Parany d'ombres (XIII)

Anterior

Capítol 13

Obi-Wan va contactar amb Yoda pel canal d'emergències. Odiava haver de ser el que donés les notícies. Li donaria a Yoda un gran mal. Se sentia ell mateix adolorit, per la forma en què movia el seu cos, com de plom. Tot just havia estat capaç de dir les paraules correctes a l’Ànakin, i sabia que les seves paraules no li havien assolit.

Tot en el que podia pensar era en la Yaddle. Ella havia estat part de la seva vida des dels seus primers records. Prenia un gaudi especial amb els joves estudiants Jedi. Solia fer els ulls grossos a les seves bromes. Tenia dolços amagats a les butxaques. El seu toc sobre el teu cap s'havia sentit com la cosa més reconfortant del món.

I llavors ell havia crescut, i les coses en el Temple s'havien tornat més serioses. Hi havia dures lliçons per aprendre. Yaddle havia estat allà, d'una manera diferent. Hi havia hagut tantes vegades en què havia tocat respectuosament a la seva porta amb un problema amb el qual no volia molestar a Yoda. Obi-Wan es va adonar de l'excepcionalitat que era que un membre del Consell Jedi s'hagués permès estar tan disponible a cada estudiant. Obi-Wan no havia estat l'únic a buscar el seu consell, a buscar consol allà.

Havia perdut una cosa tan preuada. Havia estat una part de la seva vida durant tant de temps que no l'havia vist amb claredat. Yaddle només havia estat allà, amb la seva silenciosa saviesa. Era gairebé tan dolorós com seria perdre a Yoda.

Li va donar a Yoda els detalls ràpidament, sabent que voldria escoltar-ho tot.

La veu d’en Yoda era líquida de pena.

–Sentir el moviment de la Força, vaig fer. Saber que s'havia anat, vaig. Preparat el meu transport cap Mawan, ja he fet. El seu treball, hem de continuar. Que la Força ens acompanyi.

* * *

No havien dormit des de Coruscant, però no hi havia temps per dormir. Amb la mort de la Yaddle, la coalició fràgil que havia format amenaçava enfonsar-se. Les notícies de la bioarma s'havien escampat, i els mawanis estaven a prop del pànic. Si Granta Omega tenia una arma tan devastadora, qui podria dir que no tenia altra?

En hores, el Senat va retirar la seva sol·licitud d’enviar una força de seguretat i va dir que esperarien més desenvolupaments. No enviarien un exèrcit a una situació inestable.

Ànakin va deixar caure el cap en les seves mans davant d'aquestes notícies.

–No és la inestabilitat el més important? És pel que els necessitem!

Obi-Wan va sospirar.

–Sí, però si les forces de seguretat són derrotades per senyors del crim, els senadors tenen por que es vegi com un error d’ells. La seva imatge és més important que la seguretat de Mawan.

–Què podem fer? –va preguntar Ànakin.

–Aquesta és la part simple. Presentar-los una victòria fàcil, –va respondre Obi-Wan–. La part difícil és preparar-la. Granta Omega s'ha convertit en el nostre major problema.

–S’alegraria d'escoltar això, –va dir Ànakin.

* * *

Es van asseure en una petita oficina al centre de comandament improvisat que el Comitè Provisional del Senat havia muntat. Ara que la xarxa d'energia estava funcionant, podien monitorar els carrers a través d'un sistema de càmeres de seguretat muntades al voltant de la ciutat. Moltes havien estat aixafades, però algunes encara funcionaven, prou com per donar-los una sensació del que estava succeint. Els carrers estaven sinistrament silenciosos. L'activitat criminal o s'havia retirat als edificis o havia anat sota terra. El sol estava sortint, penetrant en el gris amb un rubor rosa. Obi-Wan desitjava sentir-se tan esperançat com l'escena representada.

Euraana Fall va entrar, la seva cara pàl·lida amb la fatiga i la preocupació.

–Feeana Tala està a punt de desertar de la ciutat i recollir les seves patrulles. No creu que puguem retenir la ciutat contra un atac d'Omega.

–Això vol dir que la ciutat es quedarà sense seguretat, –va dir Ànakin.

–La qual cosa vol dir que tots es retiraran sota terra de nou, i tornarem on vam començar, –va dir Euraana, caient sobre una cadira. Es va doblegar cap endavant per inclinar el front contra les seves mans tancades. Va tancar els ulls–. Estic cansada de parlar i raonar. No sé què més fer. He estat comunicant-me amb el representant del Senat. Es nega a reconsiderar la decisió de retirar la força de seguretat del Senat.

–Parlaré amb ell, –va dir Obi-Wan–. I tractaré amb Feeana també. Anem, Ànakin. -Semblava un gran esforç aixecar-se de la cadira. Obi-Wan sentia la fatiga profunda en els seus ossos–. Agafarem una mica de menjar de camí–, li va dir a Ànakin, i va veure la cara del noi il·luminar-se lleugerament.

Es van dirigir cap a la cafeteria del segon nivell. Un cop havia servit als molts mawanis que havien anat cap a la sala per música i conferències, i els seus extensos fogons i unitats de refrigeració parlaven del conjunt de menjars que havien ofert una vegada. Ara els prestatges estaven nus. Almenys hi havia te calent i una safata de magdalenes muja.

Ànakin en va agafar una.

–Rància, –va dir, decebut–. Per què els tipus dolents es porten tot el menjar bo?

Obi-Wan va agafar el seu te.

–Per això hi ha el remull. Una altra lliçó Jedi per a tu.

Ànakin va tractar de somriure. Era el primer moment de llum que havien intercanviat des de la mort de la Yaddle. Però un moment més tard, la cara d'Ànakin es va enfosquir de nou.

Quelcom va molt malament, va pensar Obi-Wan. No era només el resultat de la mort de la Yaddle. Per què era que sempre que necessitava parlar amb el seu Padawan les circumstàncies s’entremetien? Sempre hi havia una missió per completar, i després d’aquests dies, tan aviat com havien acabat, hi havia algun altre lloc important al qual anar-hi, una altra batalla crucial que lluitar.

Sobre les taules buides Obi-Wan va veure la Feeana Tala, bolcada sobre una gerra de te. Això era una mica de sort. Podia aproximar-se a ella informalment. A vegades això era millor quan estaves tractant d'aferrar-te a un tracte. Seria més fàcil assegurar el suport del Senat si podia assegurar-se que Feeana no es retiraria.

Feeana semblava tan cansada com Euraana. Li va fer un gest a Obi-Wan mentre s'aproximava.

–Vés-te'n.

Obi-Wan va seure, invocant un somriure animat. Va fer un gest perquè Ànakin fes el mateix. Va ficar un tros de magdalena en el seu te.

–Bon dia a tu també.

–No us molesteu amb bones maneres, –va dir Feeana–. Sé per què sou aquí. Aneu a dir-me que la meva cooperació és essencial per mantenir la ciutat. Aneu a dir que com mawani em dec al meu planeta natal. Aneu a dir que si agafo la meva banda i em retiro sota terra en algun moment seré empresonada. –Ella va moure el seu te apàtica–. Sé tot això. Però tinc els meus soldats fora als carrers, i no hi ha suficients com per mantenir la ciutat contra Striker... o Omega, com he sentit que es diu. Què se suposa que he de fer? Enviar als seus morts?

–No et demanaria que continuessis patrullant la ciutat si pensés això, –va dir Obi-Wan–. No estic disposat a sacrificar tantes vides per aconseguir el que necessitem.

–Però Decca i Omega...

–Podem tractar amb Decca i Omega.

Ella va baixar la seva cullera amb cura.

–Això dieu. Tot i així una Mestra Jedi s'ha evaporat en partícules de pols fa un parell d'hores.

–Yaddle va morir per protegir als teus soldats i la gent de Mawan, –va dir Obi-Wan crispat–. Això hauria de dir-te com de lluny que els Jedi estem disposats d’arribar.

Hi va haver un curt silenci. Feeana va xarrupar el seu te i va fer una ganyota.

–Està fred, –va dir ella. Llavors lentament assentí–. Està bé, –va continuar ella en silenci–. Em quedaré.

Amb la cooperació de la Feeana i la promesa de l'arribada d’en Yoda, Obi-Wan va ser capaç de convèncer al Senat d'ajudar a Mawan. Trobava difícil mantenir fred el seu temperament i parlar raonablement. Volia cridar a tothom que Yaddle s'havia sacrificat per la seva pau i seguretat, així que el mínim que podien fer era continuar. Sabia que el dolor li estava tornant de temperament volàtil. El seu cor pesava, i estava enfadat, també, enfadat perquè Yaddle hagués de morir.

Aquestes eren emocions que no podia portar amb ell, ja que li arrossegarien cap avall. Havia d’absorbir-les i deixar-les anar. Tot i així se sentia com si estigués lluitant contra una marea creixent.

Ànakin va dir poc. No podia aconseguir les energies per dirigir-se a les necessitats del seu Padawan tampoc. I en algun lloc a sota, Granta Omega preparava el moment, forjant el seu pla de venjança, i segurament tractaria d'explotar la tristesa d'Ànakin per als seus propis fins. Omega ja havia matat un membre del Consell Jedi. Aquesta havia estat la seva major meta, i l'havia aconseguit.

Com podia Obi-Wan lliurar-se de la seva ràbia quan sabia de la satisfacció d'Omega?

* * *

Una taca platejada al cel li va dir que Yoda estava arribant. Van sortir a buscar-lo, i es van afanyar cap al lloc d'aterratge. El dia s'havia tornat gris i fred. Una caiguda sobtada de temperatura havia mantingut a la majoria d'éssers dins. Era un cop de sort. Si les patrulles de seguretat de la Feeana no havien de preocupar-se de crims insignificants, seria més fàcil mantenir-los en els seus llocs.

Yoda va baixar del creuer. La seva mirada va anar a Ànakin.

–Primer, veure-ho, dec.

Ànakin va assentir. Va saber immediatament el que Yoda estava demanant. Yoda volia veure el lloc on Yaddle havia mort.

Durant uns llargs moments, Yoda va estar al punt on la vida de la Yaddle havia acabat. Va inclinar cap enrere el cap com per assaborir l'aire. Va tancar els ulls com per percebre la presència que encara romania. Obi-Wan va imaginar que estava dient un últim adéu privat a l'amiga que havia tingut durant tant de temps. Es va tornar, volent donar a Yoda el moment. La mirada d'Ànakin va descansar sobre el sòl.

Al final Yoda es va tornar.

–Preparat, estic, –va dir ell.

Es van dirigir de tornada cap al centre de comandament. Van trobar a Swanny i a Rorq esperant-los, asseguts a les escales. Es van aixecar mentre els Jedi s'aproximaven.

–Dolentes notícies, –va dir Swanny–. Decca i Omega s'han assentat el seu feu. Han format una aliança.

–Em temia això, –va dir Obi-Wan.

–Es torna pitjor. Ara Omega té accés a la flota de la Decca, i Decca té accés a les armes d'Omega. Estan planejant un assalt sobre la ciutat.

–No tenim forma de protegir la ciutat, –va dir Obi-Wan a Yoda–. Tot el que tenim són patrulles de seguretat.

–Llavors prevenir l'atac devem, –va dir en Yoda–. Les forces que tenen són transports i armament? Llavors les forces hem d'atacar.

–M’estic cansant de dir que això és impossible, –va dir Swanny–. Però aquesta vegada, de veritat ho és. Decca acaba de rebre un gran carregament de combustible. Era part del tracte d'aliança... Omega l’hi va subministrar. Acaben de baixar-lo.

–Un carregament de combustible–, va murmurar Obi-Wan–. Això podria ajudar-nos.

Swanny el va mirar, incrèdul.

–No veig com. Però tinc el pressentiment que ho faré.

–Mantingues la informació sobre l'aliança en silenci per ara, –va dir Obi-Wan–. Si Feeana s'assabenta d'això...

–Ehh, crec que pot ser massa tard, –va dir Rorq. Va assenyalar a la distància, on Feeana estava caminant cap a ells, una mirada enfadada a la cara.

–Han format una aliança! –va exclamar mentre caminava.

–Ho sabem, –va dir Obi-Wan.

–I esteu aquí aturats? –va exigir ella.

–Un suggeriment, tens per a nosaltres? –va preguntar Yoda amablement.

Ella es va adonar d'ell per primera vegada.

–Qui és aquest?

–El Mestre Jedi Yoda, –va dir Obi-Wan–. Un dels nostres més estimats Mestres.

–Sigui qui sigui, –va dir la Feeana–. Potser ell pugui dir-me què he de fer quan Omega i Decca ataquin a les meves tropes amb transports i tubs de míssils?

–Detenir l'atac abans que comenci, farem, –va dir Yoda.

–Com? –va exigir Feeana–. Si esperes que cooperi, necessito més amb el que continuar.

–Només confia en nosaltres, –va dir Obi-Wan–. Necessitem que patrulleu totes les sortides de tubs d’aeroascensors. Tan aviat tinguem el control sota terra, contactarem amb tu.

–Suposo que no tinc elecció, –va dir Feeana.

–Elecció, sempre tens–, li va dir en Yoda–. Però la millor aquesta és.

Amb una lluita encara a la cara, Feeana es va anar caminant.

–Bé, suposo que simplement direm adéu i bona sort, –va dir Swanny, començant a anar-se'n. Obi-Wan el va agafar del coll.

–No tan ràpid, –va dir ell–. Aneu a venir amb nosaltres.

Següent