Mestre de la disfressa (V)

Anterior

Capítol 5

Si algun dels haaridenins estava tractant d'agafar la son, ara van estar decebuts. Les tropes de patrulla havien estat tan segures que estaven fora de perill que no s'havien preocupat a posar guàrdies. Era fàcil per Obi-Wan i Soara colar-se al campament. Els haaridenins havien deixat les petites armes barrejades en una pila. Soara i Obi-Wan fàcilment van embussar els llançadors de fletxettes i el tub de míssils, i s'havien guardat tots els detonadors tèrmics.

Llavors van llançar un detonador als arbustos per despertar a tothom. Mentre els haaridenins reptaven cap als seus blàsters, les úniques armes que els hi quedaven, els Jedi estaven drets, esperant-los.

Abans que el haaridení més ràpid pogués disparar, Obi-Wan va cridar:

–Penseu-ho primer. Rendir-vos és la vostra millor opció. –El capità haaridení va parlar, el seu blàster apuntant al pit d'Obi-Wan.

–Per què hauríem de rendir-nos? Som quaranta, i vosaltres sou només dos.

–Puc pensar en un bon motiu–, va dir Obi-Wan, alçant els detonadors tèrmics–. Tenim deu d'aquests. El radi d'explosió és de cinc metres cadascun. Podem llançar aquests amb precisió i ràpidament i demolir tota aquesta patrulla en exactament cinc segons.

–Us fareu volar a vosaltres mateixos, –es va mofar el capità haaridení.

Obi-Wan va somriure.

–No ho crec.

El següent que va saber el capità va ser que Obi-Wan havia donat la tombarella sobre el seu cap i va aterrar al seu altre costat.

–Potser necessiti recordar-te, –va dir Obi-Wan–. Que som Jedi.

Els altres soldats haaridenins semblaven nerviosos. Es miraven els uns als altres, llavors al seu capità.

–No estic inclinat a esbrinar si poden fer-ho, –va murmurar un soldat.

–Per què hauríem de fer-ho?

–Aquesta ni tan sols és la nostra lluita, –va afegir el primer soldat–. Per què no podem simplement tornar a la nostra unitat? –va preguntar un altre.

El capità va mirar el detonador tèrmic en la mà de la Soara, el seu polze sobre l'accionador.

–Què passa amb nosaltres? –va preguntar ell.

–No tenim cap disputa amb vosaltres–, va dir Obi-Wan–. Sempre que tinguem un passatge segur cap al nostre transport.

El capità es va aturar. Llavors lentament va baixar el seu blàster.

Soara i Obi-Wan van deixar anar els detonadors tèrmics de tornada a les butxaques de les seves túniques.

–Què voleu dir amb que no és la vostra lluita? –va preguntar la Soara.

–Se’ns va pagar per separar-nos de la nostra unitat i atacar-vos–, va dir el capità, fregant-se una mà cansada contra el front.

Soara i Obi-Wan van intercanviar una mirada.

–Qui us va pagar? –va preguntar Soara.

El capità semblava evasiu.

–Ningú que coneguéssim. Vull dir, no un nadiu de Haariden. Un estranger.

–El seu nom?

–No ho va dir.

–Com era?

El capità estava a punt de respondre, però un gest atordit li va venir a la cara. Va sacsejar el cap diverses vegades.

–No, és tan estrany–, va dir ell–. Honestament no ho recordo.

Un pols va començar a bategar dins d'Obi-Wan. Ell va agafar l'empunyadura del seu sabre làser.

–Què és ell per a vosaltres? –va preguntar la Soara–. Pensaria que preferiríeu tenir als Jedi de la vostra part.

El capità va fer un somriure trist.

–Els Jedi no poden ajudar-nos. Som perfectament capaços de destruir-nos a nosaltres mateixos. Sí, ell em va donar el seu nom. Era Granta Omega.

El nom només va confirmar el que Obi-Wan ja havia sospitat. S'havia trobat amb Granta Omega abans. Omega havia contractat un grup de caça-recompenses per donar-li caça, així com a Ànakin i a un altre Jedi. Obi-Wan encara no havia esbrinat per què. Sabia que Omega no era un Sith, però col·leccionava artefactes Sith.

Omega també era un buit, una persona amb suficient poder com per semblar tan neutral com per esvair-se del record d'aquells que s'havien trobat amb ell. No tenia una connexió amb la Força, però tenia astúcia. I per alguna raó, menyspreava als Jedi.

Obi-Wan no estava sorprès de topar-se amb Granta Omega de nou. Però per què aquí, i per què ara?

Tot d'una l'horitzó es va il·luminar amb una brillantor d’un vermell apagat.

–La batalla s'ha reiniciat–, va dir cansat el capità–. Hauríem de tornar a la nostra unitat. –Ell vacil·là–. Ja que ens han permès viure, també els hi diré això: totes les unitats han estat cridades a la batalla a l'altra vora del bosc. No tindran problemes d'aconseguir arribar al seu transport de forma segura. Les nostres preocupacions estan en una altra part. –Ell es va inclinar–. Capità Noq Welfet, al seu servei.

Va mirar als soldats, que havien tornat a caure a terra. Alguns d'ells es van asseure, amb els seus caps a les mans. Altres miraven perduts al voltant.

–Els meus soldats estan exhausts–, va dir ell–. Vaig agafar els crèdits d’en Granta per alimentar-los i vestir-los. No volia lluitar contra els Jedi. No vull lluitar en absolut, en realitat. –Va fer un intent de riure, però va començar a tossir–. Els meus pulmons estan plens de fum i cendres, –va murmurar ell.

–Per què continues? –va preguntar Obi-Wan.

Els ulls del capità Welflet tenien una vora vermellosa sobre la seva barba desbullada.

–Per què haig de fer-ho.

Soara va alçar una mà per assimilar la patrulla exhausta, el llogaret en ruïnes, les soques ennegrides.

–I val la pena tot això? La vostra terra arruïnada, la vostra gent morta?

El capità va sospirar.

–Només sé que no hi ha alternativa.

Obi-Wan i Soara es van dirigir de tornada cap als altres. Estaven tots dos tristos per la seva experiència a Haariden. Semblava haver-hi poques oportunitats per a la pau.

Es van apressar a tornar amb el grup i van dir als científics les bones notícies. Haurien de poder arribar al transport sense incidents.

–I la patrulla haaridenina? –va preguntar Ànakin.

–Han tornat per unir-se a la guerra, –va dir Obi-Wan–. No ens molestaran. –Li explicaria sobre Granta Omega de tornada al Temple. Ara necessitaven concentrar-se en sortir del planeta.

Soara i Obi-Wan es van posar un cabestrell al cos i van lligar la Darra amb suavitat contra el pit d'Obi-Wan. Van viatjar cap al transport, fent un bon temps ara. El cel es va aclarir i un pàl·lid sol rosa es va alçar mentre aconseguien arribar a la nau.

Els científics van pujar a bord amb el seu alleujament cansat. Obi-Wan va deixar la Darra en un matalàs i la va cobrir amb una manta tèrmica. Soara es va posar en dels controls. Obi-Wan va contactar amb el Temple i va dir que estaven de camí.

Es van llançar cap a l'atmosfera superior de Haariden. Obi-Wan va abaixar la mirada cap al planeta, content de marxar d'allà. Es preguntava sobre la pertorbació en la Força que havia sentit des que arribessin. Havia pensat que era a causa del costat fosc en aquest planeta. Hi havia tanta mort i amargor. Però què hi havia sobre la seva sensació de premonició? Podia d'alguna manera haver captat el fet que Granta Omega era aquí també?

El fet que Omega hagués fracassat en el seu intent de matar els Jedi no importava. Si Darra no hagués estat malalta, si no s'hagués compromès a portar als científics fora de perill, s'hauria quedat amb el seu Padawan i hauria caçat al seu atacant. Omega havia tractat de matar a Jedis dues vegades. Hauria de ser portat a la justícia.

Però Obi-Wan tenia els seus deures, i havia de marxar. Hi havia pres la mateixa decisió a Ragoon VI. La justícia hauria de buscar-se en un altre moment. Podria ser que Omega només ataqués quan sabia que els Jedi no podien contraatacar o perseguir-lo? Comptava amb un sentit Jedi de les prioritats per a protegir-se de les represàlies?

Obi-Wan li va donar l'esquena al planeta i va mirar cap endavant a la galàxia. La nau es va disparar cap a l’hiperespai, i un corrent d'estrelles va semblar omplir el parabrisa. Aquest cop, va jurar Obi-Wan, arribaria al fons del misteri de Granta Omega.

Següent