A la seva imatge (i II)

Anterior

II

Vader va contemplar els tancs plens de líquid.

En passar per les files, els tancs es van comportar com a lents, distorsionant la figura de l'acabat d'ascendir executiu cap de Microtecnologies Arkanianes, dempeus darrere d'ells.

-Llavors suposo que prefereixen la tecnologia de clonació arkaniana -va dir en Vader.

-Tan bona com la kaminoana, senyor. -Estava nerviós, hauria estat estúpid si no ho hagués estat-. I també un any complet de temps d'espera per a l'edat adulta; no afanyem el procés. Garantim un producte estable.

-Estan preparats per a intentar la reclonació de la nostra actual plantilla Fett?

-Si vol que ho fem, si. No és un genotip amb el que funcioni prèviament, pel que hi pot haver incerteses. I hi ha una major taxa de fracàs amb la clonació secundària, però per descomptat posarem tota la nostra experiència en això.

-Ho agrairia si ho intentessin. Han demostrat ser excel·lents soldats, sobretot en termes de disciplina. -Vader va lliscar la punta del seu dit enguantat pel permacristall del tanc i va mirar al soldat adult formant-se al seu interior.

Els kaminoans decantaven els seus clons com juvenils i els maduraven de forma natural: es va preguntar què suposava una diferència més gran a llarg termini, la qualitat de la plantilla o la formació. No li importaven les dreceres, no quan l'eficiència d'una divisió sencera depenia d'una sola selecció. Però ell no era científic, i aquesta era una àrea en la que hauria de confiar en les seves úniques capacitats de lideratge i motivació per aconseguir que es fes la feina.

En concentrar-se en la forma que surava en el líquid, darrere d'una xarxa de fins tubs, Vader es va veure per un moment a si mateix: cremat, tot just amb vida, mutilat, rescatat, reconstruït. Es va preguntar si més enllà de l'aparença externa d'un droide Sith, hi hauria alguna cosa més que li estigués modelant a imatge d'un altre. I, per sobre de tota la resta, encara podia sentir dues coses a la Força: el sabre d’en Palpatine en la seva esquena, i la forma menys definida d'una amenaça que estava físicament molt, molt més a prop.

-Llavors diversifiquem el risc -va dir, i la seva atenció, dividida a parts iguals entre el tanc i l'amenaça, es va apartar per un moment de les dues distraccions-. Reclonin una plantilla Fett, i continuïn amb aquest lot. I demanarem al tinent Lekauf si és tan amable de proporcionar una mostra del seu propi teixit perquè puguin treballar sobre ell.

Lekauf, dret amb una mà sobre la seva pistolera oberta, va inclinar el cap respectuosament.

-Gràcies, Lord Vader. Realment és un honor.

El seu orgull i el seu plaer eren tangibles. I, al costat d’en Vader, resultava gairebé exactament de l'alçada d'un clon Fett. Ell serviria.

-Acceptaria la nostra hospitalitat, Lord Vader? -va dir el nou i nerviós cap d’Arkanian Micro. Tan aviat com les paraules van sortir de la seva boca, el seu rostre es va enfosquir i la seva mirada va quedar fixa durant uns tensos instants en la reixeta que cobria la boca de Vader. Després va desviar la mirada de la boca a la peça ocular, clarament pensant que el seu ascens anava a ser excepcionalment breu.

La gent era tan transparent.

-Lamento dir que he d’atendre altres assumptes -va dir Vader. Un moment de gràcia contrastava exquisidament amb una execució sumària, llum i foscor, combinant-se per aconseguir un resultat equilibrat. Arkanian Micro ara ja no presentaria mai a l'Imperi cap problema de producció-. Estic buscant a algú. -Lekauf va fer un pas cap endavant com per acompanyar-lo, però Vader va alçar un dit enguantat -. Has de proporcionar una mostra, tinent. Puc encarregar-me d'això pel meu compte.

Podia fer-ho. Ni tan sols necessitava un mapa de la ciutat: trobaria a l'home que estava buscant, perquè aquest home també li estava buscant a ell.

L'últim assassí que li sotjava tenia un efecte especial en la Força. Vader ho va provar, sondejant acuradament, deixant que la impressió li travessés.

Era un Jedi Fosc. Era el que hauria d'haver esperat del seu Mestre. Aquest almenys suposaria una prova real per a ell. I en el fons, Vader sentia que volia passar la prova pel seu propi bé, no pel d’en Palpatine.

***

El teu odi et farà fort.

Vader va lliscar pel passadís que connectava la zona de gestió d’Arkanian Micro amb el gran pati al centre de la instal·lació. Era un quadrat de gespa perfectament cuidat vorejat d'arbres idèntics amb unes copes que estaven retallades en precises formes cúbiques. Una font formada per un sol broc d'aigua que bombollejava a través d'una piràmide de pedres llises proporcionava un relaxant so ambient.

L'últim que volia Vader era relaxar-se. Buscava el seu odi altra vegada. Palpatine havia enviat homes a matar-lo. Per molt inevitable que això fos, per més que aquesta maldat estigués estretament lligada i fora inseparable al desig del seu Mestre de veure’l triomfar, havia de centrar-se en la força motivadora de l'odi pur.

Va fer una pausa i va activar el seu sabre de llum, escoltant.

Va sentir com s'acostava el Jedi Fosc molt abans d’escoltar-lo.

Vader va sentir una presència lliscant a través de les portes i apropant-se. Una sensació de gel fonent-se va recórrer el que quedava de la seva esquena, i ell la va aprofitar: una petita i preciosa fracció de por que podia ser recollida i utilitzada. No: de precaució. La seva armadura no era indestructible, i aquesta vegada s'enfrontava a un Jedi. I encara era menys del que havia estat quan era totalment de carn i ossos.

Vader va sortir a la gespa, lluny dels arbres, i va esperar usant-se a si mateix d'engreix.

No va haver d'esperar molt. Va saber que l'home hi era, observant-lo, durant gairebé un minut abans de traslladar-se des una porta cap a la llum del sol. Tot d'una, a la dreta d’en Vader, una altra porta es va obrir i dues dones van sortir xerrant amb tasses de flimsi a les mans. Totes dues van mirar a Vader, i després al seu sabre de llum, i es van afanyar a entrar de nou, tancant la porta darrere d'elles.

Aquest segon va ser suficient. El Jedi Fosc va agafar l'empunyadura de la seva espasa de llum amb les dues mans i va separar els seus braços, alliberant dues fulles, una vermella a la mà esquerra i una blanca a l'altra. Vader va pensar breument que era una meravellosa mostra de teatre fins que l'home es va acostar a ell girat els sabres lentament, com un malabarista preparant la seva actuació amb les maces. I la fulla blanca va passar tan a prop del seu casc que havia aixecat la seva espasa de llum per bloquejar-la abans de tenir temps per pensar.

-El meu nom és Cuis, Lord Vader -va dir l'home-. No és res personal, creu-me.

Vader va igualar els seus passos per mantenir-se davant d'ell mentre s'observaven caminant en cercles. Res personal. Potser Cuis pensava que un acte a sang freda podia intimidar-lo. Però era la ira i totes les altres emocions brutals les que guanyarien l’enfrontament.

Vader es va abalançar.

El meu Mestre em vol mort.

Va fer baixar el seu sabre amb força en un arc recte i Cuis el va bloquejar amb els seus, lliscant les seves fulles cap avall en tota la longitud com si esmolés una fulla de metall. Vader es va retirar i va llançar un tall cap amunt, després va fer una finta cap a l'esquerra, agafant a contrapeu el Jedi, que va saltar cap enrere contra el tronc d'un dels arbres. Vader va fer una estocada doble a la cama dreta, per sota del remolí format per les fulles bessones.

Havia d’obligar a Cuis a dirigir-se a un espai confinat per negar-li l'avantatge dels dos sabres de llum. Hi va haver una vegada un noi anomenat Ànakin que podria haver-ho fet a força de tècnica pura, però ja estava en l'oblit, i l'home transformat que era Vader va optar pel poder pur i va començar un assalt de talls ràpids, furiosos, tallant el tronc d’un arbre mentre Cuis esquivava els cops un rere l’altre.

El meu Mestre em va obligar a viure i ara em vol mort.

El tronc va cruixir i va caure i Cuis va desviar el pes de les branques amb la Força. Això li va fer guanyar una mica de temps a Vader. L'utilitzà per enviar la fulla blanca d’en Cuis girant cap a la font, repicant entre les pedres mullades. Quan l'espasa de llum que li quedava va volar des de la seva mà esquerra a la dreta, Vader la va interceptar, estirant-la en l'aire i usant la Força per llançar-la a l'altra banda del pati, fora del seu abast.

Cuis saltà alt i va evitar que les seves cames rebessin el cop d'un salvatge escombrat baix, però el seu oponent havia aconseguit tenir-lo amb l'esquena gairebé en l'angle de les parets. Vader no podia igualar l'agilitat d’en Cuis, pel que en lloc d'això va alçar la seva mà esquerra: la Força es va atrapar la gola d’en Cuis.

Això va fer que Vader sentís una familiar i dolorosa sacsejada de reconeixement. Es va tancar davant el que sabia que era un record. En el seu lloc, es va concentrar a usar una onada totalment inesperada de ràbia i odi per inundar el buit que sentia i que li aclaparava. Cuis va trontollar cap enrere contra la paret, lluitant contra l'adherència remota i aclaparadora d’en Vader amb el seu propi poder de la Força. Després es va deixar caure de genolls, tremolant per l'esforç. Vader va obligar-lo a ajupir-se més i més.

Podia haver-lo matat en aquell instant.

Va relaxar la seva adherència prou perquè Cuis prengués una aspra glopada d'aire i el va retenir allà, de sobte conscient de les cares que van aparèixer en una finestra i després van tornar a ocultar-se de nou: rostres de dones sorpreses, terroritzades i inofensives. Treballadores d'oficina. L'odi treballava ara per a ell, dient-li que no necessitava pensar en -ni recordar- l'expressió dels seus rostres.

-Vinga -va dir Cuis. Tot just era audible-. Acaba amb això.

-Qui t'ha enviat? -Ho sé. Però vull sentir-t’ho dir-. Digues-m'ho.

-Mata’m.

-Uneix-te a mi. -Vader el va estrènyer, encara a un metre de distància-. I podràs viure.

Cuis li va tornar la mirada amb ulls anormalment negres, panteixant, despectiu. No tenia por, cap en absolut.

-No és així com jo treballo. Tinc el meu codi.

-Digues el seu nom.

Cuis simplement li va tornar la mirada.

Vader li va estrangular fins a la vora de la inconsciència i va alliberar de nou la seva adherència.

-La teva última oportunitat.

-No.

-Digues el seu nom, i uneix-te a mi.

No hi va haver resposta aquesta vegada. Cuis simplement se’l va quedar mirant. No es vindria a baix. Vader va prémer i va relaxar, va prémer i va relaxar, portant cada vegada a Cuis a la vora de la mort, però no va aconseguir res.

Bon home.

Li va deixar anar per complet i Cuis va caure cap endavant, prenent grans glopades d'aire amb el sonor alè d'un ancià moribund.

Una porta es va obrir davant seu.

-Lord Vader!

Lekauf va sortir corrent, blàster en mà, però Vader va alçar la mà i el va detenir potser amb una mica més de Força del que deuria. Lekauf es va recuperar amb un grunyit com si s'hagués topat amb un mur, cosa que en realitat havia passat. Però Vader no volia a Cuis mort en aquest moment. Encara estava assaborint la ràbia, veient com li havia inundat i li havia donat el poder per derrotar un Jedi més ràpid i mantenir els records profundament bloquejats. Va apagar la seva fulla d'energia amb un moviment del seu dit polze.

Lekauf es va aixecar.

-Encara hi pot haver altres, senyor.

-No n'hi ha -va dir en Vader, i va fer un pas endavant i va estendre el seu braç cap a Cuis. L'assassí no el va agafar. Vader podria haver-li aixecat només amb la Força, però no ho va fer. Li va agafar de la túnica i el va posar dempeus, sostenint-lo fermament.

-Mai trairàs l'home que t’ha enviat a buscar-me, oi?

Cuis no treia els ulls de la màscara d’en Vader. Però no hi havia horror a la seva cara. Era simplement desdeny. Era una novetat per a Vader, que s'havia acostumat a què la seva mera aparença intimidés a tots els altres.

-Porta a un d'aquests tècnics -Va dir.

***

Palpatine es va asseure, distret del seu quadern de dades per una lleu ondulació formiguejant que va omplir la part posterior de la seva boca i es va estendre fins al seu pit. La Força va oscil·lar imperceptiblement en un racó i es va quedar immòbil de nou, però era diferent aquesta vegada. Alguna cosa havia canviat per sempre.

Vader havia canviat.

-Què tranquil·litzador -va dir l'emperador per a si mateix.

Unes botes van ressonar al terra polit.

-Senyor, ha cridat, senyor? -va dir el soldat d’assalt-. He sentit...

-No hi ha res de què preocupar-se -va dir l'Emperador, deixant el quadern de dades a la taula amb incrustacions, amb la pantalla cap a baix-. Ja no hi ha res més del que preocupar-se en absolut.

***

Arkanian Micro era un contractista molt servicial. Vader es va asseure i va observar atentament com tècnics metges prenien mostres de saliva de la boca d'en Cuis i passaven dispositius recol·lectors de cèl·lules a través de la pell dels seus braços. Estaven recollint els components bàsics d'un exèrcit. De totes les coses curioses que Vader havia vist en la seva vida, aquesta semblava la més extraordinària, que tant pogués fer-se amb tan poc.

-Això és tot? -va dir en Cuis. La seva veu s'havia recuperat una mica de l'asfíxia repetida, però encara no mostrava cap por, ni tan sols aquest patètic sentit d'esperança de què podria haver escapat al seu càstig. Semblava estar simplement fent una pregunta, no embarcant-se en una súplica de misericòrdia.

Amb la seva visió perifèrica millorada, Vader va observar que els tècnics estaven mirant ara a Cuis amb més interès que a ell mateix.

Hi havia gestos i lliçons i símbols que podies fer servir fins i tot sense necessitat de fer ús de la Força. Vader sabia que havia de triar-ne un, o perdria terreny i reputació. Necessitava imposar la seva autoritat sobre la situació i deixar que el boca a boca fes la resta.

Seguia sent una llàstima.

-He dit: Això és tot? -Cuis era insistent-. Respon-me.

-Em temo que sí -va dir en Vader, i va treure el seu sabre de llum. La fulla vermella es va activar amb el més lleuger dels tocs-. Però et convertiràs en tot un exèrcit. Quants homes poden dir això?

Es va alçar i va fer un moviment de sabre com el que havia fet ja tantes vegades en la seva tan curta vida. El cap d’en Cuis va colpejar el terra. El so de l'impacte va ser sorprenentment fort: els caps eren parts pesades del cos humà. Un tècnic es va recolzar contra la paret, amb la mà premuda contra la boca. Allò revulsiu es transmetria a horroritzats rumors: Darth Vader havia de ser obeït, o les conseqüències serien inimaginables.

Sa Cuis havia servit al propòsit de tots els altres, excepte al seu propi, fos quin fos. Era una propaganda oportuna, una plantilla excel·lent per clons, i un instrument mitjançant el qual Vader havia crescut. Convenia que l'essència d’en Cuis sobrevisqués de manera única i servís a l'Imperi.

Era el mínim que Vader li devia a un home professional, un home honorable que no trairia al seu Mestre.

***

-Però per què un assassí a sou?

Davant d'en Vader, Lekauf s'havia relaxat una mica en el seient de la llançadora. Vader sabia que només mostrava curiositat, no disconformitat. Volia aprendre d'ell. Això significava que havia d'observar l'home amb atenció, tot i la lleialtat abnegada que havia mostrat abans.

-És absolutament fidel als seus ideals -va dir en Vader-. Els seus clons no tindran els seus records, però estic segur que tindran el mateix coratge i lleialtat, i els seus ideals simplement seran els que jo els hi proporcioni. La lleialtat a l'Emperador. -Es va preguntar quan podria retirar-se a la intimitat de la seva cabina a prendre alguns nutrients-. I els seus poders de la Força seran excepcionalment valuosos en el camp de batalla.

Lekauf tot just va donar la menor mostra d'estar a punt de fer una pregunta òbvia però perillosa. Era un oficial que havia estat al voltant del cercle militar interior d’en Palpatine prou per saber -probablement- qui era Cuis. Vader gairebé podia sentir els seus pensaments.

Ha estat l'Emperador qui el va enviar?

No era una bona idea preguntar-ho o respondre-li. Però si alguna vegada s'estenia el rumor, hauria de fer front a qualsevol suggeriment que Vader no tenia la confiança de l'Emperador. No podia esperar-se que els homes comuns comprenguessin completament la relació entre un Mestre Sith i el seu aprenent. Confondrien l'atemptat contra la vida d’en Vader com a venjança o rivalitat, no com una dura lliçó necessària.

Eren com Jedi normals en aquest sentit. Un Jedi Fosc ho entendria molt millor. Era una pena allò d’en Cuis, però era una eina més poderosa ara que era mort del que mai havia estat en vida.

Entrena't per deixar anar tot el que tems perdre.

Una filosofia Jedi: una bona, a més, encara que només oferia la meitat de la imatge, com sempre passava amb els seus sistemes moralistes. Vader es va adonar que havia temut perdre alguna cosa... l'aprovació d’en Palpatine. Ja no temia això. S'havia permès provar la ira de nou -un recordatori del seu sabor era suficient per reorientar-li -, i llavors s'havia convençut que el camí dels Sith era la realitat de la Força. La ira era un camí necessari. Podia fins i tot motivar els homes ordinaris per fer grans coses. Tenia la seva funció, una reacció col·locada en els éssers vius amb l'objecte de la seva supervivència.

Vader va examinar el detall en l'empunyadura de la seva espasa de llum, gairebé sense veure-ho. Els Jedi -un cop més- li havien va ajudar a aprendre més sobre el camí Sith: això els hauria emmalaltit. Però era una lliçó elegant més, si és que necessitava més lliçons, que el costat de la foscor i el de la llum eren inseparables, necessaris l'un per l'altre.

Desenfocà una mica la mirada, sorprès que encara pogués fer-ho amb els seus ulls assistits artificialment. El detall a l'empunyadura de l'espasa de llum va semblar canviar, convertint les superfícies convexes en còncaves, creant una nova imatge.

Tot depenia de com ho miraves. L'empunyadura no havia canviat en absolut. I això era tot: aquesta era la debilitat fonamental dels Jedi.

Vader va pensar en la il·lusió òptica que tant li divertia quan era nen. Era la silueta simple d'una copa blanca que després es van convertir en els perfils negres de dues persones idèntiques mirant-se l'un a l'altre, i després tornava de nou a la copa quan el seu enfocament mental canviava.

Alguns joves només podien veure la copa; altres, només les cares. Vader sempre podia veure les dues coses, a voluntat.

Ah, podia recordar sense dolor ara. Podia recordar moments del seu passat. Però ja no podia sentir qui havia estat, i quelcom dins d'ell li deia que això era una benedicció que havia d’agrair.

Els Jedi mai es deixarien -mai podrien fer-ho- veure la imatge completa. Encara no podien veure que la Força era una amalgama indivisible de foscor i llum.

Però ara quedaven vius molt pocs per aprendre aquesta lliçó, fins i tot encara que poguessin.

I aviat, ell s'asseguraria que no en quedés cap.

***

L'Emperador Palpatine estava esperant a la pista d'aterratge del palau per rebre a Vader de tornada.

Lekauf va baixar per la rampa de transport per col·locar-se al seu peu com una guàrdia d'honor, però Vader li va indicar que se n'anés amb una inclinació de cap. El tinent semblava agrair que se li permetés anar-se'n. Probablement fos que ara no es trobava còmode estant tan a prop de Palpatine.

-Un viatge reeixit, ho sé -va dir l'Emperador.

Vader ara gairebé gaudia amb la doble lectura de les seves paraules, amb el seu significat aparent cobrint el subtext com una capa de neu, alguna cosa suau i enganyosa que ocultava els perills que podria disparar si trepitjava sense cura.

-Sí, crec que hem avançat -va dir en Vader, referint-se a les plantilles de clons, però també a alguna cosa més.

-Admiro la teva capacitat de veure tant la visió estratègica i com els detalls operatius. És una combinació poc comuna.

-Necessita més personal, Mestre? –Vas perdre a la teva Mà. Et sentiràs orgullós quan vegis en què és converteix -. Sembla estar cada vegada més ocupat.

Palpatine va somriure.

-Tinc molt personal a les meves ordres.

Ho sé. Hi haurà altres.

-He après molt en aquest viatge.

-La clonació és una ciència complexa i fascinant, no és així?

-I tant que ho és.

Vader es va aturar un moment per deixar passar a Palpatine al vestíbul del palau enfront d'ell, retrocedint entre soldats d'assalt amb armadures blanques que eren en aquell moment els únics éssers que l'envoltaven que sabia del cert no tractarien d'atemptar contra la seva vida.

El pensament ja no li molestava. El poder del Costat Fosc era el seu consol.

-Hem de parlar sobre les plantilles més tard, quan m’hagi reunit amb els moffs -va dir Palpatine.

-Esperaré la seva crida, Mestre.

-Sé que ho faràs.

Però ho faré abans del que podries esperar. El pensament va ser espontani, i no era ni una amenaça tàcita ni la llavor d'una contramaniobra. Era simplement una fugaç visió de futur de la Força, la mort d’en Palpatine molt abans del mil·lenni que planejava que durés el seu regnat.

-Reconstruiré el seu exèrcit -va dir en Vader.

-Exactament, i ho faràs bé -va dir l'Emperador.

Vader va esperar que Palpatine desaparegués de la vista abans d'entrar a la seva cambra de meditació adaptada per alimentar-se i mantenir i netejar el seu vestit.

Ja no era un Jedi -ni tan sols un home-, però la primera regla dels Jedi encara ressonava vàlida en algun lloc del seu interior.

Sobreviure.

FI