Espai Salvatge (XIII)

Anterior

13

–Algun problema? –va preguntar Organa, que havia escoltat d'amagat sense dissimular.

–No –va respondre. Va codificar una actualització per al Consell per a una transmissió en format de text i la va enviar. Amb sort, acceptarien l'informe amb valor nominal i no intentarien mantenir una connexió hologràfica.

Encara no podia creure que Ànakin hagués estat tan imprudent. O estava tapant-se els ulls intencionadament? Ànakin sempre havia anat més enllà del que la gent normal entén com els límits de seguretat. O de la raó. Era una mena de geni indomable. Qui-Gon ho havia vist. Va apostar per ell fa molts anys a Tatooine. Va arriscar moltes vides en una cursa de beines, va arriscar el seu futur per les aptituds inexpertes i no demostrades d'un jove esclau.

I va encertar.

Després de deu anys d'entrenament rigorós, feia la impressió que el geni encara no estava domat del tot. Mai ho estaria. Ànakin seguia desafiant la lògica, ignorant el protocol, trepitjant les normes que havia d'acatar. Confiat, sempre, que ell s'imposaria. Confiat que el seu antic Mestre sempre li donaria suport.

I així ho vaig fer. I així segueix sent. Però qualsevol dia farà alguna cosa que no podré justificar. I no m'atreviré a contemplar el que serà d'ell.

–Digui'm –va dir Organa, ficant-se en els seus pensaments, o potser rescatant-lo d'ells–. Va tot bé?

–És clar que sí –va respondre, col·locant-se en el seu seient per mirar a través del finestral titil·lar les estrelles llunyanes–. Hem arribat a les primeres coordenades?

–Vam arribar fa gairebé una hora.

Així va saber quan van deixar de viatjar a la velocitat de la llum.

–Quin és la nostra posició?

–A uns tres parsecs de Kuat.

–Així que seguim en els Mons del Nucli.

Organa va arronsar les espatlles.

–Exacte.

–I ara cal esperar que parli amb el seu contacte?

–No –va respondre Organa, recolzant-se al seu seient–. Vaig rebre les següents coordenades deu minuts després d'arribar aquí. Estem donant voltes per aquí perquè m'agraden les vistes. Té fam?

Obi-Wan va mirar-lo. Serà un viatge molt, molt llarg.

–Sí.

–Hi ha sobres de menjar a la cuina. –Organa va fer una ganyota–. Bé. A l'armari que fa de cuina. Serveixi’s vostè mateix. Porti’m un a mi també, vol?

–És clar, Senador –va contestar amb exquisida cortesia–. Serà un plaer.

Es va dirigir cap a la cuina compacta de la nau, va treure dos sobres de menjar de la ben nodrida nevera i els va portar a la cabina de comandament.

–Gràcies –va dir Organa, agafant el seu i girant el segell de calor–. Aquest Padawan seu sembla que li dóna molta feina –va afegir mentre esperava que s'escalfés el menjar–. Aposto a què el manté sempre alerta.

Obi-Wan va tornar al seu seient de la consola del satèl·lit de comunicació.

–Ja l'hi he dit –va dir mentre activava el mecanisme per escalfar el menjar–. Ànakin ja no és el meu Padawan.

–I s'ha acordat de dir-ho a ell? –va replicar Organa, divertit–. Perquè no ha trigat gens a cridar-li quan les coses s'han posat lletges.

Obi-Wan es va quedar mirant-lo detingudament. Què li passava al reservat i formal Senador Organa? Amb una mica més d'irreverència aquest home podria ser confós fàcilment per un cambrer corellià. Padmé hauria d’haver-m'ho advertit...

–Ànakin valora meus consells.

–Justa –va dir Organa. Va retirar l'embolcall del menjar i immediatament la cabina de comandament es va omplir del ric aroma d'au de Fondor amb salsa picant.

–I t'agrada la seva seguretat.

Aquí estava de nou: aquest rerefons maliciós, insistent i irreverent.

–Què vol dir, Senador?

Organa va arronsar les espatlles.

–No vull dir res. És una simple observació.

Li van venir ganes de dir: «Guarda't les observacions per a tu». Però no ho va dir. Contestar-li només provocaria més comentaris. Perllongaria una conversa que no li venia de gust mantenir. Va centrar la seva atenció en el menjar, el qual havia arribat ja a la temperatura òptima. Va retirar l'embolcall, va arrencar la cullera que l'acompanyava i va començar a menjar-se l'estofat de peix.

–Alguna vegada ha desitjat no ser un Jedi? –va preguntar Organa amb la boca plena.

S'ha acabat el fet de gaudir de la pau i la tranquil·litat.

–No.

–Mai? Ni una sola vegada? Mai s'ha preguntat què se sentirà en una altra pell?

–No.

Arrufant les celles, Organa es va recolzar, es va dur a la boca una altra cullerada de menjar.

–Mai li ha irritat el fet de no haver pogut triar ser Jedi? Que li lliuressin al Temple sent un nadó?

Estava clar que, encara que va estar a punt d'estrangular a aquell home –aquesta vegada sí que va tenir aquest pensament temptador–, s'anava a produir una discussió. Obi-Wan va reprimir un sospir. No era la primera vegada que sentia l'expressió de tal sentiment, i no seria l'última. Era el que es podia esperar: els estrangers no ho entenien.

–Fa la impressió que s'està lamentant per haver-nos defensat davant les acusacions dels quarren, Senador.

–En absolut –va dir Organa–. Només un boig o un esvalotador creuria que els Jedi són lladres inexperts. Obi-Wan va mirar-lo.

–Però?

–Però... –va dir Organa, encongint-se d'espatlles–. De tant en tant em pregunto per la forma en què es crien els Jedi. Ha d’admetre, Mestre Kenobi, que no és exactament una... vida... normal.

–Això depèn de què s'entengui per normal, Senador –va dir, movent el cap–. Encara que és cert que molts nens arriben al Temple sent molt petits, cap roman amb nosaltres contra la seva voluntat. El Temple no és una presó. És una llar. Una escola. Un món dins d'un altre món. Un refugi per a aquells que neixen amb la capacitat de ser sensibles a la Força. Cregui’m, Senador, els Jedi sensibles a la Força privats d'entrenament pateixen més que qualsevol Padawan que pugui conèixer.

–Llavors, pateixen? –va preguntar Organa, tirant la safata de menjar buida–. No ho nega?

–No hi ha vida que no tingui sofriment, Senador.

–No em refereixo a això i ho sap. –Organa va aclucar els ulls–. Vinga, Mestre Jedi. No vagi amb embuts amb mi.

–Si es refereix a si hi ha vegades que resulta complicat ser un Jedi, la resposta és sí –va replicar amb calma–. Diria que ser Senador és un camí de roses nafra?

Organa va esbufegar.

–D’espines, diria jo. Però almenys jo no tinc prohibit l'... Com ha dit? Afecció. Almenys jo no he de fer veure que no m'importa res. Ni ningú.

–Hi ha moltes maneres d'estimar, Senador. Segur que no és tan arrogant com per creure que la seva és millor que la dels altres.

–Mmm... –va mussitar Organa, divertit i irritat en igual mesura–. Sap, Mestre Kenobi? Per ser un Jedi és un gran orador. Crec que hauria de pensar en una cursa al Senat.

Es va estremir.

–Ho dubto molt.

–No li agradem, m'equivoco? –va preguntar Organa, esbossant un somriure, intrigat i una mica despitós–. Els polítics, vull dir. Com a espècie. Què hem fet perquè estigui tan...?

–Què? –va dir Obi-Wan, apartant el seu menjar.

Organa va lliscar la mà a l'interior de la seva túnica blava i va treure un petit comunicador d'aparença inofensiva.

–Contacte –va dir suaument–. Disculpi.

Va sortir de la cabina de comandament i es va dirigir al compartiment de passatgers. Obi-Wan va contemplar la cortina de separació, que estava tirada, va arronsar les espatlles i va tornar a menjar. Se’l va acabar en tres mossos, així que va recollir la safata buida de l’Organa, la va apilar amb la seva i va usar la Força per convertir-les en una cub petit i net llest per tirar per la rampa de deixalles.

Organa va tornar uns minuts després. Es va asseure al seient del pilot i va començar a programar les noves coordenades a l'ordinador de navegació.

–I ara cap a on? –preguntà–. Si no li importa que pregunti.

–Encara no ho sé –va dir Organa, prement la tecla «Calcular». L'ordinador del navegador va emetre un brunzit i després es va encendre una llum verda–. Ahm Atzerri. –Va mirar ràpidament de reüll–. Més o menys. Suposant que res vagi malament, seran unes disset hores de vol.

Cada salt els acostava més a la Vora Interior. Significava això que Zigoola, si és que realment existia, estava en algun lloc de les regions que no s'havien mapejat rigorosament? Estava situat en la Vora Interior? O més enllà? Semblava una hipòtesi raonable. Segurament, ni tan sols els Sith podrien amagar un planeta sencer si era a prop del cor de la República. O a prop, almenys, de qualsevol sistema que resultés familiar o que es visités amb regularitat.

No hi ha motius per especular. Ho esbrinaré abans o després si ens dirigim a la Vora Interior... o més enllà.

–Passa alguna cosa? –va dir Organa, arrufant les celles.

–En absolut. Digui’m, Senador, com és que el seu contacte sap quan és el moment de transmetre les següents coordenades?

–Tenen l'enllaç de la meva ID privada –va contestar Organa–. El missatge que vaig deixar en ell, en el qual els deia que m'estava ocupant d'alguns assumptes familiars, va ser el nostre senyal acordat. Després d'això, suposo que és un simple cas de sincronització i matemàtiques.

–Entenc. I, com que Coruscant ha adoptat recentment mesures de seguretat, com ha aconseguit arreglar-se-les per mantenir la comunicació amb el seu contacte secret? Suposo que totes les transmissions tant entrants com sortints són monitorades.

Organa va abaixar la mirada. Durant un breu moment, la seva expressió va mostrar inquietud. Incertesa. Després va sospirar i la seva pell oliva es va tenyir amb un rubor de sang.

–Vol que l'hi lletregi, Mestre Kenobi?

Ni una paraula.

–Vol saber per què desconfio dels polítics, Senador? Per això. Tenen la desconcertant costum de crear regles que no compleixen. He descobert que és una afició molt estesa entre aquells que ostenten el poder.

–No vaig sentir que es queixés quan vaig carregar el pla de vol fals –va replicar Organa en un intent de defensar-se.

–Senador, sap perfectament que tal acció cau sota la jurisdicció del Decret d'Operacions Clandestines. Com a Jedi he carregat sovint plans de vol falsos. Està sent poc honrat. Dubto que les seves activitats puguin tapar-se amb la mateixa legislació.

–No. Per res –va dir Organa en veu baixa–. I si creu que m'alegro per això, s'equivoca. Però puc viure amb això. Perquè sé que no actuo contra els interessos de la República. Actuo a favor seu. Probablement ara mateix estigui arriscant la vida pels seus interessos. Així que, si jo fos vostè, aniria amb compte si pretén acusar-me de manca de lleialtat.

–Mai faria això, Senador. No qüestiono els seus motius ni el seu compromís amb la República, encara que és molt fàcil justificar i racionalitzar les nostres accions; trobar una excusa per al que estem fent tot i que sabem que està malament. Sí, els seus motius són purs, però passarà el mateix amb el pròxim polític que ignori la llei? Que digui: «Confia en mi. El que estic fent és il·legal, però és per un bon motiu».

Organa va bellugar el cap.

–No sabia que els Jedi fossin tan cínics.

–No som cínics –va dir Obi-Wan amb tacte–. Realistes. Coneixem gran part de la galàxia, Senador. I ens truquen sovint per netejar les escombraries que generen els polítics.

–Els polítics no generen escombraries, Mestre Kenobi –va dir Organa amb ulls preocupats–. També aconsegueixen coses bones. Crec que la balança està molt més equilibrada del que vol admetre.

–Potser. És una hipòtesi interessant, almenys. Però en comptes de debatre-la ara, preferiria que continuéssim amb la nostra missió. Em fa por que el nostre ventall d'oportunitats es tanqui mentre parlem.

–És cert –va dir Organa, però no va iniciar el salt a velocitat de la llum. En canvi, es va inclinar cap endavant i la seva expressió va adquirir un aspecte decidit i desafiador–. Però vull deixar clara una cosa abans de fer un altre salt. Els Jedi veuen coses, oi? Senten coses. Altres llocs, altres temps. Vull dir, vostè sabia que li havia passat alguna cosa al seu Padawan. Es va despertar i ho sabia.

–No entenc què...

–No m’interrompi, l'hi explicaré –va dir Organa–. Sé que creu que m'està seguint el corrent; que em deixa acompanyar-lo com si fos una criatura molesta. I potser cregui que necessito protecció igual que un nen. Però no és així. De fet, no penso consentir-ho. Així que si els seus poders Jedi li diuen alguna cosa sobre nosaltres, o sobre aquesta missió, digui-m'ho. Si anem cap al perill, digui-m'ho. No s’ho guardi perquè cregui que sóc un polític tou que no pot fer front a la crua realitat.

Aquest home. Creia que coneixia als Jedi, però era un ignorant. No sabia res.

–Creu que li mentiria, Senador?

–Sense dubtar-ho –va contestar Organa sense demora–. Si cregués que és pel meu propi bé. Però jo decideixo què és el meu propi bé. No vostè. Així que vull que em doni la seva paraula que em dirà el que sàpiga. En el moment en què ho sàpiga. O juro que donaré la volta amb aquesta nau ara mateix i li portaré de nou a Coruscant.

–I continuarà sol?

–Sí.

–Això seria un greu error, Senador.

Organa va arronsar les espatlles i va esbossar un somriure.

–Potser, però ho faria sense pensar-ho dues vegades. Si els Jedi poden llegir la ment de les persones, sabrà que ho dic de debò.

Ah, sí. Ho deia de debò.

–Molt bé, Senador. Té la meva paraula.

Va esbossar un somriure dels seus.

–I només perquè consti: a part d'un de general que, no sense raó, em produeix malestar, no sento que estiguem en perill.

–Ara –va dir Organa–. Però quant de temps durarà?

–No puc dir-ho, Senador.

–Per què el Costat Fosc ho ennuvola tot?

No s'esperava allò.

–Padmé m'ho va comentar una vegada –va aclarir Organa–. I mai ho he oblidat.

I com ho sabria ella? Seria Ànakin, que li va parlar del que sentia? Meravellós. L'últim que necessitava era que Organa es preocupés pel Costat Fosc, especialment quan no hi havia res que pogués fer al respecte.

–Era una forma de parlar, Senador. Els Jedi no solen veure’s afectats. Si hi ha perill, el sentiré. I li ho diré.

–Bé –va assentir Organa–. Puc viure amb això.

Els seus llavis van esbossar un lleu somriure i va llançar la nau a l'hiperespai.

–Però, bé –va afegir, posant-se dret–, necessitarà una raó millor que el fet que sigui polític per odiar-me. Odiar-me només per això li fa superficial. I serà moltes coses, Mestre Kenobi, però superficial no és una d'elles. Potser pugui pensar en alguna mentre dormo una mica.

Va aixecar una cella.

–Faré el que pugui, Senador.

–No tinc cap dubte –va dir Organa, amb un altre lleu somriure retorçat. A continuació, va sortir de la cabina de comandament emetent un alegre xiulet sota el seu alè.

Obi-Wan li va seguir amb la mirada. Això és una prova. La Força m'està posant a prova. Dotze anys amb Qui-Gon, deu anys amb Ànakin, i ara això.

Espirà profundament per oblidar la seva consternació i va ocupar el seient del pilot, va comprovar la consola de vol per assegurar-se que tots els sistemes funcionaven bé i es va deixar portar per la Força per descansar.

Amb sort, travessaria el dens vel del Costat Fosc per buscar els perills que els esperaven.

Deu hores més tard, Organa va tornar a la cabina de comandament amb un datapad i una expressió de preocupació a la cara. Alleujat per la impressió que havia perdut interès en la conversa, almenys de moment, Obi-Wan li va deixar treballar i es va retirar al compartiment de passatgers. Com no necessitava dormir més, es va lliurar a una meditació amb la Força encara més profunda que la que li agradaria haver fet quan es trobava de servei al pont.

El perill encara no es podia sentir. Zigoola... els Sith... es mantenien esquius. Va buscar a Ànakin, però a part d'una vaga sensació d'urgència no aconseguia centrar-se en ell. I, la veritat, tampoc hi havia raó per intentar-ho. Ànakin tenia la seva missió...

... I jo tinc la meva.

Tal com Qui-Gon li havia dit, tantes vegades, havia de mantenir la concentració en l'aquí i ara.

Una hora després va despertar i va comprovar el crono de la cabina. Encara quedaven sis hores per arribar al seu destí. No era un Senador que hagués de considerar la tasca d'un comitè, elaborar noves lleis que ignoraria o sortejaria quan li convingués, però tot i així era un Jedi, i no mancava de tasques. El compartiment de passatgers era massa estret per entrenar amb l'espasa làser, tot i que hi havia espai suficient per a les meditacions «alchaka». Es va treure la roba i es va deixar les malles, es va descalçar, i es va lliurar a les meticuloses repeticions, esforçant-se a aconseguir la perfecció en la forma i l'execució. Fracassava, com sempre, però mai oblidava que l'esforç ho era tot.

El temps passava, net com l'aigua freda. Enfortit per la Força, animat per la seva presència constant, es va deixar portar pel moviment familiar, vigoritzant-se amb el gran esforç físic.

Dues hores després, va notar que la sensació començava a esvair-se. Va sentir la pèrdua de concentració que anunciava la fi de la seva efectivitat. Amarat de suor, bleixant, es va anar desprenent de la Força per tornar a les penúries de la vida exterior.

Com sempre, li va portar un temps reconèixer-se en la realitat mundana, on la llum semblava més tènue, els colors vagues i les aromes i sons menys intensos. Menys reals. Com sempre, va notar una espantosa sensació de pèrdua en deixar enrere les riqueses que li proporcionava la Força en la seva vida interior.

Va utilitzar el cubicle sanitari extremadament petit de la nau i va tornar a vestir-se, tot i que les malles i la túnica tenien un aspecte horrible. Hi havia una unitat de bugaderia compacta, la qual cosa era una sort perquè no hi havia portat amb si més roba per canviar-se. Un cop presentable, es va dirigir a la cabina de comandament, on Organa arrufava les celles amb el quadern de notes.

–Passa el següent –va dir el Senador sense alçar la vista–. La polèmica es deu al fet que són al límit del que s'ha anomenat regió dels Mons del Nucli i no haurien de tenir la mateixa càrrega d'impostos del Consorci de Mons del Nucli perquè estan, en efecte, en la primera línia defensiva de planetes com Alderaan i Coruscant, que estan més a prop del centre. Per ser precisos, creuen que Alderaan i Coruscant, ah, i Chandrilà, haurien de subvencionar les despeses de munició.

Organa va donar voltes amb la cadira amb el datapad en una mà.

–Què opina?

Obi-Wan va somriure.

–Que m'alegro que no sigui el meu problema.

–I jo crec que començo a pensar que no t'equivoques respecte als polítics –va remugar Organa, fregant-se els ulls–. Dispari’m ja.

–Abans o després que hagi menjat? –va contestar–. Estava a punt d'escalfar una altra safata de menjar. Vol que li prepari una?

–Gràcies, però ja he menjat. –Organa va prémer una de les tecles del datapad i el va deixar en la consola–. Però prendré una copa. Una cervesa Black Moon, en got. Sense gel. Només un tros de pell de sarsata. Les trobarà a la cambra –va afegir amablement–. En el pot de bulbs de fruits rata confitats.

Creu que sóc cambrer, Senador?. Ah, bé. Hi havia estat culpa seva per oferir-se. Els ulls de l’Organa brillaven. Estava esperant, desitjant, que es negués ofès. De cap manera, Bail Organa. Com bé ha dit, no sóc tan idiota. Li va fer una reverència irònica.

–És clar, senyor.

Organa va riure, sabent que es tractava d'una burla.

–Bé.

Va agafar una safata de menjar sense molestar-se a llegir el contingut. Va posar la cervesa de l’Organa en un got i li va afegir un tros de pell de sarsata blau. Els fums astringents li van fer plorar els ulls. Després, va tornar a la cabina de comandament.

–Senyor –va dir, tendint-li el got al Senador amb una altra reverència.

Organa va mirar-lo vacil·lant.

–Només estava fent broma. No pretenia que...

–Ho sé –va dir, tornant al seu lloc en la consola–. Però segur que vostè faria el mateix per mi.

Organa va empassar un generós glop de cervesa.

–Què estava fent abans?

–Abans?

–Sí. –Organa va baixar la barbeta–. En el compartiment de passatgers. El vaig veure quan anava a sopar. Menjar. Esmorzar. Bé, a dinar. Ja he perdut el compte de quin toca. Era algun tipus de programa d'entrenament Jedi?

La safata de menjar ja s'havia escalfat, però la va ignorar, desconcertat. Organa li havia estat observant? Les meditacions «alchaka» eren una cosa molt personal.

–Alguna cosa així. Sí.

–Sembla que requereix un gran esforç –va dir Organa, empassant més cervesa–. Però se'l veia tan tranquil. I no vaig poder evitar adonar-me que tot just té marques. Quan un home salta pels aires un pensa que tindrà algunes cicatrius.

Obi-Wan va obrir la safata de menjar i es va trobar amb una mena d'estofat de mató i verdures. Olorava prou bé, però la gana s'havia tancat de cop i volta.

–La curació Jedi és més efectiva.

–Sí, ja he vist. Només una cicatriu, al braç.

En el seu to s'apreciava una mica de desaprovació. Obi-Wan va aixecar la vista, frustrat.

–D'una espasa làser. Si hagués sabut que li afectaria, Senador, m'hauria deixat la túnica durant la meva meditació privada.

–No m'ha afectat. Només tinc curiositat.

Va deixar la safata de menjar.

–No és curiós, és crític. Insinua que hauria de renunciar a la curació? Si no ho hagués fet, probablement estaria mort.

–No –va dir Organa–. No pretenc insinuar això en absolut.

–Llavors, què? Senador, si ha de fer alguna observació sobre els Jedi, sigui lliure de fer-la. No som una societat secreta, immune als comentaris públics.

Organa va beure la cervesa que li quedava d'un glop.

–No, però són bastant misteriosos.

–Misteriosos? No crec.

–Ja –va dir Organa–. I ara qui està mancat d'honradesa? És clar, tenen un rostre públic. Guardians de la pau. Defensors de la llei. Protectors dels febles i indefensos. On sigui que hi hagi problemes, allà està un Jedi per apagar el foc. Tothom ho sap. Però també són esgarrifosos. Amb tota aquesta mística. Aquesta... aquesta aura. No són com els altres, Mestre Kenobi. Són éssers a part, amb poders i habilitats que la gent normal no pot entendre. Vostè surt volant pels aires i com si res. Ja està curat. Sense una sola marca a mostrar. Ni una coixesa. Res. Quan la gent normal es fa mal, pateix les conseqüències. Però això no els passa als Jedi.

Obi-Wan va sentir com estrenyia la mandíbula.

–De veritat? Algun dia hauria de parlar-li d'aquesta teoria al meu Padawan, Senador. Li interessaria molt més escoltar-la. I quan acabi de pontificar, podria ensenyar-li el seu braç ortopèdic.

Organa va pestanyejar. Després va deixar caure la mirada al got buit que subjectava amb les dues mans i va mirar el tros de pell de sarsata blau macerada del fons.

–L’únic que volia dir –va dir a la fi amb veu ferma–, és que és una llàstima que les altres persones que s'han vist afectades per atacs terroristes no puguin gaudir dels mateixos beneficis de la curació Jedi.

Va aixecar la mirada i els seus ulls reflectien angoixa.

–Vaig veure a un d'ells, sap? Després. I fins i tot amb tractament bacta intensiu ara hi ha nens que han de viure desfigurats i amb horribles mutilacions. És... trist. És cruel. Això era el que pretenia dir.

La compassió d'aquell home era lloable, però les seves deduccions resultaven insultants.

–Crec que entenc el que vol dir, Senador, que en certa manera és injust que no comparteixi el seu destí –va dir Obi-Wan amb brusquedat. Però va contenir el seu temperament. Va aconseguir evitar dir alguna cosa veritablement desafortunada–. No és que no ens importi –va continuar de forma molt més moderada–. Li asseguro que ens importa. No obstant això, la curació és un dels nostres dons més excepcionals. Ajudem a quants podem, quan podem, lamentem molt no poder ajudar més. Però està dient que com no podem ajudar a tot el món no hauríem d'ajudar a ningú?

–No, ho sento –va dir Organa, bellugant el cap–. No ens estem entenent. Ja sap que estic del seu costat. Admiro els Jedi amb devoció. Estic impressionat amb el que fan. Però en el cas que no s'hagi adonat, aquesta guerra els ha posat en el punt de mira. En les notícies parlen de vosaltres dia rere dia. Tot el que fan s'examina. Es magnifica. I quan deixin de ser novetat, seran objecte de conjectures i fins i tot de censura. Especialment si la guerra no acaba o no va per on volem. Perquè els han posat en un pedestal tan alt com el gratacel de Coruscant.

–Senador, li asseguro que aquesta mai va ser la nostra intenció.

–Ho sé –va dir Organa–. Però això és el que ha passat. Vostè és el Jedi, Mestre Kenobi. Un home de proporcions èpiques i doblement difícil de matar. Amb tot, com més sistemes i repressió atreguin els separatistes cap al seu costat, més patiment i por experimentarà la República. Com més a prop del Nucli estiguin els separatistes i com més temps porti als Jedi acabar amb aquest conflicte, més dur serà el pedestal en el qual estan. Especialment si es percep que no pateixen com els altres.

–Que no patim, Senador? –va exclamar incrèdul–. Després de Geonosis? Després de totes les batalles que hem lliurat ja? Després de perdre a la brigada Falleen? Que el Temple Jedi s'ensorri abans que negui que els Jedi no estem pagant el preu d'una guerra que ni tan sols vam començar.

–És clar que sí –va dir Organa–. Em refereixo a la percepció, no a la realitat. Els fonaments de la política. Suposo que convindrà que és un dels camps que domino.

El menys honorable de tots ells. Obi-Wan va assentir.

–El reconec.

–I tant de bo no hagués de fer-ho –va replicar Organa–. Mestre Kenobi, els Jedi han estat els pacificadors de la República durant generacions. Els ciutadans s'han acostumat que resolguin els seus problemes locals. Les disputes entre les seves comunitats. Però tots dos sabem que ens enfrontem a una cosa molt més complicada. I li asseguro, li asseguro, que quan les coses vagin malament, la cosa recaurà sobre vosaltres.

Obi-Wan havia oblidat l'estofat de mató i verdures i contemplava en silenci al Senador d'Alderaan.

–Ho sento –va dir Organa, donant-se la volta–. No ha de dir-ho. Només sóc un polític. No és de la meva incumbència.

Només un polític?. No. Molt més. Ara estava clar per què a la Padmé li agradava i confiava en aquell príncep d'Alderaan. Era... imprevisible.

–Els Jedi no estan cecs, Senador –va dir per fi–. Som perfectament conscients que destacar per a l'ull públic ens perjudica. Ens vam oposar a això amb fermesa. I seguim fent-ho. Som, com ha dit, pacificadors. No celebritats. El Canceller Suprem hauria de reconsiderar les seves tàctiques. Creiem fermament en què hi ha la possibilitat que podrien acabar fent més mal que bé.

Sorprès, Organa es va donar mitja volta. Després va fer una ganyota.

–Les intencions de Palpatine són bones. El seu problema és que no és un autèntic polític. Mai ho ha estat. Només és un Senador provincial que va arribar a un alt càrrec per casualitat. Si la Federació de Comerç no hagués envaït Naboo, si Valòrum no hagués perdut la seva influència, hi podria haver un nou Canceller Suprem. No s'adona de les dificultats que està creant. Creu cegament que tot anirà bé.

Obi-Wan va tornar a la safata i es va refugiar dels problemes pensant en el menjar.

–Potser així sigui –va dir, punxant amb la forquilla el primer mos. L'estofat s'havia refredat gairebé del tot, però al seu estómac buit no li importà–. Encara que no ho crec.

–Jo tampoc –va dir Organa. Va tornar a mirar el got–. Crec que em vaig a posar una altra cervesa. Li’n porto una?

Va negar amb el cap.

–L’alcohol no està recomanat per als Jedi. Amb aigua és suficient. Gràcies.

–Encara ens queden unes hores de vol –va dir Organa amb indiferència, tornant a la cabina de comandament amb les begudes–. I ja no puc suportar més el brunzit de Ralltiir, almenys per ara. Li ve de gust una partida de sàbacc? Hi ha una baralla de cartes per algun lloc i algunes llaunes de nous potxo que podem usar com fitxes. A no ser que els Jedi no apostin.

–Al contrari –va dir Obi-Wan–. Apostem contínuament. Però no en jocs d'atzar. A més, per alguna estranya raó els nostres companys de joc solen sentir-se incòmodes.

–Puc imaginar per què –va dir Organa, somrient–. Llavors juguem. Promet no utilitzar cap truc Jedi?

–Només si promet compartir amb mi els seus astuts trucs de polític –va contestar plàcidament.

Organa va assentir divertit.

–Fet. Podem jugar al compartiment de passatgers. L'alarma de l'ordinador de navegació ens avisarà quan ens estiguem acostant a Atzerri.

–Què? –va exclamar Obi-Wan mentre el Senador el mirava amb ulls aclucats i especulatius.

–No pensava que diria que sí.

–I per què no? –va dir, fent veure un somriure–. El sàbacc és una forma totalment respectable de passar el temps.

–Suposo –va dir Organa, fent un gest–. Després de vostè.

Ocultant un somriure darrere de la barba, Obi-Wan va apartar la cortina per entrar al compartiment de passatgers.

Sí, efectivament. És totalment respectable i una bona eina de diagnòstic per a aquells que saben com usar-la. I jo pretenc fer-la servir, Senador. Sembla que amaga molt més del que es veu a simple vista.

Següent