Parany d'ombres (i XVI)

Anterior

Capítol 16

Ànakin va observar mentre el seu Mestre s'aixecava. Una pesadesa semblava jeure sobre Obi-Wan, un cansament que Ànakin mai havia vist abans.

Va mantenir una ferma adherència sobre la Feeana, que estava baixant la mirada cap al túnel atordida, sorpresa que hagués estat deixada enrere.

Ànakin sabia que totes les seves preguntes estaven en els seus ulls. Havia sentit parlar de Xànatos. Cada estudiant Jedi havia escoltat la història de la invasió del Temple. Obi-Wan li havia explicat una mica d'allò. Ànakin es va adonar ara de quant més hi havia per saber.

–Discutirem això més tard, Ànakin, –va dir Obi-Wan–. Hem de completar una missió.

Quan van emergir de tornada a la subestació, la batalla havia acabat. Decca estava arribant amb les seves tropes.

Estaven mirant incrèduls al munt de droides trencats, armes foses, forces capturades, i només tres Jedi.

Obi-Wan va caminar sobre una pila de droides per parlar-li a Yoda.

–Omega ha escapat. Què hem de fer ara amb Decca?

–Una mica de raonament ara hem de fer servir, –va dir en Yoda–. Amb un carreró sense sortida, ella s'ha topat. Escoltar ara, ella farà. –Es va moure cap endavant per parlar-li a Decca.

–Vaig pensar que perdríeu, –va dir la Feeana absent a l’Ànakin–. Tenia por per les meves tropes. Vaig fer alguns tractes amb Granta. Ell sempre deia que podia unir-me a ell. Va dir que em protegiria a mi i a la meva banda. Vaig ser tan imbècil.

No hi havia res a dir, va veure Ànakin. Va dur la Feeana a seure amb els altres presoners i llavors va tornar amb Obi-Wan.

–Així que la teva visió era certa, –va dir Obi-Wan–. Yaddle va trobar la seva mort aquí. Només que no vam saber com interpretar-la.

Ànakin va assentir. Un embalum es va alçar cap al seu coll. Per què tenir la visió li feia sentir-se tan responsable?

–I tot i així no va ser certa, tampoc, –va dir Obi-Wan–. La visió no era sobre Shmi. Era sobre tu. Era sobre les temptacions en la teva vida. –Ell va vacil·lar–. Què et va dir Omega?

Ànakin va vacil·lar i després va dir:

–Que els Jedi m'estaven retenint. Que podria alliberar els esclaus de Tatooine, alliberar la meva mare. Va dir que m'ajudaria a fer-ho.

–Això va haver de temptar-te, –va dir Obi-Wan.

Ànakin no va dir res. No ho podia admetre, però no volia mentir.

–Està bé, Ànakin. És comprensible que volguessis alleugerir la vida de la teva mare. Però ser un Jedi vol dir que els teus vincles són amb tots els éssers. Tu ets l'únic Jedi amb un vincle tan fort, profund, i se't fa més difícil. Però recorda, una vida de servei no és només sobre abandonar. És sobre donar.

–Jo no crec que m’estigueu retenint, –va dir Ànakin–. Li odio per dir això.

–L’odi no és una resposta, –va dir Obi-Wan–. L'enteniment ho és. –Ell sospirà–. Xànatos podia retorçar els sentiments just així. Era un ésser perillós. Igual que Omega. Ens trobarem amb ell de nou, estic segur d'això.

Ànakin estava segur d'això també.

Yoda va caminar lentament de tornada cap a ells utilitzant el bastó, el sabre làser ancorat en el cinturó d'utilitats, la seva túnica oscil·lant. Era el Yoda que Ànakin coneixia millor, el savi Mestre, més que el guerrer. S'alegrava d'haver vist al guerrer, però. Havia vist com de poderós que era Yoda, i tot i així sabia d'alguna manera que havia vist només un petit racó del seu poder.

–Abandonant el planeta, Decca està, –va dir Yoda.

–Com va aconseguir això? –va preguntar Obi-Wan.

–Informar-li vaig fer, que els Jedi estan pensant en muntar un Temple satèl·lit a Mawan, –va dir en Yoda–. Semblar desesperar-la, això va fer.

–Estem pensant de muntar un Temple satèl·lit? –va preguntar Obi-Wan, sorprès.

–De tant en tant, discutir un assentament, el Consell fa, –va dir en Yoda–. Merament suggerint-lo, n’estava. Suficient va ser per convèncer-la que era millor anar-se'n. –Ell va parpellejar cap a l’Ànakin–. Veure has, que la correcta diplomàcia sempre és millor que els combats, Jove Padawan?

Ànakin va fer que sí obedientment, però alguna cosa en la seva cara va haver d’alertar a Yoda, ja que sobtadament la seva mirada blava grisenca es va tornar aguda.

–Saber has, que la mort de la Yaddle no va ser culpa teva, –va dir ell.

–Jo vaig tenir la visió, –va esclatar Ànakin–. Ho hauria d'haver sabut!

–I Obi-Wan i jo? –va preguntar abruptament Yoda–. Explicar-nos la visió vas fer, i tot i així saber-ho no vàrem. Culpar-nos també, a nosaltres fas?

–És clar que no, –va dir Ànakin–. Però les coses en la visió van començar a fer-se realitat quan jo vaig estar amb Omega. Mai hauria d'haver demanat a la Yaddle reunir-se amb ell. M'hauria d'haver negat. Hi hauria d'haver tractat d'escapar.

–Quan mires enrere, perdre el teu lloc en el camí, fas. –Li va calmar la veu d’en Yoda–. Aprendre hauràs, Ànakin, que les estrelles es mouen i les estrelles cauen, i res en absolut tenen a veure amb tu.

Yoda es va allunyar amb el seu Mestre. Ànakin estava agraït per les seves paraules.

Per què no les havia dit el seu Mestre? Quan li havia dit que la mort de la Yaddle era culpa seva, Obi-Wan s'havia quedat en silenci.

Sabia en el seu interior que havia provocat una cadena d'esdeveniments que havia portat a l'assassinat d'una Mestra Jedi. Fins i tot si això no li feia responsable, sabia que li faria difícil dormir a les nits.

La visió no s'havia equivocat. La veritat essencial que li havia deixat era part d'ell ara. La sentia dins seu com una ferida. Era la pèrdua. La bretxa entre ell i Obi-Wan era més gran que mai.

FI