Escola de la por (IX)

Anterior

Capítol 9

Ànakin es va reunir amb Ferus en el seu punt acordat en el laboratori d'ordinadors durant la seva hora lliure abans que els llums s'apaguessin. La majoria dels estudiants estava en les seves pròpies habitacions, estudiant o parlant. A ningú li agradava aventurar-se fora als passadissos a la nit, sense importar com de bona que fos la seguretat ara. El laboratori d'ordinadors estava obert però buit. Parlaven en veu baixa en una cantonada.

–Reymet segueix donant pistes, –va dir Ferus sense esperar que Ànakin parlés–. Diu que sap alguna cosa sobre certs assumptes secrets a l'escola. Fins i tot ha donat a entendre que té alguna cosa a veure amb la desaparició d’en Gillam. Sé que està tractant d'impressionar-me, però encara penso que sap alguna cosa. Potser sobre l'esquadró secret. Si poguéssim infiltrar-nos, finalment tindríem alguna cosa que explicar-li a Obi-Wan.

–Jo m'he infiltrat en ell, –va dir Ànakin.

Ferus semblava sorprès.

–Per què no m'ho has dit?

–No em vas donar ocasió–, va dir Ànakin. Com sempre, Ferus s’irrità–. Acaba de succeir avui.

–Com? Qui és? Això són grans notícies, –va dir Ferus aprovador.

Ànakin no estava segur de què li molestava més: la manca d'enveja d’en Ferus davant el seu progrés, o la forma en què sonava la seva aprovació només una mica condescendent, com si Ferus fos el seu Mestre.

–Se'm va aproximar Marit Dice–, va dir Ànakin–. Ella i els seus amics són tots estudiants becats aquí a l'escola. Aquesta és la clau. Senten que no seran tractats amb justícia quan arribin les posicions després de la graduació, així que van decidir colpejar pel seu compte. L'escola no els ajuda. Només ajuden els fills i filles de la gent important.

–A mi em sona a excusa, –va dir Ferus.

–No, –va dir Ànakin, molest–. Estic segur que és cert. No t'has adonat que els altres estudiants no parlen amb els estudiants becats?

–En realitat no, –va dir Ferus–. Després de tot, jo parlo amb Reymet.

–Només perquè has de fer-ho.

Ferus va sospirar.

–Així que et van escollir perquè ets un estudiant becat.

–Em van escollir perquè pensaven que podien confiar en mi, –va dir Ànakin–. No tinc una reputació d’esnob.

Si Ferus va sentir la punxada de la puntualització d'Ànakin, no ho va mostrar.

–Van dir alguna cosa sobre Gillam? Saps si era a l’esquadró?

–No van dir ni una paraula sobre Gillam–, va dir Ànakin.

–Això és estrany–, va dir Ferus–. És del que tots els altres en l'escola parlen.

–Tenen coses més importants en ment–, va dir Ànakin.

–Marit és la líder?

Ànakin li va dedicar un pensament.

–Ella era la que més parlava. Però no vaig tenir la sensació que ella fos la líder. Diuen que ho voten tot.

–Saps si van a sortir a fer una tasca? –va preguntar Ferus.

Ànakin va sacsejar el cap.

–No fins que ho esbrini.

Ferus va arrufar les celles.

–Llavors creus que hi ha una connexió? I si n'hi ha, quina podria ser?

–No ho sé, –va dir Ànakin–. No puc imaginar-me’ls segrestant a un company estudiant. Semblen sincers. Només accepten bones causes. Són gairebé com Jedi, en certa manera. Pensa en això, Ferus. Pots imaginar ser capaç de triar i escollir les teves pròpies missions?

Ferus el va mirar amb curiositat.

–No. Aquesta és la raó per la qual tenim el Consell.

–Però si no el tinguéssim, podríem utilitzar les nostres habilitats en missions que decidíssim importants.

–Si no tinguéssim al Consell, no seríem Jedi. –Ferus li va fer la mirada severa que sempre li irritava.

Ànakin va decidir canviar de tema.

–Saps alguna cosa del planeta Tierell?

–Hi va haver un cop d'estat. Era un govern repressiu. El líder va ser assassinat fa dues setmanes. Els rebels estan ara al comandament. Per què?

–L’esquadró va dir que van estar involucrats, –va dir Ànakin.

–En un assassinat? Dius en això una bona causa?

–No vaig dir que ells assassinessin al líder. –Discutí Ànakin–. Només vaig dir que van estar involucrats.

–Ànakin, són mercenaris, –va dir Ferus, exasperat–. Què creus que fan exactament?

–No assassinats a sang freda–, va dir Ànakin decidit.

–Has fet un munt de conclusions considerant que els acabes de conèixer–, va dir Ferus.

–És un instint–, va dir Ànakin–. Això no vol dir que no em puguin estar ocultant alguna cosa. No tinc totalment la seva confiança ara. Necessito guanyar-me-la.

Ferus va assentir lentament.

–Hi estic d'acord. Però ves amb compte.

Ànakin va dir adéu i estava a mig camí pel passadís abans de preguntar-se en què volia exactament Ferus que anés amb compte.

L'esquadró secret tenia un senyal secret, és clar. Molts dels estudiants tenien cartells hologràfics fora de les seves portes. Quan un holograma d'un mapa topogràfic detallat del planeta natal de la Marit, Hali, estava fora de la seva porta, una reunió havia estat programada. Si les llunes de Hali apareixien, la reunió era a les hores lliures de la nit. Si els tres sols apareixien, la reunió tindria lloc abans del dinar del matí.

Es reunien gairebé cada dia. Ànakin estava sorprès del nombre de propostes d'ajuda que rebien, de grups i individus de tota la galàxia. L'esquadró havia estat operatiu només durant sis mesos, i la paraula s'havia estès de boca en boca. Rolai rebia les peticions en un panell de dades que Ze havia distorsionat de manera que el sistema arrel fos massa complicat de rastrejar. Els crèdits es dipositaven en un compte secret en un banc andorà famós per la discreció. Ànakin admirava la professionalitat del grup. Discutien les proposicions seriosament, i estava impressionat sobre el coneixement de la Marit de la política i història galàctica. Era obvi que necessitaven una missió aviat, ja que la seva tresoreria estava escassa i necessitaven subministraments.

Ànakin es dirigia cap a la seva última classe quan va veure el senyal per a una reunió nocturna. Tan aviat com va començar el període lliure, es va dirigir cap a un magatzem localitzat a prop de les sales d'estudiants. El magatzem no s'utilitzava en aquestes hores i no havien de passar pels punts de control de seguretat per a arribar-hi des de les seves habitacions. Era un lloc privat per reunir-se.

Va lliscar dins de l'habitació per trobar els altres esperant. Tenia la sensació que havien estat parlant abans que ell entrés.

–Tenim una proposta? –va preguntar, asseient-se a terra al costat d’Hurana.

–No, –va dir Rolai–. És només una reunió general. Algú té alguna cosa?

–Només coses que no ens podem permetre, –va dir Ze–. No he volgut treure això, però hem de millorar els nostres comunicadors. Hem d'aconseguir certes capacitats hologràfiques bastant aviat. I si no millorem els drivers, tindrem una maleïda estàtica quan passem el Nucli. Tinc una idea de com puc fer una millora bàsica sense utilitzar la tresoreria, però serà complicat. –Ze es va llançar en una discussió altament tècnica que òbviament va deixar enrere a la resta de l'esquadró.

–Així que si poso uns pegats el tauler C aquí i extrec una mica de suc del circuit, puc potser estendre l'abast de meta a mega si els sistemes no parlotegen i jo polvoritzo el servidor de l'escola, –va concloure animat Ze.

–Decididament bon treball, tecno-Ze. –Tulah va assentir amb el cap amb aprovació, però era obvi que no tenia ni idea del que estava parlant Ze. Per les mirades en les cares de la resta, ells sentien el mateix.

–No t'oblidis d'enllaçar el sensor de trànsit quan ho apedacis, –va dir Ànakin–. O si no acabaràs amb un carbó en comptes d'un comunicador.

–Una observació excel·lent–, va dir Ze impressionat.

–Anava a dir aquesta cosa del trànsit, –va dir Tulah–. Vull dir, ho hauria fet si hagués sabut del que estava parlant Ze.

Marit li va fer una mirada de reüll a Ànakin.

–Saps de sistemes de comunicacions?

–Alguna cosa, –va dir Ànakin. Com esclau a la botiga d’en Watto, havia après com arreglar qualsevol cosa. Hi havia continuat amb el hobby com a estudiant Jedi–. Sé més de circuits de droide.

–Això està bé, perquè pot ser que hi anem al mercat a per un astromecànic, –va dir Tulah–. M'encanten aquests petitons. Hurana ha estat comprant un parell d'interceptors A-6 usats, i un parell d’astromecànics són clau. De totes maneres, realment necessitem aconseguir alguns caces estel·lars aviat. Aquests viatges d'autoestop en vaixells de càrrega han de parar.

–Hi estic d'acord, –va dir Rolai–. Són lents.

–Cert. Però el que realment volia dir era, que el menjar és terrible, –va dir Tulah–. Puaj.

–Quina és la capacitat d'armes dels interceptors? –va preguntar Rolai a Hurana.

–Canons turbolàser, uns bombons, –va dir Hurana–. Les dues naus estan en bona forma. L'únic problema és que una d'elles té una tendència a tallar durant les baixades.

–Això seria un inconvenient menor, –va dir Tulah–. Recorda’m d’anar volant en l'altre.

Tothom va riure, però Ànakin va notar com les seves mirades intenses no canviaven mai. Estava impressionat amb la seva concentració.

–He passat un parell de proves de vol i és un problema bastant consistent, –va admetre Hurana–. L'última vegada vaig arribar a vint metres de l'aniquilació completa a la superfície del planeta abans de ser capaç d'allunyar-me.

–Això sona perillós, –va dir Ànakin. El flux de la conversa era ràpid i decidit. Això li deia millor que les paraules com de fermament unit era aquest equip.

Ella va mostrar un somriure.

–Això és el que ho fa divertit.

–Què hi ha d'un hipermotor? –va preguntar la Marit.

Hurana va sacsejar el cap.

–Podríem ser capaços d’afegir-ho. Però això significa una major inversió de capital.

–No et preocupis per això. –Va dir Rolai.

–Per què no? –Va dir Marit–. La tresoreria està completament ziltxeada.

–Estic treballant en això, –va dir Rolai–. Simplement escriviu la vostra llista de desitjos, i jo us faré saber el que podem manejar.

–Sona molt veloç per a mi, –va dir Tulah–. Els números no són cosa meva.

–Jo tinc una llista de desitjos també, –va dir Rolai–. Parlant de millores, les nostres armes són molt pobres. Un parell de blàsters no van a portar-nos molt lluny. Necessitem una mica d'armament secundari. Alguns detonadors tèrmics, un llançador de fletxettes, potser alguns tubs de míssils...

–Espera, –va dir Marit–. No som un exèrcit.

–Segur que sí, –va dir Rolai–. Si actuem com un, serà millor que tinguem les coses per donar-li suport. Les coses haurien anat molt millor a Tierell si haguéssim tingut la potència de foc...

–O molt pitjor, –va respondre Marit.

–Això altra vegada no, –va dir Rolai, posant els seus ulls en blanc–. Sis blàsters per sis membres és un mínim escàs. Si haguéssim tingut un llançador de fletxettes...

–Tens raó, Rolai, –va dir la Marit–. Hem passat per això massa vegades. Simplement alegrem-nos que la missió fos un èxit. Ara serà millor que tornem a les habitacions.

Ànakin es va quedar enrere mentre els altres lliscaven per la porta. La va tancar darrere d'ells i es va girar per encarar la Marit.

–Serà millor que anem circulant–, va dir ella–. L'apagat de llums serà aviat...

–De què anava això? –va preguntar Ànakin.

–Què? –va dir Marit evasiva.

–Ell va dir sis blàsters, –va dir Ànakin.

–Què?

–Ell va dir que teníeu sis blàsters per sis membres. Però només hi ha cinc.

–Sis, comptant amb tu.

–Però jo no vaig estar a la missió de Tierell.

Marit va arronsar les espatlles.

–Rolai volia dir ara, no llavors. Sis blàsters per sis membres.

Ànakin ho va deixar passar.

–Parla’m sobre Tierell.

Marit es va girar.

–No vull parlar-te sobre Tierell.

–Alguna cosa sobre això et preocupa, –va dir Ànakin–. Potser si m'ho dius, puc ajudar-te.

–No necessito ajuda, –va deixar anar la Marit.

–Està bé, –va dir Ànakin–. Diguem llavors que mereixo saber-ho. Estic posant la meva vida en joc també, ja ho saps.

Els ulls marrons de la Marit li van estudiar. Va saber en el moment que ella havia decidit confiar-hi. Només li va portar un parell de segons. Estava començant a veure que a la Marit no li agradava perdre el temps.

–Vam tenir problemes. Vam ser contractats per colar-nos en les Cambres dels consellers del Líder i desmantellar la seguretat. L'habitació suposadament estava buida, però els consellers estaven tenint una reunió. Vam tenir un combat amb alguns droides de seguretat. El foc blàster va ser increïble. Tot just ho vam poder suportar. I... a la confusió, el líder de Tierell va ser assassinat.

–Qui ho va fer? –va preguntar Ànakin.

Marit va vacil·lar. Llavors va agafar alè profundament.

–Jo ho vaig fer.

Lentament, ella es va enfonsar de tornada en una posició ajupida a terra. Les seves mans penjaven entre els seus genolls.

–Ho he repassat una i altra vegada, i encara no sé per què o com va succeir. L'èxit de la missió va dependre d'això. La llibertat dels éssers de Tierell va dependre d'això. Potser les vides dels meus amics van dependre d'això. Potser la meva. En altres paraules... –Marit va arronsar les espatlles–. Tot va dependre d'això. Però no puc deixar de pensar...

–Que podria haver succeït d'una altra manera. –Ànakin coneixia aquesta sensació. Ell també havia pres una vida. Més d'una. No li agradava pensar-hi. Aquelles experiències estaven tancades en un lloc en la seva ment a la qual no hi anava.

Es va ajupir davant d'ella.

–Si tot va dependre d'això, vas fer el correcte. Si no pots fer-t'ho creure, et tornaràs boja.

Ella va mirar a la cara analitzant-lo.

–Sembles saber com em sento.

–Ho faig, –va dir Ànakin. Es va aixecar i va estendre la seva mà. Ella la va agafar i ell la va ajudar a posar-se dreta.

–Veus? –va dir ell–. Tothom necessita ajuda algunes vegades.

* * *

–Crec que ella va mentir sobre els blàsters, però no sé per què, –li va explicar Ànakin a Obi-Wan en la seva següent comunicació.

–Creus que Gillam va ser un cop part de l'esquadró?

–Això no té sentit. Ell no és un estudiant becat. Però alguna cosa passa, ho puc percebre. Una cosa va malament amb Rolai. Potser sap alguna cosa. Està al comandament de la seguretat, i també de la tresoreria. Cap dels altres sembla preocupar-se de com ho fa servir. Potser... no ho sé, potser va decidir augmentar els diners segrestant a Gillam i retenir-lo per un rescat, però no l'hi va dir als altres.

–Potser, –va dir Obi-Wan dubitatiu. Sonava distret, com si no estigués escoltant realment a Ànakin–. Però Tarturi no ha rebut cap exigència de rescat.

–Així i tot. No estic segur de què pensar, –va confessar Ànakin–. No puc imaginar al grup segrestant a Gillam. Tots estan bastant dedicats. Marit té una adherència increïble a la política galàctica. Sap el que s'està debatent al Senat just després de les audiències dels subcomitès. I sempre sembla escollir el correcte.

–I com saps que és el correcte? –va preguntar Obi-Wan, la seva veu seca–. Per que estàs d'acord amb això?

–Perquè està en contra de la violència i l'opressió, –va dir Ànakin–. Són com els Jedi.

–Tot i així estan operant en contra de les normes de l'escola, –va assenyalar Obi-Wan–. Si estàs disposat a violar la confiança, no pots clamar virtut.

–L’escola no mereix la seva confiança. Els decep.

–No obstant, estan anant a l'escola i van accedir a atenir-se a les seves normes, –va dir Obi-Wan–. Puc entendre l'atracció que tenen per tu, Ànakin, però temo que t'estàs involucrant massa. Has de ser un Jedi en tot moment. Has de lluitar constantment per l'equilibri interior. Això inclou ser arrossegat per les idees d'altres. Sovint emmascaren un propòsit diferent.

–Quin propòsit podrien emmascarar?

–És la teva feina esbrinar-ho. No oblidis que estàs tractant de trobar a un noi perdut. Ànakin, el fet que siguis un Jedi és el que et mantindrà calmat sempre. És una cosa a la que pots aferrar-te. Si coneixes la teva primera lleialtat, la resta cau al seu lloc. Ho entens?

–Ho entenc, Mestre. Heu fet algun progrés al Senat?

Obi-Wan va sospirar.

–Sí i no. Res del que informar encara. Estic segur que hi ha una connexió entre Rana Halion i Sano Sauro, però no puc esbrinar-la.

–Rana Halion?

–La governadora d'Ièria. La líder del contramoviment en aquest sistema. Crec que pot tenir alguna cosa a veure amb la desaparició d’en Gillam. Mantingues-me informat si saps alguna cosa més, Padawan.

–Sí, Mestre. –Ànakin va arrufar les celles mentre Obi-Wan tallava la comunicació. El seu Mestre no havia estat molt predisposat amb la informació. I no semblava interessat en l'esquadró secret. Ànakin tenia el pressentiment que Obi-Wan no pensava que estiguessin involucrats en la desaparició d’en Gillam.

Però Ànakin sentia una altra cosa. I aquí, podia seguir les seves pròpies regles.

Tota la seva vida, només havia conegut dues formes de viure: com esclau, o com Jedi. Com un noi jove a Tatooine havia mirat als Jedi com els éssers més lliures de la galàxia. Fins i tot abans de saber molt d'ells, havia somiat amb ser un Jedi.

Però era ser un Jedi ser lliure? O havia canviat una forma d'esclavitud per una altra?

El pensament era tan atordidor que Ànakin no podia enfrontar-lo una vegada aixecat. El va apartar en el lloc de la seva ment que no visitava. Era un lloc on la por dominava. Mai hi anava, ni tan sols al mig de la nit quan es despertava, el seu cap ple de somnis, i no sabia on era o per què la seva mare no estava a prop.

Ànakin va posar el seu comunicador de tornada a la seva túnica. Per primera vegada des que entrés a l'escola, tornar al silenci de comunicacions no li feia sentir-se aïllat. Es va alegrar de no respondre a ningú, fins i tot per vint hores. Es va dirigir cap a fora per trobar-se amb Marit i l'esquadró, on no hi havia mestres que li reprenguessin.

Següent