Parany d'ombres (II)

Anterior

Capítol 2

El creuer de la República volava baix sobre la ciutat Naatan capital de Mawan. Obi-Wan es va inclinar més a prop per mirar per la finestra de la cabina de comandaments. La xarxa d'energia estava sent disputada pels senyors del crim, i havia estat repetidament danyada per successius assalts i ocupacions. Aquesta nit la xarxa havia caigut i la ciutat estava a les fosques. S'alçava en la nit com una ombra fosca.

Hi havia volat a Naatan de nit abans. Feia anys, abans de la guerra. La ciutat havia brillat quilòmetres sobre l'espai. Als mawanis els agradaven els colors suaus, els quals utilitzaven per filtrar la crua llum del seu món. Utilitzaven llums roses per il·luminar els seus carrers i places a les nits, i des de l'aire la ciutat havia brillat com una estranya joia rosada.

Sempre havia gaudit de les seves visites a Naatan. La ciutat havia estat un centre cosmopolita en auge. Havia estat una parada important en la ruta de comerç primària del Nucli, i la riquesa de la ciutat s'havia estès als seus parcs, biblioteques i escoles.

Mentre volaven més baix, enfonsant-se cap a una carretera espacial sense utilitzar, podia veure que aquells parcs eren ara forats negres en el paisatge, tan dolorosos com ferides. Les escoles estaven ara en ruïnes, les biblioteques derruïdes. Obi-Wan va veure finestres trencades, portes tortes, cafeteries mig enderrocades. Els speeders estaven abandonats als carrers. Per tot arreu on mirava, Obi-Wan veia desolació. No eren només les propietats, era el que les propietats representaven... la ruïna de tantes vides, vides ocupades que havien viscut en uns voltants plaents. Ara aquelles vides havien estat portades sota terra, i el mal s'havia mogut cap al buit.

–Han anat sota terra, –va dir Euraana Fall–. Els únics que romanen són part de les bandes criminals. –Sent nativa de Naatan, Euraana tenia la pell pàl·lida, delicada i les venes blaves que eren preuades pels mawanis. Els mawanis tenien dos cors i les seves venes blaves jeien a prop de la seva pell, una marca de bellesa al planeta. La pena d’Euraana s'observava en els seus ulls grisos brillants, però la seva veu era calmada–. La majoria dels ciutadans viu en els túnels d'infraestructures. Abans de la Gran Purga, el que els mawanis anomenem la guerra civil, tots els nostres béns van ser transportats sota la ciutat, en túnels, i portats per aire a la superfície. Els nostres centres d'ordinadors i enllaços de control són allà, també. És el que feia la ciutat tan plaent. Per a una ciutat atrafegada, teníem poc trànsit.

–Sí, era una meravellosa ciutat per la qual fer una passejada, –va dir Obi-Wan mentre el navili s'acostava a l’aterratge–. Les vostres cafeteries i restaurants sempre estaven plenes de xerrades i música.

–I els nostres parcs tenien les rialles dels nostres nens, –va estar d'acord Euraana, la seva mirada silenciosament escombrant la ciutat–. Tot s'ha anat. –Ella va assenyalar a la distància–. Aquí està el sector on governa el senyor del crim Striker. És conegut per aquest nom a causa de les pistoles de projectils que la seva banda va usar per a la seva primera incursió. Els Strikers no són les armes més sofisticades, però van guanyar la batalla. Ara estan més ben armats, és clar. Té reputació de tenir la partida d'armes més extensa de tots els senyors del crim.

Obi-Wan es va inclinar per mirar el sector de la ciutat que Euraana havia assenyalat. Estridents llums brillants blaves i verdes penjaven de pals per exercir la seva llum mística en els carrers. Els edificis mig destruïts van ser reconstruïts amb materials plastoides de colors brillants. Els reemplaçaments van ser col·locats en antics edificis construïts en pedra polida, aconseguint un contrast de mal gust. Aquest sector tenia pocs éssers en els seus carrers, amb els speeders de l'últim model lluint una pintura brillant i llums resplendents movent-se pels carrers i cafeteries plenes d'éssers. Era obvi que hi havia comerç allà. El progrés del seu transport era vigilat amb ulls calculadors.

–Què estan comprant i venent? –va preguntar Ànakin.

Euraana va arronsar les espatlles.

–Armes. Espècia. Medicines il·legals que vendran als desafortunats de la galàxia. S'estan formant fortunes aquí baix. I aquestes fortunes s'estan construint sobre les cendres de la nostra civilització.

–Ja no més, –va dir suaument Yaddle. Havia parlat poc en el viatge i havia passat gran part d'ell meditant. Ara la mirada aguda dels seus ulls marrons verdosos semblava donar força a Euraana, que va assentir. Encara que Yaddle era petita de mida, la seva presència s'alçava ben gran.

Sense guies de trànsit aeri, el pilot del Senat no necessitava permisos ni coordenades. Les plataformes d'aterratge per a la ciutat havien estat totes destruïdes. Va baixar el creuer en un llarg pati d'un complex d'habitatges antigament impressionant, acuradament evitant la runa.

Obi-Wan va observar a Ànakin mentre el seu Padawan agafava el seu pack de supervivència i esperava amb els altres al fet que baixés la rampa. Normalment a l'inici d'una nova missió els ulls d'Ànakin estaven vius de curiositat. Obi-Wan sempre havia apreciat com el seu Padawan es llançava a una nova situació, utilitzant tots els seus sentits per reunir informació. Però l'expressió d'Ànakin semblava apagada.

Va caminar al costat d'ell mentre sortien del navili.

–Alguna impressió? –Sempre s'havia interessat d'escoltar el que Ànakin havia captat. La Força li parlava a Ànakin d'una forma diferent a qualsevol que Obi-Wan hagués conegut mai.

Ànakin va sacsejar el cap.

–Res del que parlar. Percebo el Costat Fosc de la Força, és clar. Això està clar.

–I d'esperar, –va dir Obi-Wan–. Què hi ha de la teva visió? Alguna connexió?

Ànakin va capcinejar.

–Res.

Hi havia ombres entre ells ara. Podia veure-les en la forma en què Ànakin col·locava les espatlles, la forma en què parlaven els seus ulls. No era com si Ànakin no li mirés directament. Però la seva mirada era com el vidre. Obi-Wan es trobava a si mateix lliscant en la inseguretat.

Sabia que era parcialment responsable. Des d’Andara s'havia contingut amb el seu Padawan. La seva ràbia s'havia anat, però havia estat reemplaçada amb cautela. Hi havia volgut donar-li espai, temps per reflexionar sense la pressió de les seves pròpies opinions i interpretacions. Sabia que podia tenir mà dura de vegades. Recordava a Qui-Gon, com el seu propi Mestre de vegades havia retirat la seva concentració sobre ell i s'havia anat a un lloc que Obi-Wan no podia arribar. A vegades deixava a Obi-Wan sentint-se encallat, però li havia forçat a arribar a bons termes amb els seus propis sentiments. Volia fer el mateix per Ànakin. El seu Padawan tenia setze anys ara. Era hora que aconseguís una connexió més profunda amb el seu nucli.

Ànakin s'havia equivocat a Andara. El fet que hagués ocultat la desaparició d'un Jedi encara li sorprenia. Les seves accions no s'allunyaven del fet que Ànakin era especial. Quan cometia errors, eren grans. La seva necessitat de ser perfecte, de ser poderós, era un defecte. Intentant-ho tant com podia, Obi-Wan no podia mostrar a Ànakin que si es contenia, tot li arribaria. Ànakin simplement seguia pressionant.

Va decidir treballar en algunes de les seves diferències en aquesta missió. Estaven en un viatge junts, i per a cada fase desenvoluparien ritmes diferents, passos diferents. Ànakin necessitava entendre això. Una mica de distància entre ells no volia dir que el nucli estigués amenaçat.

–Els nostres contactes es reuniran amb nosaltres a prop, –va dir Euraana Fall–. Per aquí.

Els Jedi es van obrir pas a través de la runa al pati i van seguir a Euraana pel carrer fosc, deixant al pilot i al creuer enrere.

–Serà millor que no utilitzeu una barra de llum, –va dir ella–. No necessitem atreure l'atenció. Aquesta part de la ciutat no s'usa molt. Serà un bon lloc perquè muntem les operacions.

Ella els va portar a un edifici que semblava miraculosament intacte pels senyals de guerra, fins que van entrar i van veure que part de la porció posterior havia estat derruïda. El sostre en cúpula estava mig destruït. Les estrelles omplien el cel de dalt, llançades com pols mineral sobre brillaseda.

–Aquesta va ser una vegada una sala de reunions. –La veu d’Euraana va fer ressò a l'espai nu–. Jo atenia conferències aquí, i concerts. Encara hi ha oficines i fins i tot una cafeteria aquí. Podem fer que funcioni.

Dues formes es van separar de les ombres. Obi-Wan es va tensar, però va veure gairebé immediatament que eren amistosos. Eren més probablement els seus contactes mawani. Eren dos homes baixos, musculats amb complexions pàl·lides i un pèl llarg que estava lligat amb ganxos de metall. Un dels homes tenia els cabells d’un fosc brillant, l'altre blanc com la neu.

El més baix de pèl blanc i cara juvenil va fer un curt assentiment a Euraana i va estendre la seva mà, palma oberta, en el gest mawani d'amistat i benvinguda.

–M'alegro de veure que ho van aconseguir. –La seva veu va retrunyir com un motor subllum rígid.

–Salutacions, Swanny, –va dir Euraana a l'home de pèl blanc. Llavors va mirar al mawani de pèl fosc i va dir–: Hola, Rorq. –Euraana es va girar i va presentar als dos a l'equip Jedi. Els dos homes van assentir saludant.

–Swanny i Rorq eren treballadors del túnel abans de la guerra, –va explicar Euraana–. Viuen a sota. Els treballadors del túnel han accedit a ajudar–nos, i ells són els seus millors representants.

–Em temo que no he estat ben informat, –va dir educadament Obi-Wan–. Treballadors del túnel?

Swanny es va tensar.

–Què hi ha de dolent?

Euraana va parlar ràpidament.

–Deixa'm que t'expliqui. Abans de la guerra, els treballadors del túnel estaven... bé, ben a prop del fons de l'estructura social...

–Vol dir que els alts i poderosos baixaven la mirada cap a nosaltres, –va dir Rorq, creuant els seus gruixuts braços–. Ens deien subrates.

–Malgrat que ho manteníem tot funcionant per a ells, –va afegir Swanny amb un retorçar cínic de la seva boca.

–De manera que l'ordre de les coses, –va dir Euraana, alçant la mà i movent-la–, ara està invertit.

–Els subrates al cim, –va dir Swanny–. És una cosa dolça.

–Els ciutadans de sota depenen dels treballadors del túnel perquè els hi portin provisions i mantinguin funcionant els seus generadors, –va continuar Euraana–. Pràcticament han dissenyat una ciutat allà baix.

–Vàrem salvar les seves pells, –va grunyir Rorq.

–Hem rebut una prova de poder, i ens agrada, –va dir Swanny–. No només això, som bons en això. Així que ens agradaria involucrar-nos en la reconstrucció de Naatan. No des del fons, tot i així. Les coses han canviat.

–Tot ha canviat, –va dir Euraana silenciosament.

–Abans de la Purga, Euraana no m'hauria donat ni l'hora, –va dir Swanny–. Ara ha de tractar amb mi.

–Oh? –Va dir Euraana, alçant una cella–. Em coneixes tan bé, Swanny Mull? Prou com per dir-me snob i oportunista en una sola frase?

Swanny va somriure i va alçar les seves mans.

–Potser vaig parlar massa aviat.

–Potser t’hauries de cenyir a les coses de les que saps, –va deixar anar Euraana en un to àcid–. Els senyors del crim, per exemple. –Es va girar cap als altres–. Els treballadors del túnel serveixen d'intermediaris. Els ciutadans són forçats a comprar el seu menjar i béns dels senyors del crim en mercats temporals col·locats a baix en els túnels. Els treballadors del túnel ho van organitzar. –Ella va llançar a Swanny una mirada gèlida–. Els senyors del crim els hi paguen pels seus serveis, així com els ciutadans.

–Per què no se'ns hauria de pagar? –va preguntar mesquinament Swanny–. Correm riscos.

–Parli'ns sobre els senyors del crim, –va dir Obi-Wan. Si no es ficava, tenia la sensació que Euraana i Swanny s'estarien provocant durant hores–. Qui és el més perillós? Qui és el més poderós? A vegades no són el mateix.

Swanny va arrufar les celles.

–La majoria de criminals de Naatan són tipus de baix nivell treballant per a caps. Diria que els seus tres problemes més grans són Striker, Feeana Tala i Decca.

–Comencem amb Decca, –va dir Obi-Wan.

–És una hutt, –va dir Rorq amb una esgarrifança–. La filla de la Gardulla. Decca va agafar l'organització de la Gardulla quan aquesta va morir. El seu centre d'operacions solia estar a C-Foroon, prop de Tatooine, però se li va donar caça. Va arribar aquí i va portar als seus matons amb ella. Està principalment en el comerç d'espècia.

–Però té una batussa personal amb Striker, –va dir Swanny–. Va copejar a la seva operació uns dies després d'arribar a Mawan. Va prendre el control de la xarxa d'energia i d'un magatzem ple d'armes. Però la Decca va prendre avantatge en el transport. Ella controla la majoria dels túnels principals. Ella va robar la majoria dels transports de Naatan quan va arribar i ha aconseguit mantenir-los.

–L’únic problema és, que no té combustible per a ells, –va dir Rorq–. Striker segueix assaltant els seus subministraments de combustible, només per fer-la enfadar. Ell no necessita tant combustible. No té tants transports.

–Ningú sap qui és Striker? –va preguntar Ànakin.

Swanny va sacsejar el cap.

–No molts l’han vist. Les seves operacions van estar al comandament durant anys, i només es deixava caure de tant en tant. Però ha estat passant tot el seu temps aquí últimament. –Ell va assentir cap a Obi-Wan–. Diria que ell és el més poderós. I perillós.

–I Feeana Tala? –va preguntar Yaddle–. Una nativa de Mawan, ella és.

Rorq va assentir.

–Ella controla la major part dels béns i serveis que es venen als ciutadans de sota. Petites patates per als altres senyors del crim.

–Tot i així, fan assalts cada vegada que els ve de gust, –va dir Swanny–. Volen controlar tot el que passa a Mawan tant com puguin. Decca vol que Striker se’n vagi del planeta, i ell vol el mateix d'ella. L'avantatge de la Feeana és que ella coneix els túnels de sota gairebé tan bé com nosaltres.

Euraana mirà a Yaddle.

–Llavors quin és el nostre primer pas?

–Tornar i reprendre la ciutat, els ciutadans deuen, –va dir la Yaddle–. Així que el control de la xarxa d'energia hem de tenir.

–Hauran de garantir la seva seguretat, –va dir Euraana.

Yaddle es va girar cap a ella i va parpellejar amb un gest que era molt similar al d’en Yoda.

–Garantir, dius? Garanties, mai hi ha. –Ella va estendre les seves mans–. Ajudar-vos farem. Coratge de trobar ells mateixos han.

Euraana va assentir.

–Si podem recuperar la xarxa d'energia, seríem capaços de persuadir-los d’abandonar els túnels. I si hagués almenys algun progrés amb els senyors del crim...

–Aquest és el nostre treball, –va dir Obi-Wan, assenyalant-se a si mateix i a Ànakin–. Se’ls ha de dir que si no abandonen voluntàriament el planeta, les forces de seguretat del Senat els obligaran a marxar.

–Si el Senat les envia, –va dir Euraana preocupada–. Encara no han accedit.

–Accedir faran, si reprendre la ciutat podem, –va dir la Yaddle.

–I si els senyors del crim no escolten? –va preguntar Swanny–. En la meva experiència, poques vegades ho fan.

–Hem de trobar un motiu per fer-los escoltar, –va dir Obi-Wan–. Tothom és vulnerable en algun lloc. Per ara només ens cal aprendre més sobre les seves operacions.

–Swanny i Rorq poden ajudar-vos aquí, –va dir Euraana–. La terra de dalt ha estat tan destruïda que fins i tot els senyors del crim tenen búnquers sota terra.

–És més segur aquí baix en el cas que alguna cosa dolenta passi, –va dir Swanny. Va somriure a Obi-Wan i Ànakin–. Nosaltres sabem sobre tot el que passa allà baix.

–Porteu-nos a baix, –va dir Obi-Wan–. Estarem en contacte mentre vostès s'ocupen de la xarxa d'energia, –va dir a Yaddle. Yaddle va assentir acomiadant-se.

–Si em segueixen. –Swanny va fer una reverència als Jedi que ocultava una ombra de burla.

Obi-Wan i Ànakin van caminar darrere dels dos. Els instints d'Obi-Wan estaven en alerta. Tenia els seus dubtes sobre el valor de l'assistència de Swanny i Rorq. Eren descuidats, rudes, i probablement de poca confiança.

Qui-Gon s'hauria fet amic seu instantàniament.

Següent