Parany d'ombres (III)

Anterior

Capítol 3

Ànakin caminava amb Obi-Wan, seguint a Swanny a través dels foscos carrers fins a una part industrial de Naatan, una àrea encara més enfosquida per la presència de closques d'edificis sense il·luminar alçant-se per sobre dels seus caps. Swanny els va portar a una caseta que era un alt cilindre fet d'un vidre negre opac en un passadís entre dos antics magatzems.

–Aquest és un tub d'aire forçat, –va dir Swanny–. Els fem servir en lloc de turboascensors. Si mai han estat en un, es pot sentir una mica estrany. Surts a l'aire, i la pressió disminueix, fent-te caure. –Va obrir un panell de control i va pressionar una palanca i un accelerador–. Ho faré lent per ser la seva primera vegada. Només no moguin el control a «ejecció». Això és el que fem servir per alliberar-nos de les substàncies tòxiques... simplement les fem esclatar a l'atmosfera. El sostre del cilindre es retrauria, i es trobarien perduts en els núvols.

–Hi ha molts nivells cap a baix? –va preguntar Obi-Wan.

–Prop de vint, –va dir en Rorq–. I els túnels s'estenen per tot l'àrea de Naatan. És com una altra ciutat allà baix. Ja ho veuran.

Rorq va caminar cap al tub d'aire sense terra. Surà allà un segon, somrient-los, llavors es va disparar cap avall. Swanny va fer un gest.

–Després de vostès.

Obi-Wan va sortir cap al que semblava ser un buit negre. Ànakin va escoltar el lleu so de l'aire corrent. El següent que va saber, era que el seu Mestre s'havia enfonsat fora de la vista.

–Següent, –va dir Swanny.

Ànakin va caminar cap a la càmera. Se sentia estrany sentir la pressió de l'aire contra les seves botes. Va descendir, l'aire corrent contra les orelles. La sensació se sentia estranyament familiar, encara que no hagués estat en un aeroascensor abans. Quan va arribar al fons va sentir sacsejar-se del sòl contra les seves botes i gairebé cau mentre baixava.

Obi-Wan i Rorq estaven esperant. Després d'un moment, Swanny es va unir a ells, sortint de l’aeroascensor amb una facilitat de molta pràctica.

–Ah, –va dir Swanny, estenent els seus braços per acollir l'apagat túnel brut–, llar, dolça llar.

Ànakin va arrufar el nas. L'aire era humit i dens i feia olor d’estancat.

Swanny va somriure.

–El sistema de purificació està ancorat a la xarxa d'energia. De vegades està apagat, de vegades està encès. Darrerament ha estat apagat.

Swanny va activar una barra de llum i van caminar pel túnel. Era ample i alt, prou gran perquè els quatre caminessin els uns al costat dels altres.

–Aquest és un dels principals túnels de transport, –va explicar Swanny–. Solíem tenir speeders operant per aquí. Ara viatgem a l'antiga.

Obi-Wan va mirar al voltant a la xarxa de túnels que es ramificava des d'aquell pel qual estaven caminant.

–No sé com eviten perdre’s.

–Hi ha llocs amb mapes, però quan l'energia està apagada, no podem accedir-hi, –va dir Rorq–. Afortunadament, podríem trobar el camí per aquí baix amb els ulls tancats. Patrulla, Swanny.

Ràpidament, Swanny va desactivar la barra de llum. Rorq es va enfonsar en un túnel lateral i Swanny els va instar a travessar l'obertura. Es van enganxar a les parets del túnel lateral mentre un speeder lentament s'obria pas pel túnel principal. Dos guàrdies estaven asseguts, els rifles blàster preparats.

–Serà millor que els evitem, –va xiuxiuejar Swanny–. La tripulació de la Decca.

–Dirigeix patrulles freqüentment? –va preguntar Obi-Wan.

–Jo diria que aleatòriament, –va dir Swanny–. No té combustible suficient per a les patrulles habituals, així que compta amb el factor sorpresa. Sempre està buscant envoltar a alguns dels homes de l’Striker si pot. Et capturen i et fan preguntes després. Jo evitaria una culata de rifle al clatell, gràcies.

Van caminar de tornada al túnel principal.

–Les subestacions estan on solien estar els relés d'ordinadors, –va dir Swanny, sostenint la barra de llum en alt de manera que poguessin obrir-se pas pel túnel–. La majoria han estat destruïts en batalles de blàster arrasadores. També hi ha molls per a la nostra un cop brillant flota de transports. Decca controla la majoria dels molls. I la resta dels senyors del crim han pres la majoria de subestacions.

–On viuen els mawanis?

–Es van quedar amb una àrea mig excavada que se suposava que havia de ser un altre moll abans de la Purga. Van muntar un tipus de llogaret de botigues allà. Nosaltres els subrates servim d'exploradors per protegir-los dels assalts. També portem menjar, aigua i altres subministraments.

–Per un preu, –va dir Obi-Wan.

Swanny va assentir.

–Un preu baix, només per cobrir els costos. Hem de pagar suborns als senyors del crim.

–Qui controla la xarxa d'energia ara? –va preguntar Obi-Wan.

–Striker, de moment, –va dir Swanny–. Això podria canviar. El generador principal està en una subestació aquí baix. Striker el té protegit.

–No poden canviar l'energia de la subestació principal a una altra? –va preguntar Ànakin.

Swanny va arronsar les espatlles.

–Tècnicament si. Però no és fàcil. Necessitaran un munt de sort per alimentar el sistema des d'una altra font. A més hi ha una subestació de relé que apagarà tot el sistema si no se segueix el procediment. Ningú vol fer això, ni tan sols els senyors del crim. Massa risc a què tot el sistema no es torni a arrencar mai. Tots volen controlar la xarxa d'energia. No volen destruir-la.

–Què feia abans de la Purga, Swanny? –va preguntar Obi-Wan.

–Sóc una rata d'aigua, –va dir Swanny animat–. Vaig programar tots els sistemes d'aigües residuals. Conec cada canonada aquí baix, més o menys. Aquí Rorq estava en els túnels de transport de combustible.

–Amb prou ​​feines em pagaven per viure mantenint la superfície en marxa, –va grunyir Rorq.

Swanny va passar un braç al voltant de les espatlles d’en Rorq.

–Ah, però era una vida dolça, no és així, amic meu? Baixes expectatives de vida, sense extres, el desdeny dels nostres companys ciutadans... ho has d’admetre, ho trobes a faltar.

Rorq va sacsejar el cap.

–Estàs boig.

–És pel que sóc feliç, –va dir Swanny amb un somriure retorçat–. De quina altra manera romandria assenyat?

–Per què estan treballant amb nosaltres? –va preguntar Obi-Wan amb curiositat–. Si els ciutadans reprenen Naatan, el més probable és que acabin sota terra de nou.

–És cert, –va dir Swanny–. La majoria dels treballadors del túnel s'estan fent enrere. No donaran el seu suport. Els agrada el poder que tenen, fins i tot encara que estiguin operant sota un sistema corrupte que podria fer que els matessin en qualsevol moment. Anomena’m boig, però vull viure prou com per veure el sol de nou. Naatan li serà tornada als mawanis un dia. Estic segur d'això. Si ajudo a la gent correcta, seré recompensat. –Ell va somriure–. Simplement anomena’m un visionari amb un profund interès en el meu propi benestar.

–Si ho prefereix, –va dir Obi-Wan.

Ànakin podia veure per l'expressió a la cara d'Obi-Wan que el seu Mestre es divertia amb Swanny. Mai fallava en sorprendre-li quan el seu antic Mestre es deixava anar amb algun tipus d'estrany personatge.

–Ara, per on els agradaria començar als Jedi? –va preguntar Swanny–. Naturalment, Rorq i jo preferiríem mantenir-nos fora de qualsevol escenari extremadament perillós, però estem preparats per a gairebé qualsevol cosa.

–Necessitem observar els sistemes que estan muntant, com operen, –va dir Obi-Wan–. No vull que sàpiguen que els Jedi són aquí, encara no. No val la pena presentar un tracte fins que sàpigues el que és important per al teu adversari.

Rorq semblava nerviós.

–Es refereix a infiltrar-se en els seus amagatalls?

–A no ser que pensi en una altra forma, –va dir Obi-Wan.

–Calma, noi, –va dir Swanny absentment a Rorq. Els seus ulls es van encongir mentre pensava, i va deixar de caminar–. Preparem mercats temporals per Feeana. Programem un moment i un lloc perquè els mawanis comprin i comerciïn. Hi ha un aquesta nit. Ella és la que tracta amb nosaltres més sovint. No enganya els mawanis tant com els altres. Si mantenen les seves caputxes sobre les seves cares i no atreuen l'atenció, podrien passar per mawanis. Feeana probablement hi serà. Li agrada mantenir un ull sobre les seves coses.

Obi-Wan va assentir.

–Anem-hi.

Swanny i Rorq els van portar a través d'un laberint de túnels, caminant ràpid i amb propòsit ara. Van descendir diversos nivells i van girar a través d'una petita xarxa de túnels que de sobte s'obria a un gran espai.

Un cop havia estat utilitzat de magatzem, això estava clar. Prestatgeries obertes havien estat construïdes en les parets corbes de duracer. Contenidors de plastoide s'alineaven en una ciutat. Tot estava buit. D'altra banda, hi havia mantes esteses al terra marcat de l'espai, i un conjunt divers d'objectes estaven dispersos. Fruita passada, farina, alguns estris de cuina malmesos, una unitat escalfadora trencada. Capes tèrmiques plegades, les seves vores atrotinades i estripades. Un parell de botes velles.

Els mawanis vagaven entre els béns. Ànakin va veure com els seus ulls romanien famolencs sobre els diferents objectes, com les seves mans es gronxaven inútilment als seus costats o com toquerejaven moneders buits que penjaven dels seus cinturons. L'última vegada que havia vist la desesperança havia estat en les sales d'esclaus a Tatooine.

–No es poden permetre res, però vénen de totes maneres, –va dir Swanny.

Membres de bandes avorrits, amb els rifles blàster a les mans, estaven contra les parets, alguns inclinant-se i tractant de no adormir-se.

Per l'espai una dona mawani estava asseguda sobre una caixa de duracer malmesa, la seva mà descansant lleugerament sobre el mànec del seu blàster. Era més jove del que Ànakin havia imaginat, de l'edat d'Obi-Wan, va suposar, i semblava alerta i dura. Portava un casc comunicador i parlava ràpidament per ell mentre els seus ulls escanejaven l'habitació. Ànakin va mantenir la seva caputxa cap endavant per ocultar la seva cara. Sense les venes blaves delatores d'un mawani, seria identificat immediatament com un estranger.

Ell i Obi-Wan mantenien els seus caps ajupits i es movien amb els altres. Ànakin sabia que el seu Mestre estava tractant d'apropar-se, esperant escoltar les ordres que la Feeana estigués donant pel seu casc.

La va mirar amb una mirada de reüll i va veure què intensament estava observant la multitud. La seva mirada va caure lentament, i de sobte, es va aixecar i va saltar. La força i el poder del salt li van sorprendre. Va aterrar a tan sols centímetres d'ell i Obi-Wan.

–Espies! –va cridar ella, el seu blàster apuntant al pit d'Obi-Wan–. Rodegeu-los!

Següent