Capítol 16
Obi-Wan
mai havia vist tal desplegament de Força en un Padawan. Dels grans Mestres
Jedi, si. D’en Qui-Gon, gairebé al final de la seva vida. Però d'algú tan jove?
El poder d'Ànakin li sorprenia. Ho havia vist abans, però ara ho havia vist
desplegar-se, i li esbalaïa.
No havia
tingut ocasió de moure’s, per ajudar. Ànakin havia estat una taca. Hi havia
semblat estar a tot arreu alhora. Hi havia destruït deu droides d'atac,
desarmat als seus agressors i deshabilitat dos canons làser sense vacil·lar,
amb tan sols un lleuger somriure a la cara.
Podia
veure que Siri i Ferus havien estat igual de sorpresos davant la profunda
connexió d'Ànakin amb la Força, la forma en què semblava saber què anava a
succeir abans que passés, la forma en què era capaç d'esquivar el foc abans que
passés. Sorprès, sí... i pertorbat.
La
intranquil·litat es va apoderar dels ossos d'Obi-Wan, unida a la decepció i la
ràbia que havia tractat d'eliminar del seu cor. Tenia un Padawan que per una
banda era extremadament dotat, però per l’altra era capaç d’equivocar-se
tant... per a ell era un regal el fet de poder-lo ensenyar. Un regal i una
càrrega alhora.
Al
principi no podia ni mirar a Ànakin. Va haver de concentrar-se en l'assumpte
entre mans.
Rana
Halion va tractar d’escapar d'ell, però amb un sabre làser alçat la va aturar.
–Com t'atreveixes!
–va cridar ella–. T'ho asseguro, no tinc ni idea del que aquesta banda de
renegats està fent aquí. El meu equip de seguretat em va alertar que hi va
haver una incursió i vaig arribar per veure una batalla. –Els seus ulls van
escombrar a l'esquadró secret com si mai els hagués vist abans.
–I per
què vas enviar droides per atacar un Jedi? –va preguntar la Siri.
–Què ridícul.
No sabia que hi havia un Jedi aquí–, va dir Rana Halion–. Vam enviar els
droides perquè és el procediment habitual quan hi ha una violació de la seguretat.
La noia
anomenada Marit va alçar la seva barbeta i va fixar a Rana amb una mirada
desdenyosa.
–Està mentint–,
va dir ella–. Sobre tot. Jo ja no sóc una estudiant, però puc veure que he
après la meva primera lliçó avui. Les traïcions són la forma en què funciona la
galàxia. –Ella va mirar a Ànakin.
Ell li
va sacsejar el cap, com per disculpar-se.
–Creia
en el que tu creies–, va dir ell.
–Llavors
vas ser tan estúpid com jo, –va dir la Marit suaument.
–Acceptaràs
la seva paraula sobre la meva? –esbufegà Rana Halion.
–Aquesta
és una qüestió que el Senat ha de sortejar, –va dir la Siri–. Aquests
estudiants testificaran, sens dubte. Ja han estat expulsats, així que certament
estaran disponibles.
–Expulsats?
No ho crec, –va dir Gillam–. Vull parlar amb el meu pare!
–Potser el
teu pare no vulgui parlar amb tu després que descobreixi que estaves intentant
endossar-li un assassinat–, va dir Obi-Wan.
–Qui va
dir aquestes mentides? –va preguntar Gillam–. Tot just vaig escapar dels meus
raptors amb vida. Ella em va segrestar! –va cridar ell, assenyalant a Rana
Halion.
–Mocós escanyolit!
–va cridar Rana.
Ferus va
alçar el panell de dades d’en Gillam.
–Potser vulguis
reconsiderar el que estàs dient, Gillam. Reconeixes això?
Gillam
es va posar pàl·lid, però només per un moment.
–No sé
del que està parlant. Ni tan sols el conec. Mai he vist aquest panell de dades.
És només un altre estudiant gelós, sens dubte.
–No, ell
és un Jedi, –va dir la Siri.
Gillam
semblava alarmat.
–És un
Jedi també?
–Estan per
tot arreu–, va dir Tulah, marejat.
–Mai em
vaig adonar de quant menteixes–, li va dir Marit a Gillam–. Cada vegada que
respires menteixes. Aquest esquadró mai va ser sobre nosaltres. No era sobre
aliar-se per fer alguna cosa bona. En realitat tot era sobre tu. I si penses que
la resta donarà suport a les teves mentides, no només ets un mentider, estàs
boig. Com vas dir, Gillam, ja no tenim res a perdre.
–Afirmativament
cert, –va dir Ze, i Tulah va assentir.
Gillam
semblava atordit. Va obrir la boca i llavors la va tancar. Es va creuar de
braços.
–Vull veure
el meu pare, –va repetir ell.
–El veuràs
molt aviat–, va dir la Siri–. Anem a portar-te a Coruscant. Les autoritats del
Senat poden redreçar aquest desastre.
Siri es
va portar a una Rana Halion protestant. Ferus va dirigir a l'esquadró cap a les
portes obertes de l'hangar.
Obi-Wan
es va quedar a soles amb Ànakin. Al final era hora que parlés amb el seu
Padawan. Tot i així no podia trobar les paraules apropiades. Sabia, veient la
cara ansiosa del seu Padawan, que Ànakin tenia bones intencions des del fons
del seu cor. Si Obi-Wan veia una ombra en aquest cor, sabia que li faria mal al
seu Padawan saber-ho. En moltes formes, Ànakin encara era un nen. Un nen ferit,
amorós, ansiós, amb grans dons que no acabava d'entendre.
Tot i així
era també un home jove, prop de la maduresa, que podia fer un gran mal. A uns
altres, si. A ell mateix, més que a ningú.
–Anaven a
fer una incursió a Andara, –va dir Ànakin, cansat del silenci d'Obi-Wan–. Però
primer anaven a matar-me...
–Ho sé, –va
dir Obi-Wan–. Tot estava en el panell de dades d’en Gillam. El qual hauries
conegut si haguessis buscat a Ferus.
Ànakin
es va posar vermell.
–No sabia
on era.
–No vas
buscar.
–Vaig pensar
que potser era a Ièria o Andara. Vaig pensar que l'esquadró secret sabia on era...
–Ni tan
sols vas buscar! –va cridar Obi-Wan–. El teu company Jedi va desaparèixer, i ni
tan sols vas buscar!
–Vaig pensar
que era millor continuar encobert–, va dir Ànakin. La seva cara mostrava la
seva sorpresa davant la duresa d'Obi-Wan. Obi-Wan mai alçava la veu–. M'havia
infiltrat en l'esquadró. Vaig pensar que la meva millor oportunitat de trobar
tant a Gillam com a Ferus era continuar.
–Estaves
disposat a participar en una incursió que podria haver iniciat una guerra, –va
continuar Obi-Wan. Va haver de lluitar per mantenir el nivell de la seva veu.
Necessitava mantenir-se tan calmat com fos possible.
–No sabia
sobre la incursió! –va protestar Ànakin–. Vull dir, sabia que anaven a fer
alguna cosa, però era un assaig, dissenyat per mostrar als andarians que tenen
la capacitat d'envair el seu espai aeri. No sabia que tenien plans de destruir
la seva flota. Tan aviat ho vaig saber, vaig sabotejar els canons làser.
–Ànakin,
vas deixar al teu company Jedi empresonat i et vas anar a una missió amb un
grup d'éssers amb els quals no tens motius per confiar en ells, –va dir Obi-Wan–.
Et vas equivocar en cada punt. No pots veure això?
Ànakin
no va dir res.
–No vas
contactar amb mi per dir-me que Ferus havia desaparegut...
–Hauria compromès
la nostra cobertura...
–Tenies una
responsabilitat! –La veu d'Obi-Wan va tallar com un fuet làser–. Igual que jo
tenia una amb la Siri. Ens vas trair a mi i a l'Orde amb les teves accions. I
ets incapaç de veure què em pertorba més que qualsevol altra cosa.
–Em sap
greu, Mestre.
Obi-Wan
va sacsejar el cap. La pena es va alçar en ell.
–Aquestes
són paraules que dius molt a la lleugera, Padawan.
La boca
d'Ànakin es va tancar fermament.
–No sé
què vol de mi.
Honestedat. Lleialtat. Paciència. Obediència. Obi-Wan va pensar
aquestes coses però no les va dir. Perquè, al capdavall, eren només paraules
també.
–Només puc
mostrar-te el camí–, va dir Obi-Wan–. Tu has d'escollir caminar per ell.
–Jo només...
–Ànakin es va aturar. Va agafar alè de forma irregular–. Vaig pensar que
estaria orgullós de mi.
Estic orgullós de tu. Obi-Wan volia dir
les paraules. Eren certes. Estava orgullós de tant en Ànakin. Però ara no era
el moment de dir-li-ho.
O sí ho
era?
Ajuda’m, Qui-Gon.
Però no
importava amb quanta força escoltés Obi-Wan, no podia escoltar la silenciosa
saviesa del seu Mestre. I ara era massa tard. Siri va tornar i li va fer un
senyal. Era hora de marxar.
–Portaré
aquest assumpte al Consell–, va dir ell.
–Per descomptat,
–va dir Ànakin–. El Consell. No podem fer un pas sense ell.
–Ja n'hi
ha prou! –va deixar anar Obi-Wan–. Vine. Els altres estan esperant.
Ànakin
va vacil·lar. La postura de la seva boca era tossuda.
–Vine,
Padawan. –El to d'Obi-Wan va sonar amb autoritat. La vacil·lació d'Ànakin va
fer estremir el seu cor.
Ànakin li
va seguir. Obi-Wan no va mirar enrere de nou.
Se
sentia agitat. Ànakin entenia que havia violat una part essencial del codi
Jedi? Sabia que havia trencat alguna cosa entre ells? No hi havia confiat del
tot en Obi-Wan. I igualment Obi-Wan havia perdut la seva confiança en ell.
No del
tot, va tractar de reconfortar-se. I potser no per massa temps.
Tot i
així, el seu pas era pesat mentre grimpava per la rampa d'aterratge del
transport. La seva ràbia es va esvair. Enrere quedava una sensació que no
estava acostumat a experimentar. Era por.
FI
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada