Espai Salvatge (i XXIII)

Anterior

23

Com havia promès, el destacament de tropes clon l'estava esperant al port espacial armat fins a les dents. Cinc soldats i el seu líder, tots desconcertantment semblants.

Però només a l'exterior –es va recordar a si mateixa–. A l'interior són tots diferents.

–Senadora! –va dir el seu comandant saludant, amb el casc col·locat sota el braç–. Capità Korbel, al seu servei.

No va reconèixer la seva insígnia. L'única cosa que sabia era que no eren de la companyia d'Ànakin, la 501.

–Capità. Encantada de conèixer-lo–va dir–. Li agraeixo la seva ajuda. Suposo que haurà rebut instruccions del Mestre Yoda.

Korbel va assentir.

–Exacte, Senadora. Tots nosaltres tenim coneixements mèdics, així que això no suposarà un problema. Ens encarregarem del General i del Senador Organa.

Va deixar que una onada d'adrenalina li recorregués la sang.

–Perdona. Coneixements mèdics? No estava... No entenc. Esteu dient que estan ferits?

–Ah –va exclamar el Capità. Malgrat el seu rigorós entrenament, la preocupació va enfosquir els seus intensos ulls negres–. Creia que també havia estat informada, senyora.

–Es veu que no –va dir–. Però això no importa. El Mestre Yoda estava cansat i, sens dubte, distret. –O, tal com Ànakin havia dit, rarament es parava a pensar en trivialitats, com els sentiments–. Pugem a bord, d'acord? Sembla que no tenim temps per perdre.

–Sí, senyora –va dir Korbel i va fer un senyal als seus homes perquè entressin a la nau.

Moltíssimes gràcies, Yoda, va pensar mentre s'afanyava a pujar a bord de la seva llustrosa i ràpida nau.

Desconcertada per la preocupació que havia observat en els ulls d’en Yoda, consternada per allò que el Capità Korbel havia dit, quan van sortir de Coruscant va accelerar i el iot va engolir els parsecs entre la seva llar i Zigoola. Si aquella missió tingués qualsevol altre objectiu que no fos el rescat, potser s'hagués emocionat amb la perspectiva de deixar enrere la República i la Vora Exterior i flirtejar amb el desconegut i exòtic Espai Salvatge. Però en lloc d'emoció, l'únic que sentia era aprensió.

Bail i Obi-Wan ferits?

Sigui el que sigui, ha hagut de ser una cosa dolenta.

El Capità Korbel i els seus homes van guardar una distància educada i professional. Es van ocupar de si mateixos, i també d'ella, amb una eficiència que només podia produir admiració. Korbel havia elogiat l'àrea d'infermeria del iot.

Tant de bo això aconseguís tranquil·litzar-me.

Per badar, i com no volia quedar-se enrere, es va submergir en el treball del Senat que havia portat amb si. La ruta que el Jedi li havia traçat era perfecta. No es van trobar amb cap problema: ni separatistes, ni pirates, res que els obligués a reduir la velocitat.

Quan per fi l'ordinador de navegació va anunciar la seva arribada a Zigoola i va sortir de l’hiperespai, tot just va mirar el planeta ni la gran nebulosa que tenia al darrere. No va experimentar l'emoció d'estar en lloc exòtic, només la urgent necessitat de «trobar-los, trobar-los, trobar-los».

El Capità Korbel va aparèixer a la cabina de comandament.

–Entenc que el Mestre Yoda li ha donat les signatures biològiques del General Kenobi i del Senador Organa, m'equivoco, senyora?

–Així és –va contestar.

El clon del Capità Korbel tenia un somriure molt agradable.

–Gràcies, Capità –va afegir, i li va tornar el somriure–. Això ens ajudarà molt. –Llavors va donar uns copets a la consola del timó–. És una nau estupenda, oi?

Korbel va assentir.

–És la millor nau en la qual he viatjat en tota la meva vida, senyora.

I quant temps era allò? Nou anys? Deu? Va assenyalar un dels seients de la cabina de comandament.

–Aquí hi ha la consola de sensors, Capità. Les firmes biològiques ja han estat programades.

–Excel·lent, senyora.

Després que ella hagués posicionat el iot en una òrbita geosincrònica, Korbel va asseure i va començar a realitzar escombrats amb els sensors. No va trigar gaire a trobar el que buscava.

–En el costat nocturn –va dir el Capità–. I estan sols. Tot el planeta està buit.

No podia estar tan buit, o en cas contrari ni Bail ni Obi-Wan estarien ferits. Però no va manifestar el que pensava, només va fixar el rumb al que apuntaven les lectures de signatures biològiques i va dirigir la nau directament a la superfície en ombra del planeta. No importava que es trobessin al costat de Zigoola que estava en ombra perquè els potents focus del iot eren capaços de convertir la nit en dia.

–Tornaré amb els meus homes –va dir Korbel–, si no hi ha res més que pugui fer aquí.

–No, no, vagi-se'n –va dir distreta, mirant a través del finestral de la cabina de comandament i sentint-se tremendament preocupada.

–Quan aterrem –va afegir Korbel–, hauria de deixar-nos realitzar una missió de reconeixement per la zona abans de trepitjar el planeta.

Li va mirar.

–Però no ha dit que només estan...?

–Més val prevenir que lamentar, Senadora –va dir Korbel, encongint-se d'espatlles–. Està sota la nostra protecció, senyora. Estic al corrent de la seva experiència, però m'agradaria que ens permetés complir amb la nostra funció.

En altres paraules, Yoda els havia advertit que a ella no li agradava rebre massa atencions. Però Korbel era un bon home. Li agradava, i estava fent la seva feina. Així que es va empassar el seu malestar i va assentir.

–Per descomptat.

–Gràcies, Senadora –va dir Korbel mentre es retirava i ella feia aterrar la seva meravellosa nau.

La primera cosa que va veure la llum dels focus va ser el contorn d'una enorme muntanya de runa. Runes recents pel que semblava: les pedres no mostraven signes d'erosió.

Nois, nois, què heu fet?

El iot va prendre terra a l'altiplà desert amb la delicadesa d'una dama. Va desplegar la rampa, va sortir a corre-cuita de la cabina de comandament cap a l'escotilla exterior i es va quedar enrere per deixar que Korbel i els seus homes desembarquessin per realitzar una ronda de reconeixement pels voltants. Va obeir les ordres del Capità de romandre oculta i a cobert fins que ell li anunciés que estava tot clar. No va portar molt temps.

–D’acord, Senadora! –va cridar Korbel–. Ja pot sortir.

Per fi. Va saltar al cim de la rampa... i va vacil·lar en arribar a l'escotilla. Bail es trobava a la base, esperant-la.

Tenia un aspecte... horrible.

–Senadora Amidala –va dir, fent una estranya reverència. La seva cortesia contrastava amb el seu aspecte de rufià... brut i descuidat i cobert de sang resseca i talls i contusions i amb la roba esparracada i, ah, què prim estava... Durant un moment la va deixar sense alè.

Els ulls li brillaven moltíssim.

A poc a poc, amb molta cura, va baixar la rampa. Volia córrer cap a ell i abraçar-lo, però semblava tan fràgil que temia que pogués trencar-se. A més, Korbel i els seus homes s'havien col·locat en formació per protegir-los de prop i, de sobte, va ser conscient de la dignitat senatorial. Es va acostar, es va parar i li va dedicar un tremolós somriure.

–Senador Organa –va dir amb veu trèmula–. Sembla que necessita que li portin.

Bail va riure, però la seva veu es va trencar i va baixar la mirada, respirant amb dificultat.

–Només si li queda de pas –va dir després d'una llarga pausa, i després va alçar la mirada–. No voldria causar-li problemes.

Els ulls li coïen.

–No, no és cap problema. Potser li cobri alguna cosa... –I es va callar–. Ah, Bail...

A l'infern amb la dignitat. A més, ell estava casat i ella també. Es van abraçar com dos germans. Notava els seus omòplats com fulles sota les mans.

–Ho sento –va murmurar–. Empesto.

Sí, era cert. Però no podria haver-li importat menys.

–Estàs viu. –Al final li va deixar anar i va fer un pas enrere–. On està Obi-Wan?

El somriure es va esborrar dels seus ulls.

–Ah. –Va fer un gest cap als enderrocs–. Allà. El Mestre Kenobi haurà de prendre’s uns dies lliures. No... No...

–M’emportaré a un parell d'homes per portar-lo al iot –va dir Bail amb tranquil·litat–. Em temo que no es troba... molt bé.

–Capità –va dir a Korbel–, els necessitaré en un moment, però, per ara, mantinguin les seves posicions.

–Senyora –va respondre–, faci-m’ho saber quan estigui a punt.

Bail la va conduir a la construcció demolida, on Obi-Wan esperava assegut sobre una pedra, embolicat en una manta tèrmica esquinçada i des d'on es veien els focus de la nau. I si Bail tenia un aspecte horrible... Si Bail semblava prim i fràgil...

No van fer broma. Ella no tenia humor. Per aquell home... en aquell moment... no tenia més que llàgrimes.

–Padmé –va dir Obi-Wan amb una veu tan canviada com tot el seu ésser–, tornes al rescat. –Va somriure i a ella se li va trencar el cor–. M'alegro de veure-la, Senadora.

Ella no podia parlar. Tot just podia respirar. Quan es va tornar a sentir segura va dir:

–Tu... Tu... Jedi imprudent! –va dir, caminant cap a ell, i quan va arribar on era es va posar a la gatzoneta–. Ànakin s'enfadarà moltíssim amb tu! –Llavors va abaixar el cap i va emprendre una batalla privada perduda.

–Bé, bé –va dir tranquil·lament, donant-li maldestres copets a l'espatlla–. No hi ha necessitat d'enfadar-se. Tampoc és per a tant.

Es va posar dempeus, i va retrocedir i es va posar una mà al cap.

–Que no és per tant? –va dir–. Comencem pel més obvi, et sembla? Què t'ha passat a la cama?

Estava estirada davant seu, amb la cuixa dreta embenada de qualsevol forma amb trossos de la seva pròpia túnica que deixaven veure una ferida que saltava a la vista que era greu. Com Obi-Wan no contestava es va girar cap a Bail... i els va agafar mirant-se d’una forma molt peculiar i complicada.

Llavors Obi-Wan va sospirar.

–No és res. De veritat. Un contratemps amb l'espasa làser.

–L’espasa làser... –Li va mirar–. Què? Una altra vegada?

–Eh –va dir Bail, posant-li una mà a l'espatlla. Va semblar... un advertència–. Amb el risc de semblar impacient, Padmé, vull sortir d'aquest maleït pedrot. Així que, podem... ja m'entens... anar-nos-en?

Allà hi havia passat alguna cosa. Segur. L'aire feia pudor de secrets. Però aquell no era ni el moment ni el lloc per posar-se a buscar la veritat. No amb Obi-Wan allà assegut i tan... tan reduït.

–És clar –va dir i va fer mitja volta–. I, Obi-Wan, et complaurà saber que el Mestre Yoda va escollir ell mateix aquests soldats clon. I que tots ells són metges. Tindran cura bé de tu, t'ho prometo.

Amb una cura i una tendresa que la van sorprendre, el Capità Korbel i un dels seus homes van portar a Obi-Wan a la nau. Bail i ella els van seguir de prop.

–Gràcies, Capità –va dir Bail quan van deixar a Obi-Wan, que no podia ni parlar, a la infermeria perfectament equipada–. Doneu-nos un moment i després serà tot seu.

Korbel va assentir.

–Senyor.

–Us faré sortir d'aquí –va murmurar Padmé mentre el Capità tornava al compartiment de passatgers amb els seus homes. Va passar la mà suaument per la galta d'Obi-Wan–. No et preocupis, aviat serem a casa.

Després, va deixar a Bail fent-li companyia i es va dirigir a la cabina de comandament per treure'ls d'aquell maleït Zigoola. Per fi! Adéu per sempre! Al diable amb els Sith i tots els seus jocs bruts.

Rumb a Coruscant i passant delirantment ràpid a l’hiperespai, va deixar que la nau volés sola i va tornar amb els passatgers acabats de rescatar. Una veu molt baixa procedent de la infermeria la va fer detenir-se fora, al passadís.

–Bé –va sentir dir a Bail–. Ha tornat?

Un llarg silenci i després:

–Sí –va dir Obi-Wan. Padmé va sentir una nova onada d'alleujament. Tenia un aspecte tan deplorable, que semblava que no anés a parlar més. Desitjava entendre de què estaven parlant.

–Ho veus? –va dir Bail–. Et vaig dir que els Sith no podrien evitar que siguis un Jedi. O almenys, no per sempre.

–Sí, m'ho vas dir –va dir Obi-Wan a qui, per la seva sorpresa, se li va trencar la veu. Hi havia molta emoció continguda. Mai havia sentit res igual. No d'ell.

–Necessites atenció mèdica, Obi-Wan –va dir Bail després d'un moment. I ell també semblava una mica espantat–. Ja has sentit la Padmé. Yoda va escollir personalment aquests metges clon. Així que vas a muntar un numeret o vas a deixar-los fer la seva feina?

Va sentir tossir a Obi-Wan, i allò sonava molt malament.

–Ningú li ha dit, Senador, que és bastant pesat?

–De fet si, Mestre Jedi –va replicar Bail–, però ni la meitat de vegades que li han dit a vostè que és pitjor que un mal de queixal.

Hi havia molt afecte en les seves veus i Padmé va notar que se li feia un nus a la gola. Mai havia imaginat que Bail i Obi-Wan es parlessin com... com amics. Com dues persones que es coneguessin des de feia anys. Què els havia passat a Zigoola? Estava desesperada per esbrinar-ho.

–Vols un analgèsic? –va preguntar Bail.

–Crec que sí –va contestar Obi-Wan.

Bail va esbufegar.

–Què llest. Vaig a buscar el Capità Korbel. –Un moment després va sortir al passadís. La va veure i es va aturar–. Padmé.

L'havien enxampat escoltant d'amagat, però va aixecar la barbeta.

–Obi-Wan no és l'únic que necessita primers auxilis. Recorda que tenim sis metges a bord. Un d'ells és el teu.

Bail va assentir.

–Això sona bé. Però abans m'agradaria seure un moment. Et sembla que anem a seure?

Els seus ulls estaven enfosquits pel que ella estava segura que eren records horribles... i semblava que anés a caure desplomat allà mateix.

–És clar –va dir amablement–. I si vols parlar, aquí em tens.

Va bellugar el cap.

–Ara no. Potser més tard.

Al final hauria d'acabar parlant d'això. Per motius de seguretat o per qualsevol altra cosa. Però ella podia esperar. Se li donava bé esperar.

Li va donar un copet al braç.

–Quan vulguis... amic meu.

***

Yoda va trobar a Obi-Wan en l'exuberant arborètum del Temple assegut amb les cames creuades sota una cascada, amb els ulls tancats, perfectament vestit... i sec.

No havia passat ni una setmana des que la Senadora Amidala els havia portat a casa des de Zigoola. S'havia passat la major part del temps sumit en un profund tràngol curatiu. El dia anterior, Vokara Che li havia dit que ja estava preparat per abandonar els Salons Curatius, però, per al seu disgust, li havia prohibit sortir del recinte del Temple.

Aquella advertència era tan efectiva com el camp contaminat de Geonosis.

En sentir que s'acostava, Obi-Wan va obrir els ulls. Va somriure. I va sortir de sota la cataracta. Amb només moure la mà, l'aigua de la cascada va tornar a córrer lliure de nou i ell va fer una reverència.

–Mestre Yoda.

–Mestre Kenobi –va contestar–. Seu.

Obi-Wan es va enfonsar a l'herba fresca. Les mínimes vacil·lacions en els seus moviments donaven a entendre que encara no era ell. Això i el fet que encara necessitava recuperar el pes que havia perdut en la seva batalla amb els Sith.

Acomodant-se en el seu bastó, Yoda inspirava les fragàncies que flotaven en l'aire de l’arborètum. Pensava en la cascada. Va decidir no preguntar.

–Ansiós el Consell està, Obi-Wan, d'escoltar el que va passar a Zigoola –va dir–. Preparat per parlar estàs ja?

L'expressió d'Obi-Wan va romandre impertorbable, però una lleu ombra va enfosquir els seus ulls.

–Això crec, Mestre Yoda.

–Una resposta afirmativa no és aquesta.

–Em sap greu, Mestre. És l'única resposta que puc donar.

Yoda va sospirar.

–Atribolat estàs, Obi-Wan. T’entenc. Temps necessites i temps tindràs.

Obi-Wan va arrencar un bri d'herba i la va contemplar amb rostre greu. Va passar la punta del dit per la seva superfície allargada i verd-blavosa. Després es va estremir.

–Sap, Mestre Yoda? –va dir en veu molt baixa–. Hi ha més llum en aquest bri d'herba de la que podia sentir amb tot el meu cos quan era a Zigoola. Mai –va sospirar a poc a poc–... m'he sentit més buit, més sol i més desemparat en tota la meva vida. Va ser pitjor fins i tot que totes les morts que vaig reviure, tantes vegades, i que cada vegada eren com la primera. –Va deixar que la bri d'herba se li caigués de les mans i va contemplar l’arborètum–. Aquest buit és el que li espera a la República si perdem aquesta guerra contra els Sith. I això és una cosa que hem... d’evitar. Evitar sigui com sigui, independentment del que suposi.

Yoda va sentir en la Força els ecos dels records d'Obi-Wan. Va sentir el tacte del seu horrible desconsol i un fred amarg.

–D'acord amb tu estic. Però viure d'aquesta experiència no toca, Obi-Wan. Has sobreviscut. Molt has après.

Obi-Wan va assentir.

–Això és cert. I no ho faré, ho prometo.

–Dir-me pots la cosa més important que has après?

–Que sóc un Jedi –va dir Obi-Wan després d'un llarg silenci amb senzillesa i goig–. I que sempre ho seré.

Yoda va somriure i després va tornar a sospirar.

–Una gran llàstima és que els artefactes descoberts al temple Sith s'hagin destruït i irrecuperables siguin.

Obi-Wan va moure el cap.

–Eren verí, Mestre. Estaven contaminats pel Costat Fosc. Crec que ni tan sols tu podries haver-los tocat sense córrer riscos.

Allò el va deixar atònit.

–Tu creus?

–Sí –va dir Obi-Wan i va aguantar la seva severa mirada.

–Hmmm. –Repenjà la punta del seu bastó a terra i va contemplar com cedia la terra tova. Va somriure, però no amb calidesa–. Per a nosaltres els artefactes perduts estan, és cert. Però també per als Sith. Una victòria això és. –Va alçar la vista–. I què hi ha del Senador d'Alderaan? Bail Organa. Confiar-li podem, Obi-Wan, els nostres secrets?

Per primera vegada des que havia tornat al Temple, Obi-Wan va esbossar un somriure sincer, sense ombres.

–Ah, sí, Mestre Yoda. Podem confiar plenament en Bail.

–Complagut de sentir-ho estic –va dir–. I ara deixar-te haig. Descansa, Obi-Wan. Les teves forces recuperar, has. En aquesta guerra contra els Sith et necessitem.

Obi-Wan va assentir.

–Sí, Mestre.

A la porta de l'arborètum, Yoda es va parar i va tornar la vista enrere. Obi-Wan havia tornat a seure sota la cascada. Semblava... feliç.

Malgrat la seva càrrega de preocupacions i secrets Yoda va somriure, aquesta vegada amb tendresa... i el va deixar jugant.

***

Encara que sabia que havia de donar-li les notícies immediatament, Ahsoka es va passar un moment... només un moment, bé, diversos moments... a l'entrada de l'Hangar 9C d’Allanteen VI observant com Ànakin realitzava els seus exercicis amb la Força. Descalç, vestit només amb les malles, utilitzava la totalitat de l'hangar per als seus propòsits. Amb potència i sense esforç, en perfecta sintonia amb la Força, va realitzar, amb execucions impecables i ràpides, setanta-cinc tombarelles dobles cap enrere.

Ella les havia comptat.

Quan va aterrar després de l'última, respirant sense problemes, es va repenjar immediatament en un sol braç... amb els dits estirats.

Amb els ulls tancats va dir:

–Què passa, Ahsoka?

Ningú anava a jugar a fet i amagar amb Skywy.

–Ha arribat un holomissatge de Coruscant, Mestre.

I allà estava... dempeus, enfront d'ella. Era aquest moment, aquesta dècima de segon, un cop més, com sempre, en el qual mai veia com arribava d'un lloc a un altre.

–Obi-Wan?

Va assentir.

–Obi-Wan.

La va mirar amb fredor en passar al seu costat.

–No tornis a fer-li esperar.

Caminant darrere d'ell, ràpidament, es va aclarir la gola.

–Ah... Skywy?

Ell va disminuir el pas. Es va girar. Ara la seva fredor s'havia transformat en cautela. Ja l'anava coneixent.

–Què?

–Crec que no té molt bon... aspecte.

I llavors va haver de córrer per atrapar-lo.

Va agafar la trucada en l'oficina del cap de disseny, fent sortir sense contemplacions al propi cap de disseny, al seu ajudant i als altres dos treballadors de la drassana. Com ja l’anaven coneixent, cap va dir una paraula. Es van anar sense més.

Ahsoka es va quedar en una cantonada i va aguditzar l'oïda.

–Obi-Wan –va dir Ànakin, dirigint-se a l’holograma del transceptor de la taula–. Ho sento, estava entrenant.

L’holograma del Mestre Kenobi va mirar a Ànakin de dalt a baix.

–Sí, ja ho veig.

Ànakin va ignorar l'amable sarcasme.

–Així que ja has tornat de la missió. Per fi. Com t'ha anat?

–Moderadament sense incidents, gràcies –va dir el Mestre Obi-Wan, intentant que les seves respostes fossin evasives–. Tinc una nova missió per a tu.

Ànakin es va creuar de braços.

–Sí. Això està molt bé. Obi-Wan, què ha passat?

–Ah, és una història molt avorrida –va contestar el Mestre Obi-Wan–. Què tal li va a la teva aprenenta?

Ahsoka va arrufar les celles. Què? Es creien que era idiota? Així que no podien parlar de la missió enfront d'una Padawan. Doncs podien dir-ho sense més. No anava a posar-se a plorar.

–Bé. Mestre, no tens bon aspecte.

–Imaginacions teves, Ànakin. Bé, vols saber en què consisteix la teva missió?

–Sí –va dir Ànakin, ajustant els ulls–. Però en cas que creguis que aquesta conversa ha acabat, t'equivoques. Què passa amb la missió?

–Ens ha arribat nova informació. Els separatistes han muntat un lloc d'escolta secret. Podria explicar per què Grievous va vèncer al grup de batalla de Falleen.

–Alguna idea de la seva localització?

–Doncs no –va dir el Mestre Kenobi, tan sec com Tatooine–. Aquest ha de ser el «secret» pel qual en diuen «lloc secret», Ànakin.

–Ha, ha –va dir Ànakin. Però sí va somriure, encara que en els seus ulls hi havia preocupació–. Així que vols que trobi l'espiell d’en Grievous. Em porto el Crepuscle? I al Capità Rex?

–Sí. També hem localitzat part d'una conversa a tres que transmetré al teu pont. Això hauria d'ajudar-te a començar a rastrejar aquesta base misteriosa.

–Gràcies, Mestre –va dir Ànakin–. Ah... suposo que no ens acompanyaràs en aquesta missió, no?

El Mestre Kenobi va moure el cap.

–No. Em temo que estic enfeinat donant informació sobre la meva missió anterior. Potser en la propera. Però et desitjo una bona cacera, Ànakin. Troba aquest lloc. Les coses poden posar-se lletges si no ho fas.

L’holoenllaç va finalitzar.

Ahsoka va esperar, però Ànakin no es movia. Contemplava el transceptor.

–Informació sobre la meva missió anterior, vinga ja –va murmurar–. Tornes a estar convalescent, Obi-Wan. Què has fet?

Ahsoka va donar un pas endavant.

–Suposo que t'ho dirà quan jo no hi sigui –va dir–. Skywy, puc anar a buscar a Rex per dir-li que iniciem el compte enrere?

Ànakin va assentir. Tot just li estava prestant atenció.

–Sí, és clar.

–Gràcies –va dir, i va sortir. Però es va aturar a la porta i va fer mitja volta. El coneixia prou com per saber que estava preocupat–. Ei, Skywy. No tenia tan mal aspecte. Sigui el que sigui, et jugo el que vulguis a què no és res.

Ànakin la va mirar sobresaltat i li va dedicar un somriure irònic.

–Ja. Suposo. Vés a dir-li a Rex que el necessitaré aviat, d'acord?

–D'acord –va contestar, i va córrer cap al destacament clon.

Va donar unes quantes tombarelles cap enrere per celebrar-ho. Una altra missió. Adéu a avorrir-se a la drassana. Sí! Per fi la vida li somreia.

***

Quan Palpatine va veure a Bail Organa en la sorollosa cafeteria del Senat, immers en una profunda conversa amb Padmé i aquell gungan maldestre i inepte de nom Jar Jar Binks, va patir una autèntica commoció.

Organa era viu? Estava allà? A Coruscant? Això havia de significar que Kenobi també era viu. Perquè si era mort, amb Organa viu per explicar la història, el Jedi ho hauria esmentat. Si Kenobi era mort, ni Padmé ni Organa s'estarien rient encantats.

Quan havia tornat Organa a Coruscant? I per què Mas Amedda no li havia informat d'allò? Es veuria obligat a substituir a un altre funcionari més?

La recent i dilatada absència del popular senador d'Alderaan s'havia notat. Havien corregut rumors. Ell havia arribat al punt d'expressar la seva preocupació i de procedir a una discreta investigació, que revelaria la veritat sobre la tràgica desaparició d’en Bail. I la tràgica desaparició d'un gran heroi Jedi.

I no estaven morts? Què... decebedor.

Encara que... ara que ho pensava... Organa semblava un mica afectat. Així que alguna cosa li devia haver passat. Potser Kenobi també estigués igual. Amb sort molt pitjor. Hauria de preguntar a Yoda.

Però afectat no era suficient. Els volia morts.

Era conscient que la seva ira aflorava. No s'havia molestat a seguir-los fins a Zigoola personalment. Hi havia donat per fet... Hi havia acceptat... que Dooku els hi seguiria la pista. Aquella era la seva funció. Aquell era el seu objectiu. Per això comptava amb un Aprenent.

Governar la casa.

Significava allò que Zigoola estava en el punt de mira? O encara pitjor, significava que els seus tresors s'havien destruït? Artefactes Sith de valor incalculable que s'havien acumulat durant segles.

Si és cert... Si és cert...

Amb més esforç del que voldria dedicar-li, Palpatine va convertir la seva ira en afable cordialitat. Va transformar la seva expressió en la d'un home de bona voluntat i va creuar el menjador per reunir-se amb Padmé i Bail i, si no quedava més remei, amb el lamentable Jar Jar Binks, per entaular una de les erudites converses que li havien fet guanyar tants, tants amics.

Mentre els saludava... quan s'apropava a ells... mentre els preguntava com li havia anat el dia... darrere d'aquella afable superfície, els foscos pensaments de Darth Sidious bullien.

Això no és més que un revés. Una simple ona a l'estany. Tinc molts altres artefactes a la meva disposició. Encara tinc a Ànakin. Ell encara té a la Padmé. La guerra empitjora per moments. Kenobi serveix en primera línia. Podria morir qualsevol dia. Contenir a Organa és bastant fàcil. I, pel que fa a Dooku, jo m'encarregaré d'ell... en el seu moment.

La República es vindrà a baix. Ho he vist.

FI