Escola de la por (XIV)

Anterior

Capítol 14

–Si això no funciona, no us conec, –va dir Rana Halion. El seu pèl blanc punxegut semblava estarrufar-se com pelatge mentre mirava a l'esquadró secret.

Marit va assentir.

–Entesos.

–Però serà millor que funcioni, –va afegir Rana Halion.

–Ho farà, –va dir Rolai.

Els ulls blaus transparents de la Rana Halion van escombrar al grup. Va sospirar.

–Si no vinguéssiu tan altament recomanats, no ho creuria, –va murmurar ella–. Sembleu un munt de nens.

Ànakin va haver d'estar d'acord. Rolai era esprimatxat i pàl·lid sota el seu aspecte de bothan. Ze era grassonet. Tulah sempre semblava com si s'acabés d'aixecar-se d'una migdiada, i Hurana semblava delicada i tímida.

Però no hi havia vist que Rolai era dur, gairebé implacable, Ze podia disseccionar i resoldre qualsevol problema tècnic en cinc minuts o menys, Tulah tenia una ment brillant per a l'estratègia, i Hurana tenia convicció i no tenia por. Marit era llesta i estava plena de recursos. Ell posaria la seva confiança en aquest esquadró.

Rana va pressionar un botó de contacte en el seu puny daurat i va observar mentre un missatge digital codificat resplendia davant seu.

–No tinc gaire temps. Qui és el vostre pilot líder?

Ànakin va fer un pas endavant.

–Sóc jo.

Rana va mirar-lo intensament. Ànakin va pensar que podria haver estat la mirada més intimidatòria que havia experimentat mai... si no hagués crescut en el Temple. Una vegada que t'has enfrontat a un Jedi com Mace Windu, ningú més pot intimidar-te. No va baixar la seva pròpia mirada i es va enfrontar a la d'ella sense flaquejar.

Ella va fer un assentiment curt.

–Sembles competent. Pots pilotar un caça estel·lar?

–Puc pilotar qualsevol cosa.

–Gairebé m’ho crec, –va murmurar ella, fent-li una altra mirada–. Saps com disparar canons làser a un objectiu?

Ànakin va mirar la Marit.

–Vaig pensar que no hi hauria foc actiu.

Rana semblava exasperada.

–Qui està al comandament aquí?

–Tots ho estem, –va trencar Rolai crispat–. I tots sabem com disparar canons làser. Ja hem parlat d'això.

–Has informat profundament a l'esquadró? –va preguntar Rana, alçant una cella escèptica.

–No amb els detalls finals–, va dir Rolai suaument–. Estàvem esperant al moment exacte de partida i els detalls de l'objectiu.

Rana va mirar al seu puny de nou.

–Fes-ho llavors. Podeu inspeccionar els caces estel·lars. Us marxeu en trenta minuts.

Marit va explotar tan aviat Rana va sortir de l'habitació.

–De què anava tot això? Què vols dir amb que ho has informat a l'esquadró? Què saps que nosaltres no sabem? Se suposa que ho vam votar tot!

–Calma, –va dir Rolai amb una mirada a la porta per assegurar-se que Rana estava lluny de poder escoltar.

–No em diguis que em calmi, –va respondre enfurismada la Marit–. Digues-me la veritat!

–La missió només ha canviat una mica, –va dir Rolai–. Se suposa que hem de disparar a la flota.

–Disparar a la flota? –va preguntar Ànakin–. Però això és una declaració de guerra!

–Aquest no és el nostre problema–, va dir Rolai–. Vam ser contractats per fer la feina. Això és tot.

–Espera, –va dir la Marit–. Per què no ens vas dir això? –Ella va mirar a Ze, Hurana, i Tulah. Les seves mirades es tornaren fugisseres–. Tots ho sabíeu, i jo no?

–Jo no ho sabia tampoc, –va assenyalar Ànakin.

Però ningú li estava prestant atenció a Ànakin.

–Tots vam votar esperar dir-t'ho fins que arribéssim aquí, –va dir Hurana. No va trobar la mirada enfurismada de la Marit.

–Pensàvem que podries objectar, –va dir Rolai–. Després de l'última missió, vas tenir algunes objeccions sobre el dany orgànic.

–Dany orgànic? –Va dir la Marit incrèdula–. Així és com li dius ara? Eren éssers vius!

–Marit, què creus que estem fent? –va preguntar Rolai–. Això no és l'escola. Això no és un joc. Tots vam accedir a començar en això com un negoci i a portar-ho com un negoci. Tots vam accedir a triar els nostres propis destins.

–Aquest és el punt, –va dir la Marit enfadada–. Tots vam accedir. No deixem a ningú fora.

–Entenc el teu punt, Marit–, va dir Rolai–. Ara belluguem-nos. Aquí estem. Vas a unir-te a nosaltres, o no?

Ànakin va observar la cara de la Marit. Podia veure que estava esquinçada. A ningú li importava el que ell pensés, però llançaria el seu suport a Marit si votava retrocedir.

–Estic dins, –va dir amb un to baix.

El grup semblava alleujat. Fins i tot Rolai, encara que va tractar d'ocultar-ho.

–Espereu, –va dir Ànakin–. Què hi ha de mi? Sóc part de l'esquadró. No tinc vot també?

Rolai li va llançar una mirada que era tan neutral que Ànakin va sentir un calfred. Era com si Ànakin no estigués tan sols allà.

–No tenim temps per això–, va dir Rolai–. Inspeccionem els caces estel·lars.

Rana Halion va aparèixer de sobte de nou.

–Tenim un lleuger canvi en el moment de l'atac. Necessitem repassar les coordenades i els sistemes d'advertència ara. Haureu de venir a la sala de reunions.

Rolai va fer un gest al grup.

–Anem.

–Mentre esteu fent això, jo comprovaré els caces estel·lars, –va dir Ànakin–. Necessito mirar els controls i veure si puc manejar-los.

Rolai li va llançar una mirada.

–Vaig pensar que vas dir que podies pilotar qualsevol cosa, –va xiuxiuejar de manera que Rana no pogués sentir-lo.

Ànakin va arronsar les espatlles.

–Segur que espero poder, –va murmurar ell–. No t'ho dic tot. Però pensant-ho bé, tu tampoc m'ho dius tot. No?

Rolai li va llançar una mirada assassina.

–Anem, –va cridar a Halion–. Tu, –va murmurar enfadat a Ànakin–, comprova aquests caces estel·lars. Ens hauràs de donar a la resta un parell de lliçons ràpides.

Ànakin va esperar fins que el grup es va anar amb la Rana. Llavors es va afanyar cap a l'hangar. No hi havia molt de temps. No tenia elecció ara. No podia deixar que la missió tingués lloc. Havia de desarmar aquells caces estel·lars. Sabia això ara. No estava prop de descobrir que li havia passat a Ferus o a Gillam, i estava a punt d'iniciar una guerra. Probablement estava trencant cada norma Jedi escrita en els arxius.

Els caces estel·lars de Ièria eren modificacions dels Aethersprite Delta-6 als que estava acostumat. Ànakin coneixia cada cargol del motor. Va pensar durant un minut. Necessitava desarmar alguna cosa que es mostrés com una llum d'advertència al mig de vol però que no posés la nau en perill. Volia donar-los als pilots multitud de temps per donar la volta i aterrar. Hauria de ser alguna cosa que immediatament els portés a avortar la missió.

Els capacitadors dels canons làser. Ànakin va obrir el panell de manteniment. Petites eines estaven col·locades en el panell fàcilment accessibles. Va seleccionar un servo-conductor i en uns minuts havia desarmat els capacitadors.

Va començar a anar cap a la següent nau, preguntant-se si havia d’alterar el sistema refrigerant del motor just prou com per fer que els motors se sobreescalfessin lleugerament. Això afegiria una mica d'urgència per a la decisió d'avortar la missió.

–Què estàs fent?

La veu de la Marit va fer ressò per l'hangar. Ànakin es va aturar i va mirar a través del panell de control.

–Només un parell d'ajustos.

Ella va caminar cap endavant i va mirar en els controls del sistema.

–Creus que sóc estúpida, Ànakin? Has neutralitzat els capacitadors dels canons làser. He estudiat els plànols d'aquest motor. Vaig tornar per veure si necessitaves ajuda. Suposo que no, no és així? –Ella es va girar i el va mirar. Les seves cares eren molt a prop. Podia veure l'especulació i la decepció en els seus ulls–. Per què?

–Tu no creus que haguem d'anar en aquesta missió tampoc, –va dir Ànakin.

–Vaig votar anar. –La veu de la Marit era ferma–. El grup mana.

–Però jo sóc part del grup! La norma és que totes les decisions han de ser unànimes. Per què no em deixa votar Rolai?

Marit es movia d'un peu a l'altre.

–Ell diu que els nous membres no haurien de tenir privilegis totals de vot fins que completin una missió...

–I tu vas votar això, o Rolai t'ho acaba de dir? –El silenci de la Marit li va dir el que necessitava saber–. Així que se suposa que he d’arriscar la meva vida sense tenir opció a dir res en el que fem? Creus que això és just?

–Creus que és just sabotejar els nostres motors per aconseguir el que vols? –La veu de la Marit es va alçar desafiadora–. Com has pogut fer això? Confiava en tu! Et vaig portar al grup!

Els ulls marrons de la Marit albergaven ràbia i retret. Ànakin sentia que era hora de la veritat. Li devia això.

–Sóc un Jedi–, va dir ell–. En realitat no sóc un estudiant de l'Escola de Lideratge. Vaig ser enviat allà per investigar la desaparició d’en Gillam Tarturi.

–Gillam? –Marit estava sorpresa.

–No vols saber el que li va passar? –va preguntar Ànakin–. I abans que marxéssim, Ferus Olin va desaparèixer. I si Rolai té alguna cosa a veure amb això? I si està finançant a l'esquadró amb diners de rescats? Ell és qui està al comandament de la vostra tresoreria, i ell és l'expert en seguretat. Ell és qui té la connexió amb Rana Halion. I si ella li va fer segrestar a Gillam? Totes les peces encaixen. Per què et va mentir sobre aquesta missió? No vols arribar al fons d'això?

Marit semblava trista.

–Tant de bo m'ho haguessis dit.

–T'ho estic dient ara.

–No entens res. Gillam... –Marit va vacil·lar.

–Llavors digues-m'ho–, va dir Ànakin, exasperat–. Què passa amb Gillam?

–Què passa amb Gillam? –Una veu burleta de cop i volta va arribar des de darrere d'ell.

Ànakin es va girar. Gillam Tarturi hi era, inclinant-se contra l'ala d'un caça estel·lar. Tenia la mateixa altura que Ànakin, i els seus ulls es van trobar en l'espai. Ànakin va sentir el xoc i la desesperació ondular a través d'ell.

Ànakin va mirar enrere a la Marit. Ella va assentir lentament.

–Gillam és l'esquadró–, va dir ella–. Va ser la seva idea. Ell el va formar. Ell va redactar els estatuts. Ell ens va reclutar. No hauríem fet res sense ell. Hauríem estat un munt de rebutjats miserables.

–Vas fingir la teva desaparició–, va dir Ànakin a Gillam–. Per què?

–Tinc els meus motius, –va respondre Gillam a la lleugera.

Marit va parlar pel seu comunicador.

–Us necessitem–, va dir ella crispada.

–Què està passant? –va preguntar Ànakin.

Per resposta, va escoltar el suau so del seu blàster sortint de la funda. Podia haver-la detingut fàcilment, però no ho va fer. Marit li va apuntar amb el blàster, una mirada reticent a la cara. En uns segons, la resta de l'esquadró va córrer cap a l'hangar. Els seus blàsters estaven desenfundats. Tots apuntaven a Ànakin.

–Ho sento, –va dir la Marit.

Següent