Escola de la por (XIII)

Anterior

Capítol 13

Obi-Wan va aterrar la seva nau espacial a la plataforma d'aterratge pública principal a Utare. Va completar les seves comprovacions després del vol i va activar la rampa d'aterratge. Mentre caminava per ella, va veure la Siri esperant al fons. Les seves mans estaven sobre els seus malucs i els seus ulls blaus llançaven foc.

Va suposar que no tenia bones notícies.

Va parlar quan ell estava només a mig camí de la rampa.

–Com has pogut amagar això, Obi-Wan? Pensava que podries resoldre-ho pel teu compte i que mai tindria per què saber-ho? Tenies por de com reaccionaria? –Ella va posar un peu esmussat sobre la rampa com si estigués preparada per carregar cap ell–. Bé, feies bé en tenir por!

–Jo també m'alegro de veure't, Siri, –va dir Obi-Wan, apropant-se a ella. Hi havia estat amic de la Siri des de feia deu anys, i ella encara podia irritar-se com ningú. Es va preguntar de quina infracció menor era culpable–. Ara et faria res informar-me de què estàs parlant?

–Ferus ha desaparegut! –va exclamar ella–. No em diguis que no ho sabies.

L'entreteniment superficial d'Obi-Wan es va esvair immediatament.

–No, no ho sabia.

–No va contactar amb tu Ànakin?

–La nostra següent comunicació programada no és fins aquesta nit, i no he rebut cap senyal d'emergència. Estàs segura d'això?

–Ferus va contactar amb mi des del canal d'emergència. Estava en una missió i no vaig poder respondre durant una hora. Quan vaig tractar de contactar amb ell, no va respondre.

–Mai m'ha enviat a mi un senyal, –va dir Obi-Wan.

–Crec que alguna cosa va passar abans que pogués, –va dir la Siri–. El seu missatge va ser tallat. Però va dir que Ànakin estava enlairant-se per a una missió amb l'esquadró secret. Van a donar un cop aeri contra la plataforma d'aterratge del transport de seguretat andarià.

Obi-Wan es va aturar en sec.

–Què?

–No ho sabies?

–És clar que no. –Obi-Wan estava atordit per aquestes notícies. No podia absorbir-les. Un Jedi havia desaparegut, i Ànakin no l'havia informat? Ànakin havia acceptat prendre part en un cop aeri contra un planeta no hostil? Semblava inconcebible.

–No ho entenc–, va dir ell–. Va ser Ànakin capturat, o forçat a anar-se'n amb l'esquadró?

–No, –va dir Siri–. Va anar per voluntat pròpia. Ferus va ser clar al respecte. Sonava preocupat per l’Ànakin.

Ferus sovint es preocupava per l’Ànakin, va pensar Obi-Wan. Hi havia notat això ja. Ferus es preocupava que Ànakin decebés a l'Orde d'alguna manera.

I així ho havia fet. Obi-Wan va sentir la traïció com un cop fort a l'estómac. Tenia problemes a agafar aire. Va lluitar contra les seves pròpies emocions, sorprès de la seva profunditat. Se sentia traït, es va donar compte. Per què no hi havia confiat en ell Ànakin?

Va empassar saliva.

–Sabia Ferus on es dirigia Ànakin?

–A Ièria. Això és tot. I és un planeta gran.

Va desitjar que Siri apartés la mirada. Els seus ulls no havien abandonat la seva cara. La seva mirada li va perforar.

Hi havia promès cuidar d'en Ferus com si fos el seu propi Padawan. Hi havia fracassat.

Hi havia perdut els dos Padawans. Era impensable. Tot i així ho havia fet.

No sabia què fer. Qualsevol pas que donés podia ser l’equivocat. I si prenia l’equivocat, perdria a un d'ells. O a tots dos.

Els pensaments d'Obi-Wan s'arremolinaven esbojarradament. No podia concentrar-se.

–Decidim com procedir, –va dir Siri crispada.

Aquest era el camí dels Jedi. Acceptar l'error i continuar cap endavant. Però la ment d'Obi-Wan estava en blanc.

–Necessitem entrar a l'escola, –va dir la Siri–. Ferus encara està allà. Ho percebo.

La confusió es va aclarir, i Obi-Wan va recordar per què havia vingut a Andara.

–Crec que Gillam està allà també–, va dir ell–. Però sense Ànakin i Ferus per ajudar-nos, no ens podem infiltrar en el campus sense que ens detectin. No podem venir com a Jedi. No podem córrer el risc que hi hagi algú observant. Hem de semblar com si pertanyéssim allà.

–Però com? –va preguntar la Siri–. La seguretat allà és increïblement ferma. I no semblem estudiants.

–Tinc una idea–, va dir Obi-Wan.

Siri li va fer una mirada analitzadora.

–Puc dir que no m’agradarà.

–Ho odiaràs–, va dir Obi-Wan.

* * *

–Ses Excel·lències, –va dir gràcilment el president de l'escola–. Què amable de la seva part considerar l'Escola de Lideratge per al seu fill.

Obi-Wan i Siri van caminar cap a l'oficina interior. Li havia portat només uns minuts contactar amb Tyro per a alguns documents de text falsos ràpids.

–Gràcies per rebre'ns amb tan poc temps d'antelació, –va dir Obi-Wan.

–El Rei i la Reina de Cortella sempre són benvinguts, –va dir el president–. Ara, quants anys té el seu fill?

–Tretze, –va dir Obi-Wan.

–Onze, –va dir Siri al mateix temps.

Es van mirar l'un a l'altre.

–Dos fills, –va dir Obi-Wan ràpidament–. En tenim dos. Un per a cada un de nosaltres, –va afegir enèrgicament.

–Ja veig. I volen allistar-los a tots dos?

–No, –va dir la Siri.

–Sí, –va dir Obi-Wan al mateix temps.

–Recordes, que vàrem parlar sobre això, eh, amor? –va dir la Siri, els seus ulls llançant una advertència a Obi-Wan.

Obi-Wan va tractar de no somriure. No podia evitar gaudir del molt que estava odiant això la Siri.

–Per descomptat. Però tu vas estar d'acord amb mi, com sempre–, va dir ell.

La mirada de la Siri va llançar espurnes a Obi-Wan, però el president no ho va poder veure. Siri va inclinar el seu cap arrogantment. No hi havia fet molt per canviar la seva aparença, merament es va recollir els cabells més severament, però semblava de sobte règia per a Obi-Wan.

–No obstant, queda per veure si tots dos prínceps vindran–, va dir ella en un to distant–. Hem d'estar segurs, per descomptat, que l'escola està en els més alts estàndards.

–Ha de ser apta per als nostres regis fills reials, –va dir Obi-Wan. Siri li va llançar una mirada que deia, deixa’m manejar això.

–Per descomptat, –va dir nerviós el president–. Procedim amb el nostre tour?

Obi-Wan i Siri es van aixecar.

–Preferiríem fer el tour pel nostre compte, –va dir Obi-Wan.

–Tenim la sensació que absorbirem l'esperit del lloc així, –va dir la Siri. Va assenyalar a les seves túniques de viatgers–. Ens vam vestir així precisament per no resultar sospitosos. No pertorbarem als seus estudiants.

–Eh, ah... això no és exactament habitual... –va quequejar el president.

–No obstant això, és el nostre desig, –va dir Obi-Wan en un to que implicava que no anava a ser rebutjat.

–Si hi ha cap problema, anirem a una altra banda–, va dir la Siri–. Hi ha una excel·lent escola a Alderaan...

–No, no, no hi ha cap problema–, va dir el president. Va moure una mà–. Són lliures d'explorar. Alertaré a seguretat perquè no siguin molestats.

Siri va inclinar el cap de nou. Obi-Wan va fer que sí. Tots dos van travessar la porta.

–Si alguna vegada et canses de ser una Jedi, series una reina sorprenent–, li va dir Obi-Wan a Siri tan aviat com la porta va lliscar tancant darrere d'ells.

–I tu series un rei horrible–, va dir ella–. Regis fills reials?

–Estava intentant sonar pompós–, va dir Obi-Wan.

–Realment creus que necessitaves intentar-ho? –va preguntar la Siri. Els seus ulls blau clar contenien una brillantor entremaliada. A la meitat de qualsevol crisi, Siri sempre era capaç de fer broma. Mai fallava en agafar-li per sorpresa. Ara es va adonar amb una sensació d'alleujament que la seva provocació estava dissenyada per dir-li que no li feia responsable per la desaparició d’en Ferus. Estava agraït a la seva vella amiga. La coneixia molt bé. No parlaria dels seus sentiments, però sempre aconseguiria fer-li saber quins eren.

–Et vas adonar que el president semblava nerviós? –va preguntar Obi-Wan–. I no era només perquè s'estava reunint amb un rei i una reina. L'escola ha de saber que Ferus ha desaparegut.

–I volen mantenir-ho en silenci–, va dir Siri, assentint–. És per això pel que no han posat l'escola en tancament. Si es descobreix que hi ha dos estudiants desapareguts, perdrien estudiants... i ingressos.

–Exactament. Però l'escola ha d'estar buscant a Ferus també. Buscaran en els llocs obvis.

–Així que hem d'anar als no obvis, –va dir la Siri–. On hauríem de començar?

–Crec que hauríem de tractar de trobar a Reymet Autem, –va dir Obi-Wan–. Ferus va dir diverses vegades que Reymet va donar a entendre que sabia alguna cosa sobre la desaparició d’en Gillam. I també va dir que sabia com vorejar la seguretat. Ferus mai va esbrinar si realment era així, però...

–És la nostra única pista, –va acabar la Siri.

Van començar a baixar pel passadís. La majoria d'estudiants estaven a classe. El president havia d'haver alertat a seguretat, ja que estaven fent-los passar per tots els punts de control.

Però amb els passadissos buits, no tindrien sort en trobar a Reymet.

–No arribarem enlloc–, va dir la Siri, frustrada–. Potser necessitem anar al registre. Podem pensar en alguna raó per obtenir accés als horaris de classes...

–No crec que això sigui necessari–, va dir Obi-Wan–. T'estàs oblidant del millor de les classes.

–I què és això?

Una suau senyal de bipeig va arribar des dels altaveus ocults.

–Que acaben, –va dir Obi-Wan.

Just llavors una veu va ser emesa, parlant en un to silenciós però insistent.

–Fi de la classe 6. Cinc minuts per a la classe 7. Cinc minuts.

Tot d'una les portes es van obrir xiuxiuejant i els estudiants van sortir al passadís. Obi-Wan i Siri van ser empesos contra les parets mentre els estudiants corrien, a empentes, es llançaven panells de dades els uns als altres jugant, o engolien un refrigeri ràpid mentre caminaven. Tot i així tots dos Jedi podien percebre l'esforç i fanfarroneria en els crits i rialles. Aquests estudiants tenien por.

Obi-Wan va parar a un estudiant que semblava ser de l'edat d'Ànakin i Ferus.

–Disculpa’m. Coneixes a Reymet Autem?

El phlog alt va assentir.

–Està a la meva classe de Tendències Actuals de la Política Galàctica.

–Pots trobar-lo per nosaltres? –va preguntar la Siri.

–Cap problema. Està just allà. –El phlog va assenyalar a un noi al passadís que estava llançant un petit panell de dades d'una mà a una altra mentre caminava.

–Gràcies. –Va ser una sort. Obi-Wan i Siri es van dirigir cap a Reymet.

–Ets un amic de Ferus Olin? –li va preguntar Siri.

Reymet va assentir orgullós.

–Som millors amics. –Els va mirar amb compte–. Ei, sou els seus pares? Sembla que poguéssiu ser-ho.

–Sí, som els seus pares–, va dir la Siri–. Li has vist aquesta tarda?

–No, i és rar, perquè està en tres de les meves classes, –va dir Reymet–. Està malalt?

–No, Reymet, –va dir Obi-Wan–. És pel que hem vingut a tu. Creiem que Ferus ha desaparegut. Creiem que té alguna cosa a veure amb el que li va passar a Gillam Tarturi.

–Ens ajudaràs? –va preguntar la Siri–. Ferus ens va dir que sabies coses secretes sobre l'escola.

–Sé algunes coses, –va dir Reymet cautelosament.

–Prometem que no li direm als oficials de l'escola res del que ens mostris, –va dir la Siri.

Reymet tot i així va vacil·lar.

–Tret que no ens diguis res, i llavors ens veurem forçats a anar als oficials de l'escola, –va assenyalar Obi-Wan.

–Gua, –va dir Reymet–. En aquest cas, m'alegraré d'explicar tot el que sé.

Obi-Wan va notar que sonava alleujat. Potser Reymet tenia un secret que havia estat feixuc de guardar, i era això pel que havia estat donant-li a entendre a Ferus que sabia alguna cosa.

–Seguiu-me.

Els passadissos s'estaven buidant d'estudiants mentre Reymet ràpidament els portava al nivell inferior de l'escola.

–Classe començant. Classe 7. –La suau veu surà pels altaveus–. Classe 7. Classe començant.

El passadís estava buit.

–De pressa, –va xiuxiuejar Reymet–. Només tinc un parell de minuts abans que hagi de registrar-me per a la meva següent classe.

Es va enfonsar en un armari d'emmagatzematge, i Obi-Wan i Siri li van seguir ràpidament. Es van enganxar a ell.

–No podries trobar un lloc més gran perquè ens amaguem? –va preguntar Obi-Wan mentre xocava contra una caixa d'eines de duracer.

–Si us poguéssiu prémer, podria... –Reymet va començar a forçar entre ells, llavors es va ajupir sota ells–.... Està bé, només un segon... mou el teu peu... no, per l'altre costat... gràcies...

Reymet descargolà un panell de la paret. Un gran buit d'utilitats es va obrir.

–Aquí dins–, va dir ell.

–Què hi ha aquí dins? –va preguntar Obi-Wan, mirant dins.

–Quan ho van renovar, simplement van construir al voltant de tots els sistemes elèctrics i d'aigua vells, –va explicar Reymet–. Era més barat que treure'ls. Hi ha tota una xarxa de canonades d'utilitats encara col·locades. Porten a les velles sales de sistemes.

–Li vas mostrar això a Ferus? –va preguntar la Siri.

Reymet va assentir.

–Anàvem a explorar-ho junts, durant el temps lliure. No sabia que havia desaparegut. Li hauria buscat...

–Creus que està amb Gillam? –va preguntar Obi-Wan. Va mantenir la seva mirada sobre Reymet.

Qualsevol reserva del jove havia caigut.

–No ho sé–, va dir ell–. Crec que Gillam encara és aquí, no obstant. El vaig veure la nit que va desaparèixer. Sabia sobre les velles canonades d'utilitats també.

–Creus que Gillam s’està amagant? –va preguntar la Siri.

Reymet va assentir.

–No li culpo. Amb un pare així, jo m’amagaria també. És la raó per la qual no podia parlar sobre ell. –Els va mirar intranquil–. Però ara no estic tan segur. Puc veure que Gillam s'amagués, però no puc veure a Ferus fent això. No és mesquí com Gillam.

–Gillam és mesquí? –va preguntar Obi-Wan.

–Potser no hauria d'haver dit això–, va dir Reymet–. No és mesquí, suposo. Simplement ell... no és bo. –Es movia d'un peu a l'altre intranquil. Estava clar que estava preocupat per haver dit massa–. Estan fent comprovacions de seguretat extra... i arribo tard a classe. Una sanció més i estic suspès. No és que em trenqués el cor deixar aquest lloc. Però l’hi trencaria al meu vell.

–Vés, –li va dir Obi-Wan–. Nosaltres ens encarreguem des d'aquí.

Reymet de sobte semblava perdut.

–Realment espero que li trobeu. M'agrada molt. –Reymet es va afanyar a sortir per la porta.

Obi-Wan va mirar per la canonada. Podia veure on la pols havia estat pertorbada, però era impossible dir per qui o per quants.

–Després de tu, –va dir la Siri.

Obi-Wan va grimpar per la canonada. Va haver d’encorbar-se i moure’s lentament a causa de la seva grandària. Siri ho va fer més fàcilment.

–De pressa, –li va instar ella.

–T'agradaria anar primera?

–Si pogués avançar-te, ho faria.

Obi-Wan va veure llum a l'extrem de la canonada i va accelerar el pas. Va lliscar per sortir de la canonada fins a un sòl tou. Es va adonar que estava cobert de molsa. El gran espai tenia una olor humida, florida. La floridura marcava les parets en patrons ennuvolats. L'olor era tancada i estancada.

–Això havia d'haver estat algun tipus de tanc de contenció–, va dir Siri. Va treure un bastó de llum i l’alçà–. Té sentit si això era una canonada d'aigua.

Obi-Wan va sentir el terra succionar les seves botes.

–Hi ha un parell de passadissos. Alguna idea? –es va tornar cap a la Siri, però ell ja va sentir la Força moure’s en l'espai. Estava buscant intensament al seu voltant, enviant la Força, tractant d'arribar al seu Padawan. Obi-Wan es va unir a ella, invocant la Força per ajudar-los a localitzar a Ferus.

Es van tornar al mateix temps i es van dirigir cap al passadís de la seva esquerra. Podien percebre’l ara. La Força havia entrat a l'espai fosc i tancat, i sabien que Ferus estava a prop.

Siri va alçar el seu bastó de llum ben alt.

–Crec que estem a l'antic sistema de tractament d'aigües. Veus les canonades d'entrada?

–Aquests són pletes de contenció per a l'aigua–, va dir Obi-Wan, mirant a les sales mentre passaven. Algunes de les càmeres encara tenien les portes de panells de duracer. Altres tenien portes que estaven mig rovellades, o havien estat eliminades.

La Força es feia més forta. Davant van veure una càmera amb una porta intacta. Estava cargolada a la paret amb un tancament nou.

Siri va desenfundar el sabre làser. En uns segons, el metall es va pelar, donant-los una entrada a la càmera.

Ferus estava assegut al mig de l'habitació. Ràpidament es va posar dret, mirant-los.

–Ho sento per necessitar un rescat, Mestra, –va dir a la Siri–. Ho sento, Mestre Kenobi.

–Tots necessitem que ens rescatin alguna vegada, –va dir Obi-Wan.

–Alguns més que altres, –va dir la Siri, somrient-li a Obi-Wan.

Ferus era tan diferent de l'Ànakin, va pensar Obi-Wan. Ànakin li hauria somrigut tan aviat hagués entrat. Ja era hora, hauria dit. O potser, espero que m'hagis portat el dinar. Sentia una intensa necessitat de trobar al seu propi Padawan. Afegida al sentiment estava la fúria que s'hagués anat.

–Què va passar? –va preguntar Siri a Ferus–. Estàs bé? On és el teu sabre làser?

–Està ocult a la meva habitació. –Ferus va fer una ganyota–. Un de diversos dels meus errors. Vaig baixar aquí baix buscant a Gillam sense aturar-me allà primer. Vaig pensar que si li trobava podria evitar que Ànakin s'enlairés amb l'esquadró secret. En comptes d'això, Gillam em va trobar a mi.

–Gillam? –va preguntar Obi-Wan, sorprès.

Ferus va assentir.

–Mai va ser segrestat. Ho va manipular ell mateix.

Obi-Wan va sentir un rampell d'impaciència. Hi hauria d'haver examinat aquesta possibilitat. No hi havia estat capaç d'imaginar a un fill fent-li això al seu pare. No importaria el que hagués vist en la seva vida, independentment de quin mal s'hagués enfrontat, encara era capaç de sorprendre’s davant el ressentiment d'un fill davant un poderós pare. Sempre li sorprenia, com de personal podia ser una traïció.

–No entenc com et va poder empresonar–, va dir la Siri amb un arrufar de celles.

–Estava explorant, i vaig trobar un amagatall–, va dir Ferus–. Està just baixant per aquest passadís. El seu panell de dades estava ocult en una font darrere d'un tancament, en una làmina de plastoide. Estava tractant d'accedir-hi quan vaig escoltar alguna cosa venint. Era Gillam i un parell de membres de l'esquadró secret. Vaig ser capaç d'ocultar el panell de dades però van agafar el meu comunicador.

–Què van fer? –va preguntar Obi-Wan. Va sentir el terror envair-lo. Així que l'esquadró secret estava involucrat.

–Van pensar que només era un estudiant tafaner–, va dir Ferus–. Vaig decidir no resistir-me perquè no volia trencar la meva cobertura, o especialment la d'Ànakin. No sabien què fer amb mi. Tenien por que informés d'ells. Em van registrar, però vaig utilitzar la Força per redirigir-los, així que vaig ser capaç de ficar-me en el panell de dades d’en Gillam. Em van ficar aquí dins. Gillam em va portar menjar, però no l’he vist des de fa hores.

Ferus va alçar el panell de dades.

–Em van deixar sol, així que vaig ser capaç de llegir això. Primer de tot, mirin... té el segell del Senat.

Obi-Wan el va agafar. Va reconèixer el símbol d’Andara en la part posterior.

–Això pertany a Berm Tarturi. –Ho va pensar un moment–. Potser Tarturi tenia raó. Algú es va colar a la seva oficina i va rebuscar en les seves coses. Però va ser el seu propi fill.

Ferus va assentir.

–Això no és tot. Hi ha notes de segrest en aquest panell. Dues d'elles han estat enviades. Crec que Gillam planeja penjar el seu propi segrest al seu pare.

–Per què faria tal cosa? –va preguntar la Siri–. L’odia tant?

–Ha de fer-ho–, va dir Ferus–. Però això no és l'únic. Estàs en contacte amb Ànakin?

Obi-Wan va sacsejar el cap.

–No m'ha informat. Ha d'estar viatjant o fins i tot estar a Ièria ara mateix, però el seu comunicador està apagat.

Ferus semblava seriós.

–La darrera carta a l'arxiu pren responsabilitat per la mort d’en Gillam. No ha estat enviada encara, però està programada per enviar-se en cinc hores.

–Culparà al seu pare del seu propi assassinat? –va dir Obi-Wan.

–Però com? –va preguntar la Siri–. Li cal un cos. Hi haurà algun tipus d'investigació.

–Això és en el que he estat pensant–, va dir Ferus silenciosament. Va passar els seus dits pel seu pèl en un rar gest d’agitació–. I si Gillam planegés produir un cos? Algú similar en edat i constitució, algú que s'assembli una mica a ell. Podrien col·locar documents de text en el cos, o a prop.

–Haurien de comptar amb una gran quantitat de caos i confusió, –va dir la Siri–. Hi ha moltes proves que poden fer-se per determinar la identitat.

–L’esquadró secret ajudarà a iniciar una guerra entre Andara i la resta de planetes del sistema, –va dir Obi-Wan–. Potser no s'hagin adonat, però ho faran. Això certament crearà caos. –Ell de sobte es va adonar del que Ferus, amuntegat en aquesta humida cel·la, havia deduït–. Només necessiten un cos. –Va pensar de nou en la informació que tenia d’en Gillam, en l'altura i pes i color–. I han escollit...

–A Ànakin, –va dir en Ferus.

Següent