Espai Salvatge (VI)

Anterior

6

–Vols més xee-xees, amor?

Ànakin va mirar els deliciosos raïms de baies porpra que Padmé li passava pels llavis d'una manera temptadora.

–Hmmm –va exclamar, i tot seguit la va envoltar amb els seus braços–. Se m'acut una cosa encara més saborosa que aquesta fruita!

Rient a riallades, ella va deixar que ell l’emboliqués en els llençols, i va protestar de broma quan la seva abraçada va aixafar la fruita aromàtica contra la seva pell. No va protestar quan ell va assaborir l’enganxós suc, la seva fragància, i es va submergir precipitadament en la seva passió compartida i secreta.

El meu amor, el meu amor, el meu únic i veritable amor.

Només quan estava amb ella s'alleujava el dolor del seu cor. Padmé li donava sentit a la seva vida: sense ella, tot era caos, violència, l'agonia de perdre-la. De vegades, molt sovint, es meravellava que Obi-Wan mai sospités res. Com podia estimar la Padmé amb tanta passió i, al mateix temps, mantenir aquell fervent amor ocult als ulls de l'home que millor li coneixia?

Suposo que sí sóc un Jedi poderós.

Va murmurar una protesta quan Padmé va pressionar amb el palmell de les seves mans contra el pit, empenyent-lo cap enrere.

–Espera. Espera.

–No vull esperar –va murmurar–. Ja em vas fer esperar ahir. He esperat massa.

Ella va riure, però no va apartar les mans.

–Ànakin, de debò. No hi ha res que em vingui més de gust que quedar-me aquí amb tu tot el dia, però no puc. Tinc una holoconferència amb la Reina Jamíllia en menys d'una hora. I tu no tens una aprenenta a la qual entrenar?

–L’estic entrenant –reposà–. Li he donat instruccions i les està seguint sense protestar. Aquest és un entrenament molt important per a un Padawan.

Va posar una expressió burleta.

–Un entrenament molt important que tu mateix vas ignorar.

–Això no és just –va contestar, tot i que no va poder evitar somriure–. Jo només desobeïa a Obi-Wan quan s'equivocava.

–Pel que veig s'equivocava molt –va replicar i després va somriure–. Em pregunto si la teva aprenenta tindrà la mateixa opinió de tu.

–Espero que no –va dir–. No si sap el que li convé, al cap i a la fi.

–Oh, que estricte! Ets un instructor molt especial, Mestre Skywalker!

Aquí estava de nou aquell estrany títol. Però no li importava tant quan era Padmé qui ho deia. No li importava res quan estaven junts.

Amb un sospir penedit ella li va besar suaument els llavis, després es va aixecar del llit.

–Ho sento, Ànakin, però me n'he d'anar.

A ell li agradava de qualsevol manera, però sobretot així: amb els ulls brillants, les galtes ruboritzades, el cabell completament despentinat sobre les seves fines espatlles. Emmarcant la impactant perfecció de la seva cara. Era tantes dones que resultava difícil portar el compte: la majestuosa Reina, la Senadora implacable, la gran campiona de la pau...

La meva dona.

Amb només mirar-la, la càrrega de la culpa que sentia per viure aquesta mentida, per enganyar a Obi-Wan, per trair les promeses que havia contret en aquell acte tan solemne, s'alleujava gairebé fins a desaparèixer.

Perquè això és el correcte. Estem fets per estar junts.

Es va incorporar a contracor.

–Sí, tu has de marxar i jo també. Si trigo molt més en tornar al Temple, Ahsoka donarà la veu d'alarma per buscar-me. I això és l'últim que necessitem.

La brillantor dels ulls de la Padmé es va apagar lleugerament. Tot just parlava de l'assumpte, però ell sabia que el seu secret també l’atabalava a ella. Tot i que jurava que no es penedia. Tot i que no sentia més remordiment que el seu per trencar el codi intransigent dels Jedi.

És saber que estan equivocats i no poder-ho cridar des de dalt dels capitells del Temple. Això és el més complicat. Haver d’amagar-se i fingir i només viure mitja vida junts. Però no durarà molt de temps. Quan acabi la guerra, sortirem de les ombres. Quan acabi la guerra, tot canviarà.

–Què? –va preguntar arrufant les celles–. T'has posat molt seriós de cop i volta...

Es va aixecar d'un salt.

–Indigestió –va contestar–. Et faig una carrera fins a la dutxa!

Després, ja vestit i gairebé preparat per a la seva reticent partida, es va quedar dret a la veranda del seu apartament observant l'hipnòtic anar i venir de trànsit. Hi havia alguna cosa gairebé relaxant en aquell moviment constant i incessant. Li havia costat molt temps acostumar-se a Coruscant. De nen va trobar molt a faltar el desert, el silenci, la tranquil·litat. L'imponent mantell d'estrelles al cel. Va somiar tantes vegades amb anar a visitar-les... trepitjar altres mons, un noi lliure. Un home lliure. Un Jedi.

Aquell somni es va fer realitat. Altres també es faran. Somnis bons, no només els dolents. El futur està a les meves mans.

A l'altra banda del paisatge urbà, dominant l'horitzó, es trobava el Temple Jedi. Padmé pensava que ell no sabia quantes vegades havia estat en aquest mateix lloc mirant cap a allà, pensant en ell, enyorant-li.

Ell ho sabia.

Cada vegada que ella pensava en ell, ell ho notava. Cada llàgrima que vessava quan se separaven, ell la plorava també. No hi havia res que ella pogués sentir que ell no pogués sentir o no sentís amb ella.

I això és el que Obi-Wan mai arribarà a comprendre. Creu que un pot desfer-se de l'amor com d'una tassa buida. Creu que passarà amb el temps. És un home cec que diu que la vista no importa.

Va sentir la Padmé darrere d'ell i es va girar amb un somriure. Ara portava la cara de Senadora, la suavitat del seu somriure havia desaparegut, l’encisadora caiguda de la seva cabellera va donar pas a una severa disciplina. La seductora bata de seda havia estat substituïda per un vestit verd fosc molt formal que l'ocultava per complet, de la mateixa manera que la seva túnica Jedi i les seves malles li ocultaven a ell. Els convertien en símbols. Els robaven la seva individualitat.

Però som més del que aparentem ser, tots dos. I el que tenim aquí, estant junts, ens fa millors. Més forts. Invencibles.

–Quan et tornaré a veure? –va preguntar ella, allisant-se una màniga–. Aquesta nit? Tinc un sopar amb el comissari cultural de Malastrian, quedem després?

Ell li va besar el front.

–Un sopar? Els meus condols. Les reunions polítiques d'aquest tipus són tan...

Una alteració en la Força... una fosca premonició...

–Avorrides? –va suggerir, i es va posar a riure–. Sí, però...

Ell va posar els dits sobre els seus llavis.

–Shh. Shh, Padmé. Hi ha alguna cosa que no va bé...

... Terror i odi i triomf i fúria...

Una espurna de llum, flamarades, una sèrie impactant d’estrèpits. El trànsit es va trencar, donava voltes, impactes, i el caos es va obrir pas a través del remolí de la Força...

Obi-Wan!

Mentre intentava respirar, va intentar calmar la seva ment prou com per trobar al seu Mestre, el seu amic, Padmé va córrer al punt més allunyat de la veranda i va mirar el núvol de fum, les flames, quatre explosions separades que s'havien produït molt a prop.

–El sector administratiu –va dir amb veu tensa–. El Tribunal Central. El Tribunal d'Apel·lació. I crec... em sembla... que les oficines del Senat... –Es va girar tornada–. Obi-Wan?

Atordit, va assentir amb el cap.

–Està ferit. Padmé, he d’anar-me'n, he de...

–És clar, sí, ves! –li instà–. Jo també he de marxar. He d'anar al Senat. Em necessiten. Ànakin...

–Oh, senyoreta Padmé, senyoreta Padmé! –va cridar C-3PO, trontollant a l'exterior–. Què passa? Són els separatistes? Ens estan atacant?

Ella va ignorar l’androide, estava pàl·lida.

–Marxa’t, Ànakin. Ves amb compte.

–Tu també.

Al moment, ella ja estava corrent cap a l'entrada oberta i ell introduint-se a l’speeder. Les puntes dels seus dits es van tocar en marxar.

Amor meu. Amor meu.

Va arrencar el motor del vehicle i va sortir a tota velocitat de la veranda, fent cas omís a les normes, a la seguretat, a tot excepte a la imperiosa necessitat de trobar a Obi-Wan.

No és mort. No pot estar-ho. Si fos mort, ho sabria.

Havien passat tot just uns minuts des de la primera explosió i la ciutat de Coruscant ja començava a reaccionar. El cel estava ple de trànsit detingut i vacil·lant, estrident amb el so de sirenes, crits. Els vehicles d'emergència s'amuntegaven al lloc de les explosions procedents de totes direccions, ambulàncies aèries i seguretat i controls de trànsit i patrulles de sinistres. Podia veure la runa disseminada i surant, les restes de maxibusos i speeders destrossats, amb els propulsors encara en marxa. L'aire estava cobert de boirina i d'un fum pudent. I gairebé perduts pel rebombori de les sirenes, els crits desesperats i carregats de dolor de les persones que havien resultat ferides en aquesta covard ofensiva.

Ànakin va tancar les oïdes i el seu cor a ells, va restringir la seva concentració fins que només va poder escoltar una única veu. Sentir només una presència irregular, monòtona en la Força.

Aguanta, Obi-Wan. No et rendeixis. No ho facis.

Era la carrera per trobar i salvar la seva mare de nou. Podia sentir el dolor d'Obi-Wan, la seva confusió mig conscient, el seu temor. Li cridava a través de la Força, destrossant-li els nervis, despertant les seves pròpies pors, la seva pròpia por a la pèrdua. Li guiava com un far, com una foguera a la nit.

Una nau de serveis d'emergència va sorgir del cel darrere d'ell.

–Tot el tràfic de Coruscant es troba en estat d'emergència! –va exclamar una veu metàl·lica tronadora–. Li ordenem que detingui el seu speeder! Repetim, aturi el seu speeder o li aturarem!

Incrèdul, Ànakin va mirar al pilot. Què? Està bé, era possible que hi hagués algun problema amb el microxip de la seva nau, però per ventura estava cec? No veia que estava cridant-li a un Jedi?

–Aquest és el nostre últim avís! Aturi el seu speeder!

No, es veu que no.

Amb una mà en els comandaments, sense disminuir la velocitat, va desenganxar l'espasa làser, la va encendre i la va brandar sobre el seu cap.

–Senyal del microxip confirmat. Disculpi, Mestre Jedi.

Bé. Sense problema. A reveure, poodoo.

Després d'un profund sospir, amb el cor bategant-li amb força, Ànakin va dirigir el seu speeder directament al terra distant. La presència d'Obi-Wan era cada vegada més feble... s'esvaïa... el contorn del seu esperit començava a difuminar-se...

No! No! No permetré que això passi!

Totalment aliè al caos organitzat que l'envoltava, la destrucció, el gran nombre de vehicles d'emergència i les seves sirenes i les seves veus amplificades, va volar a tota velocitat cap a Obi-Wan.

L'olor del fum era molt pitjor ara, dens i asfixiant. Veure es feia cada vegada més difícil. Però no necessitava ulls, tenia la Força. Li va guiar cap avall, el va obligar a anar més a poc a poc, més a poc a poc, encara més a poc a poc. A virar el seu rumb a l'esquerra –més a l'esquerra–, una mica més cap a l'esquerra...

Aquí.

Un sostre obert. Clar. Uns quants testos, una font. Una mena de refugi d'oficina. Bancs baixets. Teles fosques. Els comandaments d'una nau. I allà... una moto destrossada. Al costat d'ella, un Jedi ferit.

Obi-Wan! Una moto? En què estaves pensant?

Ànakin va llançar l’speeder fins al sostre com si d'un maó es tractés. Amb l'ajuda de la Força, va saltar del seient del pilot fins a terra i es va agenollar al costat del seu antic Mestre.

–Obi-Wan! Sóc jo. Sóc Ànakin. No et moguis.

Hi havia molta sang. Massa sang. Els Jedi no eren immortals. Qui-Gon li ho va dir i tot seguit va morir per constatar-ho.

Estirat sobre un munt de ferralla abonyegada, girat de forma estranya, mig de costat, Obi-Wan pestanyejava a poc a poc. Tenia els ulls borrosos, desconcertats. La galta dreta presentava un tall profund fins a l'os.

–Ànakin...?

Ànakin es va inclinar cap a ell, temorós de tocar-li la mà cremada i plena de sang.

–No parlis. Vaig a demanar ajuda, d'acord?

–Ànakin...

–Estic aquí –va dir fins i tot quan es va aixecar per dirigir-se cap a l’speeder a la recerca del comunicador–. No et preocupis, Obi-Wan, sóc aquí.

Obi-Wan es va queixar.

–Vaja. Crec que estic ferit.

I era greu. Ànakin va introduir en el comunicador la freqüència d'emergència del Temple i el va activar.

–Aquí Ànakin Skywalker. Necessito al Mestre Yoda.

Un suau xiulet, a continuació:

–El Mestre Yoda es troba en una sessió d'emergència del Consell i no pot...

–Contacta amb ell ja, idiota! M'escoltes? Contacta amb ell ja!

Estès al sostre, Obi-Wan es va regirar.

–Tranquil, tranquil, Ànakin. No cal que cridis.

Com va poder, i encara que va estar a punt de matar-li, Ànakin va aconseguir somriure.

–No siguis aixafatxidinkalus, Mestre. Saps que m'agrada expandir-me.

Obi-Wan espirà, somrient lleugerament en resposta, i una escuma vermella va sorgir dels seus pàl·lids llavis. En veure-la, Ànakin va tornar al seu costat.

–Està bé, et vaig dir que et quedessis quiet –li va reprendre, agenollant-se–. Crec que ha arribat l'hora que comencis a fer–me cas.

–No siguis manaire –va replicar Obi-Wan. Va intentar moure’s, va panteixar i es va quedar totalment quiet–. Hi va haver una explosió...

–Van ser quatre –va corregir-lo Ànakin–. Si us plau, Obi-Wan. Calla.

–Crec que m'he trencat alguna cosa –va dir Obi-Wan amb la mirada inquieta–. No. Em sembla que han estat més coses. –Va abaixar la mirada cap a la túnica carbonitzada, esquinçada i mullada en sang–. Vaja, això no té bona pinta.

Ànakin va estirar la mà i es va atrevir a tocar-li la cara a Obi-Wan. Tenia la pell gelada.

–Estàs bé, Mestre. Et posaràs bé.

–Ànakin Skywalker, Mestre Yoda a l’aparell està.

Inundat per l'alleujament, va agafar el comunicador.

–Mestre Yoda, necessito ajuda. Estic amb Obi-Wan. Està ferit. Està greument ferit. L'atac.

–Porta’l fins al Temple, podràs?

–No, no m'atreveixo a moure’l. Necessito un sanador. Necessito molts sanadors. Pots venir? Pots donar-te pressa?

Ànakin va mirar al seu voltant.

–No ho sé. El sector administratiu. En un sostre.

–El comunicador deixa obert. Et trobarem.

–Sí. D'acord. Afanyeu-vos, si us plau!

Es va enganxar el comunicador al cinturó i va respirar fondo. La suor li coïa als ulls, li relliscava per l'esquena. La por s'apoderava dels racons de la seva ment.

–Mentider –va xiuxiuejar Obi-Wan–. Em vas dir que estava bé.

–I ho estaràs –va respondre Ànakin amb duresa–. Però Obi-Wan, has d'estalviar forces.

–Sí –va dir Obi-Wan, ara amb una mirada curiosament introspectiva–. Sí...

No era la primera vegada que Ànakin maleïa la seva manca de talent curatiu. Com podia ser l'Escollit i alhora ser tan negat a l'hora de guarir? No era, just.

–Ànakin...

Desesperat, Ànakin va mirar el rostre pàl·lid i malalt d'Obi-Wan. El que es podia veure d'ell que no estigués cobert de sang. Tenia sang a la barba a causa de l'espantosa ferida de la galta. L'escuma rogenca assecant-se als llavis. Tenia ferides internes. Això havia de ser. I si deixava de respirar abans que arribés Yoda? I si començava a tenir convulsions? Un cop va ocórrer un accident en una carrera de beines, una horrible col·lisió múltiple de camí a casa. A Larbo Nelik la van fer fora de la pista clarament, la van tirar contra la barrera. Es va trencar per tot arreu, va tenir convulsions i va morir mentre Ànakin la mirava. La seva mare va plorar en veure allò i li va pregar que no corregués mai més. Però Watto era el cap d'aquestes coses... i, al cap i a la fi, li encantava.

–Ànakin –va repetir Obi-Wan–. Escolta.

Ànakin es va acostar encara més.

–No, escolta’m tu. Yoda està de camí, amb els sanadors. Has d'estar tranquil, has de...

–Ànakin –va dir Obi-Wan amb veu feble–. És important.

Va mirar a Obi-Wan, lluitant contra una incredulitat atroç. Com podia estar passant allò? Com és que es trobava en aquell sostre, envoltat de runes, amb el soroll de sirenes, asfixiant-se per culpa del fum amarg, llàgrimes amargues, observant al seu amic moribund, si feia només uns instants que era als braços de la Padmé... rient... estimant?

Això no està passant. Això no està passant.

–Ànakin –va dir Obi-Wan. La seva veu eren tan feble que amb prou feines s’escoltava–. Digues a Yoda que el missatge d’en Dex era sobre Grievous. Va a per Bothawui.

Allò li va impactar.

–Bothawui? No. Si Grievous es fa amb Bothawui...

–Ho sé –es va lamentar Obi-Wan–. Ànakin, digues-ho a Yoda.

–Podràs dir-li-ho tu mateix quan arribi aquí.

Obi-Wan va mirar-lo molt confós.

–Jo no... No estic segur. –Se li van tancar els ulls i li va brollar més escuma vermella pels llavis.

Ànakin es va girar ràpidament buscant a Yoda en el tumultuós i fumejant cel. Deu anys de rigorós entrenament Jedi era tot el que hi havia en aquell moment entre ell i els seus crits.

Vinga! Vinga! On esteu? Som–hi!

I just quan estava a punt d’arriscar-ho tot, d'arriscar la vida d'Obi-Wan portant-lo fins a l’speeder i posar rumb al Temple, van arribar Yoda i un equip de tres sanadors.

Un d'ells era la Mestra Vokara Che, qui s'havia ocupat plenament d'ell després de la batalla de Geonosis.

–Enrere, Jove Skywalker –va ordenar Yoda quan els sanadors es van disposar a salvar-li la vida a Obi-Wan–. Bé has obrat. A morir no va.

Hi havia llàgrimes a les galtes d'Ànakin, les podia sentir. No s'avergonyia. No anava a disculpar-se davant ningú, ni tan sols davant Yoda, per importar-li tant Obi-Wan com per plorar per ell.

Però semblava que Yoda estava molt comprensiu.

–A morir no va –va repetir, i per emfatitzar la seva afirmació va colpejar el seu bastó contra el terra del sostre.

–Com ho saps?

–No és la seva hora –va dir Yoda suaument–. Malgrat que bona part del Costat Fosc puc veure.

Tremolant, recuperant-se de l'ensurt, Ànakin va sentir com les seves cames cedien. Es va deixar caure sobre el sostre, atordit.

–Em va donar un missatge per a tu, Yoda. Grievous va a per Bothawui.

–Bothawui? –va respondre Yoda. A continuació va afegir quelcom més en un idioma estrany, no era el bàsic de la República. Sonava... pertorbat.

–Segur estàs? D'un error no es tractarà?

Va sacsejar el cap.

–No.

Els sanadors estaven agrupats al costat d’Obi-Wan, treballaven amb urgència. Vokara Che va murmurar alguna cosa, els altres dos van assentir i després, amb un moviment ràpid i coordinat, van col·locar cap per amunt a Obi-Wan. Va cridar quan li van moure, un udol d'horrible dolor.

–Mestra Vokara Che! –va dir Yoda en veu alta.

La sanadora es va donar la volta, les cues del cap es van agitar amb el moviment.

–Mestre Yoda, disculpi’m, però em pot deixar un...?

–Retornar al Temple de seguida he –va dir en Yoda–. Perquè ajudis a Obi-Wan aquí et deixaré. Quan al Temple hagis tornat i notícies d'ell tinguis, vine a veure’m.

Vokara Che va assentir.

–Per descomptat.

Ànakin es va estremir quan Yoda el va colpejar amb el seu bastó.

–El teu speeder aquest és, jove Skywalker?

–Sí, Mestre.

–De volta al Temple vas a portar-me. I atenció a les lleis de velocitat no prestaràs!

Ell no volia anar-se'n. Volia quedar-se aquí, al costat d’Obi-Wan. Es va posar dempeus.

–Sí, Mestre –va dir... però seguia mirant al seu amic.

Yoda va tornar a colpejar-lo.

–En mi confies, jovenet?

Sobresaltat, Ànakin va abaixar la mirada.

–Com? És clar.

–Sa i estalvi estarà Obi-Wan aquí! Fora de perill Bothawui no està!

Obi-Wan li hauria dit que se n'anés. Obi-Wan es posaria furiós si es demorava, posant en perill les seves vides. Ell i Yoda van tornar al Temple.

***

El Canceller Suprem Palpatine, anteriorment Senador Palpatine a seques, durant la major part de la seva vida Darth Sidious, Senyor Fosc dels Sith, estava pensatiu al seu luxós despatx, somrient benèvolament pel caos que hi havia deslligat.

Bé, no personalment. No era ell qui havia trobat personalment a uns innocents servicials, els havia agitat i havia inventat queixes contra la República, els havia proveït dels explosius i els codis necessaris per evadir la seguretat i els havia deixat actuar. No. Aquella tasca li corresponia a algun subordinat o a un altre. Algun altre innocent servicial convençut pel seu eficient –i més gran– aprenent, Darth Tyranus. El mateix que li guardava un seient a Ànakin, que estava madurant tan bé. Progressant molt bé.

Era molt gratificant veure com cristal·litzava un pla.

En el silenci protegit del seu despatx era impossible veure les sirenes, els crits, els laments, l'horror. Però no li feia falta veure-ho. Podia sentir-ho i sentir-ho en la Força.

El Costat Fosc era una cosa meravellosa.

Va apartar la mirada dels fruits dels seus somnis diürns i la va dirigir cap al rellotge de l'escriptori. Ah. Ja gairebé era l'hora. Deixant de banda el gran finestral de transpariacer, el panorama de mort que havia dibuixat amb tanta precisió, va agafar la capa fosca amb caputxa del guarda-roba privat, se la va posar i va activar l’holotransmissor que guardava per a aquestes... ocasions especials.

–Mestre –va dir l'holograma d’en Dooku, fent una reverència. En realitat, hauria d’agenollar-se, però l'edat tenia les seves compensacions. Almenys per un estona–. Està al corrent dels nostres últims èxits?

–Sí, Darth Tyranus –va respondre Sidious–. He assistit al transcurs dels fets amb interès. Bon treball.

Els elogis d'un Senyor Sith eren escassos i Dooku no va ocultar la seva sorpresa.

–El meu senyor, m'honra.

I tu m'avorreixes, però no ens aturem en això. Ara no.

–Com estan les coses amb el General Grievous?

–Està reunint al seu exèrcit renovat de droides, senyor. Està ansiós per bregar una altra batalla amb els Jedi.

–L'objectiu d'aquesta missió és que no s'ocupi dels Jedi, Tyranus. No fins que Bothawui estigui totalment sota control. Quan Bothawui estigui en el nostre poder, ells mateixos es llançaran en un intent desesperat per recuperar-lo. Busquem la mort de molts Jedi, Aprenent. Recorda-ho a Grievous. Recorda-li que és pràcticament indispensable.

Dooku va fer una altra reverència.

–Així ho faré, senyor.

Darth Sidious va desactivar l’holoenllaç, va tornar a introduir el transmissor a la butxaca de la capa i va col·locar la capa a la perxa del guarda-roba. Li agradava mantenir totes les seves possessions endreçades i ordenades. Un lloc per a cada cosa i cada cosa al seu lloc.

La safata hologràfica de l'escriptori va emetre un xiulet i va accionar l'interruptor.

–Què passa?

L’holograma de Mas Amedda va fer una reverència.

–Senyor, m'han arribat rumors que Obi-Wan Kenobi ha resultat ferit en un dels atacs terroristes.

Obi-Wan? Era això cert?

–No diguis terroristes, Mas Amedda. És una paraula molt partidista i commovedora. Deixa aquestes paraules per als nostres formidables amics dels serveis informatius de l’HoloRed.

Mas Amedda va assentir.

–Senyor.

Darth Sidious va mirar cap a baix, els seus pensaments s'amuntegaven. El gest era de desaprovació i Mas Amedda ho sabia. L’holoenllaç desconnectat. Novament, sense que ningú el veiés, va mirar cap amunt, conscient que un llum vermell brillava en els seus ulls. Obi-Wan estava ferit? Aquell honrat, moralista i inoportú Jedi estava ferit?

Bé.

Es va introduir sota la superfície del dia a dia, submergint la ment en els successos inigualables del Costat Fosc. On era Ànakin? Què era el que sentia?

Dolor... por... ràbia... culpa.

Excel·lent.

Anava a morir Kenobi? No... no, el que era una pena. Però aquest gir dels fets era totalment casual... alguna cosa es podria treure d'ell, segur... quelcom útil. Quelcom... permanent. Ja feia temps, molt temps, que Ànakin s'havia deslletat de Kenobi i les seves farinetes lletoses del Costat Lluminós.

Ja era hora que comencés a mamar del Fosc.

Recolzant-se, amb els dits creuats, Darth Sidious va començar a remenar possibilitats.

***

Ànakin volia anar directament als Salons Curatius del Temple i esperar allà fins que arribés Obi-Wan. Ja li havia transmès a Yoda el missatge d'Obi-Wan. Per a què més havia de requerir el Consell l'ajuda d'Ànakin Skywalker? Per a res. Però Obi-Wan li necessitava. Fins i tot inconscient podia saber que el seu antic Padawan era amb ell. De la mateixa manera que ell va saber, estupefacte després del desastrós duel amb Dooku, que Obi-Wan i Padmé cuidarien d'ell.

Però Yoda no sabria res d'allò.

–Sanador no ets, jove Skywalker. Informar el Consell has –Decretat en aquest to autoritari, molest i pompós que era tan seu. Feia declaracions que tothom havia d'acceptar simplement perquè ell havia viscut més temps.

Es va convocar una sessió plena del Consell a la qual havien d'assistir la totalitat dels mestres, si bé tres quartes parts del quòrum van aparèixer en forma d'holograma. Ki-Adi-Mundi es trobava tan lluny, gairebé en la vora de la galàxia civilitzada pròxima a Baraba I, investigant alguns rumors que podrien comportar problemes, que el seu holograma amb prou feines era una ombra i la seva veu un murmuri.

–Comunica al Consell, Ànakin, el que el Mestre Kenobi et va dir –va ordenar Yoda, amb els ulls mig tancats i aparentment afable.

Ànakin va ser capaç de controlar la seva ràbia per molt poc. Era un sense sentit. Una pèrdua de temps.

–Sí, Mestre Yoda. –Va recórrer el Consell amb una mirada impacient–. Obi-Wan em va dir que Grievous planeja atacar Bothawui.

–Grievous? –es va preguntar Adi Gàllia, tan bella en l'holograma com ho era en carn i ossos–. Estàs segur?

–Que potser creus que m'ho estic inventant? –protestà–. Sí. Grievous. Això va ser el que va dir. –De nou, va recórrer el Consell amb la mirada, més sever aquesta vegada–. I no m'importa com d’estrany que sembli, m’heu de creure. Estava agonitzant i tot el que li preocupava era assegurar-se que el missatge li arribés al Mestre Yoda. El missatge procedia d’en Dex. El que vol dir que és cert. Grievous està planejant envair Bothawui.

–Això vol dir –va dir Eeth Koth, el seu holograma pampalluguejava –que Obi-Wan creu que és cert, jove Skywalker. El teu antic Mestre pot estar equivocat... o enganyat.

Ànakin mai podia mirar al Mestre Zabrak sense un sentiment de desgrat. Sense veure superposat en ell a l’amenaçador Sith vermell i negre que va assassinar a Qui-Gon. Malgrat que només havia vist una vegada aquella cara espantosa, a l'hangar de Naboo, mai l'havia oblidat.

–Equivocat? –va repetir, ja no li importava demostrar la seva fúria–. No ho crec. I pel que fa a Dex, ell mai li mentiria a Obi-Wan.

Un silenci sepulcral li va indicar que s'havia anotat un punt. Per fi.

–Gràcies, Ànakin –va dir el Mestre Windu amb solemnitat–. El Consell deliberarà ara en privat. Estàs disculpat.

Ànakin va mirar a Yoda.

–Tinc el teu permís per...?

–Sí –va respondre en Yoda–. Al Temple Obi-Wan hi haurà tornat ja. Digues a la Mestra Vokara Che que a veure’l aniré quan pugui.

Ànakin va assentir.

–Sí, Mestre Yoda –i va afegir a contracor–. Gràcies.

Quan va arribar a la porta de la cambra del Consell, la veu d’en Mace Windu li va fer aturar-se.

–La Força està amb ell, Ànakin. Fas malament a estar espantat.

Sí, sí. Faig malament d’estar espantat, faig malament de preocupar-me, faig malament en què m’importi dues banyes de bantha el que li va passar a Obi-Wan.

Tot el que faig està malament. Però seguiu esperant que jo us salvi, veritat? .

–Sí, Mestre Windu –va dir de dalt a baix sense aturar el seu caminar.

***

–Skywy! Skywy, un moment! Espera!

Es va girar sobre els seus passos per veure a Ahsoka corrent cap a ell a través de l'esplanada del nivell de meditació.

–No em diguis així! –va exclamar quan ja només estava a uns passos de distància–. Per a tu sóc el Mestre Skywalker o, simplement, Mestre.

Com si li hagués colpejat físicament, ella es va parar en sec. Menuda, prima, tan poca cosa, va aixecar la mirada per veure’l amb un silenci horroritzat.

–Ho sento –va dir per fi amb veu dolguda i feble–. Només volia... –Apartà la mirada–. Em sap greu.

Malauradament no estaven sols a l'esplanada. Els Jedi i els Padawans que entraven i sortien pels propers tubs de velocitat no es paraven ni miraven, però Ànakin podia sentir la seva curiositat. Deu anys en aquell lloc i encara seguia sent objecte d'interès. D’especulació. Tots els seus somnis i esperances depenien d'ell com els adorns de l'esquelet d'un bantha en la vigília de Boonta.

Ho odiava.

–Què vols, Ahsoka? –li va preguntar amb duresa–. No tinc temps per veure la sessió d'entrenament d'ahir.

–He sentit que el Mestre Kenobi ha resultat ferit en una de les explosions –xiuxiuejà–. Vaig pensar... vaig sentir...

–Què?

Estava tremolant.

–Estàs preocupat per ell. I jo volia... Vaig pensar que t'agradaria. –Va girar cua, derrotada–. No importa.

El seu dolor se li va clavar com un ganivet. Se sentia estúpid i cruel.

–Ahsoka, espera.

Amb desgana, es va girar.

–Tens raó –va dir–. Estic preocupat per Obi-Wan. No ho hauria d'estar, però ho estic. I agrairia una mica de companyia mentre espero per veure’l.

No la seva companyia; estava desesperat per la Padmé. Però això era impossible. Ahsoka seria la seva companyia en aquest cas.

–De veritat? –El rostre d’Ahsoka es va il·luminar d’alegria–. Ho dius de debò?

No estava molt segur de com sentir-se de tenir tant poder sobre una noia tan jove. Per què es preocupava tant? Per què anava a importar el que ell digués?

Qui-Gon m'importava. Suposo que serà el mateix.

Va girar el cap en direcció als tubs de velocitat.

–Anem. Podem treballar amb la teva sessió d'entrenament mentre esperem. M'imagino que no hauràs portat la càmera droide, oi?

Ella va somriure, una brillantor penetrant de dents assilvestrades.

–I tant que sí, Sky... Mestre. Sé que a vegades sóc una mica ximple, però...

Ell va sospirar.

–No ets ximple, Ahsoka. I pots dir-me Skywy. Però només quan estiguem a soles.

El seu rostre es va tornar a il·luminar d'una alegria incontenible.

–Gràcies!

No volia la seva gratitud. No la volia com a Padawan, malgrat que l'apreciava bastant. No volia cap Padawan. Però gràcies al Consell estaven units l'un amb l'altre. Tot el que podien fer era aprofitar al màxim la situació.

–Anem –va repetir, i va marxar.

Amb un sospir i un salt, es va afanyar darrere d'ell.

Següent