Parany d'ombres (VII)

Anterior

Capítol 7

Almenys estic viu, va pensar Ànakin. Potser sigui estúpid, però estic viu.

Era un pensament no-Jedi. Els Jedi no es reprenien a si mateixos. A Ànakin no li importava. Se sentia estúpid i descuidat. Va tractar d'acomodar-se dins del contenidor d'escombraries en què es trobava, però no hi havia espai, i quan es movia, la seva espatlla llançava un crit de protesta. No estava greument ferit. Hi havia aterrat sobre la seva espatlla quan el detonador tèrmic li va colpejar. L’havia vist però no prou aviat. Hi havia explotat i havia estat colpejat.

I va deixar caure el seu sabre làser. Una cosa que un Jedi se suposava que mai faria.

Ara estava sent portat a algun lloc. Havia estat marejat pel detonador tèrmic, aixecat com un sac de cebes, i deixat anar en un contenidor sobre una pila d'ossos greixosos de la festa. El seu assaltant li havia tret el cinturó d'utilitats de la seva túnica, així que havia perdut el comunicador, també. Hi havia estat portat pel túnel, havia estat llançat a un vehicle, i ara estava corrent... cap a algun lloc.

No podia esperar a escoltar el que el seu Mestre diria d'aquesta.

Les coses ja estaven prou malament amb Obi-Wan. Què passaria quan esbrinés que l’Ànakin havia perdut el seu sabre làser i havia estat capturat?

Ànakin va imaginar l'intercanvi.

Vaig veure el detonador tèrmic massa tard, Mestre. Va ser una sorpresa.

No hi ha sorpreses quan la Força està amb tu, el meu jove Padawan.

Ànakin va fer una ganyota. No podia esperar altra cosa per això. Si alguna vegada sortia d'aquí.

Va moure els dits pel contenidor. Era un contenidor d'escombraries de tipus estàndard. La tapa estava tancada i tenia un pany simple. Si pogués aconseguir posar-se sobre la seva esquena, seria capaç de xutar la tapa amb la suficient força com per trencar el tancament.

Podia intentar-ho. Estava desitjant sortir d'aquesta presó pudent. Però gràcies a Obi-Wan, havia après a esperar.

Estava gairebé segur que havia estat capturat per la banda de l’Striker. Sense el sabre làser, no seria pres per un Jedi. Potser era un de molts presoners. Suposava que seria portat fins a l'amagatall de l’Striker. Podria prendre’s el seu temps i observar. Estaven aquí per reunir informació, després de tot. Potser podria descobrir alguna cosa valuosa sobre Striker, una cosa que poguessin utilitzar.

Així que potser el millor que podia fer era jeure aquí i esperar a ser alliberat.

Mentre tenia aquest pensament, Ànakin va sentir l’speeder frenar. Es va aturar, i el contenidor va ser agafat bruscament, llavors va caure. Ànakin s'havia preparat, però igualment va colpejar el cap contra el lateral. La paciència era difícil de trobar ara, amb un cap adolorit, però es va estendre en la seva recerca, calmant-se per al que jagués per davant.

La tapa del contenidor es va obrir d'una tirada. Unes mans brusques es van estendre cap a dins. Ànakin va deixar el seu cos mort. Va ser agafat i penjat sobre l'espatlla d'algú, llavors va caure a terra.

Ànakin va alçar la mirada cap a uns cruels ulls grocs.

–Aquí està la teva benvinguda, cuc. –Un imbat gegant va somriure cap a ell amb unes dents brutes. Llavors va estendre el braç cap al seu cinturó d'utilitats, on un parell de manilles atordidores es balancejaven. Semblaven uns braçalets delicats en les seves enormes mans. Les hi va col·locar. Després amb un grunyit, simplement es va girar i se'n va anar caminant.

Ànakin es va aixecar intranquil sobre els peus. La seva espatlla encara li feia mal, i podia percebre un bony alçant-se al lateral del seu front a prop del seu ull esquerre.

Al seu voltant, l'activitat s'arremolinava, però ningú li prestava cap atenció. Era lliure per vagar, però les manilles atordidores garantien que no vagaria lluny. De la qual cosa podia dir, que era l'únic presoner.

Ànakin va fer el que Obi-Wan voldria que fes. Va observar.

La subestació era fins i tot més gran que la que havia fet servir la Decca. Bancs d'equip de monitoratge, ara sense usar, recorrien una paret. Bancs i cadires havien estat arrencades dels seus suports del sòl i estaven apilades en una cantonada. Una prestatgeria d'armes contenia un conjunt impressionant de petites armes.

Els membres de la banda estaven ocupats i ni tan sols li van mirar. Alguns estaven comprovant i netejant armes. Altres s'asseien en estacions d'ordinador improvisades, introduint informació. Altres manipulaven unitats de comunicació. Tothom semblava tenir una feina. Comparat a l'aire descuidat de l'operació de la Feeana i el caos i la violència reprimida de la Decca, aquesta semblava ser una operació professional.

La qual cosa li deia que dels tres criminals, Striker era del qui s'havien de preocupar.

Ànakin no tenia ni idea d'on era. Com seria capaç Obi-Wan de trobar-li?

Però no volia que Obi-Wan li trobés. No fins que tingués l'ocasió d'aprendre alguna cosa. Li perdonaria als ulls del seu Mestre. Potser podria descobrir alguna cosa important i després escapar.

Ànakin es va acostar als bancs d'ordinadors. Va centrar la seva atenció en els dits d'un home introduint informació. Va tocar la Força perquè l'ajudés. Va sentir el temps alentir-se, i va tractar d'unir les paraules de les lletres que l'home estava introduint.

B I O... es va perdre diverses lletres, algú va caminar prop... M A T O X

Frustrat, Ànakin es va inclinar cap endavant per veure. Una enorme mà de sobte va aterrar sobre la seva espatlla adolorida, enviant una nova sacsejada de dolor a través del cos.

–El Cap et vol veure.

Sense comprovar per assegurar-se que li estava seguint, l’imbat va caminar per l'espai. Va accedir a una porta de duracer que portava a una habitació fora de la subestació principal. Va esperar que s'obrís, llavors el va empènyer a dins. La porta es va tancar lliscant darrere seu.

L'habitació estava gairebé buida excepte per una taula nua i una cadira. L'home enfront d'ell estava somrient i estenent les seves mans.

–Disculpa els meus modals portant-te, amic meu. Estava impacient per veure't.

Ànakin va sentir una ona de xoc a través d'ell.

Era el seu major enemic, Granta Omega.

Següent