Parany d'ombres (XI)

Anterior

Capítol 11

Estava agraït, almenys, pel menjar. Ànakin havia considerat rebutjar el plat de pastís de verdures amb salsa farina, però quin bé faria això? Havia acabat el plat i s'havia begut una garrafa d'aigua quan de sobte Granta Omega va sortir de la seva sala privada i l'amagatall va explotar en moviment.

No podia escoltar les ordres que Omega xerrava però de sobte tothom estava ocupat. Els ordinadors es van apagar. Els contenidors van ser tancats i segellats. Les armes van ser reunides. Els gravitrineus van aparèixer i els membres de la banda van començar a carregar-los.

Obi-Wan, va pensar Ànakin. Va somriure.

En uns minuts, la subestació va ser buidada.

Encara emmanillat, Ànakin va ser llançat a un speeder amb el mateix guàrdia imbat. Brunzint pel túnel a una ràpida velocitat. Ànakin va mantenir la seva ment concentrada de manera que pogués recordar els molts girs.

Al final van arribar al seu destí, un espai més petit que havia estat una vegada un centre d'abastiment. Ànakin va ser llançat fora de l’speeder per l’imbat, però aquesta vegada va ser capaç d'aterrar de peu. Va observar mentre els membres de la banda van començar atrafegats a muntar l'amagatall de nou. Podia veure que havien fet això moltes vegades.

Granta Omega va caminar cap a ell, els seus talons sonant a terra. Semblava seriós.

–És hora de contactar amb Yaddle.

–Sempre que pugui dir-li qui ets i pugui parlar lliurement. –No tenia res a perdre en contactar amb la Yaddle. Tenia una confiança completa en què seria capaç de tractar amb Granta Omega. I Yaddle seria capaç de dir-li a Obi-Wan que encara era viu.

Omega va moure una mà.

–Per descomptat. No estic tractant d’enganyar-te, Ànakin. Sóc un home de negocis. Vull fer un tracte.

–Necessitaré el meu comunicador.

Omega l’hi va llançar.

–Mentre el tingui, m'agradaria contactar amb el meu Mestre, també, –va dir Ànakin. Valia la pena intentar-ho.

–Creus que està preocupat per tu? –Omega va bordar un riure–. El que no saps del teu Mestre podria omplir preciosos arxius. Kenobi no té cor. Els éssers són només un mitjà per aconseguir el que ell necessita ser... el gran Jedi creat a la seva ment pròpia.

Ànakin de sobte va agafar un sentiment que havia flotat en la seva ment, quelcom al que no podia posar-li paraules. Ara es va formar en una creença.

–Això és personal per a tu, no és cert? –Acusà a Omega–. Odies a Obi-Wan.

Omega es va posar vermell.

–Res de trucades al teu Mestre. Només tractaré amb Yaddle. Només tinc aquesta hospitalitat per oferir.

Ànakin va contactar amb Yaddle. No hi havia res més a fer. Ràpidament va explicar que Striker era en realitat Granta Omega, i que era el seu presoner, que era difícil sortir. Encara se sentia avergonyit haver estat capturat.

–Omega ha sol·licitat una reunió, –va acabar ell–. Només es reunirà amb vostè.

–Retenir-te com ostatge, no necessitava, –va dir Yaddle–. Parlar amb ell, hauria fet, si ho hagués demanat.

–Suposo que sent que necessita alguna garantia que vindrà sola, –va dir Ànakin–. Tem que si prepara una reunió serà traït.

–Jo no li tinc por, –va xiuxiuejar Omega a Ànakin–. Només sóc cautelós.

–No puc dir-li on sóc, perquè no estic segur, –va dir Ànakin–. Ens acabem de mudar a un nou amagatall. I no sé com de sincer que és Omega sobre el fet de fer un tracte. Diu que ho és, però no confio en ell. –Omega va somriure-li, gens molest en absolut–. És cosa seva decidir-ho, Mestra Yaddle. Tot el que demano és que no vingui per mi. Estic bé aquí.

–De moment, –va dir Omega de manera que Yaddle pogués escoltar.

–Anar, faré, –va dir Yaddle–. Però informar a Obi-Wan primer, dec.

–Tinc una llista de coordenades, –va dir Omega a Ànakin–. Les alliberaré una a una. Si en algun punt sembla que Yaddle no està sola, desapareixeré... amb tu.

–Entès, –va dir Yaddle, després que Ànakin li transferís aquesta informació.

Ànakin va agafar el seu comunicador. Esperava que tots dos haguessin pres la decisió correcta.

–Que la Força l'acompanyi, –va dir a Yaddle.

Omega va posar els seus ulls en blanc.

–Au, si us plau, –va dir ell.

* * *

–Striker és Granta Omega? –va xiuxiuejar Obi-Wan pel seu comunicador. S'havia amagat en una subestació gairebé buida per observar l'activitat. La banda que havia seguit havia vingut directament aquí, però era obvi que l'amagatall principal havia estat mogut. Ara estaven ocupats en reunir les últimes armes i l'equip i carregar-los en speeders amb cellers de càrrega.

–A reunir-me amb ell, vaig, –va dir Yaddle.

–Vaig amb vostè.

–Serà millor que no, –va dir Yaddle.

–Ell és el meu Padawan...

–I confiar-me la seva seguretat no fas?

Obi-Wan va sostenir el comunicador apartat i va sospirar. Va descansar el cap contra la superfície llisa de la paret del túnel. Era difícil rivalitzar amb una estimada Mestra Jedi com la Yaddle. No guanyaria cap discussió.

–Mogut el seu amagatall, Omega ha fet. Ens portarà massa trobar-lo. Una drecera, això és. –La veu de la Yaddle es va suavitzar lleugerament–. Tenir cura d'ell, faré, Obi-Wan. Però necessitar-te he, per ajudar amb els mawanis. Accedir han fet d’anar a la superfície. L'èxode està procedint. Una presència Jedi és necessària allà.

Obi-Wan es va prendre un moment per acceptar-ho. Anava contra tot el que volia. Necessitava veure a l’Ànakin amb els seus propis ulls, assegurar-se que estava sa i estalvi. Però Yaddle li havia dit que Ànakin estava bé, i la seva veu havia sonat forta.

Necessitava veure a Granta Omega també. La ràbia es va alçar en ell, ràbia que li feia voler estimbar el puny a través d'una paret. Ràbia que havia d'aprendre a acceptar i alliberar.

Omega tenia al seu Padawan. El seu més perillós enemic tenia al seu company més preuat. I en lloc d'ajudar a alliberar-lo, Yaddle li estava demanant que guiés a uns complets estranys a tornar a casa seva.

Va ser aquest pensament el que li va ajudar. Era un Jedi. Les necessitats dels estranys eren les més importants. Les seves pròpies necessitats no eren res en comparació a les seves. Obi-Wan va repetir les paraules de nou en la seva ment, aquest cop amb la compassió i l'energia que requerien. Havia de dur a estranys fora de perill a casa seva.

–Està bé, –va dir a Yaddle–. Però digui-li a Omega que li veuré aviat.

–Una amenaça això és, –va dir Yaddle seriosa–. I per tant lliurar-la no faré.

Obi-Wan va repenjar el cap contra la paret de nou.

–A no ser que hagi de fer-ho, –va concloure Yaddle.

* * *

Ànakin es va aixecar, esperant la Yaddle. Omega estava utilitzant droides de rastreig per assegurar-se que Yaddle venia a cada coordenada sola.

Estaven en una de les estacions de tubs d'ascensor aeri, més petita que la que Ànakin havia utilitzat per baixar només feia unes hores, tot i que se sentia com dies. Va endevinar que estava prop de vint nivells per sota, prop del quadrant nord-est del sistema de túnels. Si hagués de trobar el seu camí de tornada fins a Obi-Wan, podria ser capaç de fer-ho.

–Està seguint les meves ordres, –va dir Omega–. Llesta.

–Què esperaves? –Va dir Ànakin–. No et té por.

–Sí, sempre puc dependre de l'arrogància Jedi, –va dir Omega–. En una galàxia incerta, és tan reconfortant tenir una cosa amb la qual puguis comptar. Digues, Ànakin. Has pensat en el que vaig dir? Faré un tracte amb Yaddle i podrem anar a Tatooine aquesta nit. Podries veure la teva mare tan aviat com demà. Tinc una nau ràpida.

–No vaig necessitar pensar en el que vas dir.

–Ah, però vas pensar en això, puc dir-ho. Aquesta és la teva última oportunitat. Odio ser dramàtic, però... –Omega va arronsar les espatlles–. Tria.

–No hi ha elecció, –va dir Ànakin.

–Què malament. Tu perds. Jo també, això és el més trist. Ah, la diminuta s'acosta.

Yaddle va arribar fins a ells, la seva túnica balancejant-se amb el moviment del seu pas.

–Gràcies per venir, –va dir Omega cortesament.

Yaddle va estudiar a Ànakin per un moment. Va veure la seva mirada descansar en les seves manilles atordidores, llavors va continuar. Els seus ulls es van creuar, i ell va assentir per mostrar-li que estava bé.

–Entendre faig que tens condicions, però disposat estàs d’abandonar Mawan, –va dir Yaddle.

–Disposat? Difícilment. Tinc una cosa bona aquí, –va dir Omega.

–Triar marxar pot ser que no facis, però advertir-te dec, –va dir Yaddle–. Caçat seràs, per forces de seguretat del Senat. A migdia, sota el nostre control Naatan estarà.

–Impressionat amb la seva velocitat estic, –va dir Omega, burlant-se de la Yaddle.

Yaddle no va mostrar ràbia o impaciència, tot i així Ànakin va veure alguna cosa resplendir en els seus ulls, alguna cosa molt similar al desafiament.

–I desitjar va voler que et digués, Obi-Wan et veurà aviat.

Omega va riure.

–Estic segur que si. Tant de bo pogués dir que estic ansiós per això, però Kenobi em dóna son.

–Esperant a sentir les teves condicions estic, –va dir la Yaddle.

–Deixi'm que comenci per dir-li que estic en possessió d'una bioarma altament il·legal.

Ànakin va sentir el seu estómac retorçar-se. Va recordar els dits teclejant informació. B I O M A... bioarma! Ho hauria d'haver sabut! I les següents lletres que havia vist havien estat T O X I...

–És un dispositiu simple, en realitat, –va continuar Omega–. Bellament simple. Bàsicament un petit bidó amb un poderós explosiu. Però el bidó està ple de gas dihexalon. Està familiaritzada amb ell?

–Tòxic per als éssers vius, és, –va dir Yaddle–. Mortal.

–Bé, llavors sap amb el que estem tractant. El bidó ha estat carregat en aquest tub d'ascensor aeri. El detonador està controlat per un dispositiu remot que no està amb mi, però puc transmetre l'ordre en segons. Sé que ha estat liderant als mawanis de tornada a casa en la superfície. Aquest és el treball d'Obi-Wan, no és cert? Llàstima que tots morin.

–Has atacat a Obi-Wan? –va preguntar Ànakin, la fúria fregant sota les seves paraules.

–No, el teu Mestre és només un extra. –Omega va mirar a Yaddle–. Hauries de saber ja que tinc ambicions més grans.

Yaddle va trobar la seva mirada. Ànakin va sentir la Força agitar-se. Semblava cruixir al voltant dels seus genolls, després es va moure pel seu cos, com si Yaddle l'estigués extraient del propi sòl. Ho va sentir com una sensació física.

–Desitges fas, de matar un Membre del Consell, –va dir Yaddle.

–Això em temo, –va dir Omega.

Ànakin es va adonar llavors que ell era només una titella en la seva lluita. Omega li havia utilitzat. Ell s'havia deixat d'utilitzar. Hi havia estat tan estúpid!

–Ha de triar, –va dir Omega–. Les vides dels mawanis... o la vida d'Ànakin Skywalker, l'Escollit.

–O la meva pròpia vida, –va dir Yaddle–. Amb moltes vides, jugues.

–És la meva feina. Aquestes manilles als canells d'Ànakin no són manilles atordidores, –va dir Omega–. Porten suficient càrrega com per matar-lo.

Ànakin va baixar la mirada a les manilles dels canells. Ell havia fet això. Ell havia estat l'esquer per atraure la Yaddle aquí. Omega havia mentit. Encara volia impressionar a un Sith. I quina millor manera que matant a un membre del Consell Jedi?

–La seva mort serà indolora, Mestra Yaddle, –va dir Omega–. Li concediré això. No estic interessat a fer-la patir. Ànakin li portarà les notícies a Obi-Wan. Aviat se sabrà per la galàxia.

–I la bioarma? –va preguntar Yaddle.

–És la meva assegurança de què sortiré del planeta, –va dir Omega–. Amb els meus soldats, amb el meu equip, amb les meves riqueses, amb els meus registres. Però La De Sota romandrà a sota. Pactaré la seva llegenda, Mestra Yaddle.

La De Sota romandrà a sota...

Omega tindria venjança d'Ànakin també. Ànakin hauria de viure sabent que havia provocat la mort de la Yaddle.

–Així que què... –Va començar a dir Omega.

El moviment va ser tan sobtat i tan ràpid que fins i tot Ànakin no el va poder registrar. El sabre làser de la Yaddle va ser activat sense que ell la veiés moure ni un dit. Va utilitzar un cop quirúrgic als seus canells lligats. No va tenir temps de flaquejar, la qual cosa va ser afortunat, perquè fàcilment podria haver-li tallat les mans. Ànakin va sentir només una resplendor de calor com si hagués tocat alguna cosa calenta i llavors hagués apartat la seva mà.

Les manilles van caure a terra.

Les manilles, caient...

Això estava en la seva visió també! Però les manilles no havien estat sobre l’Shmi. No tenien res a veure amb Shmi. Obi-Wan i Yoda havien tingut raó.

–Llanceu-lo! –va cridar Omega, llavors es va tornar cap a la Yaddle i va afegir–: Acaba d'assegurar les morts de milers.

Ànakin es va donar compte en un flaix que Omega havia d'haver tingut un canal obert en el seu comunicador. Aquesta havia estat una ordre. Va escoltar el buf d'aire en el tub.

Només va veure la resplendor de la vora de la túnica de la Yaddle mentre saltava amb la Força cap al tub de l'ascensor aeri. Va pressionar el botó d'ejecció màxima amb l'empunyadura del sabre làser mentre passava. Va irrompre cap al tub d'ascensor aeri i es va disparar cap amunt com un esclat d'un canó làser.

Omega estava massa atordit com per moure’s. Ànakin no va vacil·lar. Va saltar darrere de la Yaddle dins del tub, prement el botó d'ejecció màxima també.

La velocitat era increïble. Es va disparar cap amunt a la superfície tan ràpid que va perdre l'alè i les orelles van protestar amb un crit de dolor. Es va disparar cap a un cel nocturn que brillava amb estrelles. Els llums de la ciutat eren una taca mentre les passava. Va començar a caure de nou, el vent bufant per les orelles. Només la Força va salvar-lo d'un aterratge extremadament esfereïdor. La va invocar per alentir el seu descens però tot i així va aterrar amb força, doblegant els genolls i rodant amb l'impacte.

Jeia sobre la seva esquena, encara marejat, tractant de recuperar l'alè. Yaddle no havia aterrat. Va sentir la Força tan poderosa que li va servir per posar-se dempeus. De nou, era com una presència física per a ell, com si pogués sentir-la en la seva pell i fins i tot en les arrels del seu pèl.

Yaddle penjava sobre ell, sobre l'edifici més alt de Naatan, la Força sostenint-la temporalment a la part alta. Tenia un bidó platejat contra el seu pit.

Estava ben amunt, però va escoltar la seva veu clarament. Estava en el cap, es va adonar.

Si perds la teva ràbia, trobar-la faràs. Abraça-la i desaparèixer farà. Escollit, pots ser. Però per a què? La teva pregunta per respondre, és.

Tot just va registrar les seves paraules. Una terrible certesa estava creixent. I llavors tot va estar de cop i volta clar per a l’Ànakin, tan clar com els estels de vores fortes. Es va adonar del que la Yaddle estava a punt de fer.

–No! –va cridar ell. Però ja ho podia percebre. Yaddle estava atraient la gran xarxa de la Força que havia creat, atraient-la al seu voltant tan ferma i ferotge i fortament que l'Ànakin va caure de genolls. Mai havia sentit la Força moure’s així. No podia parlar o moure’s.

Des de ben avall, Granta va detonar els explosius.

Ànakin va escoltar un pop agut, res més. La Força va créixer fins que Ànakin va estar marejat. En lloc d'explotar, el bidó va implosionar, i Yaddle va atreure el gas tòxic i el poder explosiu cap a dins, absorbint-lo al seu cos.

Llavors simplement va desaparèixer. Una pluja de partícules de llum es van arremolinar, van penjar en l'aire, després es van evaporar.

La cara d'Ànakin estava humida. Les llàgrimes fluïen i no les sentia. El cel nocturn estava buit, i la Mestra Jedi Yaddle estava morta.

Següent