Espai Salvatge (VIII)

Anterior

8

Les seqüeles de la curació profunda produïen una estranya sensació. Buit. Desconnectat. Una sensació bastant desagradable d'anar a la deriva. Hi havia dolor, o el ressò del dolor, en algun lloc proper. Records difusos que corrien darrere els seus ulls tancats, com ombres de núvols ballant per un prat buit.

Explosions. Flamarades. Sacsejada. Un impacte. Caure... caure... a càmera lenta. Veure com el sostre s'apropava cada vegada més i més, sense possibilitat d’esquivar-lo. Vaja, estimat, això et farà mal bastant, oi? I a continuació la foscor volent-lo assolir. Absorbint-lo. Empassant-se’l viu. La mort fent-li senyals. No... no... encara no. Ara no. Estic molt ocupat. En una altra ocasió.

Malgrat el dolor, tot i anar a la deriva, va caure mansament sobre el seu sostre. Ara era suau, el que resultava estrany. I hi havia silenci. Això era el més estrany. On eren les sirenes? On eren els crits? No hi havia molt soroll?

On sóc?

–Repòs has de guardar, Obi-Wan –va dir una veu imperiosa i familiar–. O renyat per la Mestra Vokara Che seràs.

Les parpelles li pesaven una barbaritat. Algú els havia convertit en plom. Però va trobar la força suficient per mantenir-los oberts, perquè Yoda era aquí. On sigui que fos aquí.

–Mestre –va xiuxiuejar, i es va estranyar de sentir la seva veu tan fina, tan insubstancial. Aclucant els ulls a causa de la tènue llum, la seva vista vagà al voltant d’en Yoda. Va veure les parets blanques. El sostre alt. Va olorar el suau encens en l'aire càlid. El que no tenia sentit va passar a tenir-lo.

Ah. És clar. Estic en els Salons Curatius. Només fa unes setmanes que vaig estar aquí... i ja he tornat? Què incompetent per la meva part.

–No parlis, Obi-Wan –va dir Yoda rotundament, assegut a la seva cadira flotant al costat del llit–. Millor serà que escoltis.

Obi-Wan va assentir amb cautela. Alguna cosa li inquietava, una cosa important.

–Sí, Mestre. Però Mestre...

–Preocupar-te no has –va replicar en Yoda–. El missatge d’en Dexter Jettster hem rebut.

Missatge? Hi havia un missatge? Tenia la memòria fragmentada, les estelles s'escampaven per aquí i per allà. Una sola paraula. Bothawui. Por. Urgència. El rostre tens i preocupat d’en Dex. Grievous. Grievous. Grievous està de camí.

Horroritzat, va intentar seure. Però l'únic que va poder fer va ser cridar quan es va queixar el seu cos en recuperació. La sala de curació va desaparèixer després de les ones de dolor intens i encegador.

–Tranquil·litza’t, Obi-Wan! –li va ordenar en Yoda–. Una recaiguda desitges?

No hi havia temps per tranquil·litzar-se. A Bothawui se li acabava el temps.

–Mestre, hem de defensar els bothans –Va dir. Les dents li carrisquejaren quan va intentar oblidar la feblesa. Assigni’m un grup de combat. Deixi’m portar-lo fins al sistema bothan, deixi’m...

–No –va dir Yoda, apropant-se a ell i fent que es tombés sobre el matalàs pressionant amb la seva petita mà. Tenia la cara seriosa, la mirada penetrant. Segles d'autoritat brillaven en els seus ulls–. De curar-te no has acabat. El jove Skywalker un grup de combat guiarà fins a Bothawui.

Ànakin? Al comandament d'un grup de combat? No, no, era massa aviat, era demanar-li massa, una càrrega massa gran per situar-la sobre unes espatlles tan joves. El perill era immens. No poden triar a Ànakin.

–Obi-Wan –va dir Yoda, posant-li un dit sobre l'espatlla ja curada–. Recordes la nostra xerrada sobre l'afecció, mmm? De la teva preocupació per Ànakin oblidar-te has. Com a un Cavaller Jedi has veure’l. No com al teu Padawan. No com el noi que vas conèixer, i entrenar, i protegir. Un home és ara. Mira l'home.

L'home que s'havia reposat de la seva terrible lesió. Que havia deixat de banda l'amor pel bé de les seves obligacions. Que havia triomfat a Christophsis i Tatooine. L'home que havia nascut per donar-li equilibri a la Força. L'home amb un potencial que no tenia comparació en la història del Temple. L'home amb una resplendor genuïna que creixia dia a dia.

–Equivocat estic, Obi-Wan? –va preguntar Yoda amb molt de tacte–. L'home equivocat és Ànakin Skywalker per lluitar contra el General Grievous?

Equivocat? No. No equivocat no. Però...

Sempre vas saber que arribaria aquest dia. Tot això significa que ha arribat amb una mica d'antelació.

–No, Mestre Yoda –va respondre–. No està equivocat. Ha madurat des de Geonosis. Des del seu error per enfrontar-se a Dooku. És més serè. Té més autocontrol. La seva concentració està en el lloc adequat. Ha après a desfer-se de l’afecció. Si hi ha algú que pot derrotar al monstre Grievous, aquest és Ànakin.

Yoda tenia els ulls tancats. El cap ajupit. Va sospirar.

–Llavors un grup de combat a Bothawui el jove Skywalker liderarà. –Va treure un datapad d'una butxaca de la seva cadira flotant i l'hi va llançar a la llit–. Els detalls de la missió aquests són. Dir-li pots quan tingui permís per visitar-te.

–Sí, Mestre –va xiuxiuejar Obi-Wan. Va tancar els ulls contra la seva voluntat. A continuació, va sentir l'agradable tacte d'una mà petita i veterana acariciant-li suaument el cap quan es va deixar portar per la son.

–Descansa, Obi-Wan –va dir en Yoda–. La nostra soferta República en les millors condicions et necessita.

***

–Un grup de combat? –va preguntar Palpatine amb les mans creuades sobre la taula–. Al sistema bothan? Per què? Ha passat alguna cosa, Mestre Yoda, del que no se m'hagi informat?

El va mirar detingudament mentre Yoda considerava la seva resposta, les llums cridaneres de la nit de Coruscant parpellejaven sobre el seu rostre arrugat. La fetidesa del Costat Lluminós en ell era tal que podia fer vomitar a un home.

Estic desitjant que arribi el dia en què pugui aixafar aquesta repugnant i petita criatura. El Costat Fosc estarà preparat aviat. Molt aviat.

–Informació hem rebut –va dir en Yoda–. Un rumor problemàtic. Contra Bothawui una amenaça hi ha... per part del General Grievous.

Palpatine es va prendre la llicència de mostrar horror. En el seu interior sentia una cremor horrible. Com s'havien assabentat d'això els Jedi? Algú, en algun lloc, hauria de ser castigat.

–I va a desplegar tot un grup de combat per un simple rumor?

–Sí, Canceller. D'una oportunitat per vèncer a Grievous es tracta.

Bé, allò no era precisament el que volia sentir. Grievous estava demostrant ser més i més útil a cada dia que passava. Aniquilant Jedi i clons amb una alegre despreocupació. Arrasant ciutats senceres. Sembrant misèria i discòrdia per on sigui que passés.

Si Dooku no l’hagués trobat, m'hauria vist obligat a inventar-lo.

–Entenc –va dir seriosament–. Per això no és d'estranyar que li agradaria una reunió privada, Mestre Yoda. Amb terroristes en els recintes administratius, no hem d’arriscar-nos a deixar córrer aquestes notícies. Felicito els Jedi per la seva eficaç xarxa d'intel·ligència. Però disposem de naus per portar a terme aquesta missió? Tenia la impressió que estàvem escassos.

–Les tenim –va respondre en Yoda–. D’Allanteen VI arribaran demà.

En aquest cas, hauria de preparar algun tipus d'accident desafortunat. Un punt diminut de sabotatge que destruís les naus en el seu viatge a Bothawui perquè, a continuació, els seguissin la pista fins a la drassana. Les recriminacions i investigacions posteriors, sense esmentar la pèrdua de moral, alentirien la producció de naus de forma significativa, dificultant així els esforços de la República per doblegar als separatistes.

La guerra ha de continuar. La República no s'ha debilitat prou encara. I pel que fa a Grievous... encara ha d’ajudar-me.

Li divertia pensar en aquelles coses amb Yoda a tan sols unes passes de distància. Hi era aliè completament a l'enemic que tenia davant dels seus nassos. Els Jedi eren tan arrogants, tan envanits, tan embriagats pel sentit de la seva superioritat, però cap més que el seu estimat Yoda.

Però el teu domini sobre la galàxia està arribant al final, el meu feble amic. D'aquí a poc... d'aquí a molt poc temps... jo apagaré la llum.

–Canceller Suprem? –va dir Yoda.

–Disculpi’m –va respondre cansat–. Ha estat un dia esgotador. Una altra sessió completa al Senat i encara no hem acabat. –Arrufà les celles–. Em temo que s'ha produït certa agitació. Han sorgit preguntes sobre quant temps més duraran els combats.

–Tot el que podem estem fent, Canceller, envers aquest conflicte destructiu acabar –va dir Yoda amb tota la intenció per aquella subtil queixa. La subtilesa implicava crítica.

És el lent degoteig de l'aigua el que desgasta la pedra. Així és com es van minant els fonaments de qualsevol edifici. Els atacs imprevistos inspiren defenses heroiques... però ningú nota el degoteig constant i silenciós. No fins que l'edifici s'esfondra.

–Ah, ho sé, Mestre Yoda –va dir exquisidament simpàtic–. Ho entenc perfectament. I els vaig explicar als senadors quant s'estan esforçant els Jedi per aconseguir la victòria –va somriure–. Hem d'esperar que aquesta vegada, a Bothawui, vostès aconsegueixin derrotar el malvat Grievous i acabin així amb la seva espiral de terror. Digueu-me, a qui han escollit per liderar l'ofensiva contra ell? No deu ser el Mestre Kenobi, veritat?

Digues que si. Digues que sí, petit gripau. Seria una solució tan elegant. I podria desfer-me d'Organa en qualsevol altre moment.

–No. Ànakin Skywalker el grup de combat liderarà.

Ànakin? Mirant-li fixament, Palpatine va sentir una emoció desagradable, poc comuna. Sorpresa.

–Vaja. Quin honor tan especial.

I no m'ho esperava.

Què... desconcertant. I quina notícia tan desagradable. Ànakin s'enfrontaria a Grievous? En què estaven pensant els Jedi? Sí, s'havia defensat bé en la seva última missió, però tot i així. Posar-li al comandament d'un grup de combat era una bogeria.

No ha madurat encara. No està preparat perquè li desplomin. Aquests Jedi sense coneixement van a fer-lo malbé. El faran malbé i serà meu.

–Mestre Yoda... –Creuà els dits–. Està prou segur que el jove Ànakin està preparat per a una missió així?

–Sí –va respondre Yoda rotundament.

I era mentida. Yoda era un mestre ocultant les seves emocions, però era impossible ocultar-les-hi al major Lord Sith de la història. Estava preocupat... i es va refugiar en un racó.

–Ja veig –va dir Palpatine–. Bé, jo només espero que, pel nostre bé, no li estigui exigint massa a Ànakin abans d'hora.

Per l'expressió del seu rostre, a Yoda no li feia cap gràcia que qüestionessin la seva decisió. Ningú se li havia interposat durant aquests dies, aquest era el seu problema. Els Jedi li veneraven i s'agenollaven davant d'ell, afalagant-lo sense parar.

No és que m'estigui queixant. Així serà molt més fàcil enganyar-li.

–Preparat per al repte el jove Skywalker està –va afirmar en Yoda–. Fe en ell té el Consell.

–A l’igual que jo, Mestre Yoda. Gràcies per mantenir-me informat d'aquests fets crucials. Naturalment, donada l’extremadament delicada naturalesa de la missió, guardaré els detalls per a mi mateix. I consideraré un favor personal si es compromet a informar-me dels progressos d'Ànakin.

–Al corrent el mantindrem, Canceller Suprem –va dir Yoda abans de marxar.

Per fi. Quan es va quedar sol, Palpatine va activar l’holotransmissor.

–Procura que ningú em molesti per cap concepte –va dir a Mas Amedda–. T’avisaré quan estigui disponible de nou.

–Per descomptat, Canceller Suprem –va dir Mas Amedda amb una reverència. A continuació, la seva imatge es va apagar.

Palpatine va girar la cadira fins quedar-se de cara a la paret de transpariacer del seu despatx.

Encara no s'havia restablert el flux normal de trànsit al sector administratiu. Allà seguia l'estrany buit en el cel, més exagerat ara que havia caigut la nit, inquietant encara més als habitants de Coruscant. Sentia com bullia la seva consternació, s'acreixien les seves pors, es minava la seva confiança: com el buquet d'un bon vi en el seu paladar.

Però el buquet s’avinagrà lleugerament. Destruir el grup de combat era, evidentment, tasca impossible. Bé. No importa. Com tant li agradava dir a Yoda: «Sempre en moviment el futur està». Hauria de reajustar els seus plans, això era tot. No seria la primera vegada, ni tampoc l'última. Al cap i a la fi, no alterava l'objectiu final. Tard o d'hora, Kenobi havia de morir. I la República cauria. Així ho tenia previst.

Però per altra banda...

Potser hauria d’interceptar directament les naus. Enfonsar del tot la missió de Bothawui. Si hi ha la més mínima possibilitat que Ànakin caigui davant Grievous... o Grievous davant seu...

Amb la privadesa garantida, va submergir la seva consciència en el Costat Fosc. Va buscar la matriu canviant del futur... va distingir entre possible i probable... les conseqüències probables i les menys probables... buscant, buscant, sempre buscant...

Quan finalment va emergir del tràngol estava somrient. Ànakin no acabaria amb Grievous a Bothawui. Ell tampoc moriria a mans de la criatura. No, gràcies a aquesta nova missió, el seu aprenent secret simplement creixeria en alçada, velocitat i en la seva impressionant destresa, però sense sospitar res sobre a qui i per a què estava servint. Pel que fa a Grievous, ell, aquesta cosa, continuaria amb la seva sagnant conducta, obrint una bretxa entre les files dels Jedi. La guerra seguiria, acabant a poc a poc però de manera segura amb la República. Arrasant per la seva alegria.

I molt important també, el Costat Fosc li havia mostrat com desfer-se de Kenobi i d'aquell boig incondicional, Organa. Un cop per aquí. Un arranjament per allà. Amistats patètiques, molt fàcils de dinamitar. Confiança i lleialtat, la moneda dels febles. I el millor de tot, l'instrument per a la seva destrucció ja existia. Tot just havia de moure un dit. Un planeta antic, ocult i salvaguardat pels Sith durant segles. Un sarlacc de l'espai, famolenc de preses Jedi.

Es va tornar a posar la toga de Sith i va activar l’holotransmissor, es va transformar en Darth Sidious i es va posar en contacte amb Dooku.

–Darth Tyranus, l'oportunitat d'eliminar a dos enemics importants ha arribat.

Dooku li va fer una reverència.

–Quines bones notícies, Mestre. Com li puc ajudar?

–La infiltració de la xarxa privada d'intel·ligència d’en Bail Organa. La mantens?

–Sí, Mestre. Per descomptat.

–Llavors contacta amb el teu agent. Tinc informació per al nostre ingenu d'Alderaan. Una informació que el portaran a ell i a Obi-Wan Kenobi a la caiguda.

L’holograma d’en Dooku va riure.

–Quina tragèdia, Mestre.

Aquell idiota estava massa segur de si mateix. Es va imaginar d'igual manera a si mateix.

–La tragèdia serà la teva, Tyranus, en cas de fracassar –va sentenciar Sidious amb una punxada del Costat Fosc i va somriure per veure com Dooku s’encongia–. Ara, el meu aprenent, presta molta atenció...

***

–Ànakin... –va dir una suau veu femenina. Una mà afectuosa li va tocar l'espatlla–. Ànakin, desperta.

Va obrir els ulls, va passar del somni a estar despert en un sospir. No era la seva mare. Era la Vokara Che.

–Sí, Mestra.

La principal sanadora del Temple somreia.

–El Mestre Kenobi està despert, Ànakin. És molt tard, però serà millor que el visitis de seguida.

Al seu costat, Ahsoka es va despertar i es va estirar a la seva cadira. Igual que ell, tenia el do de l'estat d'alerta instantània. Era cosa dels Jedi, però també era una cosa que devien als seus respectius passats: ell com a esclau, ella com a togruta. Qualsevol que fos la raó, resultava útil.

Ell la va mirar, un advertiment per a romandre en silenci, ni un sol comentari sobre el temps que havien estat esperant. A continuació, va assentir a Vokara Che.

–Sí, Mestra. Gràcies. Abans d'anar a veure’l, hi ha alguna cosa que hagi de saber? Alguna cosa per al que hagi d'estar preparat?

–Una pregunta molt perspicaç, Ànakin –va dir la Vokara Che, mostrant la seva aprovació–. Ha millorat bastant... però com saps, el cos té la seva pròpia saviesa. No podem accelerar la seva recuperació.

Com si necessités que l'hi recordessin. Fins i tot ara, passat un temps i després d'una llarga curació, hi havia vegades que sentia dolor al braç que li va prendre Dooku. I també hi havia un dolor d'un altre tipus. El tacte, la simple sensació de carn amb carn era molt important. Sí, els delicats sensors en el membre protèsic li proporcionaven pseudo-sensacions al cervell, però no era el mateix. Ell no era el mateix. I una part d'ell sempre ho sabria... i es lamentaria pel que havia perdut. Malgrat que tots li deien, sobretot aquells Jedi superiors del Consell, que s'equivocava en sentir-se enganyat i en desavantatge.

Vaja, quant li ofenia la seva seguretat envanida. El Canceller Suprem tenia raó: a vegades els Jedi eren molt estúpids. No és que Palpatine ho hagués dit amb tanta claredat. Però s'havia acostat molt un parell de vegades, expressant certes crítiques que compartia amb ell i que sorgien d'una desesperació solitària.

Quan perdeu l'habilitat per tocar a la dona que estimeu amb les dues mans, Mestres, llavors podreu donar-me consells sobre com m'he de sentir. Però com això no passarà mai, espero que us guardeu les vostres opinions ignorants per a vosaltres.

–Ànakin? –va dir la Vokara Che. Els lekku al cap es movien. Els sanadors consagrats eren els Jedi més sensibles de tots. Ella sentia la seva inquietud, la por i el ressentiment que tan sovint li sorgia a flor de pell. –No t'has de preocupar. Obi-Wan es recuperarà completament amb el temps. Vine amb mi, que t'ho expliqui ell mateix.

Amb un gran sospir va eliminar qualsevol tipus d'emoció excepte l'alleujament.

–Sí, Mestra. –Es va girar i li va fer un gest amb el cap a la seva Padawan–. Espera aquí, Ahsoka. No trigaré.

Ahsoka va assentir, es va incorporar i es va quedar alerta.

–Sí, Mestre Skywalker –va dir. Ho va dir en un to especialment jovial.

Es creu que no m'adono quan em fa la pilota. Però bé, s'assabentarà d'aquí a poc. Em pregunto si dues-centes repeticions de la forma Niman de nivell u li donarien alguna pista.

L'alegre expressió de l’Ahsoka es va apagar lleugerament.

–Mestre? Què és tan graciós?

–Res –va respondre–. Cuida els teus modals. Tornaré de seguida.

Va seguir la Vokara Che fora de la plàcida sala d'espera, amb la il·luminació blau clar, les relaxants parets color rosa i les catifes blau fosc, fins al lloc en el qual reposava Obi-Wan.

No era la mateixa habitació a la qual ell havia anomenat llar.

Davant la porta tancada, Vokara Che va aixecar un dit en senyal d'advertència.

–Res d'enrenou, Ànakin. No li posis nerviós. Alegra't de què s'hagi recuperat i surt. Com vas ser tu qui el va trobar, has de saber que ha tingut un final feliç.

És clar. Ell ho sabia.

–Així ho faré, Mestra Vokara Che –va prometre–. Gràcies.

Amb una mirada penetrant i un ràpid gest, Vokara Che va marxar. Es va allisar la túnica, va obrir la porta i va entrar a l'habitació. Estava lleugerament il·luminada per no pertorbar al seu inquilí. Hi havia una finestra que donava a la ciutat, però la persiana estava baixada. Res de bullici nocturn per al convalescent.

Obi-Wan era al llit, recolzat sobre una muntanya de coixins. Tenia els cabells i la barba ben cuidats i sense rastre de sang. Era un bon canvi. L’horrible tall de la galta havia desaparegut, deixant darrere seu una prima línia rosa. La resta de la cara tenia un aspecte normal, però massa pàl·lid. Del pit cap avall estava cobert per llençols, però pel que es podia endevinar estava sencer de nou. Hi havia un datapad a la tauleta que tenia al seu costat. Si estava llegint, és que es trobava molt millor.

Obi-Wan va somriure.

–Ànakin.

–Mestre –va respondre, i tot seguit es va dirigir tranquil·lament fins a la cadira que hi havia al costat del llit i es va asseure–. Saps? Hauríem de deixar de veure'ns sempre així.

–No podria estar més d'acord –va dir Obi-Wan, espirant un somriure.

–I bé, quines han estat les lesions?

–Diversos cops i contusions –va respondre Obi-Wan evasivament–. Algunes cremades. Talls per aquí i per allà.

Ànakin es va recolzar, amb els braços creuats, aixecant una cella de manera escèptic.

–I?

–I la veritat, no cal alarmar-se –va contestar Obi-Wan, movent-se amb dificultat–. Crec que la mort encara no ha cridat a la meva porta, tu què opines?

–Que per ara tampoc –va afirmar Ànakin–. Però bé, tothom sap que la Mestra Vokara Che és un geni. Bé, i què més?

Resultava gairebé còmic veure el vanagloriat Mestre Kenobi retorçant-se com un cuc tiska en un ham.

–Commoció cerebral –remugà–. Una mà trencada. Una cama trencada. Fractura en una espatlla. Pelvis fracturada. Quatre costelles trencades i un pulmó perforat. Un o dos òrgans interns lleugerament afectats.

–Això és tot? –Ànakin esbufegà–. I jo que pensava que era una cosa greu de veritat. Això podria servir-me de lliçó per reaccionar de forma exagerada.

Obi-Wan li va fer una mirada fulminant.

–Ho sento –va dir Ànakin amb un somriure–. Amb mi ja no funciona això.

–Funcionà alguna vegada? –va replicar Obi-Wan. A continuació sospirà–. Em trobo bé, Ànakin. De veritat. Gràcies a tu.

Tot d'una, es va convertir en una situació sobre el que ja no podia fer broma.

–De res, Obi-Wan. Si us plau... però... no tornis a fer res semblant mai.

–Et refereixes a anar amb moto a tota velocitat cap a una bomba terrorista? –va preguntar Obi-Wan–. Bé, intentaré que no torni a passar. Repetir-se a un mateix pot resultar molt avorrit al cap i a la fi.

–Et dono tota la raó.

Silenci, van intercanviar un somriure irònic.

–Em vaig assegurar que li arribés el teu missatge al Mestre Yoda –va dir finalment Ànakin–. No sé si s'ho van creure, però...

–Ah, sí –va dir Obi-Wan seriosament–. S'ho van creure, Ànakin. Van a enviar un grup de combat per interceptar a Grievous a Bothawui. A l'Almirall Yularen l’han nomenat oficial militar de la República, l'han traslladat de l'Esperit de la República. La teva nau insígnia serà el Decidit. És una de les tres últimes naus que han posat en servei.

Què? El seu què?

–Ho sento. Has dit la meva nau insígnia?

No hi havia cap indici de broma en Obi-Wan. La seva expressió era vigilant; la seva mirada cauta.

–Sí.

Ànakin es va quedar mirant-lo. Si no m'equivoco, diria que està espantat.

–No pot ser veritat. M’acaben de nomenar Cavaller Jedi. No estic preparat per...

–Doncs prepara't –li va dir Obi-Wan–. Partiràs quan arribin les naus. Tu i la teva Padawan, i tots els pilots i soldats clon que ens puguem permetre. Donada la seva sensibilitat, la missió ha estat classificada amb el nivell més alt de seguretat. El Canceller Suprem està sent informat en privat pel Mestre Yoda. Ningú més del govern ho sabrà. No fins que hagi finalitzat, d'una manera o altra. –Arrufà les celles, la tensió augmentava a través de la Força–. Possiblement no pugui emfatitzar la importància d'aquesta missió, Ànakin. Per primera vegada des que va començar la guerra tenim un element de sorpresa. Potser no tornem a tenir-lo mai. Aquesta podria ser la nostra última oportunitat per acabar amb Grievous d'una vegada per totes.

A Ànakin li bategava tan fort el cor que va pensar que anava a trencar-li les costelles.

–Yularen. És un bon home. Qui estarà al comandament de les altres dues naus?

–El Consell no ho ha decidit encara.

Amb una mica de sort, ningú que pogués fer-li ombra, perquè l'inexpert Ànakin Skywalker era el Jedi que estava al comandament.

–I Rex? Tindré al Capità Rex?

–Si el vols.

Ah, sí, és clar que el vull. Rex i la 501 són meus.

–Sí. Si us plau.

–En aquest cas t’alegrarà saber que està esperant l'ordre –va dir Obi-Wan–. El Capità Rex i els seus homes estaran llestos per partir quan tu ho siguis.

–Així que sabies que el voldria amb mi?

Un petit somriure. Va arronsar les espatlles.

–Per descomptat. No em diguis que t'ha sorprès. Et conec, recordes?

Sí. Sí, Obi-Wan el coneixia. No tan bé com ell pensava, però prou bé. Encara sorprès per la inesperada notícia, Ànakin es va recolzar a la cadira i va mirar el guant negre que li cobria la mà protètica.

Per què jo? El Mestre Yoda i els altres no confien molt en mi. Mai ho han fet. Des de Qui-Gon, Obi-Wan ha estat l'únic Jedi que ha donat la cara per mi en el Consell.

Va tornar a aixecar la mirada.

–Aquesta missió hauria de ser teva, Mestre. Tu tens l'experiència, tens la...

–Commoció cerebral, una mà trencada, una cama trencada, etcètera –va interrompre Obi-Wan, impacient–. O això era el que tenia fa unes hores. No estic bé, Ànakin. No ho estaré fins d'aquí a uns dies. Almenys no prou bé com per suportar la tensió dels combats. I és molt probable que a Bothawui només li quedin uns dies. Per tot el que sabem, Grievous s’està dirigint cap al sistema bothan en aquests moments.

–Encara no sabem la seva posició exacta?

–No –va respondre Obi-Wan–. I no ens atrevim a preguntar als bothans per si es veuen en una situació compromesa. Això vol dir que volarem a cegues en aquesta missió, Ànakin.

Ànakin va somriure. No va poder evitar-ho. El goig li va guanyar ràpidament el pols als dubtes.

Un grup de combat per a mi sol. Bé!

–No tinc cap problema. Volar a cegues és el que millor se’m dóna.

Obi-Wan no li va tornar el somriure. Tot el contrari, es va inclinar cap endavant, amb els ulls plens de preocupació.

–Això no és cap broma, Ànakin! El destí de la República podria estar en aquesta missió. No podem deixar que Bothawui caigui en les mans de Grievous i Dooku. Una infinitat de vides en el Sistema Bothan depenen de tu. Va ser divertida la batalla al monestir de Teth? Tots els soldats clon que hi van morir, tots els homes d’en Rex... va ser divertit perdre'ls?

Ferit, Ànakin va saltar sobre els seus peus.

–No! Per descomptat que no.

–Doncs llavors pren-t'ho seriosament!

–M'ho estic prenent seriosament –va respondre indignat–. Sé molt bé com d'important que és aquesta missió, Mestre.

La tènue il·luminació de l'habitació deixava veure una lluentor de suor a la cara pàl·lida d'Obi-Wan.

–De veritat, Ànakin? Ho dius de debò? Això espero, pel bé de tots. Espero...

Frustrat, Ànakin es va donar la volta, sentint els nervis en el pols de la mà protètica quan va estrènyer els dits.

–No creus que pugui fer-ho, veritat? Malgrat allò de Christophsis, em segueixes veient com a un nen, el teu aprenent. El mocós d'Ànakin, en qui no es pot confiar perquè faci la seva feina.

–Ah, no siguis ridícul –va dir Obi-Wan bruscament, respirant amb dificultat–. Aquesta és la teva pròpia por parlant, Ànakin. Serà millor que acabis amb ella abans que ella acabi amb tu.

–No tinc por! –va etzibar Ànakin–. Sé que puc fer-ho. Sé que estic preparat. He canviat. Ja no sóc aquell immadur, el Padawan que va permetre que li cacessin dues vegades a Geonosis. –Va aixecar la mà protètica i va tancar el puny–. Confià en mi, Obi-Wan, he après la lliçó!

–Aprengueres aquesta lliçó, sí! –va dir Obi-Wan amb les mantes entre els dits–. Però això no vol dir que ja ho sàpigues tot, Ànakin. Encara ets jove, encara hi ha moltes coses que has de...

La resta del sermó es va perdre en un sospir. Terroritzat, Ànakin va veure com la cara del seu antic Mestre es tornava extremadament pàl·lida. Va veure com la brillantor de suor li amarava tot el cos. Va sentir com el dolor explotava a través d'Obi-Wan com un llampec sobtat i salvatge d'un Sith.

–Mestre! –va exclamar, i es va precipitar sobre el llit.

Obi-Wan es va encongir sobre un costat, amb els genolls enganxats al pit, amb les dents enfonsades al llavi inferior. Ànakin va agafar-lo de les espatlles i li va contenir enfront dels cruels i atroços sotracs.

–Ho sento –va murmurar mentre Obi-Wan s’estremia–. No hauria d'haver cridat. No, ho he dit de debò. Tens raó, encara em queda molt per aprendre, de tu, Obi-Wan. Ningú més té paciència per ensenyar-me. Cap altre Jedi m'entén com tu. Aguanta... aguanta...

La porta de l'habitació es va obrir de sobte i Vokara Che va entrar com un remolí.

–Què està passant aquí? Ànakin Skywalker, et vaig dir que no li alteressis! Què li has dit? Què has fet?

–Res –va respondre Obi-Wan, parlant entre dents. –No ha fet res. No és culpa seva. Ànakin...

–Estic aquí, ho sento. Jo...

–Enrere desgraciat! –el va interrompre Vokara Che, empenyent-lo bruscament a un costat, amb un enuig que ell no havia vist mai. Més enfadada que el que ell hauria pogut imaginar per a un ésser tan amable–. Aparta't del meu camí!

Atordit i obeint en silenci, Ànakin es va apartar i va observar com Vokara Che pressionava un vidre curatiu de color verd mat contra el pit d'Obi-Wan. A continuació, va sentir una onada enorme cap a la Força, la calor, la llum i Vokara Che es combinaven. El cristall va bategar, tan brillant com un sol de maragda. Lentament, amb rancúnia, el dolor d'Obi-Wan va anar remetent.

–Té –va dir Vokara Che, de nou amb dolçor, la cara i la veu se li havien suavitzat. Tan familiar ara com estranya que havia estat feia uns instants–. Té, Jedi imprudent. Recupera la pau, Mestre Kenobi. Tranquil·litza't. Dorm.

Obi-Wan va sospirar, un so que va semblar més un grunyit.

–Ànakin.

–S'ha anat –va dir ella amb fermesa i va llançar una mirada en direcció a Ànakin–. Pots descansar.

Ignorant la ràbia renovada de Vokara Che, Ànakin es va dirigir cap a l'altra banda del llit i li va agafar la mà a Obi-Wan amb fermesa.

–No m'he anat, Mestre. Sóc aquí.

Obi-Wan va obrir com va poder els ulls. Els tenia apagats, incapaç de centrar-los.

–Has de reunir-te amb el Consell a primera hora del matí. –La seva veu era un murmuri garranyigant–. Instruccions finals. Sigues educat. No et vantis.

Ànakin va assentir.

–Sí, Mestre.

Obi-Wan s'esforçava per mantenir-se conscient.

–Pots derrotar a Grievous, Ànakin. Ho sé. No dubtis mai de la meva fe en tu.

Espantat, Ànakin va mirar el rostre pàl·lid d'Obi-Wan. Ecos de la seva mare... les seves últimes i doloroses paraules...

–Mai ho faré. No ho faig. Mestre...

Va estar a punt de sortir del seu cos quan Vokara Che li va tocar l'espatlla des de l'altra part de l'estret llit.

–No morirà, Ànakin –va dir la remeiera amb una simpatia aspra–. Està cansat. Li has esgotat. Ara ves-te’n.

No hi havia res que pogués dir davant això. No hi havia cap protesta que no resultés equivocada o egoista. Va deixar anar a Obi-Wan i es va dirigir cap a la porta...

... On Ahsoka esperava, el seu prim rostre infantil mostrava estupefacció.

–Hora d'anar-se'n –va dir Ànakin–. Som-hi.

Següent