Espai Salvatge (X)

Anterior

10

L'habitació feia olor de brandi: el got s'havia relliscat entre els dits inconscients i havia vessat el seu contingut sobre la catifa. Més enllà de la finestra de l'apartament, la foscor del cel havia donat pas a la primera llum del dia; l'insolent esplendor de la brillant nit de Coruscant es convertia en un rostre diürn discret.

Amb mà tremolosa va agafar el comunicador, que seguia xiulant, i acusà rebut de la comunicació. El xiulet es va aturar. El seu apartament va quedar en silenci. Tan silenciós que podia sentir els batecs del seu cor. La suor li amarava la pell. La seva respiració era irregular. Una punxada de dolor entre els ulls li va tornar a la dolorosa realitat.

Es va dur el comunicador a la seva habitació i el va connectar al petit lector de dades que guardava al calaix de la tauleta de nit, on hi havia tota mena d'objectes. Era una antiga unitat alderaaniana, malmesa i antiquada. No cridava l'atenció. Almenys, aquesta era la impressió que donava exteriorment. Per dins estava renovada. Millorada fins a una sofisticació sense igual. Llavors va aparèixer un seguit de caràcters aparentment aleatoris a la pantalla del lector de dades. Descodificar-los era una tasca manual. Hi havia memoritzat l'algoritme per desxifrar-la feia uns anys.

Formava part de l'acord.

El procés de descarregar un missatge del comunicador al lector de dades provocava l'eliminació automàtica del comunicador. Així no quedava registrat res del missatge rebut. El lector de dades posseïa la mateixa protecció. Tenia exactament cinc minuts per descodificar la transmissió descarregada. Passat aquest temps, també s'eliminava.

Allò també formava part de l'acord.

Com es tractava d'una cosa massa important com per equivocar-se, va anotar els símbols aleatoris del missatge en un plastipaper antiquat amb una ploma antiquada. Segurament, el seu contacte s'horroritzaria de saber-ho, però ell o ella mai ho sabria i no ho podria evitar. No estava preparat per a cometre cap error. A més, el paper podia cremar-se, els seus gargots es perdrien per sempre a la mirada d'ulls indiscrets.

Un cop descodificat el missatge, es va quedar mirant-lo. Era cert? Podia ser cert? El secret era el sant i senya del seu misteriós benefactor. La paranoia la seva religió. Podrien estar equivocats, oi? I segurament els Jedi s'assabentarien d'això, segurament...

No comencis a dubtar d'ells una altra vegada. O confies en ells o no.

Va activar el droide domèstic.

–Hi ha brandi vessat al saló. Neteja'l, després voldré l'esmorzar.

–Sí, senyor –va respondre el droide, i es va allunyar.

A continuació, va sol·licitar una trucada a l'apartament de la Padmé.

–Ho sento, senyor –va respondre l’androide oficiós de protocol. La veritat és que sonava ofès. Fins i tot semblava ofès. Com era possible? –. Em temo que la meva senyora encara no s'ha aixecat. Si no li importa tornar a trucar en un altre moment...

Aquell trasto infame estava discutint amb ell?

–Potser no hagis entès el meu nom –va dir, mostrant una mica més el seu temperament–. Sóc el Senador Bail Organa i les meves obligacions no poden esperar.

Quan l’androide de protocol es va alterar, va escoltar una veu familiar de fons.

–3PO? Què passa?

L’androide es va girar.

–Oh, senyora Padmé, ho sento molt. Estava intentant explicar al Senador Organa que vostè estava...

–Bail? –va dir Padmé, apareixent a la pantalla i fent fora l’androide a un costat–. Què passa? Què ha passat?

Hauria dormit igual de poc que ell, segurament, però era impossible saber-ho. La resistència de la Padmé semblava inesgotable.

–Em sap greu trucar-la tan d'hora, Senadora, però tinc el dia carregat de reunions i necessito comunicar-li alguns dels meus anàlisis tàctics. Podem reunir-nos dins d'una mitja hora? Jo aniré a veure-la.

No va contestar immediatament. Les preguntes cremaven en els seus ulls... però no les va formular. Una dona increïble.

–Vindrà? Sí –va dir finalment–. Per descomptat. –La seva veu semblava relaxada, però ell podia veure la tensió que tenia. No tenia cap dubte que ella també l'havia vist en ell–. Mitja hora.

Li va recórrer un sentiment d'alleujament quan es va desconnectar el vídeo. Rellegí el missatge descodificat tres vegades més, va comprovar que l'havia memoritzat bé, a continuació el va cremar i va tirar les cendres per la pica de la cuina. Després es va dutxar, es va canviar, va engolir l'esmorzar i es va dirigir a la residència de la Padmé.

***

Mitja hora no donava gaire temps per menjar ni vestir-se, però Bail no hauria trucat tan d'hora si l'assumpte no fos urgent. Ignorant l'esvalotat i nerviós 3PO, va passar ràpidament pel lavabo matutí, va devorar precipitadament els ous escaldats que l’androide li va servir, a continuació es va dirigir a la plataforma d'aterratge del seu apartament i allà va esperar al seu hoste inesperat.

Quelcom li feia por. Quelcom gran.

El que amb prou feines li permetia ser optimista. Bail Organa era un home valent, hàbil. Si estava inquiet –i ho estava, havia vist la confusió en els seus ulls–, només podia significar més problemes per Coruscant. O per algun altre lloc de la República.

Com si no tinguéssim ja prou problemes.

Calma. La trucada no havia estat per Ànakin. Al seu marit no li havia passat cap desgràcia i això volia dir que podria enfrontar-se amb equanimitat a qualsevol notícia que li donés Bail, sense importar com de nefasta que fos. No podia haver-hi major desastre que un desastre relacionat amb Ànakin.

No sabia res d'ell, és clar. I no hi havia hagut res, ni tan sols un murmuri d'indici ni un rumor, ni a l’Holored ni de cap membre del Senat sobre algun incident en el Sistema Bothan o en els seus voltants. Si s'hagués produït, ella s'hauria assabentat.

Diuen que no rebre notícies és sinònim de bones notícies. Jo crec que no rebre-les és sinònim d'agonia, però segur que Obi-Wan m'hagués dit alguna cosa si les coses fossin malament.

Ella creia que ho faria, tot i que no es movien en els mateixos cercles. Malgrat que estaven separats a efectes pràctics, al seu torn estaven lligats de manera inextricable.

–Disculpa’m –va dir Bail a la seva arribada–. No sabia on més dirigir-me.

Com sempre, presentava un rostre immaculat al món. Perfectament endreçat, amb abillament conservador, l'elegància personificada. Però ja portaven treballant junts força temps i ella podia veure més enllà de la seva polida aparença. No es va equivocar durant la seva breu conversa a través del vídeocomunicador: estava alarmat.

Va intentar tranquil·litzar-lo amb un somriure.

–No tens per què disculpar-te, Bail. I sigui el que sigui, ho solucionarem.

Va deixar l’speeder perfectament amarrat i es va dirigir al saló, on C-3PO li va servir te i tot seguit es va esfumar. Observant en secret al seu col·lega, Padmé va activar els tancaments hermètics privats del seu apartament, que encenien automàticament els dispositius auditius i denegaven l'accés a tots els visitants i comunicacions entrants, excepte per Ànakin, Palpatine i l'alerta del Senat.

–Ja has arribat –va dir, triant la seva cadira favorita–. No ens molestarà ningú. Si us plau, Bail, digues-me què ha passat.

Bail va vacil·lar i després es va asseure al sofà. Però se li notava clarament incòmode, es va asseure a la vora, amb els dits prop dels genolls.

–Estic en possessió de certa informació. Procedeix d'una font fiable, però... diguem que és poc convencional. Té implicacions greus per a la República. I pels Jedi. M'han demanat que els expliqui el que m'han dit.

Ella va agafar la seva tassa de te i xarrupà arrufant les celles.

–Si és assumpte dels Jedi, per què venir a mi? Hauries de parlar amb ells.

Ignorant el seu te, Bail va sacsejar el cap.

–No els conec, Padmé. No massa bé. No com els coneixes tu. I ells no em coneixen. No hi ha raó per pensar que creurien el que he de dir. Sobretot en aquestes circumstàncies.

–La teva font... poc convencional?

–Exacte. –Com si li resultés impossible romandre assegut, es va posar dempeus i va començar a passejar entre el sofà i la finestra–. Evidentment, és possible que els Jedi ja s'hagin assabentat. Però si no... si estan en perill i no es donen compte. –Es va posar el puny sobre els llavis, com lluitant per reprimir un arravatament incontrolable. Era molt impropi d'ell, una expressió tan evident de la seva agitació interior–. Padmé –va dir, mirant-la a la cara–, has sentit parlar alguna vegada dels Sith?

Sith. Només el nom ja li posava els pèls de punta. Les seves maquinacions havien estat a punt de matar-la dues vegades. I pel dolor infligit a Ànakin, i l'assassinat d’en Qui-Gon Jinn i el sofriment de Naboo sota l'ocupació de la Federació de Comerç, els Sith s'havien guanyat el seu odi immortal.

Però això no podia explicar-ho a Bail. Quan era la reina de Naboo, de nena, li va prometre al Mestre Yoda que mai revelaria el que havia après d'ells. Va renovar aquella promesa a Obi-Wan en el vol desesperat de Geonosis a Coruscant, quan va escoltar coses per casualitat que no havia d'haver escoltat. El raig dels Sith. Dooku. Una traïció fatal.

Amb un mínim remordiment de consciència, va mirar a Bail Organa i li va mentir per segona vegada.

–Els Sith? No per què? Qui... què... són?

–No ho sé –va dir frustrat–. Fins aquest matí, jo tampoc havia sentit parlar d'ells mai.

Va donar un altre glop de te.

–I bé, què t'ha dit el teu contacte?

–Que estan tramant un atac que acabarà amb els Jedi.

Va sentir fred, a continuació calor.

–Estàs segur d'això?

Bail es va deixar caure sobre el sofà.

–No he mal interpretat el missatge, si és això al que et refereixes. Padmé, si us plau. No podré fer-ho sense la teva ajuda. Ets l'amiga dels Jedi, un aliat de confiança. Si parles amb ells per mi, si respons per mi a ells, així...

–Confiaran en tu? –Tot i que estava profundament preocupada, havia de somriure–. Els amics dels meus amics són els meus amics?

El seu somriure va ser igual de breu.

–Alguna cosa així.

Els Sith. Ànakin li havia explicat el poc que sabia sobre ells. Ell mai ho va admetre, però ella sabia que els temia. Sabia que encara plorava la pèrdua d’en Qui-Gon Jinn. I sabia que les cicatrius que Dooku havia causat per la seva pèrdua eren més que físiques. Però no només els temia per ell mateix. Els temia per la República, per la galàxia, si la seva foscor vencia, es proclamarien victoriosos en la seva guerra clandestina contra els Jedi.

Havent o no jurat mantenir el secret, voldria que jo l'ajudés.

Va assentir a Bail.

–Està bé.

Mentre Bail l'observava mossegant-se la punta del polze, ella va agafar el seu comunicador privat d'una prestatgeria de pantalla propera i va obrir un canal al Temple Jedi.

–Aquí la Senadora Amidala. Necessito parlar amb Obi-Wan Kenobi.

Bail tenia raó en una cosa: els Jedi la consideraven una aliada. No hi va haver cap objecció a la seva petició.

–Senadora Amidala? Aquí Obi-Wan Kenobi. En què puc ajudar-la?

Sonava sorprès. Molt caut.

–Mestre Kenobi, em pregunto si podria dedicar-me una mica del seu temps. Ha passat una cosa i agrairia el seu consell.

–És clar –va respondre després d'un instant–. Vol venir al Temple o...?

–Si pogués venir a casa meva, li estaria molt agraïda –es va afanyar a dir–. Seria convenient ara, si no li resulta inoportú.

–En absolut, Senadora. Estaré amb vostè de seguida.

–Gràcies, Mestre Kenobi –va dir, apagant el comunicador.

Bail la mirava desconcertat.

–Així de fàcil? Fa petar els dits i els Jedi hi venen?

Ella va aixecar una cella.

–No has vingut a veure’m per això, Bail?

–Bé... Sí, suposo, però no pensava... no sabia... –Capcinejà–. Estic impressionat.

–No ho estiguis –li va dir–. Potser sóc capaç de fer que Obi-Wan vingui aquí, però no puc fer que et cregui a tu ni la teva història.

–Tu em creus? –va preguntar, mirant-la fixament.

–Crec que penses que hi ha una amenaça seriosa. –Va arronsar les espatlles–. Això és més que suficient per a mi. T'importa quedar-te aquí un moment? Sortiré fora a esperar a Obi-Wan.

–Per descomptat.

–Bé. –Va somriure–. Et suggereixo que et prenguis un moment per ordenar els teus pensaments abans que ell arribi. Posa en ordre els teus arguments. És veritat que tens una reputació excel·lent, però sé de bona font que aquest Jedi en particular no li té gaire estima als polítics.

–I amb tu fa una excepció?

–A vegades –va respondre, i va deixar a Bail reflexionant durant el temps que ella va esperar a l'exterior a l'antic Mestre d'Ànakin.

Va arribar en un speeder normal i corrent del Temple, va dirigir el vehicle a un baixador proper al model elegant i car d’en Bail amb una perícia casual que recordava la d'Ànakin, i amb la velocitat suficient per revelar impaciència o ansietat. Es va afanyar cap a ell quan va saltar la veranda.

–Què passa? –preguntà–. Tens notícies d'Ànakin?

D’Ànakin? Ella el va mirar.

–No. Per què anava jo a saber alguna cosa d'Ànakin? Ell i jo... tu ho vas deixar bastant clar... Ni tan sols sé on és Ànakin, Obi-Wan.

Un torrent d'emocions se li van amuntegar a la cara: disgust, alleujament, enuig, incertesa. A continuació, va recobrar el seu autocontrol habitual.

–Ho sento. Un malentès, Senadora. Vaig pensar què... semblaves preocupada pel comunicador i jo. –Va mirar cap avall, ella li havia posat la mà sobre el braç.

–Està preocupat per ell –va dir, deixant la mà on la tenia–. Està en dificultats?

Un color feble va cobrir el rostre pàl·lid d'Obi-Wan.

–Padmé, no puc, no seria adequat que jo... –Negà amb el cap–. No puc.

–No pots què? –va dir suaument i va retirar la mà–. Admets que estàs preocupat? És clar que pots. A mi sí que pots. Jo no sóc Yoda. Jo no sóc Mace Windu. Jo no penso que preocupar-se per algú sigui delicte. Ànakin està en dificultats?

No confiava que ell respongués. Creia que la posaria en el seu lloc senatorial amb unes quantes paraules tranquil·litzadores i ben triades. Era bo en això. Però no ho va fer. En canvi, va veure com es tornava a col·locar la màscara de Jedi en un sospir. Va veure que darrere de la seva estoica aparença amagava tantes inquietuds com Ànakin. En els seus ulls, la necessitat de parlar. De compartir. De saber que no estava sol quan sentia por.

–Està... En una missió –va dir finalment–. No puc dir-te on ni de quina es tracta. Però no està resultant tan senzill com havíem esperat. Pensàvem que anàvem a saber alguna cosa d'ell aquest matí... però no ha estat així.

Li va donar una bolcada el cor.

–Està ferit?

–No –va dir ràpidament, amb vehemència–. Està... ocupat. Aquesta missió és important, gran part d'ella depèn del seu èxit. Jo hauria d'estar amb ell, no hauria d'enfrontar-se sol a ella, però les meves ferides... M'ho van impedir.

Era tan estrany que Obi-Wan fos incoherent. El que més l'impressionava era la seva serenitat articulada quan s'enfrontava al perill. Malgrat que ella no li havia perdonat del tot que interferís en la seva vida, va sentir una onada de tristesa.

Malgrat totes les nostres diferències tenim alguna cosa en comú. Els dos l’estimem i sempre li estimarem.

–No és culpa teva, Obi-Wan. Tu no el vas abandonar. Vas estar a punt de morir. Encara que... –Li va mirar de dalt a baix–. Has tingut una recuperació extraordinària. Ell es va treure importància.

–Els sanadors del Temple són molt bons. Padmé, per què sóc aquí?

Ella va mirar per sobre de la seva espatlla.

–Tinc visita, Obi-Wan. El Senador Bail Organa d'Alderaan. Afirma haver rebut notícies d'un atac planejat contra tu... per part dels Sith.

En un obrir i tancar d'ulls va canviar. Ella ho va notar. Va sentir com la calor de la seva humanitat es convertia en gel en un sospir. Va sentir com l'aire que els envoltava crepità amb força. A l'hangar de Naboo, enfrontant-se a l’assassí Sith vermell i negre; al dormitori del seu apartament, havent escapat pels pèls de morir assassinada a mans de la caçadora de recompenses Zam Wessell; a la sorra de Geonosis, contemplant la mort monstruosa i mecànica; ella també ho va sentir llavors: Els Jedi.

Va fer un pas enrere, li picava la pell.

–No li he dit res. Tot el que sap és a través del seu contacte.

–Quin contacte? –va preguntar Obi-Wan–. Què és exactament el que sap el Senador Organa?

–Hauràs de preguntar-li-ho –va respondre–. Va acudir a mi perquè els Jedi no el coneixen massa bé. Perquè confia en mi i perquè sap que tu també confies en mi.

Aparentment, Obi-Wan semblava no fer res, però el seu terrible aspecte es va relaxar. A Padmé va deixar de picar-li la pell.

–I tu confies en ell? –va preguntar suaument.

–Així és. És un bon home, Obi-Wan. Estima la República. Treballa tant com qualsevol altre Jedi per veure-la fora de perill.

Els ulls blau clar d'Obi-Wan van expressar un mínim gest d'irrisió.

–És un polític, Padmé.

Ella va aixecar una cella.

–Igual que jo. Aquest no és el teu major problema amb mi?

El meu major problema? No. La resposta va brillar a la cara, era tan fàcil llegir-la com qualsevol holocartellera, però no va pronunciar les paraules enlaire.

–Tu ets molt més que una simple política –va dir, i ara els seus ulls mostraven un somriure feble i reticent–. Com bé sabem tots dos.

–És un compliment? –va preguntar, fingint sorpresa–. A la propera serà millor que m'avisis, Obi-Wan. Dóna'm temps a què m’assegui primer.

Ell no va caure en el parany.

–És estrany, però ara que ho penso, Padmé, tu t'has topat amb els Sith les mateixes vegades que jo –va murmurar, arrufant les celles–. És com si estiguessin tan interessats en tu com en nosaltres dos.

Va sentir un calfred. Si us plau, que estigui equivocat.

–No diguis aquestes coses.

–Aquesta amenaça –va continuar, els seus ulls insinuaven perdó–. La consideres versemblant?

–No conec els detalls –va respondre, allunyant els seus pensaments d'aquell lloc fosc–. No sé qui és el contacte d’en Bail. Però sé que és seriós, Obi-Wan... El conec prou com per prometre que no s'espanta amb facilitat. I no és tan ingenu com per creure qualsevol història.

–Entenc –va dir Obi-Wan, i sospirà–. Està bé, Padmé. Escoltem el que ha d’explicar-nos el Senador Organa.

***

–Es diuen a si mateixos els Amics de la República –va afirmar el Senador d’Alderaan–. Es van posar en contacte amb mi per primera vegada fa més de quatre anys. Per aquell temps, el govern d'Alderaan estava negociant amb Chandrilà per una empresa minera conjunta a Àridus. La família de la meva dona tenia contactes amb el Sector Corporatiu, i alguns d'aquells contactes estaven involucrats en el projecte. La informació que va proporcionar aquest grup va ajudar a impedir una catàstrofe diplomàtica i humanitària que hauria sepultat no només Alderaan i Chandrilà, sinó també altres sistemes claus de la República.

Obi-Wan l'observava amb les celles arrufades.

–I van actuar així perquè són amics de la República?

El parpelleig dels ulls de l’Organa va demostrar que havia apreciat l'escepticisme, però ho va ignorar.

–I perquè haurien rebut un impacte directe per l'escàndol consegüent si l'empresa minera hagués seguit endavant tal com estava planejat.

–Ah. És clar. En altres paraules, estaven motivats pel benefici personal.

–No nego que el mateix benefici personal fos un factor –va dir Organa amb tranquil·litat–. Però també és veritat que moltes vides i mitjans de vida van sobreviure gràcies a la seva intervenció. –Va arronsar les espatlles–. Després de tot, la conservació no és un delicte.

Potser no, però com a motiu, entelava l'halo altruista.

–I van assumir que vostè també actuaria fora de tot benefici personal?

–Apostaren a què fins i tot si a mi no em motivava fer el correcte, s'utilitzés el meu poder polític per evitar un escàndol que perjudicaria la meva Casa. Però puc assegurar-li, Mestre Kenobi, que si fer el correcte hagués suposat exposar la meva família i els meus contactes a la censura, llavors no ho hauria dubtat. Hi havien moltes vides en joc.

Una confessió interessant. Aquest home és un polític normal o no? El Consell Jedi li considera un amic, però s'està demostrant que corren temps enganyosos. La confiança és un producte cada vegada més car.

–No recordo haver sentit res sobre la prevenció d'aquesta catàstrofe minera.

Organa va mostrar un somriure breu i gris.

–Es va tractar en els més alts nivells diplomàtics, amb la màxima discreció. Si haguessin transcendit els detalls, encara estaríem netejant la tempesta política.

De veritat? Bé, això confirmava el que sabien els Jedi sobre les credencials i la influència d’Organa.

–Bé, Senador, va resoldre hàbilment una situació delicada. Enhorabona. Però permeteu-me que li digui que un mynock no provoca una infestació.

Organa es va inclinar cap endavant, amb els dits tan premuts que els artells se li emblanquiren.

–Mestre Kenobi, si us plau. Doni’m una mica de crèdit. Aquests Amics de la República van aparèixer cinc vegades més després del nostre encontre inicial. Eren... assumptes de seguretat interna d'Alderaan. No penso divulgar els detalls, però puc assegurar-los que ens van prestar un gran servei tant a mi com a la meva Casa. Per extensió, van ajudar a la República. I pel que sé, no sóc l'únic al qual han ajudat. Sento no poder ser més específic sobre ells, però el que els he explicat és cert. Estan preparats per creure en aquest assumpte?

–I tant que ho està, Bail –va respondre Padmé, trencant finalment el silenci. El seu to agradable era enganyós: darrere de la seva dolçor rondava una daga esmolada–. Obi-Wan sap que els Jedi no tenen un millor amic que tu. Estic segura que no se li ha oblidat com vas defensar l'Orde al Senat contra les injustes acusacions dels quarren sobre el segrest de nens.

No, no ho havia oblidat, però aquell incident no guardava cap relació amb la situació actual. Li va disparar una mirada penetrant. No em pressions, Padmé. A continuació, va assentir a Organa.

–El seu suport als Jedi és de sobres conegut en l'Orde, Senador –va dir amb gran reserva–. Si us plau, no confongui les meves preocupacions amb sospites.

–No ho faig –va afirmar Organa–. El que més ens interessa en aquests temps és ser cautelosos, Mestre Kenobi.

–Obi-Wan –va dir Padmé. El seu to era més calmat, més convincent que imperatiu–. Aquests són temps foscos, és cert, però alguns amics són amics per sempre. Crec que Bail és un d'ells.

Entenia ara la cautela que dominava el Consell Jedi? Interessant...

Es va girar cap a Organa.

–Senador, admeto la seva afirmació que aquesta gent, sigui qui sigui, hagin demostrat ser amics d'Alderaan i que la seva informació en aquest aspecte sigui fidedigna. Però què li fa creure que són de fiar més enllà d'això?

Organa va dirigir una mirada de disculpa a Padmé. A continuació, va abraçar a Obi-Wan per les espatlles.

–No els agradarà a això, a cap dels dos.

Obi-Wan es va aguantar un sospir. Segurament no, no. Ja no m'agrada i amb prou feines sé res encara.

–Això ho decidiré jo, Senador.

A poc a poc, triant les paraules amb cura, Organa va detallar la resta d'informació que li havia arribat a través del seu contacte misteriós. Informació referent a certs compromisos de temps de guerra que estava rigorosament restringida, com el fet que l'exèrcit clon havia estat encarregat per un Jedi desconegut i que Ànakin Skywalker havia estat a punt de ser assassinat a mans de l'antic Jedi, el Comte Dooku. Que un traïdor al govern de Bakura era el responsable que Grievous aniquilés a tot el Concili Governamental, i que durant la missió de Christophsis, la mascota assassina d’en Dooku, Asajj Ventress, havia fracassat en l'assassinat de dos Cavallers Jedi.

Padmé mirava a Organa.

–Però Bail... per què no vas esmentar això mai? Sens dubte, el Comitè de Seguretat ho hauria de saber, el Canceller Palpatine ho hauria de saber, que s'ha produït una infracció de...

–No podia explicar-ho. A ningú. Ho sento, Padmé –va dir Organa. Sonava defensiu–. Els hi vaig donar la meva paraula en aquesta gent fa anys que mai revelaria la seva existència. Com anava a compensar-los tot el bé que havien fet amb la traïció? Em van explicar tot això com a prova de bona fe, una manera de demostrar que els seus serveis d'intel·ligència en temps de guerra són amplis i precisos i que si em donaven informació sobre els separatistes, podia confiar que era correcta.

–Sí, bé, això sona bé en teoria –va replicar Padmé–. Però Bail...

–Li ho han explicat a algú més? Han suprimit l'esforç bèl·lic publicant alguna d'aquestes informacions? –va preguntar Organa–. No. No ho han fet. En canvi, intenten ajudar-me. Ajudar-nos. Una altra vegada. I hem de deixar-los. Perquè si tenen raó, i mai s'han equivocat, el risc és més alt del que mai ha estat.

I això era veritat si els Sith estaven pel mig. Obi-Wan va fer una ganyota mirant els seus dits entrellaçats, agitat interiorment. Després va aixecar la mirada.

–Com funciona el seu acord amb aquesta gent, Senador? Es reuneix amb ells?

Organa va sacsejar el cap.

–No. Mai els he vist ni he parlat amb ells. Els seus comunicats són textuals i encriptats. Missatges codificats enviats a través d'un comunicador de seguretat que ells mateixos em van donar en l'època de la situació d’Àridus. I jo no puc contactar amb ells. No treballen per a mi, Mestre Kenobi. Si s'assabenten d'alguna cosa que consideren que hauria de saber, m'ho comuniquen. Això és tot. Extraordinari.

–Està fent un grandíssim acte de fe, Senador. I ara em demana que jo també el faci.

–Creu que no ho sé? –va preguntar Organa–. Però en vista del que saben, el que han aconseguit esbrinar, no és d'estranyar que guardin la seva identitat amb tant recel? És just culpar-los per protegir-se de l'única manera que saben?

No, no era just. I no hi havia sinó veritat en la defensa apassionada que Bail Organa feia sobre ells. El Senador d'Alderaan va creure totes i cadascuna de les paraules que va dir. Però era suficient? Profundament agitat, Obi-Wan va apartar la seva mirada d'Organa i la va dirigir a la Padmé.

Ella confia en ell. De la mateixa manera que confiava en Qui-Gon i el Cap Nass. Igual que va creure en si mateixa quan va sentir que Dooku estava darrere dels separatistes, fins i tot quan Mace i Ki-Adi-Mundi van declarar en contra seu. No es va equivocar llavors, només he de confiar que no s'equivoqui ara.

Va tornar a mirar Organa.

–I ara aquests amics seus no identificats i reservats li han avisat d'un atac cap als Jedi per part dels Sith. Sí, Senador –va afegir quan Organa va mirar a la Padmé–. El seu col·lega m'ho ha explicat tot. Ella volia assegurar-se que vostè tindria tota la meva atenció. I la té.

Organa es va aixecar i va caminar cap al finestral panoràmic de l'apartament. Rígid per la tensió, va mirar a l'altra banda de la ciutat, en direcció al Temple Jedi. Després es va girar, amb cara afligida.

–M’està dient que existeixen els Sith? Són de veritat?

Obi-Wan va titubejar. Si li dic la veritat... si li revelo en aquest home un dels nostres majors secrets i ell demostra que és fals...

El problema era que Organa ja sabia la veritat. Sabia el secret. Bé. Part del secret.

I saber una mica és una cosa perillosa. Si li intento distreure, dient-li que el que ha sentit són rumors o enraonies, em creurà? No ho crec. Em sembla que intentarà descobrir més coses pel seu compte. I això seria molt més perillós per a tots nosaltres. No tinc altra opció que no sigui explicar-li la veritat.

Només podia esperar que Yoda i el Consell estiguessin d'acord amb ell.

Següent