Mestre de la disfressa (XII)

Anterior

Capítol 12

A la seva arribada a Coruscant, Obi-Wan no es va aturar en el Temple, sinó que va anar directament al Senat. Es va aturar dins de l'enorme gran sala i va accedir al sistema direccional. Va introduir el nom Sano Sauro i un mapa va aparèixer instantàniament, assenyalant la ruta més ràpida a la seva oficina. Hauria de colar-se a través de diverses ales del complex del Senat. El sistema li imprimiria un mapa en una duralàmina, però Obi-Wan no el necessitava. Va memoritzar la ruta i va sortir.

Des que havia arribat aquí com un estudiant Jedi, havia vist un Senat bullent d'éssers de tota la galàxia, però últimament els passadissos havien semblat fins i tot més plens. El personal dels Senadors estava inflat amb consorts, consellers, empleats, secretaris, assistents i droides. Els comitès i subcomitès estaven lligats a audiències que s'allargaven mesos, i de vegades fins i tot anys. Obi-Wan sempre havia trobat admirables els senadors per la seva dedicació, però s'estava tornant més difícil. El Senat continuava legislant, però li portava cada vegada més esforç i temps fer que es fessin les coses més petites. Es formaven coalicions, s'intercanviaven favors, es pastaven crèdits. Les traïcions provocaven ressentiments que resultaven en profundes fissures que duraven durant anys. Era un lloc diferent al que havia conegut.

Tot i així continuava servint-li. No pensava que fos possible tenir pau a la galàxia sense ell.

Quin tipus de Senador era Sano Sauro? No volia fer judicis abans de trobar-se amb ell de nou. No l’havia vist en deu anys. Els éssers canviaven amb el temps. Hi havia conegut a un ambiciós advocat que havia atacat als Jedi i s'havia burlat de la Força. Potser Sauro havia trobat la pau en una vida de servei. Obi-Wan no esperaria problemes. Esperaria el millor.

Tot i així, estava incòmodament al corrent de com de profundament que Sano Sauro li havia enervat quan era un jove Padawan. Les reserves de l'home havien estat gelades. No semblava ser capaç de parlar sense una ganyota. Obi-Wan havia sentit que qualsevol cosa que digués al fiscal seria errònia o estúpida. Ara era un Cavaller Jedi, i no se li intimidava fàcilment. Seria interessant veure com seria la trobada i si Sano Sauro no havia canviat.

Obi-Wan va arribar a les oficines de Sano Sauro i va entrar dins. Un equip d'assistents treballava ocupat en els seus escriptoris. Una porta ornadament gravada portava a una oficina interior. Obi-Wan li va dir a la recepcionista el seu nom i va sol·licitar un parell de minuts del temps del Senador. Es preguntava si Sano Sauro li recordaria.

No va haver de preguntar-s’ho molt de temps. La porta xiuxiuejà en obrir-se i Sauro era a l'entrada. Semblava estranyament el mateix. Encara tenia la mateixa cara llisa, la pell suau i estirada fermament sobre els ossos. El seu pèl encara era negre com el carbó. Podia fins i tot haver anat vestit amb la mateixa roba, una túnica negra llarga i pantalons. Obi-Wan podia veure petites evidències de vanitat en les seves cares botes brillants.

–Obi-Wan Kenobi–, va dir a través dels seus llavis entretancats–. No em digui que ha matat a un altre Padawan.

No hi havia canviat en absolut.

Obi-Wan es va alegrar de notar que les paraules de Sano Sauro no havien aconseguit causar ni la més lleugera impressió en ell. No es va sentir ferit. No li importava el que aquest home pensés d'ell. L'opinió d'un home cruel mereixia menys que res.

–He vingut per un altre assumpte i agrairia la seva ajuda–, va dir Obi-Wan.

Sano Sauro va entrar. Obi-Wan s’ho va prendre com una invitació per entrar a l'oficina. La porta xiuxiuejà en tancar-se darrere d'ell.

Sano Sauro s'asseia en d'un gran escriptori baix fet de pedra. Dues enormes espines vermelles assenyalaven les cantonades. Obi-Wan les va reconèixer dels arbustos claing.

Sauro no va dir res sinó que va esperar a què ell comencés. Obi-Wan recordava això, també. El fiscal mai perdia el temps en compliments.

–Estic intentant localitzar un protegit seu anomenat Granta Omega, –va dir Obi-Wan. Va esperar a veure si Sano Sauro reaccionava al seu nom, però no ho va fer–. Encara el coneix?

–És un amic personal–, va dir Sano Sauro.

–Pot dir-me com podria contactar amb ell?

–Per què?

–Està connectat a un assumpte Jedi–, va dir Obi-Wan.

–Per què li donaria cap informació a vostè? –va preguntar Sano Sauro.

Ara era el torn d'Obi-Wan de no dir res. La rudesa no era inesperada.

–Per què vostè ho demana? –Va dir Sauro creuant les seves mans davant d'ell–. Perquè vostè és un Jedi?

–Perquè no hi ha motius per a no fer-ho–, va dir Obi-Wan–. I si n'hi ha, estaria interessat en descobrir-los. Esperaria que una investigació pels motius no li complagués.

–Què interessant ha de ser el fet de ser un Jedi–, va dir Sano Sauro–. Poden assetjar i amenaçar i tot i així ocultar-se darrere de les seves túniques i les seves xerrameques de justícia i la Força. Molt convenient.

–No estic amenaçant-lo–, va dir Obi-Wan tranquil·lament–. Li he fet una pregunta legítima, la qual es nega a respondre. Estic interessat en el per què.

–En aquest cas, deixeu-me que li estalviï temps. Em nego a respondre perquè no ajudo als Jedi. És tan simple com això. El Senat en la seva demència col·lectiva creu que els necessitem. Jo no ho crec.

La porta xiuxiuejà en obrir-se darrere d’Obi-Wan. Sauro es va aixecar.

–Crec que això ha arribat al final de la meva paciència–, va dir ell–. Adéu.

L'odi en la seva mirada ja no era sorprenent per a Obi-Wan. Sano Sauro havia odiat als Jedi deu anys abans i encara els odiava.

Podria anar a buscar el cap d’en Sano Sauro. Podria fer que s'involucrés el Consell Jedi. Podria anar al Canceller Suprem Palpatine. Era una cosa a considerar. Si Granta Omega estava planejant arraconar el mercat del bacta, el Canceller voldria saber-ho.

Obi-Wan va sortir de l'oficina interior. La porta xiuxiuejà en tancar-se al sortir ell. Els assistents ni tan sols li van mirar. Seien sobre les seves pantalles de dades o parlaven a través dels comunicadors.

L'assistent més proper a l'oficina interior d’en Sauro estava distret parlant per un comunicador mentre introduïa dades en un panell de dades.

–No, no estem fent còpies–, va dir ell–. L'expedició es va tallar en sec i l'informe va ser inconcloent. El Senador Sauro ha estat profundament informat. No, no li passaré amb ell. Miri-ho amb el arxivera del Senat, el Senador no té temps. –L’assistent va tallar la connexió–. Periodistes, –va murmurar.

–Estava el Senador Sauro al comitè que supervisava l'expedició de mapejat que va acabar a Haariden? –va preguntar Obi-Wan.

–El Senador Sauro dirigia el comitè–, va dir l'assistent arrogantment.

Obi-Wan es va afanyar des de l'habitació. Es va dirigir directament als arxius del Senat, on els registres del comitè es guardaven. Va emplenar una sol·licitud i va esperar impacientment fins que la informació resplendí a la pantalla.

El que menys li agradava fer a Obi-Wan era travessar entre els minuts de les reunions de comitè senatorials. Però es va inclinar cap endavant, ràpidament escanejant l'informe amb interès. La decisió de finançar l'expedició de mapeig tenia un debat sense fi. Llavors els noms dels científics van ser sotmesos a debat. Al final l'equip va ser decidit. Obi-Wan va llegir els noms i les qualificacions. Dr. Fort Turan. Joveh D'a Alin. Reug Yucon. Talie Heathe. I finalment, Tic Verdun. Ell havia estat afegit en l'últim minut davant el suggeriment del líder del comitè, el Senador Sauro...

Obi-Wan va recordar una cosa que Talie Heathe havia dit a Haariden. Tic havia estat l'explorador. Això significava que havia estat capaç d'allunyar-se del grup durant hores en un moment donat.

Obi-Wan va escanejar les qualificacions d’en Verdun. S'havia graduat en el mateix institut científic en el mateix any que Granta Omega.

Va activar el seu comunicador i va contactar amb Jocasta Nu en el Temple.

–Si us plau fes una recerca d'identificació de documents de text d’en Tic Verdun–, va dir ell.

Va apagar la pantalla i es va afanyar a sortir de la sala de l'arxiu. Sabia que Jocasta Nu no trigaria a respondre-li. Ell va córrer de tornada al Temple. Per quan va arribar a les portes davanteres, Jocasta Nu li havia enviat un senyal.

–Interessant, –va dir Jocasta Nu–. Només vaig fer una recerca preliminar, ja m'entens. Però l'única informació que puc trobar és que recentment va servir en una expedició Senatorial a Haariden...

–Això ho sé. El vaig conèixer allà, recordes?

–I les seves credencials no quadren del tot. Si hagués d'endevinar, diria que això era un àlies. Estrany que el comitè del Senat no ho esbrinés.

–No si el líder del comitè del Senat era el seu mecenes.

–Ah. Sí. Hi ha una estranya coincidència, tot i així. Està llistat com que té un grau de la mateixa escola a la qual...

–... Va assistir Granta Omega, –el va interrompre Obi-Wan. Jocasta li havia dit tot el que necessitava saber, la qual cosa era res.

I ara sabia que Tic Verdun era Granta Omega. Hi havia conegut a Omega a Ragoon VI. Hi havia conegut a un home amb la cara desfigurada amb carn sintètica. Els seus ulls eren grisos. Obi-Wan no podia connectar aquest record amb Tic Verdun, amb el seu munt de pèl fosc i la seva cara juvenil. Tot i així estava segur que els dos homes eren el mateix.

Va caminar cap al tub de l'ascensor i va anar directament cap a la cambra d'Ànakin, però Ànakin no hi era. Obi-Wan va rastrejar la Soara Antana, que estava visitant la Darra al centre mèdic.

–Saps on està Ànakin? –li va preguntar.

–Vam tenir la nostra sessió pràctica aquest matí. –Va dir ella–. Llavors es va anar a una cita. Recordes a Tic Verdun? Ànakin va anar a reunir-se amb ell.

Següent