Mestre de la disfressa (VI)

Anterior

Capítol 6

Obi-Wan va accedir a la porta de la Biblioteca d'arxius del Temple Jedi i es va aturar a l'entrada. Normalment era un espai immaculat sense cap holoarxiu fora de lloc. Bustos de grans mestres Jedi alineats en una paret, i la suau brillantor dels panells d'ordinador creaven una atmosfera de murmuris. Avui era un caos.

Els holoarxius penjaven en l'aire mentre les làmines de dades s'amuntegaven en els taulells habitualment buits. L’arxivista Dama Jedi Jocasta Nu era al centre de l'habitació, dos punters làser clavats aleatòriament en el seu monyo gris esclarissat. Els seus petits dits àgils es movien d'un holoarxiu a l'altre.

Ella va alçar la mirada cap a ell, irritada.

–Entra o surt, jove Jedi.

Mai fallava. La Dama Jocasta Nu podia fer-li sentir com un estudiant de cinquè any. Ella semblava fràgil però la seva autoritat era inqüestionable.

Ella va treure un punter làser i va arrufar les celles, llavors el va utilitzar per fer una correcció en un arxiu.

–I bé?

Obi-Wan va caminar dins.

–Estic interrompent alguna cosa?

–És clar que sí. Dia de neteja. He d’organitzar un cop al mes. Retirar arxius vells, organitzar, enviar altres a emmagatzematge profund. No és un bon dia. Sempre em posa de mal humor.

–Ah, –va dir Obi-Wan–, bé...

–La qual cosa no vol dir que no estigui disponible–, va dir ella crispada–. Només que no tindràs el benefici del meu habitual bon humor.

–Ah, –va dir Obi-Wan de nou. Mai havia gaudit del benefici del bon humor de la Jocasta Nu. Potser ho havia gaudit a l'altre extrem del seu entreteniment privat davant el seu fracàs en mantenir-se al dia amb les agendes del subcomitè del Senat. Aquesta era l'única vegada que va poder recordar-la somrient-li. No hi havia estat un molt bon somriure.

Jocasta Nu va sacsejar el cap.

–Au, per les estrelles, Mestre Kenobi, deixa de repetir-te. Què necessites?

–Fa un temps et vaig demanar que investiguessis a algú anomenat Granta Omega. Vas reunir un arxiu...

–Ho recordo.

–El qual necessito revisar.

Ella va sospirar.

–Avui, suposo?

–Això em temo.

Jocasta Nu va creuar l'habitació i va començar a accedir a un directori d’holoarxiu. Ella taral·lejà una melodia sense ritme mentre donava cops amb un dit al taulell.

–Aquí està. Puc fer una nova cerca també, si vols.

–Això seria útil.

Ella va lliscar per l'arxiu.

–Encara que tal com ho recordo, el problema d'aquest tema era la descentralització.

–Què vols dir? –va preguntar Obi-Wan.

–Dispers. –Els seus prims dits es contornejaven–. Estès. Diluït.

–Entenc el que vol dir la paraula, només que no...

–Ho sento. Un dels meus propis termes de classificació. Alguns temes són sòlids. Pots buscar-los, investigar, esbrinar el que necessites. D'altres són difusos. Estan tan dispersos que gairebé desapareixen. –Ella brumia entre dents–. Aquest Omega era així. Enormement ric, però sense una llar particular. Moltes companyies dins de companyies dins de companyies... molts coneguts, sense amics. Els seus interessos de negocis abasten tota la galàxia. –Ella va enviar l’holoarxiu girant per l'aire cap a Obi-Wan–. Tens un arxiu ple d'informació que no et diu res.

Igual que la seva aparença física, va pensar Obi-Wan, detenint l'arxiu amb una mà alçada. L'home s'oculta darrere d'una paret en blanc que ha creat ell mateix.

Va mirar per l'arxiu de nou. Omega s'especialitzava en descobrir minerals rars i comprar tota la font, llavors alçava el preu. Era enormement ric encara que mantenia la seva riquesa diversificada i oculta en un nombre de comptes secrets. No hi havia informació que ni Obi-Wan ni Jocasta Nu haguessin estat capaços de trobar sobre els seus inicis. No coneixien el seu planeta natal. Simplement va aparèixer de sobte, un home ric.

Obi-Wan va mirar per la llista de les seves llars conegudes. Hi havia quinze disperses per la galàxia. Rastrejar-lo seria extremadament difícil i requeriria molt de temps.

Va tancar l'arxiu i el va enviar de tornada a Jocasta Nu.

–Dubto que trobis alguna cosa, però si poguessis fer una nova cerca...

Ella va assentir.

–T'ho tornaré.

Just llavors Yoda va aparèixer a l'entrada.

–Trobar-te aquí, no em sorprèn. És encara Omega al que busques?

Obi-Wan va sortir per reunir-se amb ell al passadís.

–Sembla que és gairebé impossible de trobar.

–Impossible, res és. Difícils, moltes coses són. Per a tu la pregunta ha de ser, per què cercar-lo?

–Tinc un pressentiment–, va dir Obi-Wan–. Potser es cosa meva evitar alguna cosa abans que passi. No vull esperar que el desastre caigui sobre mi.

Yoda va assentir, els seus ulls blau grisós no van revelar res.

–Però una amenaça immediata Omega no és.

–L’amenaça immediata no sempre és aparent.

–Discutir amb tu no faré, –va dir en Yoda–. La teva decisió, aquesta és. Però crec jo que necessites un millor motiu per malgastar el temps en això. Sentit he que el teu Padawan et necessita. Els esdeveniments de Haariden marcar-lo, han fet.

–Sí, –va dir Obi-Wan–. Se sent responsable per la ferida de la Darra. Estarà bé, però ha perdut el seu sabre làser. Ell se sent fatal per això. I jo no vaig estar content amb les seves accions durant la batalla.

–Les habilitats amb el sabre làser, importants són, –va dir en Yoda–. Com utilitzar-lo, així com evidentment no utilitzar-lo. Quan moure, així com quan no moure. Contenció, el teu jove Padawan necessita, així com direcció.

–He parlat amb ell, –va dir Obi-Wan–. Ell escolta. Tot i així he arribat a veure que Ànakin en realitat aprèn amb la pràctica. Amb cada missió, creix.

–Tot i així algunes vegades un Cavaller no és suficient per ensenyar a un Padawan, –va dir en Yoda. Es va aturar. Obi-Wan sabia que tenia més a dir. Es van moure baixant al passadís, el bastó de gimer d’en Yoda colpejant mentre caminaven.

Yoda va parlar mentre arribaven al tub d'ascensor.

–Sentit he de fet que Soara Antana romandrà al Temple fins que Darra estigui millor.

–Sí, ella no l'abandonarà.

–No gaire té per fer, crec, –va dir en Yoda–. Distracció, necessita. –El tub d'ascensor es va obrir i ell va caminar dins. Va mirar a Obi-Wan mentre les portes lliscaven tancant-se.

Obi-Wan va somriure. Va veure el que Yoda estava suggerint.

–Crec que sé una forma de mantenir-la ocupada–, li va dir a les portes tancades.

Següent