Escola de la por (III)

Anterior

Capítol 3

Andara era un món bell, exuberant i verd amb un clima temperat, extensions de natura, i ciutats riques. L'Escola de Lideratge estava als afores de la seva ciutat capital Utare. El campus de l'escola incloïa turons ondulats, camps verds, i un llac. Els terrenys estaven envoltats per una paret de seguretat electro-carregada amb torres d'observació i un escut de partícules. Droides de vigilància errants feien rondes per la propietat. Les finestres estaven cobertes per electro-barres. Els nens rics habitualment atreien caça-recompenses i altres amenaces; l'escola pretenia mantenir-los fora.

Ànakin va mirar darrere d'ell als edificis de la ciutat Utare mentre passaven a través del punt de control de seguretat. Va sentir com si estigués dient-li adéu a la llibertat i entrés en una presó. Encara que hi havia seguretat en el Temple, mai havia sentit o vist la seva presència; simplement se sentia fora de perill.

Un cop van estar dins de l'escola i van rebre les seves assignacions de classe i habitació, la sensació d'opressió se suposava que s'alleugeriria. L'Escola de Lideratge era com un món separat. De moltes maneres, era més com un gran hotel que un lloc d'aprenentatge.

Estava construïda en pedra grisa embeguda amb trossos de rars minerals que brillaven de blau i rosa a la llum. Les fustes cares s'utilitzaven per als taulells i escriptoris. Cada estudiant tenia la seva pròpia cambra petita però luxosa. Xefs experts preparaven el menjar. Els estudiants tenien un extens equip d'exercici i cinc piscines de diferents profunditats i temperatures. Tot estava organitzat per a la seva comoditat. Era molt diferent del Temple. El Temple era gran i simple alhora. Aquí, el luxe estava per tot arreu.

–Si el cos és mimat, la ment és lliure per concentrar-se, –els va dir el professor Aeradin mentre visitaven el complex. Era un assistent del degà i els havia estat assignat per a la seva orientació. Era alt i prim, amb un cap estret i quatre antenes que tremolaven quan es posava nerviós. Estava òbviament orgullós de l'escola, i les seves antenes poques vegades deixaven de dansar.

Però malgrat l'entusiasme del professor i els passadissos brillants, Ànakin percebia un pols rítmic per sota de tot que carregava l'atmosfera de por.

–Ho pots percebre? –va preguntar a Ferus mentre s'obrien pas cap a les seves habitacions.

Ferus va assentir.

–Por.

Ànakin va dir adéu i va obrir la porta de la seva suite petita però exquisida. El matalàs estava cobert de mantes gruixudes i suaus i un gran taulell contenia una varietat dels dispositius de l'última tecnologia d'aprenentatge.

Tots els luxes estaven bé, ho havia d’admetre, però li feien sentir incòmode. Li agradaven les coses senzilles. I els luxes no disfressaven la falta de llibertat. Els estudiants estaven sotmesos a estrictes regulacions de seguretat. No podien abandonar el complex sense autorització. Els pares dels estudiants pagaven una petita fortuna per assegurar la seguretat dels seus nens. La seguretat havia estat augmentada després de la desaparició d’en Gillam. Es duien a terme comprovacions aleatòries i els assumptes dels estudiants s’havien de conèixer en tot moment. Els droides de seguretat errants brunzien pels passadissos, les seves càmeres constantment escombrant l'aire.

Així i tot Ànakin sabia que aquests estudiants no se sentien fora de perill aquí. La vigilància pesada no els molestava. L’agraïen. Les filles i fills del privilegi, estaven acostumats a la constant atenció. Un d'ells havia desaparegut sense advertència. Tots sentien el fred de l'absència d’en Gillam.

Ell no estava acostumat a mantenir un perfil baix, però va tractar de lliscar sense que se n'adonessin a través dels passadissos mentre passava els primers dies de classe. Va decidir que la seva millor estratègia seria emmascarar les seves habilitats tant com fos possible. Com més invisible fora, més llibertat tindria per examinar els altres.

Lentament, va començar a trobar estrany i alliberador ser només un altre estudiant. Des del moment en què havia arribat al Temple, es xiuxiuejava sobre ell. Com «L’Escollit», els altres estudiants havien mantingut un ull sobre el seu progrés. Alguns tenien enveja, alguns eren educats, alguns amistosos, i alguns s'allunyaven d'ell per complet. Però tothom s'adonava d'ell. Era una cosa que havia estat difícil per a ell al principi, però s'hi havia acostumat. Obi-Wan li havia dit que era la millor preparació per ser un Jedi. Havia d'aprendre a descartar el que altres pensessin o especulessin. Havia de concentrar-se en el seu propi camí.

Al seu voltant hi havia els líders d'elit del matí. Sabien on anaven... a posicions de poder en la galàxia, com a Senadors, governants, líders de corporacions galàctiques. Ànakin es meravellava davant la seguretat, l’expectació que les seves vides estarien plenes dels mateixos luxes i facilitats que havien estat seus des de la seva infància.

A la nit, sol a la seva habitació, va admetre una nova sensació estranya en el seu cor: enveja.

Ànakin es va asseure a la Gran Sala d'Aprenentatge amb la resta de l'escola. Tot i que les classes individuals eren petites, un cop a la setmana tota l'escola es reuniria per a un Torneig d'Informació General. Els estudiants s'asseien en files sota una cúpula engalanada. El professor Aeradin estava en una plataforma elevadora repulsora, manipulant un projector hologràfic. Les preguntes i problemes es representaven com hologrames, i els estudiants responien en panells de dades en els seus seients.

Com tots els escriptoris i cadires de l'escola, aquests seients estaven encoixinats i eren còmodes. Ànakin podia pressionar un botó i el seient s'acomodava al seu cos. Es reclinava i girava de manera que no hagués de moure el cap per seguir els problemes hologràfics.

Va mirar el problema de dalt però va esperar un parell de segons abans d'introduir la seva resposta. Hi havia moltes coses bones sobre l'entrenament Jedi en el Temple, però Ànakin va descobrir una altra... qualsevol altra escola era senzilla en comparació. S'havia colat en les seves classes sense problemes. El seu entrenament en el Temple havia inclòs classes en política galàctica, diplomàcia i un estudi intensiu de llengües, geografia de sistemes, i astronomia. Podia seguir les seves classes a l'Escola de Lideratge amb menys de la seva atenció completa. Estar en una escola d'elit se sentia estrany, però almenys podia seguir el ritme acadèmicament.

Un holograma d'un sistema girava sobre el seu cap, mentre planeta rere planeta s'assenyalava amb una llum blava brillant. Mentre cada món s'assenyalava, la llengua nativa o el dialecte repetia la mateixa frase.

Ànakin no necessitava esperar fins que la pregunta estigués completa. Ja havia endevinat el sistema de la Vora Mitjana. Era Rearqu X.

–Nombreu el sistema, –va dir el professor Aeradin.

Ànakin es va prendre el seu temps per introduir la seva resposta. Va observar als altres estudiants, notant qui introduïa immediatament una resposta, qui mirava en blanc al sistema de dalt, qui tractava de llegir el que el seu veí havia introduït, i qui xiuxiuejava la resposta a un altre. Llavors va introduir la seva.

Rearqu X va resplendir hologràficament per sobre dels seus caps. El professor ho va repetir mentre el nombre de respostes correctes i incorrectes apareixia en una pantalla davant de l'habitació.

–Només el quaranta per cent van ser correctes–, va dir severament Aeradin–. Vergonyós.

El següent problema va resplendir per sobre dels seus caps. Ànakin es va adonar d’en Ferus introduint la resposta abans que la pregunta si més no acabés de resplendir. L'estudiant assegut al costat d’en Ferus el va mirar amb enveja, però el panell de dades de Ferus estava inclinat per evitar que qualsevol veiés el que hi havia en ell.

Ànakin va sospirar. Fins i tot encobert, Ferus havia de ser l'estudiant perfecte.

Ànakin va introduir la seva pròpia resposta. Per l'habitació, una petita humana amb els cabells foscos i retorçats en un gruixut nus en el seu clatell li va somriure. Ell li va tornar el somriure. Estava en la seva classe de Filosofia Política i ell ja s'havia adonat de com era de brillant. Tenia una forma de veure tots els fronts d'un problema i buscar el significat més profund.

El torneig va continuar. Al final les preguntes van cessar. El professor Aeradin sumà les respostes en el seu panell de dades i va alçar la mirada.

–I el Primer Estudiant avui és...

El nom va resplendir hologràficament: FERUS OLIN

–M'agradaria felicitar al nostre nou estudiant, Ferus Olin, per la seva marca perfecta. El seu temps va ser el millor. Excel·lent treball.

–Gràcies, professor Aeradin, –va dir Ferus.

Tot d'una un altre holograma es va alçar al costat del nom d'en Ferus. Les partícules de llum es van formar en paraules, brillant més i més grans: ÉS UN SNOB

L'auditori va esclatar en rialles. El professor Aeradin va alçar la mirada i va veure les paraules. La seva mirada va escombrar l'auditori mentre les seves antenes tremolaven amb indignació.

–Qui va fer això? Aixequi’s en aquest instant!

Les rialles lentament es van apagar, i l'auditori es va quedar en silenci. La mirada severa del professor Aeradin van viatjar d'estudiant en estudiant, tractant de trobar el culpable.

Ànakin va atreure la Força per ajudar-lo. Es va adonar de moviment, murmuris, un moviment, una ganyota. Va sentir els corrents a l'habitació... rialles suprimides, nervis. Impaciència. Avorriment. Fam.

Triomf.

La seva mirada es va moure cap a un noi humà malgirbat que s'asseia mirant innocentment al professor Aeradin.

El professor va vacil·lar.

–Si ho esbrino...

Les seves paraules es van apagar per un timbre suau. Una veu es va alçar des dels altaveus ocults.

–Fi del torneig. Cinc minuts per al mòdul 4. Cinc minuts.

–Marxin, –va dir el professor Aeradin indefens, ja que els estudiants ja s'havien aixecat, agafant els seus panells de dades i parlant i empenyent-se mentre sortien cap a les portes.

Ànakin es va dirigir en direcció al noi baixet. El seu pèl sorrenc s'aixecava en flocs i era fàcil rastrejar-lo. Qualsevol que pogués infiltrar-se al projector hologràfic d'un professor per fer una broma pràctica sabria alguna cosa sobre travessar la seguretat.

Es va adonar que al seu voltant, els estudiants caminaven en grups per parelles. Aquest noi caminava sol.

–Allò va ser força genial–, va dir Ànakin, seguint-li el pas al noi.

–Què? –El noi li va llançar una mirada sorpresa des dels seus ulls grisos intel·ligents.

–L’holograma. Tu ho vas fer. –Ànakin va moure una mà–. No et preocupis, no ho diré. Estic impressionat. –Li va fer al noi un somriure amistós–. Ànakin Skywalker.

El noi va vacil·lar.

–Reymet Autem.

–Llavors com ho vas fer? –va preguntar Ànakin.

–Tot està en el puny. –Reymet va simular introduir coses en un panell de dades i va somriure. Els seus ulls grisos brillaven–. Fàcil per a un geni, amic meu.

Es van dirigir cap al passadís junts. Ànakin va percebre més que veure a Ferus caure darrere d'ells.

Reymet va moure una mà al seu voltant.

–Benvingut a la gàbia més còmoda de la galàxia. No és molt, però l'anomenem llar.

–Així que com us divertiu aquí? –va preguntar Ànakin.

Reymet va arronsar les espatlles.

–Jo faig la meva pròpia diversió.

El soroll dels estudiants ansiosament apressant-se cap al menjar va cobrir les seves paraules.

–Ha de ser difícil, amb tota la seguretat d'aquí, –va assenyalar Ànakin. Estava pressionant suaument, tractant que Reymet s'obrís.

Reymet va esbufegar.

–La seguretat no és tan segura com diuen els experts que és. Hi ha formes d'envoltar qualsevol sistema.

–A mi em sembla bastant tancada, –va assenyalar casualment Ànakin.

Diversos estudiants van mirar a Ànakin amb curiositat mentre passaven. Reymet es va ficar el panell de dades a la butxaca amb un gest brusc.

–Serà millor que no et vegin parlant amb mi. Ningú parla amb mi.

–Què hi ha dels teus amics? –va preguntar Ànakin.

Reymet va arrufar les celles.

–No tinc amics. –Accelerà el seu pas i va desaparèixer entre la multitud. Ferus va aparèixer al costat d’Ànakin.

–Interessant.

–Ho vas escoltar?

–Cada paraula. Vaig captar alguna cosa d'ell...

–Jo també. No una foscor. Potser només... confusió.

–Amaga alguna cosa–, va declarar Ferus–. Podria ser qualsevol cosa, tot i així. No és una gran pista.

–És un lloc pel qual començar, –va dir Ànakin.

Següent