Espai Salvatge (XI)

Anterior

11

–Sí, Senador –va dir tranquil·lament–. Els Sith són de veritat.

Organa se li va quedar mirant com si hagués esperat una negació. Després va assentir.

–Està bé. Almenys sabem que el meu contacte no anava desencaminat en això. Quants són? Qui són els seus líders? Suposo que tindran noms.

Obi-Wan no gosava mirar la Padmé.

–No coneixem les veritables identitats dels seus líders. Només sabem que existeixen.

–I representen un perill per als Jedi?

Era massa tard per donar mitja volta.

–Amenacen no només als Jedi, sinó a tota la galàxia. A tot ésser vivent, sensible i no sensible, i a tot ésser que encara no ha nascut.

Ara li tocava a Organa sentir-se agitat.

–Ho diu de debò?

–Sí. No tinc llibertat per desvetllar més detalls –va dir Obi-Wan, assaborint breument la ironia–. Simplement li demano que accepti la meva paraula en aquest assumpte.

A Organa tampoc se li va escapar la ironia. Però el seu feble somriure es va esborrar ràpidament.

–Si els Sith suposen tal amenaça, Mestre Kenobi, per què mai he sentit parlar d'ells? Sóc director del Comitè de Seguretat de la República. Hi hauria d'haver sentit alguna cosa d'ells.

Ara s'apreciava cert geni en la seva dolça veu. Un matís de ràbia que emmascarava una por més profunda. Acceptant-ho, Obi-Wan va mantenir les bones formes.

–Els Sith viuen a les ombres del Costat Fosc, Senador. Els Jedi pensaven que havien mort fa molt de temps. Vençuts fa milers d'anys.

–De veritat? –Organa va esbufegar de manera burleta–. Llavors sembla ser que els Jedi estaven equivocats.

–Bail –va dir Padmé–. Això no és just.

–Que no és just? –va preguntar Organa. Els seus foscos ulls centellejaven–. Jo et diré el que no és just, Padmé. No és just que els Jedi estiguin al corrent d'una amenaça que fa que els separatistes semblin els nens dolents del pati i no hagin cregut convenient informar al Senat! Les decisions arbitràries i autòcrates com aquestes són les que alimenten la desconfiança i el ressentiment cap a ells en la Vora Exterior! I de vegades fins i tot més a prop de casa. No és prou bo. Hem de treballar junts, com a iguals, o fracassarem.

Padmé es va aixecar de la cadira i va fer un pas cap a ell.

–Bail, si us plau. Relaxa't i...

–Que em relaxi? –va exclamar–. No. Estic irritat, Padmé. I tu per què no? Què més està passant que no ens hagin explicat? Què saben ells que tu i jo hauríem de saber com a representants del poble i membres del Comitè de Seguretat? Que Palpatine hauria de saber com el Canceller Suprem degudament votat de la República? No veus el que passa aquí? Malgrat el molt que costi de creure, els Jedi consideren que estan per sobre de la llei.

–No, Bail, no és així –va dir Padmé amb vehemència–. Estan morint per mantenir la llei.

–Bé, almenys estan morint amb els ulls oberts! –va respondre Organa exaltat–. Quants innocents moriran, estan morint, en la ignorància perquè els Jedi no són oberts i sincers?

Obi-Wan es va posar dempeus. He estat un idiota. Compassiu o no, aquest home és un polític, un intrús, i mai ho entendrà. Hauria de seguir el meu propi consell: no és encertat confiar-hi.

–Senador, aquest assumpte no es pot resoldre aquí i ara. Per tant, tornaré al Temple i consultaré al Consell Jedi. Fins al moment en què es prengui una decisió sobre la millor manera de procedir en aquest assumpte, els hi demano a tots dos...

–No. Espera –va dir Padmé, agafant-lo del braç–. Mestre Kenobi, si us plau, espera. –Es va girar de tornada–. Bail, ho sento. Ho sé des de fa deu anys.

Obi-Wan es va quedar mirant-la, li va agafar per sorpresa. Tot i que en realitat, després d’allò de Geonosis, no hauria de. Però no anava a dir-li res a Organa. Li havia donat als Jedi la seva paraula solemne que tot el que sabia sobre els Sith romandria en secret.

–Padmé...

–Està bé, Obi-Wan –es va apressar a dir–. Ho prometo.

Per a ella resultava fàcil dir-ho, però per la mirada en el rostre d’Organa, les coses distaven molt d'estar bé.

–Deu anys? –va dir el Senador amb la mirada buida–. Però com...?

–Van estar darrere de la invasió de Naboo –va respondre–. I estan darrere d'aquesta guerra amb els separatistes. Bail, has d'escoltar a Obi-Wan. Sap del que parla. És l'únic Jedi en mil anys que s'ha enfrontat a un Sith en combat mortal i ha sobreviscut.

–Ho sabies –va dir Organa, que encara semblava atordit–. I et vas quedar callada? Padmé...

–Creu-me, Bail –va dir amb veu insegura–. Hi ha coses pitjors que el silenci.

–Et refereixes a no donar-li importància a esmentar un enemic com els Sith?

Va aixecar la barbeta.

–Entenc. Ara interpretes el paper d'hipòcrita amb mi, no és així?

–No sóc hipòcrita!

–Què? Vols dir que no estàs ocultant informació del Comitè de Seguretat? Del Senat? De Palpatine? M'he imaginat el que acabes de dir sobre el que et van explicar de Bakura i Christophsis i els clons?

La cara d’Organa es va tensar.

–Això és diferent.

–Sí, sí, això és el que diuen tots els hipòcrites! –va replicar, a punt de cridar–. Sempre hi ha un motiu pel qual les regles no se'ls apliquen a ells!

Es va produir un silenci total quan es van quedar mirant uns als altres, respirant fort, com dos enemics amb l'espasa làser que descansen un moment. Obi-Wan va sospirar. Definitivament, això ha estat un error. Yoda m’escorxarà viu.

–Senadors...

Padmé el va detenir aixecant la mà de forma imperiosa.

–Bail –va dir ja més calmada–. Tens els teus motius per no explicar res sobre els teus Amics de la República. Tu consideres que són bones raons i esperes que jo les respecti. Així que per què no pots respectar la decisió dels Jedi, la meva decisió, de no revelar l'existència dels Sith?

Mirant-la amb les celles arrufades, Organa va creuar els braços.

–Creus que no veig el paral·lelisme? Doncs sí que el veig. Però Padmé, hi ha una pregunta real sobre l'abast. Estem parlant de la seguretat de tota la nostra galàxia, no només...

–Ho sé –va dir, i es va acostar més per donar suport amb una mà tremolosa en el seu avantbraç. Ell era tan alt, tan imponent, i ella era tan petita en comparació. Però només físicament. No hi havia res petit al seu esperit–. És perquè la galàxia està en perill per part dels Sith pel que accepto com estan tractant l'assumpte els Jedi. Bail, he vist el que poden fer. Creu-me, només els Jedi poden ocupar-se d'això. Vas a dir-me ara que tu saps com derrotar un enemic que viu i respira el Costat Fosc de la Força? Que ho sap Palpatine?

–És clar que no. Però almenys, Palpatine hauria de saber que...

–Ja ho sap, Bail –va respondre Padmé a contracor–. Quan va venir a Naboo al funeral de Qui-Gon i a la reconciliació i tractat formals entre el nostre poble i els gungan. I va estar d'acord que els Sith havien de romandre en secret.

Els ulls d’Organa es van obrir de sorpresa, però es va reposar ràpidament.

–Allò va ser llavors. Però ara les coses han canviat, Padmé. I si estem en guerra amb aquests Sith, llavors...

–Llavors, com anem a ajudar a la nostra causa difonent més por, més confusió, quan sabem tan poques coses sobre ells? –es va preguntar la Padmé–. Quan ja estem lluitant contra els separatistes? O vols dir que aquestes notícies no provocaran el pànic?

Organa va titubejar i tot seguit va sacsejar el cap.

–No, no vull dir això.

–Llavors?

Va baixar la mirada cap a ella, debatent-se clarament entre la rancúnia i el penediment.

–Per quin motiu intentes fer-me creure que estic equivocat quan sé que tinc un motiu de queixa legítim?

Ella li va somriure, la malícia fugaç va bandejar el caràcter que li quedava.

–És un regal.

–Ha! –va respondre, la seva ràbia s’esfumà–. El regal d'una dona és la maledicció per a un home. –Va arronsar les espatlles–. Què puc dir, Padmé? Tinc por.

–Si t'ajuda –va dir amb els ulls carregats de simpatia–, no ets l'únic.

Obi-Wan la va mirar. Ella té por per l’Ànakin. Perquè, com un idiota, he deixat que la meva preocupació per ell m’afluixés la llengua. Hauria d’escorxar-me la pell jo mateix. Es va aclarir la gola.

–Senadors...

Organa es va girar.

–Mestre Kenobi –la seva expressió va canviar d'una càlida disculpa a un penediment més fred i distant–. Disculpi’m. He estat desmesurat. I hauria d'haver seguit el meu propi consell. Només si treballem junts, i confiem mútuament, podrem esperar guanyar aquesta guerra. Potser els Jedi tinguin una forma particular de fer les coses, sovint resulten difícils d'entendre per als forans, però ningú està fent un sacrifici més gran per la República. Això ho sé.

Obi-Wan va assentir, agraint la seva opinió. Però segueix sent un polític. La confiança no arribarà més enllà.

–Gràcies, senador. Agraeixo el seu suport.

Organa no era un home estúpid. Reconeixia la manca d'entusiasme quan la sentia. Igual que la Padmé.

–Mireu –va dir amb fermesa–, crec que estem d'acord en què la nostra dedicació per preservar la República és un fet. En aquest cas, acabem el que hem començat aquí. Perquè, segurament, l'únic que importa és evitar que els Sith fereixin als Jedi i, amb ells, a la República.

Malgrat les seves preocupacions, Obi-Wan va haver de somriure. La veritat és que era una dona jove admirable: sàvia malgrat els seus anys, les seves dots diplomàtiques milloraven fins a límits letals.

Ella va assentir, satisfeta.

–Per tant, proposo que ens tornem a seure i continuem aquesta discussió tenint això en ment.

Van tornar als seus seients, una mica incòmodes, desestabilitzats en certa manera. Les seqüeles de la ràbia mai eren agradables.

–Senador Organa –va dir Obi-Wan–, pot dir-me exactament què li va explicar el seu contacte?

Organa donava cops al braç de la cadira amb els dits.

–No va ser molt, em temo. Em va avisar del pla dels Sith per acabar amb els Jedi. Va esmentar un planeta anomenat Zigoola. I una petició expressa d'informar sobre el perill. El que m'indica que la situació és desesperada. Mai s'arriscarien a la descoberta si no ho fos.

–Zigoola? –va dir la Padmé, arrufant les celles–. Mai l’havia sentit. I tu, Obi-Wan?

–No –va respondre–. Però tampoc havia sentit parlar mai de Kamino. Al cap i a la fi, era una galàxia molt extensa. Amb sort hi hauria referència a ell en els Arxius del Temple.

Si no és que, com va passar amb Kamino, algú hagi eliminat els arxius.

Se li va encongir l'estómac, només de pensar en rebuscar més en els Arxius es posava en malalt. Atura’t. Ja tens suficients problemes davant teu com per buscar-te més.

–Si els Sith han aconseguit ocultar la seva existència als Jedi durant mil anys –va dir Organa–, això implica que són mestres de l'engany. També tenen poder per amagar un planeta sencer?

–Em temo que no estic en disposició de discutir això –va respondre Obi-Wan, aixecant-se–. Senador, com he dit, s'ha d'informar d'aquest assumpte al Mestre Yoda i al Consell. Seré tan discret com pugui. Sé que vostè està preocupat per protegir l'anonimat de la seva font.

–Molt preocupat, Mestre Kenobi.

–Mentrestant, si torna a tenir notícies del seu contacte, li demano que em faci saber qualsevol informació nova sense demora.

Organa va prémer els llavis, però va assentir.

–D'acord.

–Gràcies. I senador, si el Mestre Yoda vol parlar amb vostè sobre això, ho faria?

–Sí... –va dir Organa lentament–. Però ha de comprendre, Mestre Kenobi, que no comprometré la meva relació amb aquesta gent explicant-li a ell més del que els he explicat a vostès. El que ells li hagin explicat és cosa seva. Però jo els hi vaig donar la meva paraula.

Fantàstic. Primer Dex, ara Bail Organa. Sembla que estic convertint en costum el fet de col·leccionar fonts poc col·laboradores.

–És clar, Senador. Mai li demanaríem que violés una confidència.

–M'alegro de saber-ho –va dir Organa secament–. Em mantindrà informat, Mestre Kenobi, del que esbrini?

–Si puc –va contestar Obi-Wan–. Però no puc prometre res. No obstant això, li dono les gràcies, Senador Organa. Sé que explicar-me això no ha estat senzill.

Organa va arronsar les espatlles.

–He complert els desitjos del meu contacte. Això és tot.

–És clar.

Obi-Wan va vacil·lar. No li agradarà, però estic obligat a dir-ho.

–Senador, faria bé en oblidar tot el que ha escoltat en el dia d'avui. Deixi que els Jedi s'ocupin d'això. I mai parli dels Sith a ningú, mai. És totalment impossible sobreestimar el perill que suposen.

Organa va fer un mig somriure.

–M'alegro que pensi en mi, Mestre Kenobi, però... tinc molta experiència en protecció personal.

Obi-Wan va deixar que la desolació cobrís el seu rostre, descontrolada.

–Igual que el meu antic mestre, Qui-Gon Jinn. Va ser un gran home, un gran Jedi, però els Sith el van matar.

–Entenc –va dir Organa després d'un instant–. Jo... no sabia això.

–Molt poca gent ho sap. Agrairé la seva discreció.

Organa va assentir.

–Per descomptat.

–Si em disculpes un moment, Bail, acompanyaré al Mestre Kenobi fins al seu speeder –va dir Padmé–. No trigaré.

A fora, el trànsit aeri de Coruscant havia augmentat fins al seu nivell de mig matí. Amb ell, el soroll ambient del cel també havia augmentat, i el suau crepitar de les esteles. Detenint-se davant el seu senzill i pràctic vehicle, amb la túnica gronxant-se per la brisa, Obi-Wan es va girar cap a la Padmé.

–No sabia que tu i el Senador d'Alderaan éreu tan bons amics.

Un matís de censura va tenyir els seus ulls.

–Fa que estem treballant junts en comitès del Senat gairebé dos anys. Compartim els mateixos objectius per a la República i tenim la mateixa impaciència amb la indecisió i la manca d'eficiència. També tinc amistat amb la seva dona, Breha.

El que clarament el situava al seu lloc. Però es lamentava d'això. Preferiria veure la Padmé mantenint una aventura romàntica desencertada que sospirant per un Ànakin inassequible. I estava segur que sospirava: ella posseïa un autocontrol extraordinari, però ell era un Jedi... i la coneixia força bé.

–És clar –va dir–. Padmé, confio que no li explicaràs res dels Sith.

–Pots confiar en ell. Això espero.

–El més probable és que la seva informació resulti ser una falsa alarma, però m'alegro que em truquessis –va dir, deixant passar l'assumpte de moment–. Sé que no sempre... ens hem vist cara a cara... però tinc la millor de les opinions sobre tu, Padmé. Espero que ho sàpigues. Espero que no passi res que et faci sentir que no pots comptar amb mi, si alguna vegada et trobes en problemes.

En lloc de respondre, va mirar a través del paisatge urbà, deixant que la seva vista reposés sobre el Temple distant, tan bell a la llum del sol.

–Sí –va dir finalment–. Jo també ho espero.

–Per cert –va afegir quan pujava a l’speeder–. Encara no t'he agraït la teva ajuda en l'assumpte recent del segrest del hutt. La teva intervenció va ser crucial.

No ho vaig fer per tu. Ho vaig fer per Ànakin.

No va pronunciar les paraules en veu alta, però ell les va sentir igualment. Va veure el cru sentiment a la cara.

–No hi fa res per qui ho fessis, Padmé –va dir amb suavitat–. Ho vas fer, i vas ser decisiva. Cada dia ets decisiva. Ànakin és l'home que és ara perquè et va conèixer. Només per això t’estaré sempre agraït.

Va pestanyejar molt ràpidament.

–Gràcies.

No hauria de preguntar-ho... hauria de marxar... però hi havia alguna cosa en els seus ulls i ell se sentia responsable.

–Segueixes trobant-lo a faltar, veritat?

–Ai, Obi-Wan –sospirà–. Què vols que et digui?

–La veritat.

Els seus ulls es van relaxar.

–Doncs si. El segueixo trobant a faltar.

–Vas fer el correcte, Padmé –va dir amablement, penedint-se de la pregunta–. I amb el temps el dolor desapareixerà. Amb el temps, ho oblidaràs.

–Igual que ell va oblidar a la seva mare?

Si li hagués clavat un estilet talasià, no s'ho hauria pogut clavar més bruscament. Més profundament.

–Padmé...

Ella va apartar la mirada.

–Ho sento. No ha estat just.

–No passa res. Sé que et vaig fer mal quan et vaig demanar que t’allunyessis. Em sap greu.

Quan li va tornar a mirar, va dibuixar un somriure.

–Bé, jo no diria que no ha estat res però... forma part del passat. Hem de preocupar-nos del futur –es va estremir–. Si aquests Amics de la República tenen raó i els Sith estan planejant alguna cosa...

–Haurem d’ocupar-nos d'ells –va dir ell–. Si els Sith tenen pensat acabar amb els Jedi, t'ho prometo, Padmé: s'adonaran del seu error.

Ella el va mirar.

–Sones molt violent. Gairebé mai sones violent, Obi-Wan. Segur de tu mateix. Decidit. Malhumorat, fins i tot, de vegades. Però no violent. No... amenaçant.

Va sacsejar el cap en encendre el motor de l’speeder.

–No tens res a témer, Padmé. No ets un Sith.

I amb un moviment brusc va allunyar l’speeder de la veranda i es va introduir en el corrent de trànsit en direcció cap al Temple.

***

Va entrar a la Cambra del Consell i va trobar a Yoda i a Mace Windu mantenint una conversa amb l'holograma d'Ànakin.

–... Ens van fer fora tres vegades de les nostres híper-rutes, us ho podeu creure? –deia el seu antic Padawan. Semblava excitat, i furiós, i cansat–. No sé com sabia Grievous on anàvem a estar. És molt intel·ligent, ho he d’admetre. O te un sistema nou de rastreig. Alguna cosa. Però tot i això hem estat a punt de donar-li caça, Mestres. No sé el que hem pagat pels nous creuers, però els puc assegurar que valen la pena fins a l'últim crèdit. Transmetré un informe de rendiment detallat quant tingui un moment per pensar amb claredat.

Yoda i Mace Windu van intercanviar una mirada cautelosa. Després, Yoda es va girar cap a la porta i va fer un senyal.

–Vine amb nosaltres, Obi-Wan. Informant del seu progrés el jove Skywalker està.

Gairebé marejat per l'alleujament, i esforçant-se perquè no es notés, va creuar l'habitació.

–Obi-Wan –va dir Ànakin quan Obi-Wan va entrar al camp de transmissió de l’holocàmera del Consell–. Escolta, tens molt millor aspecte que l'última vegada que et vaig veure.

–Gràcies –va dir reprimint-se. Aquest noi mai recordarà els protocols?

L’holograma d'Ànakin va arrufar les celles.

–Però... Passa alguna cosa?

Ho sabia. Sempre ho sabia. Conscient que Yoda i Mace Windu li estaven mirant, va sacsejar el cap.

–Res pel que hagis de preocupar-te, Ànakin. Encara no heu arribat al Sistema Bothan?

–No. Per desgràcia. Com els anava dient als mestres Yoda i Mace Windu, cada vegada que ens donem la volta, tenim a Grievous trepitjant-nos els talons.

–Així que segueix esquivant-te?

–Crec que el que vols dir és que Grievous ha fallat tres vegades en el seu intent per fer-nos picada –va respondre Ànakin–. Malgrat que ha disposat de quatre creuers contra els nostres tres.

–I hi ha víctimes? –va preguntar Mace Windu–. Has perdut a algun avió de caça, Ànakin?

Part de l'entusiasme de la cara d'Ànakin va desaparèixer.

–Cinc destrossats, Mestre. Sis danyats. Els estem reparant.

–Bé, no anem guanyant –va dir en Mace–. Més aviat estem en taules.

–El que és millor que una derrota contundent, Mestre Windu –va dir Ànakin amb to crispat.

–És cert –va dir en Yoda–. Però ocupar-te de Grievous a l'espai la teva missió no és. Al Sistema Bothan has d'arribar d'una vegada, jove Skywalker. Protegir Bothawui el teu deure és.

–Si, Mestre Yoda –va dir Ànakin, encara crispat–. Hem estat intentant arribar-hi. Ara estem en una ruta directa.

Obi-Wan es va aclarir la gola.

–Però arribareu abans que Grievous, Ànakin?

–Això crec. Estic gairebé segur. El vam deixar llepant-se unes quantes ferides després de la nostra última trobada i això ens ha permès començar amb avantatge. Estaré atent, suposo que ens perseguirà fins allà, però estarem preparats. No aconseguirà posar les seves fastigoses mans metàl·liques sobre Bothawui, Mestres. Teniu la meva paraula.

–Mantingues-nos informats de la teva situació, Ànakin –va dir Mace Windu severament–. Si et sorgeix qualsevol dubte sobre com procedir, demana'ns consell. Aquesta missió és massa important com per fer-se l'heroi. Ha quedat clar?

–Si, Mestre –va respondre Ànakin–. Em posaré en contacte amb vosaltres quan arribem a Bothawui.

L’holoenllaç es va desconnectar. Obi-Wan va observar com Yoda i Mace Windu intercanviaven una altra mirada cautelosa. Tenia ganes de dir: «Ànakin ho farà bé». Volia dir: «Podeu estar segurs que no us defraudarà». Però es va mossegar la llengua. No només perquè dir aquestes coses quan no li havien demanat la seva opinió suposaria una greu infracció de protocol, sinó també perquè una part d'ell compartia les preocupacions d’en Mace Windu.

Mantingues el cap, Ànakin. No deixis que l'excés de confiança s'apoderi de tu. Ets bo... ets excepcional... però no ets perfecte. Encara no.

Yoda li observava amb el cap inclinat.

–Perspicaç el jove Skywalker és –va dir–. Preocupat estàs, Obi-Wan. Quin conflicte et porta aquí?

Conflicte. Era una bona paraula.

–Mestres, estic en possessió d'una informació alarmant. Hi ha la possibilitat que aviat ens enfrontem a un atac directe dels Sith.

Yoda i Mace Windu es van mirar, després es van tornar cap a ell.

–Explica’t –va dir Yoda.

***

Bail va estar assegut en silenci al costat de la Padmé una bona estona després de la marxa d'Obi-Wan Kenobi. Tot i que no tenia temps per perdre.

Tot i que el seu dia estava carregat de dalt a baix i de costat a costat de compromisos.

La magnitud de la situació, les seves implicacions, li havien deixat enervat. Estranyament perdut. I per sobre de tot... espantat.

Un antic enemic que atemoreix els Jedi. Meravellós. Just quan creia que les coses no podien posar-se pitjor... Asseguda davant seu, Padmé es va regirar.

–Em sap greu haver-te cridat. Sento haver-te cridat hipòcrita.

Ell va somriure amb pesar.

–Jo sento haver guardat secrets com aquest. No ha estat fàcil... però no tenia elecció.

–Ho sé –va dir ella–. Ho entenc. De vegades els secrets són necessaris.

–Però guardar no fa les coses més fàcils.

–No. Suposo que no –va dir, semblava trista–. Bail, no tens per què preocupar-te. Guardaré aquest secret amb tu.

Va sentir un torrent d'alleujament per sorpresa i se sentia avergonyit.

–Estàs segura? Sé que t'he posat en una posició complicada. No era la meva intenció. Jo només... –Va arronsar les espatlles i va sospirar. Es va quedar sense paraules.

Els seus ulls es van omplir de calidesa de seguida.

–Necessitaves confiar en algú. M'alegro que m’escollissis a mi.

Ell va dibuixar un altre somriure.

–Jo també.

–I també pots confiar en Obi-Wan. De veritat. El Mestre Kenobi.

–És bastant intimidatori, no? Fins i tot per a un Jedi.

–Només una mica –va afirmar ella i va fer una ganyota.

–Vosaltres dos sembleu... units.

Sobresaltada, es va quedar mirant-lo. A continuació, va sacsejar el cap.

–No. No molt. Almenys... és com... –Es va tocar la cabellera deixada anar–. És complicat.

Estava enamorada d'en Kenobi?, es va preguntar. En aquest cas, complicat no era la paraula per descriure la situació. Ella confiava en aquell home, això era més que evident. Kenobi també confiava en ella i això era interessant. Potser no fos amor, però definitivament hi havia alguna cosa entre ells, una cosa més enllà d'una relació educada o el senzill tira i afluixa polític entre el Senat i els Jedi.

Però no és de la meva incumbència. És la seva vida privada.

–La veritat és que me n'he d'anar –va dir, aixecant-se–. Gràcies. Una altra vegada. Si tinc més notícies del meu contacte, et prometo que te les explicaré.

Ella també es va aixecar, la seva expressió era ombrívola.

–Només si tu vols. Només si puc ajudar d'alguna manera. No perquè et sentis culpable, Bail. Les decisions preses per sentiment de culpa resulten ser equivocades per a tothom.

–És veritat –va reconèixer, i va marxar.

***

El dia es va perllongar, interminable. Bail es trobava de mal humor, es distreia fàcilment, es sobresaltava fàcilment. Va seguir aguantant la respiració, esperant una citació per al Temple Jedi en qualsevol moment.

Potser tot això sigui una falsa alarma. Potser és la primera vegada que el meu contacte s'ha equivocat.

O potser els Jedi haguessin decidit que ell jugués pel seu compte i no volguessin tenir res més a veure amb ell. Padmé tenia raó en una cosa: el Mestre Kenobi no li tenia gran estima als polítics. Ni tan sols la seva llegendària cortesia Jedi ni el seu autocontrol havien aconseguit emmascarar el rerefons de desdeny.

El seu camí es va creuar dues vegades amb el de la Padmé, la primera va ser en la seva sessió informativa diària de seguretat i la segona en una breu reunió del Senat quan es va requerir a la Cambra que votés sobre l'augment del consorci d'Impostos de Munició en els Mons del Nucli.

La seva reunió amb la resta de membres del consorci, poc després, el van deixar amb un mal de cap monumental.

A continuació, les preocupacions domèstiques se'l van empassar viu: cites amb ciutadans d'Alderaan que presentaven queixes, que protestaven formalment, que li demanaven favors.

Digues-me, per què vaig voler ser Senador?

Era prop de la mitjanit quan per fi va poder lliurar-se. Esgotat, atordit, va trontollar en entrar per la porta principal de casa seva. Massa cansat fins i tot per al consol reconstituent del brandi de Corèllia, es va anar arrossegant fins al dormitori i es va deixar caure cap per avall sobre el llit.

Li feien mal fins i tot els capil·lars.

El somni va baixar amb una força rotunda, colpejant-li fins a la inconsciència. Però la inconsciència no va durar fins a l'alba. A la butxaca oculta de la seva túnica, el comunicador secret va començar a sonar...

Fastiguejat per la falta de descans, va mirar el missatge descodificat. El va tornar a descodificar, només per si el seu fràgil estat li hagués portat a cometre un error desastrós. Però no havia estat així.

Bé... una punxada. Això no és el que tenia en ment. Sense importar-li l’hora intempestiva, va contactar amb el Temple Jedi.

–Necessito parlar amb el Mestre Obi-Wan Kenobi. És un assumpte urgent.

–El Mestre Kenobi no està disponible en aquests moments, Senador. Li faria res deixar un missatge?

Un missatge. La seva vida acabava de donar un tomb i li demanaven que deixés un missatge?

–Sí. Està bé. Digueu-li que he de veure’l el més aviat possible –vacil·là i tot seguit va afegir–. Ell sabrà per què.

El Jedi que es trobava a l'altre costat d'aquesta absurda conversa va romandre en silenci per uns instants.

–Sí, Senador –va dir amb to de desaprovació. Molt malament. –. Li transmetré la seva petició en quant pugui.

En altres paraules: «No creguis que pots fer el que et passi pel cap, només ets un polític». Evidentment, no tenia l’espetec de dits màgic de la Padmé.

–Gràcies –va dir, i va interrompre la comunicació.

A continuació, es va refrescar donant-se una dutxa, es va posar roba neta, va aplacar el dimoni de la fam que li estava foradant la panxa... i es va asseure en la foscor que anava retirant-se gradualment a esperar.

La terrible notícia va arribar al Temple quan passaven sis minuts de les dues del matí, hora local a Coruscant. A les dues i vint, Yoda i el Mestre Windu anaven camí del despatx del Canceller Suprem per a una conferència d'emergència. A les 02:31, Ànakin Skywalker va contactar amb ells via holoenllaç.

–Obi-Wan! –va exclamar sobresaltat–. Vaig demanar parlar amb el Mestre Yoda o el Mestre Windu.

Amb els ulls sorrencs per la falta de son, els nervis a flor de pell, combatent el recent dolor, Obi-Wan va sacsejar el cap. Tot sol en una de les cabines del centre de comunicacions del Temple, va poder respondre sense embuts, sense miraments.

–Estan amb Palpatine. Què necessites?

–Una explicació –va respondre Ànakin amb to desconcertat i irritat. Estava al costat de l’holotaula tàctica del Decidit, flanquejat per la seva Padawan i el silenciós i segur de si mateix Capità clon Rex.

–Hem arribat a Bothawui, però no hi ha ni rastre d’en Grievous. És com si... hagués canviat d'opinió. O s'hagués rendit.

Obi-Wan va sentir un nus a la gola i va haver d'esperar un moment abans de respondre. Rendir-se? Tant de bo tinguessin aquesta sort.

–No, Ànakin. No s'ha rendit.

L’holograma d'Ànakin es va enfortir. Al seu costat, la seva Padawan va alçar la mirada cap a ell, reaccionant de seguida al seu canvi d'humor. Va posar una mà sobre l'espasa làser.

–Quelcom va malament –va dir Ànakin seriosament–. Què ha passat?

No hi havia una manera fàcil de dir-ho. Cap manera amable d'explicar la notícia.

–Grievous tan sols ha retardat la teva persecució. Fa unes hores va reclutar dos creuers més i va coordinar atacs en tres fronts separats. Ha sortit malament, Ànakin. Hem perdut el grup de combat de Falleen.

Vuit Jedi morts. Vuit amics que plorar.

–La flota dels separatistes comandada pel General Grievous es dirigeix ​​cap a vosaltres.

El rostre d'Ànakin es va tensar per la ira.

–Sembla que aquest covard sempre sap on i quan atacar-nos.

Sí. Així era. El que suposava un assumpte més que tractar, i ràpid. Perquè si les pèrdues continuaven en aquest ritme, aviat no quedaria ni un Jedi. Cap planeta de la galàxia estaria fora de perill de les depredacions de Grievous.

Però de moment, les seves preocupacions eren molt més immediates.

–Esteu en gran inferioritat numèrica, Ànakin. Aconsello la retirada.

–Si fugim, els separatistes prendran aquest sector. –La ira d'Ànakin es va intensificar i va esdevenir una determinació obstinada–. No ho puc permetre.

Per descomptat que no podia. La retirada no estava en la seva naturalesa. Però és una cosa que haurà d'aprendre si vol sobreviure en aquesta guerra.

–Hauries de fer-ho.

El sincer Padawan d'Ànakin va aixecar la barbeta.

–El Mestre Kenobi té raó. Hauríem de reagrupar-nos; no tenim cap possibilitat contra...

–Ahsoka –va dir Ànakin. Tallant. Repressiu.

Però no es va retractar. Yoda tenia raó, com de costum. La jove togruta estava més que a l'altura del tossut Ànakin. De fet, ella era exactament el Padawan que ell va demanar.

–El suïcidi no és l'estil Jedi, Mestre.

Obi-Wan la va mirar amb aprovació, després va apartar la mirada.

–Hauries d’escoltar a la teva Padawan, Ànakin.

En els llavis d'Ànakin es va dibuixar un somriure murri.

–Com tu escoltaves al teu? –Sacsejà el cap–. No, ens quedarem i lluitarem –inclinant-se, va observar la pantalla tàctica de la seva holotaula–. I crec que sé com guanyar a Grievous en el seu propi joc.

Valia la pena discutir? No. En absolut. Al cap i a la fi Ànakin era el que era, in situ, al comandament, i era la seva decisió.

No ha de veure que estic espantat. No pot pensar per un moment que no tinc fe en ell.

–Ànakin, fes el que necessitis. Com sempre. Però..., i sóc conscient que estic malgastant les meves forces, però ho diré igualment, no corris riscos innecessaris.

Ànakin va somriure.

–Tu em coneixes, Obi-Wan.

Obi-Wan prou feines va poder tornar el somriure.

–Per això ho he dit. Que la Força t'acompanyi.

–I a tu, Mestre.

L’holoenllaç es va apagar. Obi-Wan es va quedar mirant l'holocàmera desconnectada, sentia com el cor li colpejava les costelles. Un batec de dolor que acompanyava el compàs i li sacsejava els ossos en un desagradable contrapunt. Un recordatori que no havia passat el temps suficient des del seu recent frec amb la mort. Les instruccions de la Vokara Che havien estat clares i precises: no havia de fer cap sobreesforç sota cap concepte. Va fer una ganyota.

Explica-ho a Grievous i als amics misteriosos d’en Bail Organa. Explica-ho a Ànakin, què està decidit a fer-me vell abans d'hora.

Quan va baixar de la cabina de comunicacions, se li va acostar un dels Cavallers Jedi més nous del Temple. Com es deia? Ah, sí. T'Seely.

–Mestre Kenobi. Porto un missatge per a vostè del Senador Bail Organa.

Bum li va fer el cor.

–Sí?

–Vol veure’l, Mestre. Ara –T'Seely va arrufar les celles–. Va dir que vostè sabria per què. Bum-bum.

–Gràcies.

Serè exteriorment, desconcertat interiorment, Obi-Wan va accedir a l'arxiu de dades pertinent, va anotar l'adreça privada d’Organa i va marxar del Temple.

Següent