Parany d'ombres (IX)

Anterior

Capítol 9

No deixis que vegi la teva sorpresa. No li donis ni un mínim de satisfacció.

–Au, vinga, Ànakin, –va dir Granta Omega–. Estàs sorprès. Admet-ho. I potser una mica complagut? –Omega li va somriure. Ànakin sempre havia estat desconcertat pel seu encant. Li havia agradat, una vegada. Abans que tractés de matar a Obi-Wan. Abans que estigués clar que el Costat Fosc dominava els seus actes.

Granta Omega volia atraure un Sith al descobert. No era sensible en la Força, però volia estar prop de la Força. Volia entendre la font d’aquest poder. Faria qualsevol cosa per atraure el Sith que sabia que estava en l'ample de la galàxia. Era enormement ric, i utilitzaria a qualsevol o qualsevol cosa per aconseguir el que volia. Fins i tot als Jedi.

–Jo no diria complagut, –va respondre Ànakin–. I no diria sorprès. Diria molt infeliç.

Omega va inclinar el cap i va mirar a l’Ànakin.

–Lamento escoltar això. Però sé que aviat comprendràs per què seguim trobant-nos l'un a l'altre. Tu ets poderós en la Força. Més poderós que qualsevol Jedi. Més poderós que el teu Mestre... i ell ho sap. Encara estic interessat en els Sith, però m’estic interessant encara més en tu.

–El sentiment no és mutu.

Omega va caminar al voltant de l'habitació buida. Ell era el que es coneixia com un «buit», un ésser que podia neutralitzar la seva aparença i la seva aura tan completament que aquells que el coneixien no podien recordar quin aspecte tenia. Per a l’Ànakin, semblava diferent cada vegada que es veien. La primera vegada que l'havia vist, havia semblat ser un cansat caça-recompenses. Ànakin també havia passat temps amb ell quan Omega estava actuant com un científic anomenat Tic Verdun. Havia tingut un comportament casual, nerviós llavors, i uns ulls marrons amistosos.

Ara Ànakin tenia la sensació que estava veient l'autèntic Granta Omega. El seu pèl era fosc i fluïa fins a les seves espatlles. Els seus ulls eren d'un blau fosc, no marrons com havien semblat abans. El seu cos era prim però fort. I semblava més jove, també, potser fins i tot més jove que Obi-Wan.

–Al menys impressiona't de com t'he perdonat, –va dir Omega–. Adona't que no albergo ressentiments. Tu i el teu Mestre vau acabar amb un bon negoci per a mi l'última vegada que ens vam veure. Estava prop d'arraconar el mercat del bacta. Hauria fet una fortuna. En canvi gairebé m'ofego en l'onada d'un sisme submarí. Llavors vaig ser forçat a esborrar tots els meus registres financers secrets. Sense ressentiments, tot i així.

–De la teva part, potser, –va dir Ànakin.

–Com estava dient, aquella petita aventura em va sortir cara. Vaig haver d’emmascarar-me d'alguna manera. Els planetes com Mawan estan fets per éssers com jo. Podem preparar operacions sense massa interferència. No hi ha ningú a qui subornar, ningú amb qui lluitar. Només agafem la nostra peça. Ja he fet alguns negocis interessants aquí, així que era només qüestió de venir en persona i dedicar tot el meu esforç en això. He aconseguit el que havia perdut en només un parell de mesos.

–Se suposa que t’he de felicitar ara? –va preguntar Ànakin.

Omega va sospirar.

–Encara un Jedi, –va dir ell–. Llunes i estrelles, pots ser avorrit. Influència del teu Mestre, sens dubte. –Es va inclinar contra la taula–. No pots relaxar-te? No tots els Jedi són tan rígids com el teu Mestre.

–Com podries saber-ho?

–Alguns estan interessats a investigar profundament en els arxius i esbrinar que els Jedi en saben més del Costat Fosc del que es preocupen a revelar. No malgasten el seu temps meditant en roques favorites a la Sala de les Mil Fonts o colar-se a la Sala de Recepció del Consell per observar les naus senatorials amarrar a la carretera espacial restringida.

–Com saps aquestes coses? –va preguntar Ànakin, sorprès. Només els Jedi sabien aquestes coses. No eren importants, però eren coses que els Padawans feien.

–Potser sé més sobre els Jedi que tu, –va dir Omega en un to temptador–. Gelós?

Va riure davant l'expressió de la cara d'Ànakin.

–Sembles preocupat. I enfadat. No et vaig suggerir que et relaxessis? Pensaves que només rebries una reprimenda d’en Rei Soffran.

En Rei Soffran era un Mestre Jedi reverenciat i un mestre dels estudiants intermedis. Era llegendari en el Temple per les seves dures reprimendes. Quan eres cridat a la càmera d’en Rei Soffran, sabies que les teves faltes serien disseccionades i series empalat com un ocell doisey rostit.

Però com sabia Omega això?

Omega es va balancejar sobre la taula. Es va asseure a la vora i va mirar-li, gronxant les cames com un jove.

–Au, vinga, Ànakin. No necessites a Obi-Wan. No necessites al Consell. No ho has esbrinat encara?

Ànakin va pensar en la seva última missió a Andara. S'havia infiltrat en un grup d'estudiants que actuaven com un esquadró secret, sent contractats per a missions a través de la galàxia. Escollien què volien fer. No responien davant ningú excepte davant si mateixos. Abans que tot s'ensorrés, els havia admirat i potser envejat. Se sentia com la llibertat. Li havia fet pensar en com seria no tenir un Mestre o al Consell per dir-li què fer. Hi havia empès aquests pensaments profundament en la seva ment, com una túnica bruta a la motxilla d'utilitats.

Alguna cosa va haver d'haver canviat a la seva cara, ja que els ulls d'Omega van brillar, tornant-se d'un blau clar agut.

–Ho has esbrinat. –Va continuar estudiant-li–. Però no pots enfrontar-ho.

Ànakin va sacsejar el cap.

–Això no és cert.

Omega va riure.

–Pensava que se suposava que els Jedi no mentien. Tens un peu en el camí fosc, Ànakin. Estàs segur que estàs fet per ser un Jedi?

–És tot el que sempre he volgut, –va dir Ànakin. Les paraules van sortir sense que ell volgués. Estaven en el seu cap, com sempre ho havien estat.

–Sí, tu ets un cas especial, –va dir Omega–. He sentit la història. Escollit ja un jove. Eres un esclau, així que per descomptat que somiaves amb una vida millor, una vida que pensaves com a ésser lliure. Benvingut a la realitat, Ànakin. Ets lliure? –Omega esbufegà–. Si jo m'aferrés als meus somnis de jove, estaria reparant naus espacials per viure. Solia pensar que això era excitant. Com pots estar segur que el teu somni era el correcte?

–El somni és real perquè l’estic vivint, –va dir Ànakin.

–El somni, –va dir suaument Omega–, era d'una oportunitat i llibertat i aventura. Això no és el mateix. Vas començar com a esclau. Per descomptat que somiaves amb la llibertat. Però no ets un nen ara. Has de saber que l'única cosa que compra la llibertat en aquesta vida és la riquesa. Jo la tinc. Puc donar-te més llibertat que els Jedi.

Ànakin va sacsejar el cap.

–No vull el teu tipus de llibertat.

–Per què no? Puc fer el que vulgui. Deixa’m que et digui una cosa, el poder és una cosa bona de tenir. És fins i tot divertit. Pots fer el que sigui que vulguis. Amb la meva ajuda, pots aixecar un exèrcit. Pots tornar miserable el planeta del teu naixement i alliberar la teva mare. No és aquest el teu desig més profund? Per què estan el Jedi retenint-te d'ell?

Sorprès, Ànakin va recordar la seva visió. Hi havia tocat les manilles a les mans d’Shmi i havien caigut a terra. No hi havia estat una visió del que succeiria, es va adonar de sobte. Havia estat una visió del que podria ser.

El que podria ser...

El pensament es va encendre, estripant-lo amb promeses. Va pensar en com s'havia sentit en el somni. Tan poderós, tan segur. Tancant les mans sobre la textura recordada de la pell d’Shmi, veient la llum en els seus ulls quan ella el mirava.

–Sí, Ànakin Skywalker, –va dir Omega suaument–. Puc donar-te els mitjans per fer-ho. Podríem marxar d'aquí demà si és el que desitges.

–No, –va dir Ànakin. No estic escoltant això. No estic sentint això.

Omega es va empènyer fora de la taula. Ànakin va escoltar el cop de les seves botes a terra, però no el va mirar a la cara.

–Bé, pensa-ho. No tens per què deixar als Jedi per sempre. Podries fer-hi una prova. Veure com t'agrada l'autèntica llibertat. Sempre pots tornar amb els Jedi. Estan bastant desesperats aquests dies. Et rebran.

–Mai et donaré res, –va dir Ànakin.

–Què tal un tracte? Alguna cosa que jo vull per alguna cosa que tu vols? Sé que els Jedi volen que me’n vagi del planeta. No estic segur de si estic preparat per anar-me'n, però si el Senat es va a enredar en la política de Mawan, seria estúpid quedar-me. No obstant això, tinc algunes exigències. Si contactes amb Yaddle i fas que vingui a una reunió aquí, et garantiré la seva seguretat.

–Qui garantirà la teva? –va respondre Ànakin.

Omega va riure entre dents.

–Tu ho faràs. El fet que estigui retenint a un Jedi vol dir que qui sigui que estigui al comandament allà no enviarà a un exèrcit darrere meu per «negociar». Puc ser una mica cobdiciós, però sóc pràctic. Estic disposat a moure la meva operació. Però Yaddle és l'única que pot autoritzar les meves condicions. Prepara la reunió. Llavors, mentre faig els preparatius per partir, pots decidir si vols venir amb mi.

–No he de prendre una decisió. Sé el que sóc. Sé el que vull.

Omega va sospirar.

–Vosaltres els Jedi. Sempre tan resolts. –Es va estremir–. Tota aquesta moralitat em posa els pèls de punta. Fes-me saber si prepararàs la reunió. Faré que et portin el teu comunicador.

Va accedir a la porta i va caminar fora cap a la subestació abarrotada. Ànakin es va girar i li va observar moure’s per la sala. Es va adonar de com Omega ràpidament comprovava i conferenciava amb els seus assistents mentre caminava. Prenia decisions ràpidament i seguia cap endavant. La sala brunzia d'activitat. Per primera vegada va veure com aquest home havia pastat aquesta fortuna.

Com sabia Omega aquelles coses del Temple? Hi havia corromput a un Jedi? S'havia infiltrat en el Temple? Aquestes coses eren impensables, però havia d'haver una explicació.

La invitació d'Omega perquè s'unís a la seva operació era risible. Tot i així havia portat la visió fresca a la seva ment, i Ànakin encara sentia el seu dolor.

Podríem marxar d'aquí demà...

Podria veure-la de nou. Podria alliberar-la, i assegurar-se que estigués sana i estalvia. I llavors podria tornar amb els Jedi. Omega deia que podia fer això.

Però els Jedi no el rebrien si feia tal cosa. Ànakin ho sabia. El més probable era que Omega també.

La seva oferta era buida fins al nucli.

Però hi havia veritat aquí també? Estaven els Jedi retenint del seu desig més profund?

I era prou poderós com per enfrontar-se a la resposta?

Següent