Mestre de la disfressa (III)

Anterior

Capítol 3

Entrar i sortir. Aquesta era la meta d'una missió de rescat.

Mai, en l'experiència d'Obi-Wan funcionava així.

Havien enfadat a la patrulla haaridenina. Òbviament les tropes sabien que eren Jedi, però als haaridenins no els importava. Anaven darrera d’una venjança ara.

Obi-Wan va dur la Darra pel camí retorçat. Estaven a prop del llogaret i temporalment fora de perill. De tant en tant la patrulla que els perseguia detonava un coet. Sempre queia prop de la seva petita banda. Però no era una distància còmoda.

Obi-Wan recordava un altre món, un altre dia. Qui-Gon portant a una Cavaller Jedi desesperadament afeblida... la seva amiga propera Tahl. Recordava com la mà de la Tahl es mantenia caient al voltant del coll d’en Qui-Gon. És massa tard per a mi, amic meu, li havia dit.

Havia vist la negació en acceptar aquell fet en els ulls d’en Qui-Gon. En aquell moment, com a Padawan, Obi-Wan havia pensat que era impossible que un Cavaller Jedi pogués morir.

Potser del primer moment de la seva adultesa va ser el moment en què va veure la cara d’en Qui-Gon quan es va adonar que Tahl estava morta.

Per què estic pensant en la mort? Es va preguntar Obi-Wan.

Era aquest planeta. Des que havia aterrat en ell s'havia sentit intranquil. La foscor aquí era més que un resultat d'una cobertura de núvols. Penjava en l'aire. La Força s'atenuava amb ella. La va sentir abans i més profundament del que Obi-Wan ho havia sentit de jove.

Darra estaria bé. Una ferida de blàster a la cama era seriosa, però no amenaçava la seva vida. Tot i així el seu cos sense energies i la seva pèrdua de la consciència li preocupaven. Hi havia una pertorbació en la seva Força Viva. Podia sentir-ho.

–El llogaret està davant, –va dir Soara. Podia veure a la cara que ella, també, estava preocupada per la Darra–. No estan abandonant.

–Hem de parar. Darra...

–Sí. He de tractar-la.

El llogaret havia estat gran i pròsper. Això era fàcil de veure, fins i tot en la foscor tancada. Els núvols cobrien la pàl·lida lluna mentre desfilaven veloçment pels carrers, buscant el millor refugi que poguessin trobar.

Soara i Obi-Wan van escollir un edifici emplaçat al mig d'un carrer abarrotat. Gràcies a una paret mig destruïda, tindrien visibilitat pels quatre costats. Tot i així hi havia refugi suficient perquè Darra romangués calenta.

La van embolicar en una capa tèrmica. Soara li va administrar bacta a la seva ferida.

–No sembla malament–, va dir Obi-Wan.

Una línia va aparèixer entre les celles de la Soara.

–Això és el que em preocupa, –va dir en un to baix–. No hauria d'estar inconscient.

–Em permeten? –va parlar gentilment la Joveh D'a Alin–. Vaig entrenar per ser una metgessa abans del meu grau científic.

Es va acostar i es va ajupir per examinar la Darra. La va tocar amb les seves mans gentils, expertes.

–Sense instruments és difícil dir-ho–, va dir ella–. Sembla que està en xoc. És possible que els raigs blàster portessin una càrrega química?

–És possible, –va dir Soara–. És el que em temia.

Obi-Wan va veure al seu Padawan empassar saliva. Els ulls d'Ànakin semblaven foscos en la seva pàl·lida cara. Obi-Wan sabia que el seu Padawan se sentia responsable. Ànakin havia saltat impulsivament, sense confiar que la Darra evadís el foc. Com era habitual, el seu Padawan havia pensat que era més ràpid, més fort, que ningú més.

El problema era que això sovint era cert. Però no sempre.

–Necessita cures que no podem donar-li, –va dir la Joveh D'a Alin. Els seus ulls grisos eren compassius–. Però els signes vitals encara estan bé. El bacta hauria d'ajudar.

–Necessitem portar-la al Temple–, va dir Soara. Va estendre el braç i, amb un dit, va tocar la tela polsegosa de la trena de la Darra.

–Mestre, jo hi aniré, –va dir Ànakin.

Obi-Wan es va tornar, distret.

–Anar on?

–Amb els haaridenins. Negociaré una treva perquè puguem continuar cap al transport.

–Què et fa pensar que arribaràs ni a cent metres d'un haaridení sense ser atacat? –va preguntar Obi-Wan.

Ànakin mantenia la seva mirada ferma.

–Estic preparat per al risc. –Obi-Wan va sacsejar el cap–. No. Aquesta no és la solució.

Soara es va unir a ells, tancant el seu comunicador.

–He contactat amb el Temple. Pressionaran als haaridenins per a un cessament del foc. Però portarà temps. Ningú està segur de qui està al comandament en cada bàndol. Ens estan enviant un metge, però trigarà dos dies. –Ella va mirar la Darra–. I si és massa tard? Podem arriscar-nos a moure-la? Podem portar-la al transport? Encara està a quilòmetres de distància.

Obi-Wan mai havia vist a la Soara semblar tan insegura. Si el seu Padawan hagués estat jaient tan quiet i pàl·lid, s'hauria sentit igual.

Tic Verdun va parlar.

–Podem prendre torns. No som tan forts com els Jedi, però no els decebrem.

–Gràcies, –va dir Soara en silenci.

–Tenim altres opcions, –va dir Obi-Wan–. Tornaré. –Ànakin va fer un pas cap endavant d'ell–. Em necessita, Mestre?

–No. –Obi-Wan es va allunyar corrent. Es va penedir de la brusquedat de la seva resposta immediatament, però treballaria més ràpid sol. Necessitava les seves pròpies percepcions. I, encara que no ho volia admetre, necessitava temps tot sol per pensar en una sortida d'això. Quan li havia dit a Soara que tenien opcions, ho havia dit de debò. Estava segur que existien... només que no sabia on eren. No pensava que dur la Darra durant quilòmetres de dur terreny mentre eren perseguits per una força atacant fos la millor idea.

Obi-Wan es va moure d'ombra a ombra. Va explorar el llogaret profusament. Quan va acabar, sabia que el llogaret una vegada havia tingut tres fleques. Sabia qui havia estat l'alcaldessa i que havia tingut tres nens. Sabia que el mestre d'escola conduïa un speeder groc.

Simplement no sabia què fer després.

Va veure una llum lleu a través del bosc. Va enfilar a un punt d'avantatge més alt i va apuntar els seus electrobinoculars cap a ella.

La patrulla estava acampant fora del llogaret. Sens dubte no es delectaven d'una nit de batalla. Atacarien a l'alba, estava segur. Sabien que la petita banda estava atrapada.

Obi-Wan va sacsejar el cap. Difícilment creia el que veien els seus ulls. Semblava que fes poc temps des que un món com Haariden respectés als Jedi, o almenys tingués por al Senat prou com per no atacar una missió de rescat. El poder del Senat s'havia erosionat tant? La galàxia havia deixat de respectar als Jedi també?

No necessites especulacions. Només respostes.

Va caminar lentament de tornada a fet i amagar, esperant que una resposta li arribés pel camí. Hi havia esperat trobar alguna petita partida oblidada d'armes. Algun transport utilitzable. Però qualsevol cosa que no havia estat destruïda havia estat saquejada.

Obi-Wan es va aturar. No saquejada, es va adonar de sobte. El llogaret no havia estat saquejat. No portava les marques. Hi havia passat per un setge. Això podia dir-ho. Però els béns no havien estat robats. Havien estat retirats.

Va tornar sobre els seus passos. Va passar a través dels edificis, ara sabent exactament el que estava buscant. No li va portar molt. Va trobar el primer túnel obrint-se a l'armari d'una pròspera casa que estava gairebé buida de mobles. L'obertura estava col·locada al terra d'uns panells de fusta que seguien un patró. Si no hagués estat buscant la junta, l'hauria passat per alt. Estava oculta intel·ligentment en el disseny sobre la fusta.

Es va ajupir al túnel. Havia estat excavat maldestrament, però havia estat ben reforçat amb un tub de plastoide. Va mantenir el rumb mentre caminava pels passadissos subterranis. Hi havia diverses sortides. Una era a la part del darrere de l'escola. Una a la clínica. I un s'obria cap a les profunditats del bosc, a l'altra banda del campament haariden. Estaven tan a prop que Obi-Wan clarament podia veure l'alerta a la cara d'un soldat mentre s'inclinava per desenrotllar el seu sac de dormir sobre el terra del bosc.

Obi-Wan va tornar amb els altres i va cridar a la Soara. Li va explicar el que havia trobat.

–Hauríem d’evacuar ara? –va preguntar Soara, mirant la Darra–. Correrem un gran risc si tractem de colar-nos al costat del campament haaridení.

–Massa risc, em temo–, va dir Obi-Wan–. Si només estiguéssim tots quatre, seria una cosa. Però no podem comptar amb els científics. Han estat fugint durant setmanes. Estan cansats. Crec que necessitem colpejar amb una ofensiva primer. Ara. Estan acomodant-se per dormir. És el millor moment. Si podem desactivar els seus dispositius de rastreig i algun armament, estarem per davant.

Soara va assentir.

–Tu i jo hem d'anar. Hauríem de deixar a Ànakin aquí per si de cas.

Obi-Wan va fer que sí. S'alegrava que Soara no llancés l'acció d'Ànakin durant la batalla contra ell.

Però quan li va explicar al seu Padawan el seu pla, Ànakin va semblar alacaigut per no ser inclòs en l'atac.

Obi-Wan se sentia exasperat. La reacció d'Ànakin semblava la d'un nen, ansiós per estar en l'acció. No era la pròpia d’un Padawan.

–Això és important–, li va dir–. Necessites protegir els científics i la Darra. Soara i jo no trigarem.

–Però pot ser que em necessitin, –va dir Ànakin–. És una patrulla gran.

–Tenim el factor sorpresa de la nostra part. No, Padawan. Has de romandre aquí.

–No li fallaré aquest cop, –va prometre Ànakin.

Obi-Wan ho va veure llavors, la fam a la cara d'Ànakin. No era una fam per l'acció. Era la necessitat de redimir-se.

Obi-Wan va parlar gentilment.

–El millor que pots fer per la Darra és quedar-te aquí per protegir-la.

Ànakin abaixà la mirada, lluitant per acceptar l'ordre.

–Com desitgis, Mestre.

–Has de mantenir la concentració, jove Padawan–, va murmurar Obi-Wan, de manera que els altres no escoltessin–. Això no és un judici en contra teva. Aquesta és la millor manera de procedir.

Ànakin va fer que sí, mantenint els seus ulls baixos.

–Està bé, –va murmurar.

Obi-Wan va vacil·lar. Ara podia sentir la vergonya darrere de les preguntes d'Ànakin. Els sentiments d'Ànakin anaven profunds. La seva vergonya estava omplint-se ara, i el pensament que només l'acció podria alleujar-la. S'equivocava, però Obi-Wan necessitaria temps per explicar-li per què era així.

Sabia que el seu Padawan el necessitava. Tot i així havia de marxar. Va lluitar per les paraules per anar-se'n, però no en tenia cap. L'única cosa que quedava per fer era anar-se'n caminant.

Següent