A la seva imatge (I)

A la seva imatge

Karen Traviss

És natural que vulguin destruir-me. No és una simple ambició mundana, com ho seria en un home comú i corrent, sinó que és part del seu creixement. I per descomptat que no m'ofèn: és per això que el vaig triar. Però encara necessita seguir creixent.

-L’Emperador Palpatine, sobre el seu aprenent, Darth Vader

PALAU IMPERIAL, CORUSCANT

I

El soldat era un estrany.

Vader ja havia servit bastant temps al costat de les restes del que havia estat el Gran Exèrcit de la República per saber exactament a quina altura li arribava un soldat clon. Les corones dels cascos blancs arribaven consistentment al nivell del filtre de la seva màscara, per a cadascun d'ells, sempre, sense variació.

Però aquest amb prou feines arribava a la seva mandíbula.

-Treu-te el casc -va dir Vader.

-Senyor! -va respondre automàticament el soldat i va obrir el segell. Es va treure el casc, quelcom igualment desconegut, amb el seu nou disseny acampanat en el protector de la boca, i se'l va posar sota el braç en un moviment assajat.

Estava lluny de ser el tranquil·litzador clon Fett estàndard. Les pupil·les dilatades dels seus pàl·lids ulls blaus eren l'única indicació de la seva ansietat per estar sent objecte d'escrutini com la potencial plantilla d'un nou grup de guerrers obedients.

Vader va estimar que era deu centímetres massa baix i deu quilos massa lleuger.

Va donar la volta al voltant del soldat un parell de vegades amb passos lents i pesats que ressonaven en les polides parets de color verd grisenc. Al principi Vader s'havia vist forçat per les seves pròtesis i la seva armadura a donar aquestes gambades deliberades; ara ja se sentia còmode amb el vestit, però conservava la forma de caminar.

Això feia que la gent fos cauta. Ho anunciava. Servia per al seu propòsit.

Es va aturar davant del soldat, amb la placa pectoral gairebé prou a prop com per tocar-lo, i el va mirar als ulls una altra vegada, fins que van començar a llagrimejar i l'home finalment va parpellejar. Vader ni tan sols necessitava posar-lo a prova amb la Força. Ell només havia d'estar massa a prop. Li fascinava.

No va a mantenir-se ferm. És fidel i és competent, però té els seus límits. I hi ha massa en joc com per afanyar-se escollint una opció inferior.

-Pots anar-te'n -va dir Vader.

El soldat gairebé adequat va portar el seu casc al voltant del seu pit amb una mà en un moviment coreografiat, i se'l va posar de nou al cap amb les dues mans, amb la mateixa precisió. Després va saludar, va girar 180 graus sobre els seus talons, i va marxar. Vader el va veure desaparèixer per les grans portes dobles, i va esperar que l'home que sabia que estava mirant des del darrere es mostrés.

-Ve altament recomanat, però confio en el teu judici -va dir l'Emperador Palpatine, sortint de l'ombra de l’arcada-. Sento la teva decepció.

-No, amb el degut respecte, no la sent, senyor -va dir Vader. Caminaven ara a l'una, Vader escurçant el seu pas perquè coincidís amb el d’en Palpatine-. No estic decebut. Simplement estic refinant la meva recerca. És un bon home, però no prou bo.

-Tenim temps. Ja hi ha clons en producció. Ja ho saps.

-Perdoni'm, però prefereixo supervisar un projecte des de l'inici. Potser l'Imperi sembli assentat, però aquests primers anys necessitem la capacitat de projectar poder. I això vol dir mantenir la qualitat tant com restaurar la quantitat.

-Tenim prou de tots dos per permetre't un marge de maniobra.

Vader va disminuir encara més i va abaixar la mirada cap a Palpatine, gairebé una caricatura de la vellesa, a qui ni odiava ni estimava ni temia. L'absència de passió era gairebé una benedicció en si mateixa.

-Vaig pensar que confiava en el meu judici. Potser és en mi en qui no confia, Mestre.

-Confio que facis el que sé que faràs.

Vader encara seguia cautelós ja que es trobaven a la vora del que semblava ser una prova mútua. Va optar per no reaccionar.

-L’ordre pacífic es basa en un exèrcit satisfet, fort i ben equipat. Acabo de definir la lleialtat. La ideologia no els concerneix.

-Llavors has de buscar més enllà. -Palpatine va tirar lleugerament la seva caputxa cap enrere-. I m'interessa que et preocupis per la seva satisfacció.

-Em preocupo que cap estigui descontent, i això no és el mateix -va dir Vader. No era del tot cert: dedicava més temps a les categories més baixes que als moffs i alguns dels altres oficials-. I és més eficient inspirar respecte que governar pel terror.

Palpatine es va aturar a les portes, com si s'hagués esgotat per la marxa a través de la sala. La seva veu era gairebé un murmuri.

-No crec haver-te entès bé. Sembla com si volguessis ser... apreciat.

Vader va escoltar el subtext. T'estàs debilitant tan aviat? Ell ja estava purgat de la seva ira, però encara havia d'atendre el que hauria estat un insult entre persones comunes.

-L’autoritat severa requereix esforç. D'entrada, prefereixo evitar la necessitat. Això no vol dir que no vagi a fer el que sigui necessari. Ja em coneix.

Palpatine va fer una pausa, tot just un batec.

-És una llàstima que encara no puguem clonar altres clons.

-Tenim una galàxia de potencials plantilles, Mestre.

-Llavors amplia la teva cerca. –L’Emperador va esbossar un somriure agradable i inusual-. Anem a organitzar un viatge.

Vader va fer una petita reverència -un mínim gest, res més- i es va allunyar pel corredor. Una dotzena de soldats d'assalt es trobaven al passadís, dispersos a intervals, i van saltar de descansin a ferms en el mateix precís moment. Es van quadrar.

Tots ells tenien exactament la mateixa altura, la mateixa constitució.

Hi havia algunes coses amb les que encara es podia comptar, va pensar Vader gairebé complagut.

Un dia només podré confiar en mi mateix.

Se sentia còmode amb aquesta idea. Fa un any, fa uns mesos, li hauria fet sentir una insuportable tristesa.

Per una vegada, va tornar la salutació dels soldats d'assalt. Gairebé depenien tant de la seva armadura i estaven tan confinats en ella com ell. Va sentir un breu moment d'afinitat purament professional. Vader havia superat que les seves emocions li dominessin.

I ell sabia el que significava estar creat a imatge d'una altra persona.

***

Hi havia hagut moltes Mans de l'Emperador -amb títols menys imperials i fins i tot sense cap títol en absolut- durant el temps de Palpatine en el càrrec, i cap d'ells semblava content amb aquesta necessitat. Era la naturalesa dels assassins, va decidir Palpatine. No els hi agradava jugar en equip.

Va deixar que les portes es tanquessin darrere seu i es va acomodar en una cadira d’apòcia tallada contra una paret del seu saló del tron. El seu actual Mà, Sa Cuis, l'estava esperant, contraient molt lleugerament els músculs de la mandíbula, clarament impacient fins i tot si pensava que estava presentant una façana de calma al seu Emperador. Palpatine es va preguntar per què l'assassí es molestava a dissimular els seus sentiments davant d'algú amb domini en la Força; però era el seu costum, es va imaginar, i li va permetre la seva arrelada necessitat d'engany.

Cuis tenia una cara totalment benigna i una túnica grisa carbó que li feia semblar un inofensiu, encara que musculós, comptable. Era un altre camuflatge elegant. Palpatine respectava a un home tan segur de la seva pròpia força que no necessitava cap mostra externa d'amenaça.

-Senyor meu, no acabo d'entendre aquesta missió, i vostè sap que necessito fer-ho si vaig a completar-la.

No era una pregunta sense sentit, fins i tot per a un Jedi Fosc.

-No té més complexitat. Segueix a Lord Vader al sector Parmel i, amb els col·legues que triïs, mata’l.

-Hi ha tantes preguntes que he...

-Mata’l. Ell ho necessita.

-Ell és el seu aprenent. Ha invertit tant en ell. -Cuis tenia els ulls molt foscos, gairebé completament negres, i per un moment Palpatine es va preguntar si hi havia alguna cosa més que sang humana en ell. Havia deixat de parpellejar i ara centrava la seva mirada lleugerament a un costat de l'Emperador. Aparentment se li havia ocorregut una idea; semblava alleujat.

-Vol dir que el posem a prova, senyor meu? Una cosa que demostri la seva vàlua, que el posi en forma...

-No, vull dir que el matis. Vull dir sense quarter. No una finta. Un autèntic assassinat.

Sí, Cuis havia captat la idea. Palpatine no necessitava cap de les seves habilitats en la Força per veure-ho. L'assassí empassava ara saliva amb freqüència.

-Què passa si no tinc èxit?

-Dubto que tinguis èxit. I ell et matarà... probablement.

Ni una pausa, ni un parpelleig. Un bon home, Cuis.

-Un equip podria...

-Necessitaràs un equip, confia en mi. Lord Vader no és tan fort com jo esperava que fos a hores d'ara, però segueix sent un rival formidable.

Cuis va treure un sabre de llum i va sostenir l'empunyadura amb les dues mans.

-Ho sé. He adquirit una arma més adequada.

Amb un espetec va separar l'empunyadura en dues seccions; l'energia va sorgir recta i vívida de cadascuna, una fulla de color vermell i l'altra blanca. Va traçar arcs lents i cautelosos amb les dues armes, gairebé tocant-se entre si, i després les va apagar i va reunir les empunyadures de nou en una de sola.

-Això podria ser suficient.

Palpatine va sondejar discretament l'estat d'ànim del Jedi Fosc. Sí, preocupat, però decidit. Orgull professional i una mica de saludable i benvinguda temor. La mort era un inconvenient de l'ofici per a la gent com ell.

-Espero que no.

-Però, i si Lord Vader descobreix que vostè està darrere d'això? -va preguntar Cuis, aparentment reservant-se la preocupació per les seves pròpies possibilitats de supervivència.

-Ho farà -va dir Palpatine. Oh, sí, ho faria, i això era el que Vader necessitava-. Espero que ho faci.

Un Sith podia passar més enllà de l'odi i la ira amb massa rapidesa.

Vader necessitava fer-se més fort, i ràpid. La traïció no sorprendria al seu aprenent, però hi havia un món de diferència terapèutica entre esperar-la i experimentar-la. Si Palpatine encara hagués estat capaç d'experimentar remordiment, ho hauria sentit en aquest moment.

SECTOR PARMEL, VORA EXTERIOR

Vohai s'estenia sota la llançadora classe Lambda, un cobrellit de lúgubres polígons industrials intercalats amb zones verdes i torres residencials incongruentment atractives. Des de la finestreta d'observació, Vader va veure un sol vagó lluent lliscar al llarg de l’unirail que penjava a dos quilòmetres per sobre de la superfície del planeta, reflectint la llum del sol i formant un puntet cremat.

-Anem a atracar molt aviat, Lord Vader -va dir el seu ajudant de camp, clarament interpretant els seus moviments de cap com impaciència-. Les meves disculpes pel retard.

Retard? Vader no ho havia notat. Simplement estava provant el seu enfocament de nou. Era interessant quant podia intimidar, sense si més no pretendre-ho ara. Aquest, va descobrir, era el valor d'una bona presència: l'art de la il·lusió. I pensar que hi va haver un temps en què va lamentar estar lligat en aquest ombrívol vestit negre i anhelava tornar a tenir el seu cos sencer.

-Espero que el nostre mestre clonador d’Arkanian Micro no arribi tard, llavors, Lekauf.

L'oficial va fer un gest succint, gairebé com si anés a posar-se la mà al pit -un gest d’alleugeriment -, però va semblar pensar-s’ho millor.

-Està esperant, senyor. Està a les instal·lacions, a punt per executar la demostració.

Era tan fàcil: Vader se sentia còmode amb si mateix ara. Totalment còmode.

La nau va atracar en un hangar fresc i cavernós que feia olor com si maquinària greixada recentment hagués passat a través d'ell. Un petit grup de tècnics i supervisors -distingí les variacions en les peces que vestien- es van avançar per saludar el seu client.

El sistema olfactiu d’en Vader, millorat amb sensors, va detectar components minerals, l'aspra nitidesa metàl·lica d'encenalls de peces fresades, fins i tot suor Quara i humà: els mundans esdeveniments que havien tingut lloc allà en l'última hora es repetien per a ell. Probablement, havia arribat equipament i havia estat traslladat pel personal de manteniment.

I hi havia alguna cosa més enllà de les impressions físiques immediates de les instal·lacions. Vader podia sentir l'ansietat, la tensió just abans del conflicte.

Algú més li estava esperant. Diverses persones.

Va fer un cop d'ull a la longitud de les bigues de duracer blau que formaven l'estructura de les parets i el sostre de l'hangar, buscant una porta, un pont, qualsevol punt d'accés per a l'amenaça. Estava sobre ell. Algú anava a per ell.

Hi havia dues portes, les parets superiors amb només una escala sota elles. Escotilles d'accés. Hi ha passadissos darrere.

Es mouen per allà dalt. Cinc, sis... set persones.

Les ondulacions tot just perceptibles de la Força també van permetre que Vader notés una altra cosa a una distància molt gran: el seu Mestre.

És inevitable. Ja sabies que faria això, oi?

Vader va introduir lentament la seva mà enguantada sota la seva capa negra i la va baixar lliscant cap avall, cap a l'empunyadura de la seva espasa de llum. La va estrènyer amb força. Ja no sentia que la mà mecànica formés menys part de si mateix que la seva anterior mà de carn i ossos. El sabre de llum de nou era com una continuació del seu propi braç, natural i complet.

-Lekauf -va dir en veu baixa al seu ajudant-. Lekauf, retira't. Ara.

-Què passa, senyor? -Lekauf també estava mirant les austeres parets, també, seguint l'exemple d’en Vader. Va agafar el seu blàster i el va sostenir a dues mans, amb els ulls ben oberts-. No puc veure...

Els supervisors i els tècnics es van quedar plantats al seu lloc, amb les espatlles lleugerament encorbades i mirant al seu voltant frenèticament per detectar el que s'imaginaven que Vader podia estar veient. Es van ajupir. No podien haver vist res. Estaven reaccionant a ell.

-Lord Vader...

-Vés-te’n d'aquí. Puc encarregar-me d'això.

Vader sentia que algun dia necessitaria a Lekauf, però no ara. Va prémer el botó de l'empunyadura i un raig de brillant energia vermella va esquinçar l'aire, fent que els tècnics de les instal·lacions es dispersessin de cop i volta buscant una cobertura inexistent. El pum-pum-pum de botes en staccato corrent sobre el sòl de duracer va ressonar de sobte per sobre i a banda i banda de l'hangar i Vader es va donar la volta, sostenint el sabre de llum amb les dues mans.

Es va quedar mirant a les portes de l'hangar.

Cordes de ràpel van aparèixer amb un fort espetec i l'obertura va quedar instantàniament bloquejada des de l'exterior per una línia de quatre homes encaputxats amb blàsters de repetició Thunderbolt. Vader va sentir l'ona de la Força amb la presència de tres més a punt d'entrar per les portes a la seva esquena.

Lekauf es va posar davant d'ell per bloquejar els seus trets, amb el blàster preparat. Vader el va apartar a un costat amb un cop del seu braç, enviant-lo a terra, a un lloc més segur quan la pluja de trets va volar cap a la seva placa pectoral en una V concentrada de llum blava. Llavors va fer girar la seva espasa de llum en un net cercle amb el braç estès, amb les dues mans, bloquejant els trets en una econòmica taca d'energia.

Els assassins es van aturar per recarregar frenèticament les seves armes.

-Lord Vader... -va dir Lekauf, però la Força va tornar a deixar-li tombat contra el terra, agitant els braços.

-Queda't aquí -va etzibar Vader. Et necessitaré algun dia. Els altres tres sicaris estaven encara darrere d'ell, amagats darrera la porta. Podia sentir-ho. Va retrocedir cap a ella, fent senyals amb una mà als quatre primers atacants, que ara formaven una línia irregular a l'altra banda de l'entrada, provocant-los, guanyant temps. Ells van seguir apuntant-lo amb els seus blàsters i van tractar d'aconseguir un tret clar que superés al sabre de llum que ara traçava lents escombrats. No semblaven capaços de trobar-ne cap.

-Apropeu-vos. -Estan darrere meu. Els sento. Oh, una mica a la dreta, una mica més a la dreta...-. Avui no estic d'humor per perseguir-vos.

Ells sabien on estaven els seus companys, estava segur d'això. I ell també ho sabia.

Era només qüestió de temps que tot això arribés a un ràpid final.

-Ara! -va cridar un home.

Vader es va tirar a terra i va girar quan les portes es van obrir de cop darrere d'ell. Des de la seva posició a la gatzoneta va veure cames córrer cap a ell, i va brandar la seva espasa a l'esquerra, a la dreta, una altra vegada a l'esquerra, tallant a través de l'os i del tendó i dels crits. Va continuar amb l'arc fent pujar la fulla de robí mentre es tornava i s'aixecava al mateix temps per fer front als altres quatre assaltants que ara estaven just sobre ell. Havien semblant minuts, fins i tot malgrat que sabia que havien estat dos segons, no més.

Un repetidor Thunderbolt no era una arma de combat cos a cos.

Però un sabre de llum si.

Un home va caure a l'instant, sense la seva intervenció. Vader es va llançar cap endavant i va travessar a dos més, d'esquerra a dreta. El quart va perdre el seu braç i el seu blàster en el mateix moviment tallant i es va deixar caure de genolls, completament en silenci, amb la boca ben oberta en congelada agonia mentre mirava fixament el monyó socarrimat. Vader va fer baixar l'espasa de llum travessant-li el coll. L'hangar estava ara en silenci excepte pel so de la seva pròpia respiració. Va mirar cap a baix, a l'esquena de l'únic home que no havia matat ell. La túnica negra encara fumejava una mica.

-Bon tret, Lekauf -va dir en Vader. Va alliberar la seva pressió en la Força-. Et vaig dir que et quedessis tombat.

Lekauf es va posar de genolls i va enfundar el seu blàster.

-Mai em vaig aixecar, senyor. No obstant això, puc disparar estant tombat, i vostè no va fer esment d'això.

Lekauf es va posar dempeus i va anar cap a ell com si volgués comprovar si tenia alguna ferida. Tot d'una Vader es va adonar que era robust i de bona alçada. I era prou lleial per interposar-se en la línia de foc, i després... desafiar-lo per cobrir-li les espatlles.

Bon home. Com a mínim, una possible plantilla, llavors.

Vader va fer un pas enrere per si de cas Lekauf realment pretenia atendre les seves ferides, i després va buscar amb la mirada per veure on s'havia anat el personal de la instal·lació. Estaven arraulits al costat dels cadàvers prop de la porta, silenciosos a la manera de les persones que tenien por de dir alguna cosa equivocada en el moment equivocat. Més personal treia el cap amb cautela per les portes al ressonant silenci que sempre seguia els tirotejos.

-Qui és el vostre oficial superior? -li va preguntar Vader.

-Tef Shabiak -va dir un dels tècnics amb veu ronca.

Vader es va tornar cap a Lekauf i va inclinar lleugerament el cap. Quan els seus ulls no eren visibles, un gest era necessari.

Lekauf ho va entendre perfectament.

-Què vol que faci amb ell, Lord Vader?

-Arrenca-li el cap, si us plau -va dir Vader-. Aquest servei al client és molt deficient. I ara veuré al seu substitut.

A vegades la gent es quedava sense alè, i altres vegades no. El rang de reacció al terror era fascinant. L'obediència estava resultant ser una reacció comuna. Lekauf va caminar ràpidament al costat d’en Vader, però lleugerament darrere d'ell, mentre seguien a un gerent visiblement agitat pels passadissos cap al cor del complex de clonació.

-Si creu que la companyia ha estat implicada en aquest atemptat, hauria...

Vader li va tallar al mig de la frase.

-Sé qui està darrere d'això, i certament no és la companyia.

La següent pregunta d’en Lekauf va quedar penjant en el silenci. Només s'escoltava el cruixit de les seves botes mentre seguia el ritme del seu Senyor Sith.

Vader va contestar de totes maneres.

-He d’estimular una major seguretat, o en cas contrari des d'ara estaríem convidant a nous atemptats com si s'obrís la temporada de caça.

-Entès, Senyor -va dir en Lekauf. Per Vader, sonava i semblava veritablement satisfet.

Però més que estimular la seguretat, l'execució del primer executiu era una altra eloqüent declaració d'intencions que suposava un petit esforç, però parlava en veu alta a través de l'Imperi: hi hauria conseqüències per a qualsevol acte que no comptés amb l'aprovació d’en Vader.

Vader havia après que el poder era tant una qüestió de presentació com d'usar el costat fosc.

***

En el seu saló del tron, Palpatine va fer una pausa mentre mirava les pantalles del seu quadern de dades. La Força va sospirar lleument: ho va sentir. Vader havia reaccionat.

Hi havia sobreviscut al que Cuis havia llançat sobre ell. Palpatine creia que en realitat sentia la sensació del seu aprenent d'haver estat traït. Es va concentrar més en la recerca d'algun indici d'ira o d'odi, però no hi havia res, i es va preguntar si Vader encara no havia descobert el que era obvi.

Palpatine va recórrer a les seves reserves de paciència i es va acomodar a la cadira, ajustant el coixí darrere de la seva esquena. Va deixar que el quadern de dades absorbís la seva atenció de nou.

Vader havia de donar el següent pas. Si no ho feia, la llarga recerca d’en Palpatine d'un altre aprenent digne seria realment una molt llarga.

***

Següent