Mestre de la disfressa (VII)

Anterior

Capítol 7

Ànakin es va asseure a la sala de mapes. Hi havia activat dotzenes de mons hologràfics alhora. Rotaven al seu voltant en els seus diversos sistemes mentre dotzenes de veus li deien fets sobre el seu clima, geografia, espècies i cultura. Les veus es barrejaven en un balboteig indistingible.

Era un exercici que havia inventat per calmar la seva ment. Atreia la Força al seu voltant per ajudar-lo a concentrar-se. Llavors tractava de trobar el fil d'una veu i seguir-lo. Tan aviat com ho havia fet, afegiria un altre. Pensava en les veus com capes en la seva ment, i tractava de rastrejar el que cada veu li estava dient, totes alhora. Era difícil i requeria d'una concentració tremenda. Però totes les veus juntes van omplir l'espai en el seu cap i van apagar la seva pròpia veu, els seus propis sentiments. Així que no havia de pensar, només concentrar-se.

La concentració és diferent a pensar, li havia dit el seu Mestre. Quan estàs concentrant-te amb la suficient força, no hauries d'estar pensant en absolut.

Era aquí a la sala de mapes que havia entès per primera vegada el que Obi-Wan volia dir.

Estava concentrant-se amb tanta intensitat en separar les veus que no va escoltar a Obi-Wan entrar. El seu Mestre podia moure’s sense fer el més lleuger so, però Ànakin volia aconseguir el punt en el qual sempre sabés quan Obi-Wan entrava a l'habitació. No hi era encara.

Obi-Wan va seure al seu costat i va esperar a què es girés.

–Una missió? –va preguntar Ànakin esperançat.

–No, ens quedarem al Temple un temps–, va dir Obi-Wan–. No t'he dit una cosa que he descobert a Haariden, una cosa del que li he parlat al Consell. Aquesta patrulla va ser pagada per atacar-nos per Granta Omega.

Ànakin va sentir els nervis de l'interior del seu cos tibar-se. Es va adonar que havia estat esperant això. Hi havia volgut perseguir a Omega després de la seva experiència a Ragoon VI.

–Per què no m'ho va dir abans?

–Tenies suficient en el que pensar.

Ànakin sabia que el seu Mestre es referia a la seva preocupació per Darra. Hi havia vagat per la clínica mèdica fins que va saber que es recuperaria del tot.

–Anirem darrere d'ell? –va preguntar Ànakin.

–Jocasta Nu m'està ajudant a fer alguna investigació–, va dir Obi-Wan. Ànakin es va adonar que això no era del tot una resposta–. Mentrestant, –va continuar Obi-Wan–, tinc una cosa perquè facis.

–Estic preparat, Mestre.

–He organitzat un tutorial de sabre làser privat per a tu amb la Soara Antana.

Ànakin va sentir el seu cor enfonsar-se. La vergonya li va omplir.

–A causa del que va passar a Haariden.

–Sí, –va dir Obi-Wan–. No hi ha culpa en això, Padawan. Tot i així hi ha coses que necessites aprendre. Coses que jo no he estat capaç d’ensenyar-te.

–No hi ha res que vostè no pugui ensenyar-me, Mestre, –discutí Ànakin. Però l'autèntic motiu de la inquietud d'Ànakin era la por secreta que Obi-Wan planegés deixar-lo enrere mentre anava en persecució de Granta Omega. Obi-Wan faria la feina real mentre ell es quedava enrere com un nen, rebent lliçons.

–Aquesta no és decisió teva, Padawan. –El to d'Obi-Wan era agut–. Aquest és un gran honor per a tu. Soara rarament acull estudiants individuals. Ella no estaria d'acord si no pensés que tens un gran potencial.

Ànakin va lluitar contra els seus sentiments. No volia confessar al seu Mestre que temia que Obi-Wan li deixés.

–Sí, Mestre.

Les línies serioses de la cara d'Obi-Wan es van relaxar en un somriure davant el to obedient d'Ànakin.

–Pots divertir-te.

Ànakin li va mirar amb tal incredulitat que el somriure d'Obi-Wan es va convertir en un riure.

Després d'aquella tarda, Ànakin va ficar el sabre làser d'entrenament en el seu cinturó amb disgust. Se sentia com un jove estudiant de nou. Es va trobar tirant de la seva túnica per tibar-la abans de caminar cap a l'àrea de pràctiques per trobar-se amb la Soara. Ràpidament la va arrugar de nou. Ja no era un estudiant. Era un Aprenent Padawan.

Soara no es va adonar de la seva túnica arrugada ni de la seva falta d'entusiasme. Ella li va assentir breument.

–Anem.

–Anar? –Ànakin estava confús. L'entrenament amb sabre làser sempre havia tingut lloc a la sala de pràctiques.

Ella va alçar la comissura de la boca en un petit somriure.

–Esperaves que hi hagués una sala de pràctiques per a combatre en les missions?

Ànakin va somriure.

–Suposo que no. –Potser gaudiria això després de tot.

Soara el va portar a la plataforma d'aterratge, on va saltar a un speeder aeri al costat d'ella. El seu pilotatge era tan agressiu i gràcil com la seva forma de combat. Li va portar a una part de Coruscant que no havia visitat mai, uns cent nivells o així sota el Temple. Aquí, tot un quadrant de la ciutat havia estat tirat avall per fer una nova construcció. Els edificis mig enderrocats estaven envoltats de blocs de duracret, fardells de cables de duracer, i torres de blocs de pedra polida.

Soara va aparcar l’speeder i va sortir. Ànakin va saltar fora darrere d'ella i va mirar al voltant. El treball havia parat durant el dia. Els edificis llançaven profundes ombres irregulars sobre les passarel·les. Una vegada hi havia hagut un intent per mantenir les passarel·les netes de runes, però l’escombrat havia estat a mitges i els passos eren traïdors. Va esperar a veure el que faria Soara.

Soara no va fer res. Ella es va obrir pas fins a un edifici i va alçar la mirada cap a la infraestructura que s'erigia.

–Allotjaments–, Va dir ella–. Coruscant sempre necessita més allotjaments. És sorprenent que la gent segueixi immigrant aquí. Saps que la construcció és la major indústria de Coruscant?

Estava aquí per a una lliçó d'economia?

–No ho sabia.

Va inclinar el cap cap enrere per seguir la seva mirada, seguint la infraestructura de duracer de l'edifici. De sobte una ombra a la seva esquerra es va moure, i una figura va saltar per l'aire cap a ell. Ànakin va veure una lluentor taronja. Un sabre làser!

Només va tenir temps de saltar enrere i toquejar a la recerca del seu sabre làser mentre sentia la punxada del cop contra el seu avantbraç.

–Et tinc, –va dir Tru Veld, somrient. El seu amic havia arribat cap a ell des de l'alta entrada d'acer darrere d'ell. Va saltar cap enrere sobre les seves cames flexibles i va saludar a Ànakin amb una floritura de sabre làser. Ell, també, estava utilitzant un sabre làser d’entrenament... capaç de defensar, però no de ferir.

Confós, Ànakin va mirar l Soara, el seu sabre làser en mà.

–Esperaves que el teu atacant s'anunciés? –va preguntar ella.

Tru va anar cap a ell de nou. Ànakin va donar una tombarella cap enrere i llavors es va girar per anar cap a Tru des de l'esquerra. Va tallar la vora de la túnica d’en Tru.

–Has fallat, –va dir Tru, dansant cap enrere. Els seus ulls platejats brillaven. Estava divertint-se.

Ànakin va donar la volta. El seu sabre làser colpejà el d’en Tru. El fum es va alçar, i Ànakin gairebé cau quan Tru es va ajupir i va córrer cap a ell, sorprenent-lo.

Potser Tru s'estigués divertint, però anava de debò.

Ànakin tot just s'havia lliurat de ser colpejat pel cop d'en Tru. Va buidar la seva ment de la seva sorpresa davant l'aparició d’en Tru. Havia de concentrar-se per reunir el que pensava amb la seva ment de combat. La seva atenció es va expandir per incloure-ho tot al seu voltant. I tot i així la seva concentració ara estava completament sobre Tru. Tot el que sabia sobre Tru va aparèixer i es va convertir en informació que podia utilitzar.

Tru era un teevani, i per tant les seves extremitats eren més flexibles que les d'Ànakin.

Tru mai jugava a un joc que no estigués segur de guanyar.

La mà esquerra d’en Tru era més forta que la dreta.

A Tru li agradava portar el ritme del combat.

Ànakin es va moure per confondre i incomodar al seu amic. Va lluitar agressivament, llavors va retrocedir per atraure’l cap endavant. Li va donar un cop al braç d’en Tru.

Normalment, un Mestre Jedi anunciaria els punts quan es donaven els cops. El cop guanyador seria al coll. Soara no. Ell sabia que ella estava observant, però va intentar no pensar-hi. Tot i això, la va sentir envoltant-los, observant-los des de cada angle.

Ànakin va utilitzar el terreny. Mentre es movia, es va adonar de tot: els cables, els blocs de pedra, la pedreta més diminuta a terra, la clau hidràulica abandonada sobre un bloc de duracret. La caixa de l'esmorzar d'algú abandonada sobre una àrea amb herba al costat de la passarel·la. Va dur a Tru fermament cap enrere. Tru de sobte va saltar ben amunt i es va agafar a un pal amb només les seves cames. En un balanceig cap enrere, va colpejar a Ànakin.

Va ser un moviment sorprenent, i Ànakin no ho havia esperat. Els seus ulls brillaven mentre saltava per evitar a Tru. Tru es va balancejar al voltant del pal dues vegades mentre Ànakin esquivava, atrapat entre una paret a mig construir i un pou profund. Va tallar cap a Tru, que de sobte va saltar del pal i va aterrar darrere d’Ànakin.

Perfecte. Ànakin va rodar i va dur a Tru d'esquena cap a l'herba. Els peus d’en Tru colpejaren la caixa de l'esmorzar i va caure. El seu sabre làser estava a la seva mà esquerra pel gir al voltant del pal, i Ànakin el va veure trontollar.

Era hora que Ànakin es mogués amb el cop mortal, la picada del sabre làser d'entrenament. Tot el que havia de fer era fer un pas cap endavant i lleugerament tocar el coll d’en Tru.

Però odiava guanyar el combat basant-se en un moviment d'estranyesa per part d’en Tru, fins i tot encara que ell mateix ho hagués enginyat. Avergonyiria al seu amic davant de la Soara Antana. En lloc d’això, va vacil·lar una fracció de segon, prou com perquè Tru recuperés cert sentit d'equilibri. Llavors van continuar lluitant.

La lluna s'estava alçant i tots dos estaven amarats de suor quan Soara va cridar una aturada.

–Deixem-ho en empat. –Ànakin va deixar anar el sabre làser en el seu cinturó, satisfet. Sabia que havia lluitat bé. Tru havia tret el millor d'ell.

–Pots anar-te'n, Tru, –va dir Soara–. Gràcies.

Tru li va somriure a Ànakin.

–Bona lluita. Et veig en el Temple.

Soara no es va moure. Ànakin es va aixecar, respirant amb força, esperant la seva crítica. Sabia d'un parell de llocs on podria haver lluitat millor. Ella no diria res que li sorprengués.

–Vaig dir un empat, però has perdut–, va dir Soara–. I has perdut de la pitjor manera.

Ànakin la va mirar amb una nova atenció, sorprès.

–Què?

–Si vols tornar-te gran, has de lluitar sense emoció, –va dir Soara–. Òbviament no has après això. Has de lluitar sense ràbia, sense por, sense ira. Sense ego.

–Sense ego? Però...

–Sense peròs. Escolta. A Haariden, vas cometre el mateix error. A causa de què coneixes la Darra, vas córrer a protegir-la. Avui vas protegir a Tru. Penses que estàs fent això com un senyal d'amistat. Però en realitat ho estàs fent per alimentar el teu propi ego.

–El meu propi ego? –Ànakin estava sorprès.

Soara va creuar els braços.

–Ja saps, Ànakin, les coses aniran molt més ràpid si no repeteixes tot el que jo dic. Sí, el teu propi ego. Creus que ets millor lluitador que els teus amics. Creus que ets més ràpid. Creus que necessites prendre-t'ho amb calma amb ells. Deixa’m que et digui una cosa. No ets més ràpid. De fet, ets molt pitjor.

Les paraules ferien. Ànakin va sentir la seva cara escalfar-se. El vent de la nit era fred i eixugava la seva suor.

Soara va rodar i va donar una puntada de peu cap enrere, cap a la seva mà. Ni tan sols va sentir el cop, però el seu sabre làser de cop i volta va sortir disparat de la seva mà i va xocar contra el paviment de pedra.

–I una altra cosa–, va dir ella–. Mai baixis la guàrdia.

Ànakin va agafar l'empunyadura del sabre làser i la va ficar en el seu cinturó. Es va jurar a si mateix que Soara Antana no li agafaria per sorpresa de nou. Utilitzaria el que ella li havia donat. Absorbiria les seves dures paraules i lliçons. En acabar el seu tutorial, ella canviaria la seva opinió sobre ell. Seria el millor Padawan que ella havia ensenyat mai.

Va entrar a la clínica. Els tubs de llum estaven apagats fins a una suau brillantor. Va caminar tan silenciosament com va poder al costat del matalàs mèdic de la Darra. Semblava petita i indefensa, encara ancorada a les màquines de monitor. Els seus ulls estaven tancats.

La seva boca es va corbar en un somriure.

–Hola, Ànakin, –va dir sense obrir els ulls.

–Vaig venir a dir bona nit. Et trobes millor?

–Sí. Molt. –Ella va obrir els ulls i li mirà–. Millor del que tu sembles, en qualsevol cas. Què has estat fent?

–Un tutorial privat amb la teva Mestra.

Ella va fer un gemec compassiu.

–Ooh. Em sap greu.

Ell es va ajupir perquè estiguessin al nivell dels ulls.

–És molt dura.

–La més dura.

–Però puc aprendre.

–Si escoltes. Et pressionarà fortament, i llavors et dirà alguna cosa estranya, alguna cosa que no vols entendre. Això és el que vol. Com més cansat estàs, més buit estàs. Aquí és quan ella realment comença a treballar.

–Què afortunat–, va dir Ànakin amb una ganyota–. Mira, ho sento pel que va passar a Haariden. Ella em va dir que va ser el meu ego. Té raó.

–Està bé, –va dir Darra–. Ara tinc alguna cosa amb el que impressionar als nens petits. Vaig ser ferida en combat.

–Estic aquí per fer-te una promesa–, va dir Ànakin.

–No ho facis, –va dir Darra, alçant-se sobre els seus colzes–. Sé el que vas a dir, i no pots prometre una cosa així. A més, puc recuperar el meu sabre làser jo mateixa.

–Però jo sóc el motiu pel qual vas perdre.

–Jo sóc el motiu pel qual el vaig perdre–, va dir Darra amb fermesa–. Sóc la que el va deixar caure. Alguna vegada has pensat que és el teu ego el que vol recuperar-lo? –De sobte ella va caure contra el coixí–. Fes-me un favor. No discuteixis amb mi. Estic massa cansada.

Ànakin va veure el cansament a la cara que ella havia tractat d'ocultar.

–Hi ha alguna cosa que pugui fer per tu? T'agradaria una mica de suc, o alguna cosa de menjar, o una mica de música? –els parpelles de la Darra es van tancar.

–Només una cosa–, va dir ella–. Queda't amb mi fins que em quedi adormida. Això és molt solitari.

–Ho faré. –Ànakin va alçar el seu pes fins que va estar assegut a terra. Es va inclinar contra el matalàs al costat del seu cap. Sabia que ella podria sentir la pressió del seu cos, i que això li faria sentir-se fora de perill. Es va asseure allà fins que la seva respiració es va alentir i ell va saber que ella estava adormida.

–T’ho prometo, Darra, –xiuxiuejà–. Et tornaré el teu sabre làser. No és el meu ego. És la meva promesa.

Següent