15

La mirada de la Marit era afligida. Rolai i Gillam semblaven endurits amb propòsit. Però els altres –Hurana, Tula i Ze– semblaven espantats. Per què estaven espantats? Ànakin va percebre que hi havia una conspiració aquí. Gillam i Rolai estaven junts, i havien acompanyat a la resta de l'esquadró reticent. Excepte a la Marit.

Hi ha alguna cosa succeint aquí que ni tan sols la Marit sap.

–Desarmà els canons làser de dos dels caces estel·lars–, li va dir Marit als altres–. Està bé, sé com arreglar-ho. –Ella es va tornar cap a l’Ànakin–. Haurem de lligar-te fins que estiguem fora de perill lluny.

Ànakin va mirar a Gillam.

–És això així, Gillam? Per què no li expliques el que realment tens en ment?

–Em sap greu, Marit–, va dir Gillam lleugerament–. Aquest no és del tot el pla.

–Quin és el pla, Gillam? –va preguntar Ànakin.

Marit li va llançar a Gillam una mirada interrogant.

–Com podria el segrest desgraciar al Senador Tarturi si no estigués implicat en alguna cosa terrible? –li va dir Gillam a Marit.

–I tenim un gran extra de la Rana Halion, també, –va dir Rolai.

–Pensa en el que ha de fer el contramoviment, Marit–, va dir Gillam–. El Senador segresta al seu propi fill per llançar la sospita sobre els ierians. I llavors alguna cosa va malament, i el seu fill mor...

–I és culpa seva, –va deixar anar Rolai–. Va sacrificar al seu propi fill per poder mantenir el poder!

–No ho agafo, –va dir la Marit.

–Jo sí, –va dir Ànakin–. Volen matar-me.

Atordida, Marit va mirar de Gillam a Rolai.

–Això no pot ser cert.

–En realitat, anem a lliurar-te a Rana Halion per aquest pas en particular–, va dir Gillam–. Però ja que has pressionat l'assumpte... –Va fer una floritura amb el seu blàster i va somriure a Ànakin.

–Però tu no ets Gillam... s'adonaran d'això–, va dir la Marit.

–Tenen un pla per disfressar el cos d'alguna manera–, va dir Ànakin–. Estic segur que Rana Halion pot trobar formes. Seré pres per Gillam. I el Senador Tarturi no serà l'únic en desgràcia entre la seva pròpia gent, tindrà una guerra entre mans. No serà capaç d'investigar, encara que vulgui fer-ho.

–La qual cosa no farà, perquè no li importa, –va dir en Gillam–. Simplement es preocuparà de què els seus privilegis senatorials siguin amenaçats.

–És un pla brillant, –va dir Rolai.

Marit els va mirar a tots dos.

–Tots dos esteu dements.

Gillam va sacsejar el cap tristament.

–Pobre Marit. Vas perdre el nervi a Tierell. És pel que no podem confiar en tu.

Marit mirà a Tulah, Hurana i Ze.

–Vosaltres aneu a seguir amb això?

Els tres semblaven incòmodes.

–Gillam diu que hem de ser guerrers–, va dir Hurana–. Aquesta és l'única manera.

–Jo només faig coses tècniques, –va dir Ze.

–Això no té res a veure amb mi–, va dir Tulah.

–Ah, una cosa que hauria d'assenyalar, –va dir Gillam–. A causa de la desaparició d'un altre estudiant, l'escola ha passat a codi verd de seguretat. I això vol dir que tots els passis han estat cancel·lats. Heu perdut tres dels registres d'horari.

–Sabia que podia haver estès l'abast dels nostres comunicadors, –va murmurar Ze.

–La qual cosa vol dir que hem estat expulsats, –va dir Hurana.

–La qual cosa vol dir, benvolguts amics, que no tenim cap lloc on anar, –va dir Gillam–. Hi ha una gran galàxia allà fora. Només ens tenim els uns als altres. I això és bo. Junts, podem ser els millors. Podem tenir tot el que vulguem, si ens quedem junts. Al principi ho vam fer perquè ningú ens volia. Però ara ho fem perquè som els millors. Hem d'estar junts.

La veu d’en Gillam era baixa i encoratjadora. Ànakin va veure el carisma i l'encant que havia portat a aquests estudiants a unir-se a ell.

–Potser ningú volia als altres, –va dir Ànakin–. O els vas convèncer que era així. No sé sobre això. Però què hi ha de tu? Ets el fill d'un poderós Senador. Qui no et volia?

La cara d’en Gillam es va posar blanca d'ira sobtada, i per primera vegada, Ànakin va poder veure que era bastant capaç de matar-lo.

–El meu pare! –va cridar ell. Gillam va recuperar el control sobre si mateix amb un esforç–. I ara es donarà compte de com d’equivocat que estava. Tothom s'adonarà de qui va subestimar la meva resolució. I bé, Marit? Estàs amb nosaltres?

Marit es va tornar cap a l’Ànakin.

–No tinc cap altre lloc on anar–, va dir ella.

–Marit, no estem fent res dolent, –va dir Gillam–. Estem fent el que vam venir a fer. Sabíem els riscos que corríem.

Ànakin va mantenir la mirada sobre Marit.

–Tu sabies que els riscos serien l'assassinat?

–Ningú t'està preguntant. –Va deixar anar Gillam a Ànakin–. Tu ja estàs mort.

–És un Jedi, –va dir Marit–. Si creus que el teu pla serà fàcil, pensa-t’ho millor.

Gillam va arronsar les espatlles, apropant-se a Ànakin.

–Ell té sis blàsters apuntant. Fins i tot si tu no dispares, no crec que nosaltres tinguem cap problema. Conec als Jedi. Els he vist al voltant del Senat tota la meva vida. Són bàsicament servents dels Senadors. Qualsevol poder que tinguessin ja s'ha anat.

La ràbia va travessar a Ànakin. Va veure el privilegi amb el qual Gillam havia estat ressaltat, i com li havia corromput. Va veure que Gillam havia comptat amb els sentiments dels altres, com se sentien perduts i sols en un món que ell coneixia i ells no. Hi havia agafat les seves ments i cors i els havia convertit en una arma apuntant al seu pare. L'esquadró no anava sobre justícia. Era sobre venjança.

Ànakin va saltar i va xutar amb un peu en un arc giratori, tirant el blàster de la mà d’en Gillam mentre estenia una mà i, utilitzant la Força, tirava el blàster d’en Rolai de la seva adherència. Va aterrar sobre una cama i va utilitzar l'altra per desarmar a Tulah amb una altra puntada ben dirigida, agafant el blàster de la mà d’en Ze al mateix temps. Va utilitzar el seu genoll per fer caure l'arma d'una sorpresa Hurana i llavors simplement va agafar el de la Marit de la seva mà. Tota la sèrie de moviments d'atac va durar només segons. L'esquadró amb prou feines va tenir temps de parpellejar.

Ara li miraven, o miraven les seves mans buides. Hi va haver un batec, un moment de silenci i sorpresa. Ànakin va treure i va encendre el seu sabre làser, sostenint-se en una postura que qualsevol Jedi reconeixeria com ofensiva. Estava preparat per colpejar. No volia ferir ningú. Aquesta era la seva primera preocupació. Però havia de detenir la missió de l'esquadró.

–Tan sols no us mogueu, –els hi va dir.

Ànakin va percebre moviment darrere seu i es va girar lleugerament. Rana Halion havia fet un pas dins l'hangar. Tan aviat va veure el sabre làser, va colpejar un botó del puny.

Gillam va somriure.

–Sembla que se t'ha acabat la sort, Jedi.

–Els Jedi no necessitem sort, –va dir Ànakin, just mentre els droides d'atac anaven en eixam cap a l'hangar.

El foc blàster esclatava des dels droides, apuntant cap a l’Ànakin però prou dispers com per témer per la Marit i els altres. L'esquadró va caure a terra, buscant els seus blàsters. Ànakin va veure d'una vegada els seus problemes. Gillam i Rolai havien trobat blàsters i li estaven intentant apuntar mentre es movia. El foc dels droides era pesat. Marit s'havia ajupit darrere d'un caça estel·lar. No pensava que pogués comptar amb la seva ajuda. Semblava marejada.

Va veure el somriure de triomf a la cara d’en Gillam mentre es retirava i apuntava el seu blàster, i la ràbia d'Ànakin va tornar. Es va estendre amb la Força. Recordava les lliçons que havia après de la Soara Antana, la gran Mestra Jedi. La Força ve de la tranquil·litat, havia dit. Troba el teu centre de tranquil·litat, fins i tot enmig de la batalla.

Va veure el temps desenrotllar-se com un llaç. El va veure congelar-se com el gel en un riu. Va veure que tenia infinitat de temps per fer tot el que necessitava.

Amb una mà estesa va colpejar el blàster fora de l'adherència d’en Gillam i el va enviar volant per tot l'espai de l'hangar. Va colpejar la paret amb tanta força que es va destrossar. El somriure d’en Gillam va desaparèixer.

Alhora ell s'estava movent, desviant el foc blàster dels droides d'on Tulah i Hurana havien pres cobertura, empenyent a Ze darrere d'un contenidor de duracer, i colpejant a un droide d'atac amb una empenta al seu panell de control.

Tot d'una els canons làser del caça estel·lar a la seva dreta van començar a disparar. Gillam s'havia esmunyit dins de la cabina de comandaments.

Ànakin no va perdre el seu sentit del temps congelat. Era l'amo del temps. No es preocupava sobre els canons làser més del que s'havia preocupat dels droides d'atac. Tot semblava tan fàcil. Semblava veure el foc abans que arribés, i sabia com moure’s per evitar-lo. Els seus moviments eren com de brillaseda, tan fluids que era com si no tingués músculs ni ossos, només voluntat.

El seu Mestre era aquí. Podia percebre això també. Però no el necessitava.

Girà a la meitat de l'aire, abatent a dos droides de combat mentre saltava a través del foc de canó làser directament cap a la cabina de comandaments del caça estel·lar. Amb un tall de revés va abatre a l'últim droide. Va tenir un flaix de la cara atordida d’en Gillam mentre tallava a través del parabrisa amb un tall. Amb una mà, va treure a Gillam del seient del pilot i es va col·locar en ell. Va apagar els motors i deshabilitar els canons làser.

Siri i Ferus estaven aquí, els sabres làser desenfundats, vigilant a Rolai, Marit, Hurana, Tulah i Ze. Obi-Wan havia capturat a Rana Halion.

A través de l'espai, va mirar al seu Mestre. Esperava que Obi-Wan li reconegués. La missió havia acabat. Hi havia tingut èxit. Hi havia trobat a Gillam i hi havia frustrat una invasió.

Va esperar, a la cabina de comandaments, baixant la mirada. Podia percebre la vergonya del triomf en les seves galtes. Siri va mirar-lo, així com Ferus. Podia veure la sorpresa en les seves cares. Però el seu Mestre mai va alçar la mirada.

Següent