Capítol 12
Ànakin
estava assegut, mirant a terra. No sentia el temps passar. En algun lloc en la
seva ment sabia que havia de trobar un comunicador, trobar una forma de
contactar amb Obi-Wan, però el pensament era distant i no l’havia perseguit.
Yaddle
estava morta. Ho sabia, però no ho podia concebre. Un membre del Consell Jedi,
un ésser savi amb tanta pràctica en la Força que era una llegenda. Un ésser amb
la força i saviesa que els Jedi necessitaven en aquests temps. S'havia
sacrificat per ell. Perquè ell havia vist un detonador tèrmic massa tard.
Perquè havia estat capturat. Perquè havia estat enganyat. Una cadena
d'esdeveniments l'havien portat fins aquest moment. En qualsevol moment hauria
canviat el seu curs. En canvi havia continuat ficant la pota.
Ella li
havia salvat primer, després havia anat a l’encalç de la bomba.
Ànakin
estava confús per això. Hi havia arriscat milers de vides per la seva. Per què?
Escollit, pots ser. Però per a què? La teva
pregunta per respondre, és.
Era això
pel que li havia salvat?
Si
aquest era el motiu, no podia suportar la responsabilitat. La seva mort era per
culpa seva.
Un
parell de botes plenes de pols, enfangades van aparèixer. Obi-Wan es va ajupir.
–Alguna cosa
terrible ha succeït, –va dir ell–. Vaig sentir la Força esclatar, i després
retirar-se, com un buit. Explica-m’ho.
–La
Mestra Yaddle està morta, –va dir Ànakin, la seva veu esmorteïda.
Obi-Wan
va agafar aire, absorbint el xoc.
–Com?
Ànakin
li va explicar la història en un to neutral. Si afegís els seus sentiments al
relat, no seria capaç d'acabar.
Obi-Wan
va estar en silenci durant llargs moments. Va seure sobre els seus talons i va
alçar la mirada cap al cel.
–Ella va
baixar per mi, –va dir Ànakin–. Ella em va salvar primer. Si no hagués estat
capturat...
–Atura’t.
–Era el to més sever d'Obi-Wan–. Els Jedi no baixen pel camí dels «si». Ho
saps, Ànakin. Esculls en cada moment quin serà el teu següent pas. No mires
enrere jutjant.
Obi-Wan
es va aixecar.
–Yaddle va
fer l'única elecció que va poder, i ella la va fer lliurement.
Obi-Wan
va estendre el braç. El sabre làser d’Ànakin estava a la mà.
–La plorarem,
però no ara. Ara és hora de ser un Jedi.
Ànakin
va agafar el sabre làser. Es va aixecar i se’l va ficar en el cinturó. Les
paraules del seu Mestre l’haurien d'haver fet sentir-se millor, però no ho van
fer. Gairebé semblaven automàtiques, com si Obi-Wan realment no les sentís.
Fins i
tot Obi-Wan pensava que Ànakin era responsable de la mort de la Yaddle.
La
llàstima i la culpa li van omplir tant que va sentir que s'estava ofegant.
I
llavors hi va haver una explosió de llum i pena... Hi havia perdut, de fet, a
tots els que estimava, fins i tot a Obi-Wan.
La visió
havia tingut raó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada