Parany d'ombres (V)

Anterior

Capítol 5

Swanny i Rorq van córrer pel passadís.

–Amic meu, això va ser una cosa dolça d'observar, –li va felicitar Swanny–. Va fer baixar la mirada a Feeana i va guanyar. Si tingués un barret, me'l trauria davant vostè.

–Excel·lent diplomàcia, –es va fer ressò Rorq en un arravatament d’òbvia adulació–. Vaig aprendre un munt observant.

–Gràcies, –va dir Obi-Wan secament–. El seu suport significa molt.

–Quan sigui, –li va assegurar Swanny.

–Particularment per la part en la qual van pretendre no conèixer-nos, –va afegir Obi-Wan.

–Què puc dir? –Va dir Swanny–. El meu mecanisme de supervivència simplement es va activar. Em vaig moure per instint. No puc controlar-ho. Vull ser valent, però alguna cosa passa, i obro la boca i una mostela womp comença a parlar. Res personal.

–Segur, –va dir Obi-Wan–. Però em deuen una.

Swanny i Rorq semblaven nerviosos.

–I què serà aquesta «una»? –va preguntar Swanny cautelosament.

–Ajudar-nos a infiltrar-nos en el campament de la Decca, –va dir Obi-Wan–. Això vol dir que vostès vindran també. Si conec als hutts, no serem capaços de negociar com vam fer amb Feeana. Decca no acceptarà voluntàriament abandonar el planeta. Haurem de trobar el defecte en la seva organització, alguna forma d’aixafar-la, o almenys fer les coses massa difícils com perquè es quedi per aquí. Això vol dir que hem d'arribar just al centre de les coses i veure com es fan.

–Certament podem donar-li la localització del campament de la Decca, –va dir Swanny–. Això no és cap problema.

–I les seves ponderoses habilitats Jedi sens dubte els permetran colar-se, –va afegir amablement Rorq. Obi-Wan simplement va esperar.

–Puc veure que estan buscant més de nosaltres, –va dir Swanny.

–La qual cosa ja han promès, –va dir Obi-Wan–. A no ser que vulguin tractar això amb el Comitè Provisional.

–Noooo, –va dir Swanny, allargant la paraula–. No crec que vulgui fer això. Potser hi ha una forma de fer-los entrar. Hi ha una festa aquesta nit.

–Una festa? –va preguntar Ànakin.

–Decca va guanyar una escaramussa avui amb Striker, –va dir Swanny–. Ella sempre fa una gran festa per què la seva banda ho celebri. Menjar, beguda, música... i aquí és on entrem Rorq i jo. Només tinc una pregunta.

Obi-Wan i Ànakin van esperar.

–Sap cantar? –va preguntar Swanny.

La banda es deia Swanny i els aficionats. Swanny li va dir als Jedi que havien tocat en moltes de les festes de la Decca. Si apareixien en aquesta, Decca suposaria que algú de la seva banda els havia contractat. Estarien corrent un risc, però no un de molt gran.

Obi-Wan i Ànakin havien d'ocupar el lloc dels altres dos membres de la banda. Swanny li va donar a Obi-Wan una vioflauta i a Ànakin un teclat.

–Simplement fingeixin, –els hi va dir–. Sóc tan bo que ningú s'adonarà que no saben tocar.

Es van preparar en una cantonada de la vasta subestació mentre els éssers jactanciosos de tota la galàxia esbufegaven flamarades mentre es donaven un festí amb carn i pastissos. Un whípid, amb la seva pell clapejada de suor i trossos de menjar, li va donar dues gerres de grog a un kamarià, qui va descansar una sobre el seu ullal mentre acabava amb l'altra.

–Una multitud divertida, –va murmurar Ànakin a Obi-Wan.

–Just el que estava pensant, –va dir Obi-Wan entre dents. Es va acomodar en un tamboret, repenjant la vioflauta incòmodament contra la seva espatlla. Havia estat sorprenentment fàcil colar-se a la festa... però això no significava que la resta fos igual de fàcil.

Ànakin es va asseure al seu costat, sostenint el seu teclat portàtil. Hauria de pretendre tocar-lo. Swanny i Rorq necessitaven cantants de reforç, tot i així.

–Només un parell de «güi-gües» en els cors, –els hi va dir Swanny donant-se la volta–. Ni solos ni res. Poden seguir-nos, no?

–Per descomptat, –li va assegurar Obi-Wan.

Swanny i Rorq es van ficar en una cançó moguda, i el peu d'Ànakin va començar a donar cops. Es va sorprendre d'esbrinar que eren bons músics.

Swanny li va fer l'ullet.

–Les aigües residuals són la meva vida, però la música ocupa un proper segon lloc.

Decca la Hutt va entrar a l'habitació i va portar la seva enorme grossor a una plataforma elevadora repulsora òbviament dissenyada per a ella, gran i baixa i engalanada de coixins de brillaseda. Els seus tinents l'envoltaven, competint per la seva posició mentre ella s'acomodava. N’hi havia tres, un d'ells un kamarià que s'asseia a la seva dreta, òbviament el seu assistent de major confiança. Les seves dues cues es gronxaven mentre s'inclinava per parlar-li directament a cau d'orella.

–Tant de bo pogués escoltar el que està dient, –va murmurar Obi-Wan, pretenent puntejar les cordes de la seva vioflauta.

–Cantin, –va xiuxiuejar Swanny mentre ell i Rorq es llançaven al cor.

Ànakin va començar a fer sonar el reforç, i al costat d'ell, Obi-Wan es va unir. Desafortunadament, Obi-Wan no podia aconseguir trobar la melodia. Swanny li va llançar una mirada horroritzada.

–Ei, no tan fort, –va xiuxiuejar ell–. Potser no hauries de cantar, després de tot.

Ànakin va ocultar el seu somriure. S'alegrava que el seu Mestre no fos bo en tot.

–Mira la cantonada darrere de la Decca, –va dir Obi-Wan a Ànakin entre dents–. Hi ha un conjunt de panells de dades. Em pregunto si podríem apropar-nos prou com per fer una ullada al que hi ha en ells.

–Si ella segueix bevent aquestes flamarades, podríem, –va dir Ànakin.

–Mira com està escoltant al kamarià, mentre el ranat tracta d'acostar-se.

Ànakin va observar. El kamarià ajustava els coixins per a la Decca amb els seus quatre braços mentre parlava. Tenia tota l'atenció de la Decca. Era gairebé còmica la forma en què el ranat d'un metre d'alt tractava d'acomodar els plecs de greix de la Decca per escoltar el que es deia.

Ànakin no estava segur de quines conclusions treure del que veia. Però sabia que més tard el seu Mestre li preguntaria sobre les seves observacions, així que va observar acuradament mentre Decca parlava i assentia. Llavors lentament va mirar per l'habitació, adonant-se dels túnels laterals i la col·locació dels guàrdies. Estimava que havia d'haver almenys quaranta membres de la banda a la festa, la qual cosa significava que hi havia altres en la superfície servint de guàrdies. Però quants? Sens dubte durant el seu descans serien capaços de barrejar-se entre la multitud.

Decca li va fer un senyal a Swanny, i ell va deixar de tocar. Decca va estendre els seus enormes braços. La seva carn tremolava. La subestació es va quedar en silenci.

–Hem sentit que els Jedi han arribat a Mawan amb un Comitè Provisional del Senat, –va pronunciar la Decca–. Éssers estúpids... creuen que poden lliurar-se de nosaltres.

Els soldats de la banda van riure i van copejar les empunyadures dels seus rifles blàster contra el terra.

–Es penediran d'alçar-se contra Decca la Hutt. Avui us juro, que cap comitè em traurà d'aquest planeta! –Decca de sobte es va aixecar, la seva carn movent-se–. Digueu-ho a la galàxia: Decca mai es retirarà!

–Bé, no pensava que la diplomàcia funcionés per a la Decca, en qualsevol cas, –va murmurar Obi-Wan–. Barregem-nos. Buscarem una obertura per arribar en aquest conjunt de panells de dades.

Ànakin havia estat esperant una oportunitat per arribar a la taula de menjar. El seu últim menjar havia estat un pack de proteïnes en el transport. Una cosa que els professors al Temple semblaven haver deixat fora de les seves lliçons era que a les missions, mai tens prou menjar. Va col·locar el teclat al terra.

En aquest moment, una explosió va fer caure a tots dos dels seus tamborets. El fum va omplir la subestació. El soroll del foc blàster de sobte va omplir l'aire.

–Al terra! –va cridar Obi-Wan a Ànakin–. Estem sota atac!

Següent