dimecres, 24 de gener del 2018

Parany d'ombres (XIV)

Anterior



Capítol 14

Ànakin s'alegrava d'anar sota terra. Estar sota el cel obert on Yaddle havia mort li havia afectat. El cel havia semblat penjar sobre ell, pressionant contra els seus omòplats. A baix en els túnels, se sentia més fora de perill.
La venjança estava en la seva ment, i li espantava. Odiava a Granta Omega, l'odiava amb una ira ardent que amenaçava amb sortir fora de control. Estava agraït perquè Yoda s'hagués unit a ells. La presència del gran, potser el més gran, Mestre Jedi era tan profunda i enorme com la ira d'Ànakin. Segur que mantindria la seva ràbia a ratlla. Miraria al seu Mestre i a Yoda buscant el control que necessitava.
Sabia que Yoda i Obi-Wan també sentien ràbia i pena. Ho veia en els seus ulls, ho sentia en l'aire al seu voltant, ho notava en la forma en què es movien i parlaven. Tot i així no es desviaven de la seva missió. Hi havia observat sorprès com intercanviaven informació. Les seves mirades compartides li deien que tots dos havien arribat al mateix pla, al mateix temps. Yoda òbviament estava colpejat per la pena, tot i així havia viatjat aquí per acabar una feina que Yaddle havia començat, i no deixaria que res s'interposés en el seu camí, ni tan sols la seva pròpia llàstima.
S'havia equivocat tant, va pensar Ànakin de sobte. A Andara, breument havia imaginat com seria no tenir cap Mestre, cap Consell davant el qual respondre. Però necessitava al Consell. Necessitava al seu Mestre. Li mostraven com de lluny podia arribar.
La seva calma interior era una cosa que volia desesperadament. Aprendria, es va prometre a si mateix. A cada missió se li emfatitzava i mostrava en el que necessitava concentrar-se. Però aprendria.
Si pogués recuperar la confiança d'Obi-Wan.
Ànakin se sentia com si s'estigués ofegant. Ofegant-se en la seva culpa. Tot havia canviat per a ell ara. La Mestra Yaddle havia mort davant els seus ulls, i li havia marcat per sempre. Ho sabia tan fermament com sabia el seu propi nom. Tan segur com que sabia que faria qualsevol cosa ara per ser un Cavaller Jedi.
–Està bé, aquí estem, –va dir Swanny, aixecant-se davant d'un mapa del sistema de transport d'aigües residuals–. Què teniu en ment? Aneu a inundar el dipòsit de combustible?
–Mai aconseguiríem fer això, –va dir Obi-Wan–. Massa gent al voltant. Tenia una altra cosa en ment. –Va assenyalar al mapa–. Aquí hi ha el dipòsit de combustible de la Decca. On són els tancs d'emmagatzematge de combustible?
Rorq va assenyalar a un punt diversos nivells per sobre.
–Aquí. El combustible és bombat a un gran tanc d'emmagatzematge aquí, després als tancs individuals en el dipòsit.
Obi-Wan es va tornar cap a Swanny.
–Hi ha algun lloc on les canonades d'aigües residuals s'acostin a les canonades de combustible entre el magatzem i el dipòsit?
–És clar, –va dir Swanny–. Les canonades passen per aquí i creuen les canonades d'aigües residuals per aquí. –Ell va apunyalar un punt al mapa.
–On és això? –va preguntar Obi-Wan–. Està en el territori d'Omega o Decca?
–No, és a prop d'on estava la ciutat de botigues de Mawan, –va dir Swanny. Ell xiulà–. Crec que ho pillo.
–És possible? –va preguntar Obi-Wan.
–Hauríem de tallar a través de les canonades i fer una mica de soldadura hidràulica, –va dir Swanny–. Però és com un passeig pel parc per a nosaltres.
–És gairebé massa senzill, –es va meravellar Rorq.
Yoda va assentir.
–El millor pla, senzill és, –va dir ell.
Ànakin va veure que Yoda i Obi-Wan ja havien imaginat la superfície. La flota de la Decca es proveiria del dipòsit. Però si poguessin reemplaçar el combustible amb aigües residuals abans que arribés al dipòsit, ella ompliria els seus transports amb aigua en lloc de combustible. Això els immobilitzaria completament. Fins i tot si buidaven els tancs, els portaria dies assecar-se. Qualsevol mica d’aigua en el combustible causaria problemes amb els motors. Era bellament senzill.
–Necessitarem saber si han començat a reproveir-se, tot i així, –va dir Swanny–. Si estiguéssim treballant en les canonades al mateix temps, podríem acabar enfonsats en combustible.
–Mantindrem un ull sobre el dipòsit de combustible, –va dir Obi-Wan–. Ànakin s'assegurarà protegir-vos mentre treballeu. –Obi-Wan va parlar a Ànakin–. Tan aviat com Swanny i Rorq acabin, uneix-te a nosaltres en el dipòsit de combustible.
Ànakin va assentir. S'alegrava de tenir una tasca, ni que fos protegir a Swanny i Rorq.
Es van dividir. Ànakin va seguir a Swanny i Rorq a través dels túnels cap al punt designat. Swanny es va aturar en una caseta d'utilitats que tenia un dispositiu de tancament seriós al voltant de la porta.
–Necessitem eines, –va dir Swanny–. Haurem de colar-nos aquí. Portarà una estona. Si tingués una talladora de fusió podria colar-me, però la talladora de fusió està a la caseta.
–Cap problema, –va dir Ànakin. Va activar el sabre làser i va tallar a través de la porta de metall en menys d'un segon.
–He de deixar de subestimar-vos nois, –va dir Swanny.
Ell i Rorq van estendre els braços i van agafar el que necessitaven. Llavors van sortir corrent. Van aconseguir arribar al punt designat i Swanny i Rorq van començar a treballar. Rorq va obrir una petita porta situada a la paret del túnel. Darrere d'ella hi havia un petit espai que estava entrecreuat amb canonades.
–Esteu segurs que sabeu quin és quin? –va preguntar Ànakin.
–Jo et pregunto si saps fer la teva feina? –va preguntar Swanny.
–Tot el temps.
–Oh. És cert. Bé, confia en mi. –Amb un grunyit, Swanny va tancar la vàlvula d'una canonada, llavors va començar a tallar a través del metall amb un macrofusor.
Els minuts passaven. Ànakin es movia d'un peu a l'altre. El seu comunicador va fer un senyal, i ell va respondre.
–La banda de la Decca ha arribat. Començaran a proveir-se, –va dir Obi-Wan–. Com de prop estan d'acabar?
Ànakin li va preguntar a Swanny, que va alçar tres dits.
–Tres minuts.
–Feu-lo en dos, –va dir Obi-Wan.
–Gairebé, –va dir Swanny, encaixant un tros curt de canonada entre les dues canonades en les que havien estat treballant–. Només ens cal fondre-ho –ell es va doblegar sobre el macrofusor– i segellar-ho...
–De pressa, –va dir Obi-Wan–. Han alliberat les mànegues.
–... Un segon més...
–Estan començant...
–Fet! –va exclamar Swanny. Es va bolcar contra la canonada.
Rorq li va donar uns copets a l'esquena.
–Esperem que aquest nadó aguanti, –va dir ell. Ànakin va sentir una gota de suor caure des del coll i baixar per la seva esquena.
Va escoltar el pas del líquid a través de les canonades. Swanny i Rorq van mantenir les seves mans a la canonada, escoltant.
–Això seran les aigües residuals, –va xiuxiuejar Swanny, com si Decca i la seva banda poguessin escoltar. Li va donar un cop a la canonada–. La junta està aguantant.
–Sembla que és un avanç, –va dir Ànakin pel comunicador–. Estic de camí.
Deixant a Swanny i a Rorq amb les canonades, Ànakin va córrer pels túnels. Va trobar a Obi-Wan i Yoda amagats darrere d'un speeder directament dins de l'entrada del dipòsit.

–Gairebé han acabat de proveir-se, –va dir Obi-Wan.
Ànakin va veure la Decca arrossegar-se pel dipòsit i parlar als seus pilots. Els tècnics corrien cap enrere i cap endavant, reemplaçant les gruixudes mànegues i fent les comprovacions d'última hora.

Els pilots van deixar la Decca i van córrer als seus transports.
El primer pilot va encendre el motor. Aquest va tossir i va morir. El següent va encendre el seu. Una altra tos, un espurneig, i el motor va caure. Un darrere l'altre, els motors de transport gemegaren i petarrellejaren.
–Què està passant? –va rugir Decca en huttès.
–Hem estat sabotejats! –Va dir un dels seus pilots–. Les llums de comprovació dels motors diuen que els tancs de combustible tenen una substància estranya.
–Granta me l'ha jugat! –va bramar la Decca.

–Ah, –va murmurar en Yoda–. Amb la sospita entre lladres, un sempre pot comptar.

Decca es va tornar cap al kamarià al seu costat.
–Envia el droide cercador. Trobarem aquest mico-llangardaix relliscós i li traurem cada arma que tingui. L’aixafarem!

–Hora crec d'agafar l’speeder, –va dir Yoda.
Obi-Wan va lliscar al seient del pilot mentre Yoda va saltar darrere i Ànakin al costat de passatgers. Van mantenir els seus caps abaixats. Obi-Wan va encendre el motor i silenciosament brunzí fora del dipòsit. Va vagar fora, i el droide cercador va aparèixer un moment més tard. Es va llançar pel túnel com un ocell movent-se ràpidament.
Obi-Wan va encendre el motor, i es van enlairar. Era fàcil mantenir al droide cercador a la vista. Decca no es mouria molt ràpid, però sens dubte estava reunint les seves tropes per seguir el rastre del cercador on fos que acabés.
El cercador de cop i volta es va frenar, així que Obi-Wan va fer el mateix. Penjava en l'aire, la qual cosa significava que estava mantenint el seu objectiu a la vista sense alertar-lo de la seva presència. Obi-Wan va lliscar fins aturar-se, i van saltar fora de l'speeder.
Van córrer pel parell de metres restants. El túnel es corbava per davant. Omega havia d'estar en algun lloc més enllà de la corba.
Caminant lentament i cautelosament ara, van envoltar la cantonada. Havien arribat a una gran àrea d'aterratge. Les portes es van lliscar cap a les parets, revelant el gran espai obert. Omega estava parlant a un home vestit amb una armadura pesada.
Ànakin va veure grups i grups de contenidors marcats amb els seus continguts. Llançadors de fletxettes. Llançaflames. Tubs de míssils. Hi havia suficients armes aquí com per muntar una invasió.
La qual cosa, per descomptat, era el cas.
–Una tropa de droides de combat i alguns guàrdies–, va murmurar Obi-Wan–. Res que no puguem manejar.
–Preparat per això, no hi estava, –va dir Yoda.
El cercador brunzí més a prop. Tot d'una, una ombra es va moure, i el foc blàster va esclatar. El cercador va explotar en trossos de metall.
–El tinc, –va dir la Feeana–. Sembla que tenim companyia. Just com et vaig dir.
Des de darrere de la Feeana, els droides de combat van aparèixer, rodant en una formació d'atac. Primer una línia, després una altra, i una altra. Un llançagranades va rodar a la localització.
Omega va somriure, i Ànakin es va adonar que havia sabut que estaven venint.
Feeana els havia traït.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada