12
–Mestre
Kenobi –va dir Bail Organa, que estava a l'entrada del seu apartament. Semblava
esgotat–. Ha vingut.
Obi-Wan
va assentir.
–El seu
missatge semblava urgent, Senador.
–Sí. Sí,
suposo que sí. –Organa va parpellejar, després va sacsejar el cap i va fer un
pas enrere–. Ho era. Em sap greu. Si us plau. Passi.
Obi-Wan
va entrar a l'apartament i va seguir a Organa fins a la sala d'estar. La casa
era espaiosa. Immaculada. Posseïa l'elegància típicament sòbria d'Alderaan. La
bellesa importava, però mai era ostentosa.
Organa
va assenyalar un sofà llarg i baix.
–Segui.
Li ve de gust prendre alguna cosa? Tinc brandi corellià, o un excel·lent vi blanc
de les vinyes de la meva família. Te.
Primer una citació urgent, peremptòria i ara
l'home jugava a ser l'amfitrió cortès? Estic massa cansat per això.
–No, gràcies.
–No –va dir
Organa, deixant-se caure sobre una cadira–. Li he aixecat del llit, Mestre
Kenobi? En aquest cas, li demano disculpes.
–No, senador
–va respondre Obi-Wan, prenent seient al sofà–. Estava despert.
Organa
es va posar dret, l'alarma va esborrar el cansament.
–Ha passat
alguna cosa.
Donada
la seva posició en el Comitè de Seguretat, el senador ho descobriria amb
suficient antelació. No havia d’importar-li dir la veritat.
–Hem perdut
el grup de combat de Falleen. Senador, hi havia algun motiu en particular pel
que volgués veure’m o...?
Organa
no l'escoltava.
–Tot el
grup? –preguntà–. Tots els creuers?
Tots els creuers. Tots els Jedi. Tots els
oficials de la República. Tots els clons.
–Sí.
Senador Organa, vostè...
Organa
es va tapar la cara amb les mans, amb força.
–El Ballarí de Bespin. Segueix... seguia
formant part del grup de Falleen?
–Crec que
si. Senador...
Els ulls
d’Organa van mostrar el seu horror.
–El cosí
de la meva dona és oficial de tàctica en el Ballarí.
Ah. Quina mala sort.
–En aquest
cas, Senador, sento la seva pèrdua. Però, potser, si poguéssim...
Un
sentiment fosc, gairebé de repugnància, va marcar el rostre d’Organa.
–Hi ha
gent que diu que els Jedi són freds. Insensibles. Està intentant donar-los la
raó, Mestre Kenobi?
No hi
havia resposta per allò. Obi-Wan es va aixecar.
–Senador,
crec que...
–Ha perdut
Jedi en el grup de combat –va dir Organa. Semblava acusar-lo–. Eren els seus
amics? No pateix per ells?
Lobis Lobin. Kydra. Tafasheel Arkan.
–Senador,
va dir que havia de veure’m de forma urgent. Si no és el cas, tornaré al
Temple.
–Segui.
Obi-Wan
es va quedar mirant-lo. L'home està
angoixat, esgotat i és un oficial sènior del govern. El Mestre Yoda no voldrà
més problemes aquesta nit. Va seure, molt lentament.
–Senador.
Organa
es va posar les mans a la cara. Va agafar aire profundament, estremint-se.
Espirà ràpidament.
–Em sap
greu, Mestre Kenobi –va dir amb veu apagada, després va baixar les mans–. Això
ha estat innecessari. Digueu-me, què ha pogut esbrinar sobre Zigoola?
–Em temo
que res –va respondre Obi-Wan amb una ganyota–. El Mestre Yoda i el Mestre
Windu mai havien sentit parlar d'ell, i no hi ha cap registre de planetes amb
aquest nom, ni amb cap nom semblant, en els Arxius del Temple. –Dex tampoc
havia sentit parlar d'ell. Tampoc cap dels seus contactes... i Dex posseïa una
gran xarxa. Si no hagués estat pel primer esment del missatge dels Sith,
estaria convençut que tot allò era un error. O una broma–. Senador, per què
m'ha demanat que vingués? La seva font ha tornat a contactar amb vostè?
–Sí –va dir
Organa, donant-se copets amb els dits al genoll. Una tensió nova aprofundia les
línies de la seva cara–. Diuen que saben on està Zigoola. Volen reunir-se amb
nosaltres allà. Ensenyar-nos el que fer amb els Sith i que no poden, no van, discutir-ho via comunicació
codificada. Ens han enviat la primera sèrie de coordenades per al viatge.
–Reunir-se
amb nosaltres? –Obi-Wan va sacsejar el cap–. D'això res, Senador. Si Zigoola
existeix, i si té una connexió amb els Sith, és un lloc massa perillós per a
vostè. Aniré sol.
Organa
va aixecar les dues celles.
–No ho
crec. Anirem junts. O jo aniré sol. Estic més que feliç per deixar-lo enrere.
–Em temo
que no estic d'acord amb això. Ni amb què m'acompanyi.
–Bé, si
vol tenir alguna cosa a veure en això, Mestre Kenobi, em temo que haurà d’acceptar-ho
–va replicar Organa–. Perquè si creu que li vaig a lliurar el meu comunicador,
el meu lector de dades, i els meus codis de descodificació i li diré adéu quan
surti per reunir-se amb els meus contactes sense mi, llavors és molt més
estúpid del que pensava.
Obi-Wan
es va guardar un epítet mal educat. Polítics.
–Senador,
això ja ho hem discutit. Els Sith són assumpte dels Jedi. No seu.
–Error –va
respondre Organa–. Donades les meves responsabilitats de seguretat, són també
cosa meva. I seguiran sent cosa meva mentre sigui el receptor de la informació
codificada sobre ells. Em sembla que ara només ens queden dues opcions, Mestre
Kenobi. Quedar-nos aquí asseguts discutint fins a l'alba, o acordar, li agradi
o no, que vostè i jo estem a punt de conèixer-nos molt millor.
Ell va
mirar.
–I això
vol dir?
–Això vol
dir que tinc una nau totalment equipada esperant. No és gens luxosa ni
particularment ràpida i és més aviat petita, però és apropiada per a l'espai i
està registrada com civil. No té cap connexió amb el Senat o Alderaan. Ens
portarà fins a Zigoola sense cridar massa l'atenció ni avariar-se, té la meva
paraula. I sobretot perquè, encara corrent el risc de semblar presumptuós, sóc
un pilot molt experimentat.
Era un
home ridículament cregut. Què típic dels
polítics, creure que el seu poder limitat per controlar els fets és en realitat
il·limitat.
–Senador,
no voldria ser groller, però he d'assenyalar que hi ha una gran diferència
entre un viatge plaent pels Mons del Nucli i les expedicions per les profunditats
de l'espai.
Les
celles d’Organa es van arrufar.
–No. De
debò?
–De debò
–va respondre Obi-Wan, mostrant una mica de la seva impaciència–. En cas que jo
quedi incapacitat, m'assegura que podrà desmuntar un hiperimpulsor en mal
funcionament, identificar correctament el problema, substituir els components
defectuosos, o improvisar-ne uns nous, i tornar-lo a muntar perquè funcioni a
ple rendiment?
Organa
va somriure.
–Una unitat
LT-5 estàndard? Sí. De fet, ho vaig fer la setmana passada. És una bona manera
de relaxar-se, i m'agrada mantenir-me ocupat. Em cronometra, simplement per
diversió. Trenta-vuit minuts. I vostè?
Trenta-vuit minuts? Això era tres minuts més ràpid
que el seu millor temps. Quina contrarietat.
–Sóc molt
competent amb la mecànica.
–Llavors
ja en som dos. Alguna pregunta més?
Sí, n’hi
havia una. Una cosa que Organa havia esmentat abans...
–A què
es referia quan va dir les primeres coordenades?
El
somriure d’Organa es va esfumar.
–Li he
dit que la gent amb la que estem tractant és molt cautelosa. Ens guiaran fins a
Zigoola en diverses etapes.
Ens. Obi-Wan va sacsejar el cap. Deixar que m'acompanyi és una molt mala idea.
–Senador,
ha de reconsiderar-ho. El seu lloc és aquí, al Senat. Segueixi el meu consell i
quedeu-vos a Coruscant.
–La darrera
vegada que vaig mirar, Mestre Kenobi, jo no era el seu Padawan –va dir Organa,
encongint-se d'espatlles–. No necessito seguir el seu consell. I qui sap?
Potser li resulti útil.
Resultar
útil? Aquest home era insuportable. El típic polític, al cap i a la fi,
obsessionat amb el poder, el control, i donar-li la volta a una situació per al
seu benefici personal. Oh, sí, sóc el
Senador Bail Organa, l'home que va salvar als Jedi quan ells no podien fer-ho
per si mateixos!
Obi-Wan
es va aixecar per segona vegada.
–Ho dubto
molt. I si li passés alguna cosa dolenta, seria una autèntica desgràcia. Així
que en nom del Consell Jedi, li agraeixo la informació, Senador, i li demano
que no prengui més decisions en aquest assumpte.
Estava a
mig camí de l'espaiosa entrada de l'apartament quan Organa va anar fins a ell.
–Mestre
Kenobi. Esperi.
En notar
els dits d’Organa sobre l'espatlla va fer mitja volta, a punt de treure
l'espasa làser. Organa va retrocedir, amb les mans alçades, els ulls
sobtadament oberts i vigilants.
–Ho sento.
No pretenia faltar-li al respecte –va dir–. Només vull que m'escolti.
Amb el
cor a punt d'esclatar, Obi-Wan va fer un pas enrere i, lentament, pausadament,
va ajuntar les mans per davant. Estic
molt cansat per ser aquí. Tinc el judici ofuscat. No hauria d'haver vingut.
–Senador...
–Escolti
–va dir Organa, baixant les mans–. Tots dos volem el mateix, oi? La seguretat
de la República. Detenir els Sith. I li agradi o no, sense el meu contacte no
té res. De debò va a permetre que l'orgull dels Jedi s'interposi en el camí?
–L’orgull
no té res a veure amb això, Senador –va dir, incòmodament prop de perdre els
nervis–. Els Sith són perillosos. Quantes vegades he de repetir perquè em cregui?
Organa
va creuar els braços, la seva expressió es mantenia persistent.
–Ja li
he cregut. Però la meva vida està dedicada a salvaguardar aquesta República, de
la mateixa manera que la seva. Tinc el mateix dret a arriscar-me que vostè. És
més, és la meva obligació continuar amb aquest assumpte.
Frustrat,
Obi-Wan es va quedar mirant al molest amic de la Padmé. Ella confia en ell, recordes? I tu confies en ella...
–He de
consultar amb el Consell –va dir tallantment–. Esperi aquí. No es mogui. –Un atreviment
per part seva, ja que aquest era la llar de l’Organa, però ja no li importava.
–És clar,
Mestre –va dir Organa amb una cella aixecada.
Obi-Wan
va tornar al saló del Senador, va treure el seu comunicador i va contactar amb
Yoda per posar-lo al corrent.
–D’un
alarmant succés es tracta, Obi-Wan –va dir en Yoda–. Convençut segueixes que
aquest perill és real?
Obi-Wan
va sospirar.
–Estic convençut
que Organa està convençut, Mestre Yoda –va dir en veu baixa–. No detecto cap
rastre d'engany en ell.
–Potser.
Però un parany dels Sith podria ser.
–Sí,
Mestre. Jo també ho he pensat. Sabem on està Dooku?
Yoda va
esbufegar.
–A una
convenció separatista a Chanosant té previst assistir, Obi-Wan. El suport per
la seva deslleialtat confia en expandir. Informacions apareixen en les
holonotícies.
Que
encara deixaven al misteriós Darth Sidious de costat. Però si Dooku havia dit
la veritat, i Sidious estava influenciant al Senat, el més probable era que no
abandonés Coruscant. No durant un temps.
–Mestre,
sé que és arriscat, però crec que hem d'ocupar-nos d'aquest assumpte.
–Hmmm –va
dir Yoda, el seu to rondinaire sonava tranquil·litzadorament familiar–. Raó
tens, Obi-Wan. Però com, no em trobo involucrant més al Senador Organa en
assumptes Jedi.
Obi-Wan
va mirar darrere seu, però no hi havia ni rastre d’Organa.
–Jo tampoc,
Mestre, però per ventura tenim elecció? Els seus contactes no parlaran amb
ningú més. Si vaig a qüestionar-los aquesta possible amenaça dels Sith, només
serà a través d'ell.
–És cert
–va dir en Yoda–. Però en un home important s'ha convertit, Obi-Wan. Molt ben
considerat pel Canceller Suprem. A Bail Organa res li passarà.
–Entenc,
Mestre Yoda. Encara que ell no agrairà tenir una mainadera Jedi. En aquest
aspecte és molt semblant a la Senadora Amidala.
Yoda va
tornar a esbufegar.
–I de la
mateixa manera que la Senadora Amidala, la teva protecció acceptarà. Però les
forces suficients tens, Obi-Wan, per assumir aquesta tasca? –Ara, Yoda semblava...
dubitatiu–. La veritat necessito saber. D'ella la teva vida pot dependre, i la
vida del Senador Organa.
En
altres paraules: Obi-Wan, no siguis un heroi. Precisament, el consell que
sempre li donava a Ànakin. Com a Mestre,
com a Padawan? És a això al que es refereix Yoda?
–Vokara
Che ha dit que ja estic curat. Em trobo bé, Mestre Yoda. A més, això no és una
batalla en tota regla, sinó una missió de reconeixement. Més que probablement
es tracti d'una falsa alarma. Però si no ho és, li dono la meva paraula que no
faré res inadequat. Al primer senyal de perill, trucaré per demanar reforços.
Si és
que n’hi hagués, és clar. Amb la pèrdua del grup de combat de Falleen, la seva
situació havia passat de cada vegada més delicada a a punt de trencar-se.
Fent un
esforç, Obi-Wan va apartar els seus pensaments d'aquell desastre. Estava fet;
no podien tornar enrere. Els Jedi que havien perit eren retornats a la Força.
Les recordarien al ritual i la vida seguiria endavant.
Yoda va
tornar a sospirar, trencant el pesat silenci.
–Una empresa
perillosa aquesta és. Potser a un altre Jedi s'hagi d'enviar amb tu.
Era una
idea reconfortant, però gens pràctica.
–No pots,
Mestre Yoda. Les instruccions del Senador van ser molt específiques: un Jedi
que l'acompanyi, ni un més.
–Llavors
seguir-vos podria algú. Desaparèixer sense deixar rastre podries, Mestre
Kenobi.
Va haver
de somriure.
–A qui
enviaries? No hi ha ningú, i tots dos ho sabem. No em passarà res, Mestre Yoda.
–Això pensàvem
quan a Kamino et vam enviar.
Una
decisió que havia desencadenat una sèrie d'esdeveniments que van finalitzar
sota el sol abrasador de la sorra sagnant del cruel Geonosis. Tants Jedi morts, que van venir a
rescatar-me.
Amb un
petit esforç va apartar aquell record.
–La història
no es repetirà, Mestre Yoda –va dir convençut–. Li dono la meva paraula.
Un altre
llarg silenci. I a continuació, un altre sospir profund.
–Molt bé,
Obi-Wan. Permís tens per seguir aquesta missió amb el Senador Organa, el nou
misteri dels Sith desentranyar devem. La freqüència del transponedor de la nau
fes saber al centre de comunicacions del Temple. Il·localitzable no has
d'estar.
–És clar
–estava disposat a finalitzar la trucada, però la memòria li va fer reaccionar–.
Mestre! Ho sento molt. Ànakin ha...
–Sí, ho
sé. L'enregistrament de la transmissió he vist –va dir Yoda. Ara semblava
seriós–. Monitorat serà el progrés del jove Skywalker.
L'advertència
era implícita però molt clara: «Centra't en la teva missió. No has de preocupar-te
per ell».
No era
veritat. Mai seria veritat. Però podria fer veure que era veritat, almenys de
moment.
–Sí,
Mestre.
I això
va ser tot.
–I bé? –va
dir Organa, passejant-se pel saló–. M’emporto una samarreta de recanvi, o no? –El
seu to era distès, la seva actitud indiferent, almenys en la superfície. Sota
ella, però, s'agitaven la por i els dubtes.
Obi-Wan
es va allunyar de la finestra i no va dubtar a buscar la mirada cansada de l’Organa,
sabent que els seus pensaments i sentiments eren imperceptibles.
–Sí,
Senador. Emporti-se-la.
***
Com li
havia promès, la nau de l’Organa passava totalment desapercebuda. Un antic
model de goleta estel·lar classe-D, dissenyat per al servei públic econòmic, gens
luxós, era una de les naus civils de menor grandària més populars de la
Corporació Corelliana d'Enginyeria. Robusta, fiable, modelada com una pastilla
allargada, s'obria camí a través de les capes de l'atmosfera de Coruscant sense
problemes.
Van
presentar un pla de vol fals a la Central Especial de Coruscant. Quan van
sortir de l'abast dels sensors de rastreig automàtic i es van endinsar en
l'espai exterior, Organa va programar l'ordinador de navegació amb les
coordenades que li havia proporcionat el seu contacte, després es va recolzar
en el seient del pilot per mirar a Obi-Wan, perfectament situat darrere i a la
seva dreta, on es trobava la consola del satèl·lit de comunicacions.
–Abans de
saltar a l'hiperespai, m'agradaria explicar-ho a Breha, la meva dona, això del Ballarí de Bespin –va dir
tranquil·lament–. Té algun problema en això?
Obi-Wan
va acabar d'introduir la radiofreqüència del transponedor de la nau per a la
transmissió al Temple Jedi.
–Seria millor
que no ho fes, Senador –va respondre, colpejant la palanca de transmissió de la
consola–. És una informació delicada, i a més és una qüestió de seguretat.
–Creu que
pot donar-me classes a mi sobre seguretat? –va dir Organa bruscament–. Per què
pensa que no la vaig trucar des de la meva residència?
Obi-Wan
s'havia preguntat, mentrestant, per què Organa anava a comunicar la seva
absència imprevista al Senat i deixar-li un missatge de veu a la Padmé, però no
anava a contactar amb la seva dona.
–Els seus
assumptes familiars no són de la meva incumbència, Senador.
–No són
assumptes familiars –va dir Organa amb impaciència–. Són mesures de seguretat.
Arran dels atacs terroristes que van estar a punt de costar-li la vida, ens vam
veure en l'obligació d'implementar algunes precaucions addicionals. Controls de
seguretat en les comunicacions. Monitorar-les. No s'apliquen en les
transmissions interestel·lars no destinades a Coruscant. Puc parlar amb Breha
des d'aquí sense causar problemes a ningú.
Precaucions addicionals? Monitorar? No feien
presagiar res de bo.
–Entenc.
Organa
no era un home privat de perspicàcia. Va escoltar el to de reserva. De dubte.
–Les mesures
són temporals –va dir–. Duraran tant com dicti el clima de seguretat actual, no
més.
Obi-Wan
va assentir.
–És clar.
Però segueixo sense recomanar-li que parli del destí del Ballarí de Bespin amb la seva dona. No sé el que ha autoritzat
Palpatine en termes de facilitar informació al públic.
–Breha no
és el públic –va dir Organa amb veu tallant–. És la cap del govern d'Alderaan.
I és el seu cosí qui ha mort. Van créixer junts. Són més semblants a un germà i
una germana. No vull que s'assabenti per mitjà d'un butlletí de notícies de
l'HoloRed o d'un comunicat impersonal del Senat. Vull ser jo qui li ho digui.
Obi-Wan
va mirar a Organa, dividit entre el desconcert i la irritació.
–Com ha
decidit clarament ser vostè qui li ho digui, Senador, no veig per què es
molesta a demanar-me opinió.
–Jo tampoc
–va dir Organa, i es va posar en contacte amb la seva dona.
Amb els
ulls tancats, tristament conscient que quan ho va explicar a Yoda es trobava bé
i que potser hagués fet una muntanya d'un gra de sorra, Obi-Wan va deixar que
el dolor silenciós de l’Organa es filtrés a través d'ell. Es va denegar a si
mateix qualsevol resposta a l'apagat lament de mal de la Breha Organa. Va
deixar que el dolor físic en el seu cos esgotat i recentment ferit ofegués el
dolor emocional de recordar als amics que havia perdut a Falleen. El dolor
físic era més acceptable que el sofriment originat per l’afecció inadequada.
Quan
Organa va avisar a la seva dona que no estaria localitzable durant un temps, un
assumpte interestel·lar imprevist, no hi havia de què preocupar-se, Obi-Wan va
caure en un lleuger tràngol amb el que esperava recuperar, encara que fos
mínimament, les reserves de força. La realitat es va esvair. En algun moment va
ser lleugerament conscient que van aconseguir la velocitat de la llum.
Organa
va tornar-lo a la realitat donant-li uns tocs a l'espatlla.
–Prengui
–Li va dir el Senador, traient una tassa amb pastilles–. Analgèsics. No té molt
bon aspecte. I hauria de tombar-se. Dormi una mica.
Obi-Wan
va mirar a través dels vidres de la cabina de comandament cap als vagues
remolins de l’hiperespai, després va mirar els medicaments i no es va molestar
a ocultar la seva falta d'entusiasme.
–No.
Gràcies.
–Prengui-se-les
–va Insistir Organa–. Va sortir volant pels aires fa uns dies, per si no ho
recorda.
–Encara que
li sembli estrany, recordo l'incident –va dir Obi-Wan–. Senador, agraeixo la
seva preocupació, però sóc un Jedi. No necessito ajudes químiques.
Organa
va arrufar les celles.
–Està bé.
Així és com serà? Jo faig suggeriments raonables i vostè els rebutja
frontalment només perquè pot? Mestre Kenobi, ja estic avorrit. Prengui’s les
maleïdes pastilles.
Va tenir
la infantil temptació d'arrencar-li dels dits la tassa de pastilles utilitzant
la Força. Però això seria impropi d'ell. Així que va agafar els maleïts
analgèsics com si no fos un Jedi i se'ls va empassar sense beure líquid.
–Ja està.
Ho veu? –va dir Organa absurdament satisfet–. No ha estat tan difícil, veritat?
–Es va tornar a reclinar al seient del pilot–. Crec que s’hauria d’anar a
dormir. He vist llençols blancs amb millor color que vostè.
–Em veig
obligat a assenyalar que vostè sembla igual d’esgotat, Senador. Quan va ser
l'última vegada que va gaudir d'un descans adequat?
–Estic bé
–va respondre Organa–. M'he pres un estimulant.
–Un estimulant?
–fantàstic–. I quan el seu
metabolisme decaigui quan cessin els efectes, què passarà?
Organa
va arronsar les espatlles.
–Vostè podrà
seure al seient del pilot i jo faré una becaina. Suposant, és clar, que vostè
sàpiga com pilotar aquest aparell.
Obi-Wan
es va aixecar.
–Ara està
sent provocador a propòsit. Molt bé. Em retiraré.
–Bona idea
–va dir Organa–. Tant de bo se m'hagués ocorregut a mi. Calculo que ens queden
poc més de tres hores de vol per arribar a les primeres coordenades. Li
despertaré quan deixem de volar a la velocitat de la llum.
–No serà
necessari, Senador –va respondre Obi-Wan per sobre de l’espatlla–. Notaré quan
tornem a l'espai normal.
Organa va
murmurar alguna cosa descortès en veu baixa. Semblava irritat.
Obi-Wan
va refusar fer cas tant del comentari com del to i es va retirar al
compartiment compacte –alguns l’haguessin denominat claustrofòbicament petit–
per a passatgers situat a la part posterior de la nau. Quatre lliteres senzilles
acoblades a les parets lleugerament corbades, totes elles protegides darrere
d'una cortina amb tancament automàtic. Va triar el compartiment més proper, es
va deslligar les botes i les va deixar a un costat amb suavitat.
A
continuació, es va desenganxar l'espasa làser i la va llançar al costat del
coixí, es va descordar el cinturó i el va posar amb les botes, es va estirar al
matalàs que, molt servicialment, es va acoblar al seu pes i immediatament va
començar a escalfar-se per proporcionar el màxim confort. Va tancar la cortina
d'una estirada ràpida. Amb un sol espetec de dits va activar els nanopolímers
mal·leables.
Va
tancar els ulls, espirà i de seguida es va adormir.
***
Endinsant-se en la Força contempla una gran
batalla especial. Tres creuers Jedi, valerosos i combatius, es defensen davant
el poder d'un enemic despietat. El mantenen a ratlla per protegir un planeta
innocent, als seus innocents habitants, de l'esclavitud i altres mals. Per
evitar que una antiga República es vegi sumida en el caos. El sol distant
converteix un cinturó d'asteroides en flames, les estelles d'una lluna morta
reflecteixen la llum. Un eixam de caces espacials, vespes metàl·liques
enfadades, van sortir del seu niu segur cap a la incertesa de la nit. L'enemic
les assota amb foc, carrega contra elles amb ràfegues de làser. Vida breu. Mort
brillant. No hi ha lloc per a l'esperança. Aniquilació. Una matança sense
sentit. Paralitzat pel dolor, crida no i no. No pot ajudar-los. És un mer
testimoni. A continuació, sortint del seu amagatall, arriben els pesats AT-TEs[1]
escopint plasma. Mort estrepitosa. Arriben com els depredadors prehistòrics,
impartint justícia severa. Els fundadors dels enemics despietats ennuegant-se
amb la derrota. Crema un caça espacial enemic danyat. Crema. Una nau petita
escapa. Una vespa el persegueix. Més a prop. Més a prop. Està cada vegada més a
prop. I de sobte, una llengua de foc. Una onada de temor incrèdul. L'enemic,
victoriós, torna a les estrelles. Fuig per tornar a matar un altre dia. I la
vespa mor en una pluja de fragments que fan explotar...
–Ànakin!
–va exclamar Obi-Wan, i es va asseure a la llitera, el cor li bategava amb
força.
A
l'altre costat de la cortina, Organa es va aclarir la gola.
–Mestre
Kenobi? Està despert?
Obi-Wan
va córrer la cortina.
–Què passa?
Organa
tenia els ulls vermells pel consum desencertat d'estimulants.
–El seu
Padawan vol parlar amb vostè.
Així que
no era mort? No s'havia perdut? Per un instant, l'alleujament va ser com un
dolor nou. A continuació, Obi-Wan va assentir, atordit, amb la ment espessa. Un
fort mal de cap li bategava a les temples. Se sentia com un drap de cuina al
qual s'escorren unes mans despietades.
Pestanyejà
per aclarir la visió borrosa.
–No és
el meu Padawan. Ja no. –Va posar els peus a terra i s’aixecà–. Si us plau,
digui-li que estaré amb ell de seguida.
Quan
Organa va assentir i va marxar, Obi-Wan es va tornar a calçar les botes i es va
posar el cinturó, es va enganxar l'espasa làser al seu lloc, es va dirigir a la
cabina de comandament on l'espai real brillava a través del finestral i un
petit holograma d'Ànakin titil·là i tremolà a la plataforma de l’holoreceptor
de la consola del satèl·lit de comunicació.
–Mestre,
on ets? Vaig intentar contactar amb el Temple però el senyal va ser
redireccionat.
–He sortit
a fer un encàrrec –va respondre Obi-Wan–. Bé. Veig que estàs d'una peça malgrat
tot. Com ho has aconseguit?
–D’una peça?
–va dir Ànakin, sorprès–. Vols dir que ho saps...?
–Per
descomptat. –Esbossà un somriure. Va aconseguir semblar tranquil. Fins i tot
desganat–. Però per què m’informes a mi i no al Consell?
Ànakin
va arronsar les espatlles. Era per efecte de l'holografia o semblava estar...
evasiu?
–Suposo que
els vells hàbits mai moren. Quina classe d’encàrrec?
–Un d’irrellevant
–va contestar Obi-Wan de manera repressiva–. És una pena això del teu caça
espacial, Ànakin. No creixen en els arbres, saps?
Ànakin
va sospirar.
–Ho sento.
No era
just renyar-lo. No després del seu brillant èxit.
–No et
disculpis. Vas salvar Bothawui. Amb gosadia i audàcia, contra enemics
importants. Enhorabona, Ànakin. El teu enginy mai deixa de sorprendre’m.
Esperava
un somriure. Una mena de rèplica de perdonavides, inapropiada. No obstant això,
Ànakin va semblar abatut de sobte.
–Gràcies,
Mestre.
Un
formigueig d'inquietud. Què haurà passat
ara?
–Sembles
preocupat.
–Vaig perdre
a R2 en el camp d'asteroides.
Màquines. Una altra vegada. El seu afecte
ridícul per les femelles i els cargols i els circuits elèctrics. Ja és hora que se li passi.
–Les unitats
R2 es reemplacen molt fàcilment.
Ànakin
no escoltava.
–Podria sortir
amb un esquadró, rastrejar-lo...
–Ànakin,
només és un droide –va dir amb veu una mica més aspra–. Saps que l'afecció no
és acceptable per a un Jedi.
Llavors,
Ànakin va semblar preparar-se per alguna cosa. Va fer la impressió que perdia
la seva confiança acabada d'adquirir i la seva brillantor.
–No és
només això. Hm... Com explicar-ho?
Oh, no. Explicar què? Ànakin, què has fet?
L'expressió
d'Ànakin era una barreja de rebel·lia i penediment.
–No vaig
esborrar la memòria d’R2.
Obi-Wan
va mirar-lo fixament mentre assimilava les paraules.
–Què? –La
magnitud de la confessió el va deixar gairebé sense alè–. Segueix programat amb
les nostres tàctiques i la localització? –No,
no, no. No podia ser veritat. Estic segur que el vaig entrenar perquè no fes
coses com aquesta! –. Si els separatistes es fan amb ell... –Una dotzena
d'escenaris dantescos van calar en la seva imaginació. Escenaris que feien que
la pèrdua del grup de combat de Falleen semblés insignificant. Ni tan sols va
intentar moderar la seva ràbia.
–On tens
el cap, com no li has esborrat?
Mentre Ànakin
l’observava, en trist silenci, Ahsoka va aparèixer en el camp de visió de l’holotransmissor.
–Mestre
Kenobi, en ocasions ha estat molt útil que R2 tingués aquesta informació.
Així que
ara la Padawan defensava al seu mestre? La
veritat és que coratge no li falta, ho reconec. Però la seva defensa, la
seva justificació, no significava res. No canviava res. Sentia ganes de cridar
a Ànakin. Agafar-li a través de l'holotransmissor, agafar-lo de les espatlles i
sacsejar-lo. Estúpid, estúpid, estúpid...
Però
això era físicament impossible. I cridar-li no era oportú, ja que Organa ho
estava escoltant tot. Fent un gran esforç, va bandejar el seu inútil mal humor.
–Troba al
droide, Ànakin –li va ordenar amb contundència–. Potser els nostres caps
depenguin d'això.
Ànakin
va alegrar la cara, molt sorprès d'escapar d'allò amb tanta facilitat. Molt
content per haver de salvar aquella màquina.
–De seguida,
Mestre.
No era
d'estranyar que no hagués volgut contactar amb el Consell.
–Informaré
al Mestre Yoda que estàs... ocupat en operacions de neteja. Però ho has de resoldre
aviat, Ànakin. El temps no corre al nostre favor.
Decidit,
Ànakin va assentir.
–Així ho
faré. Ho prometo. Gràcies, Obi-Wan.
–De res –va
grunyir, i va apagar l'enllaç hologràfic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada