dissabte, 20 de gener del 2018

Escola de la por (i XVI)

Anterior



Capítol 16

Obi-Wan mai havia vist tal desplegament de Força en un Padawan. Dels grans Mestres Jedi, si. D’en Qui-Gon, gairebé al final de la seva vida. Però d'algú tan jove? El poder d'Ànakin li sorprenia. Ho havia vist abans, però ara ho havia vist desplegar-se, i li esbalaïa.
No havia tingut ocasió de moure’s, per ajudar. Ànakin havia estat una taca. Hi havia semblat estar a tot arreu alhora. Hi havia destruït deu droides d'atac, desarmat als seus agressors i deshabilitat dos canons làser sense vacil·lar, amb tan sols un lleuger somriure a la cara.
Podia veure que Siri i Ferus havien estat igual de sorpresos davant la profunda connexió d'Ànakin amb la Força, la forma en què semblava saber què anava a succeir abans que passés, la forma en què era capaç d'esquivar el foc abans que passés. Sorprès, sí... i pertorbat.
La intranquil·litat es va apoderar dels ossos d'Obi-Wan, unida a la decepció i la ràbia que havia tractat d'eliminar del seu cor. Tenia un Padawan que per una banda era extremadament dotat, però per l’altra era capaç d’equivocar-se tant... per a ell era un regal el fet de poder-lo ensenyar. Un regal i una càrrega alhora.
Al principi no podia ni mirar a Ànakin. Va haver de concentrar-se en l'assumpte entre mans.
Rana Halion va tractar d’escapar d'ell, però amb un sabre làser alçat la va aturar.
–Com t'atreveixes! –va cridar ella–. T'ho asseguro, no tinc ni idea del que aquesta banda de renegats està fent aquí. El meu equip de seguretat em va alertar que hi va haver una incursió i vaig arribar per veure una batalla. –Els seus ulls van escombrar a l'esquadró secret com si mai els hagués vist abans.
–I per què vas enviar droides per atacar un Jedi? –va preguntar la Siri.
–Què ridícul. No sabia que hi havia un Jedi aquí–, va dir Rana Halion–. Vam enviar els droides perquè és el procediment habitual quan hi ha una violació de la seguretat.
La noia anomenada Marit va alçar la seva barbeta i va fixar a Rana amb una mirada desdenyosa.
–Està mentint–, va dir ella–. Sobre tot. Jo ja no sóc una estudiant, però puc veure que he après la meva primera lliçó avui. Les traïcions són la forma en què funciona la galàxia. –Ella va mirar a Ànakin.
Ell li va sacsejar el cap, com per disculpar-se.
–Creia en el que tu creies–, va dir ell.
–Llavors vas ser tan estúpid com jo, –va dir la Marit suaument.
–Acceptaràs la seva paraula sobre la meva? –esbufegà Rana Halion.
–Aquesta és una qüestió que el Senat ha de sortejar, –va dir la Siri–. Aquests estudiants testificaran, sens dubte. Ja han estat expulsats, així que certament estaran disponibles.
–Expulsats? No ho crec, –va dir Gillam–. Vull parlar amb el meu pare!
–Potser el teu pare no vulgui parlar amb tu després que descobreixi que estaves intentant endossar-li un assassinat–, va dir Obi-Wan.
–Qui va dir aquestes mentides? –va preguntar Gillam–. Tot just vaig escapar dels meus raptors amb vida. Ella em va segrestar! –va cridar ell, assenyalant a Rana Halion.
–Mocós escanyolit! –va cridar Rana.
Ferus va alçar el panell de dades d’en Gillam.
–Potser vulguis reconsiderar el que estàs dient, Gillam. Reconeixes això?
Gillam es va posar pàl·lid, però només per un moment.
–No sé del que està parlant. Ni tan sols el conec. Mai he vist aquest panell de dades. És només un altre estudiant gelós, sens dubte.
–No, ell és un Jedi, –va dir la Siri.
Gillam semblava alarmat.
–És un Jedi també?
–Estan per tot arreu–, va dir Tulah, marejat.
–Mai em vaig adonar de quant menteixes–, li va dir Marit a Gillam–. Cada vegada que respires menteixes. Aquest esquadró mai va ser sobre nosaltres. No era sobre aliar-se per fer alguna cosa bona. En realitat tot era sobre tu. I si penses que la resta donarà suport a les teves mentides, no només ets un mentider, estàs boig. Com vas dir, Gillam, ja no tenim res a perdre.
–Afirmativament cert, –va dir Ze, i Tulah va assentir.
Gillam semblava atordit. Va obrir la boca i llavors la va tancar. Es va creuar de braços.
–Vull veure el meu pare, –va repetir ell.
–El veuràs molt aviat–, va dir la Siri–. Anem a portar-te a Coruscant. Les autoritats del Senat poden redreçar aquest desastre.
Siri es va portar a una Rana Halion protestant. Ferus va dirigir a l'esquadró cap a les portes obertes de l'hangar.
Obi-Wan es va quedar a soles amb Ànakin. Al final era hora que parlés amb el seu Padawan. Tot i així no podia trobar les paraules apropiades. Sabia, veient la cara ansiosa del seu Padawan, que Ànakin tenia bones intencions des del fons del seu cor. Si Obi-Wan veia una ombra en aquest cor, sabia que li faria mal al seu Padawan saber-ho. En moltes formes, Ànakin encara era un nen. Un nen ferit, amorós, ansiós, amb grans dons que no acabava d'entendre.
Tot i així era també un home jove, prop de la maduresa, que podia fer un gran mal. A uns altres, si. A ell mateix, més que a ningú.
–Anaven a fer una incursió a Andara, –va dir Ànakin, cansat del silenci d'Obi-Wan–. Però primer anaven a matar-me...
–Ho sé, –va dir Obi-Wan–. Tot estava en el panell de dades d’en Gillam. El qual hauries conegut si haguessis buscat a Ferus.
Ànakin es va posar vermell.
–No sabia on era.
–No vas buscar.
–Vaig pensar que potser era a Ièria o Andara. Vaig pensar que l'esquadró secret sabia on era...
–Ni tan sols vas buscar! –va cridar Obi-Wan–. El teu company Jedi va desaparèixer, i ni tan sols vas buscar!
–Vaig pensar que era millor continuar encobert–, va dir Ànakin. La seva cara mostrava la seva sorpresa davant la duresa d'Obi-Wan. Obi-Wan mai alçava la veu–. M'havia infiltrat en l'esquadró. Vaig pensar que la meva millor oportunitat de trobar tant a Gillam com a Ferus era continuar.
–Estaves disposat a participar en una incursió que podria haver iniciat una guerra, –va continuar Obi-Wan. Va haver de lluitar per mantenir el nivell de la seva veu. Necessitava mantenir-se tan calmat com fos possible.
–No sabia sobre la incursió! –va protestar Ànakin–. Vull dir, sabia que anaven a fer alguna cosa, però era un assaig, dissenyat per mostrar als andarians que tenen la capacitat d'envair el seu espai aeri. No sabia que tenien plans de destruir la seva flota. Tan aviat ho vaig saber, vaig sabotejar els canons làser.
–Ànakin, vas deixar al teu company Jedi empresonat i et vas anar a una missió amb un grup d'éssers amb els quals no tens motius per confiar en ells, –va dir Obi-Wan–. Et vas equivocar en cada punt. No pots veure això?
Ànakin no va dir res.
–No vas contactar amb mi per dir-me que Ferus havia desaparegut...
–Hauria compromès la nostra cobertura...
–Tenies una responsabilitat! –La veu d'Obi-Wan va tallar com un fuet làser–. Igual que jo tenia una amb la Siri. Ens vas trair a mi i a l'Orde amb les teves accions. I ets incapaç de veure què em pertorba més que qualsevol altra cosa.
–Em sap greu, Mestre.
Obi-Wan va sacsejar el cap. La pena es va alçar en ell.
–Aquestes són paraules que dius molt a la lleugera, Padawan.
La boca d'Ànakin es va tancar fermament.
–No sé què vol de mi.
Honestedat. Lleialtat. Paciència. Obediència. Obi-Wan va pensar aquestes coses però no les va dir. Perquè, al capdavall, eren només paraules també.
–Només puc mostrar-te el camí–, va dir Obi-Wan–. Tu has d'escollir caminar per ell.
–Jo només... –Ànakin es va aturar. Va agafar alè de forma irregular–. Vaig pensar que estaria orgullós de mi.
Estic orgullós de tu. Obi-Wan volia dir les paraules. Eren certes. Estava orgullós de tant en Ànakin. Però ara no era el moment de dir-li-ho.
O sí ho era?
Ajuda’m, Qui-Gon.
Però no importava amb quanta força escoltés Obi-Wan, no podia escoltar la silenciosa saviesa del seu Mestre. I ara era massa tard. Siri va tornar i li va fer un senyal. Era hora de marxar.
–Portaré aquest assumpte al Consell–, va dir ell.
–Per descomptat, –va dir Ànakin–. El Consell. No podem fer un pas sense ell.
–Ja n'hi ha prou! –va deixar anar Obi-Wan–. Vine. Els altres estan esperant.
Ànakin va vacil·lar. La postura de la seva boca era tossuda.
–Vine, Padawan. –El to d'Obi-Wan va sonar amb autoritat. La vacil·lació d'Ànakin va fer estremir el seu cor.
Ànakin li va seguir. Obi-Wan no va mirar enrere de nou.
Se sentia agitat. Ànakin entenia que havia violat una part essencial del codi Jedi? Sabia que havia trencat alguna cosa entre ells? No hi havia confiat del tot en Obi-Wan. I igualment Obi-Wan havia perdut la seva confiança en ell.
No del tot, va tractar de reconfortar-se. I potser no per massa temps.
Tot i així, el seu pas era pesat mentre grimpava per la rampa d'aterratge del transport. La seva ràbia es va esvair. Enrere quedava una sensació que no estava acostumat a experimentar. Era por.

FI

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada