Punt de Ruptura (XVIII)

Anterior

CAPÍTOL 18

PROCEDIMENTS BÈL·LICS NO CONVENCIONALS

La milícia va desembarcar en onades.

Abans que es dispersés la columna de fum i pols de l'últim impacte d'un ACOA contra la muntanya, les fragates van sobrevolar la jungla situada sota el pas, deixant anar primer dotzenes i després centenars d’arpitropes: soldats aeris equipats amb retromotxilles d’un sol ús que els hi van permetre baixar amb rapidesa fins al terra de la jungla. Es van moure per la selva en ventall, amb ensumadors electrònics que podien detectar determinats productes químics presents en l'orina dels herbosos en concentracions d'unes poques parts en cada mil milions. Van localitzar amb rapidesa els cinc túnels principals que conduïen a l'interior de la base partisana i van marcar cada un amb potents radiofars.

Els canons làser de les fragates van arrasar la cúpula de jungla i els arbres circumdants per crear una zona neta a la boca de cada túnel. Ja s'havia emprat una tècnica similar per crear, a un quilòmetre de distància, una zona en la qual poguessin aterrar els transports de tropes, que esperaven en l'aire disposats a desembarcar cinc-cents soldats cadascun abans de tornar a l'embarcador situat a les afores de la ciutat d’Oran Mas, cinquanta quilòmetres al nord-oest.

Quan es van marcar els túnels d’herbosos, ja hi havia a terra un mínim de cinc mil regulars de la milícia marxant cap a la zona del conflicte.

Deu mil més els seguirien poc després.

La milícia emprava armes que envejaria fins al Gran Exèrcit de la República, proporcionades pels separatistes que, al seu torn, estaven recolzats per la potència financera i industrial de la Federació de Comerç i dels gremis de fabricants, i finançats amb un generós percentatge del comerç d'escorça de thyssel.

L'equip de combat estàndard de la milícia regular de Haruun Kal incloïa una carabina làser Merr-Sonn BC7 mitjana amb llançagranades opcional; sis granades antitropes de fragmentació; el Devastador Merr-Sonn, prestigiosa vibrodaga estil trinxera per al combat cos a cos: i l'armadura personal de combat Opankro Graylite, de fibra de ceràmica. A més, un de cada sis soldats portava un llançaflames de motxilla, i cada escamot de vint homes carregava amb el morter experimental per dos operaris MM(X), també de Merr-Sonn.

Quinze mil regulars. Trenta-cinc VTA (vehicles terrestres d'assalt), és a dir, rondaires de vapor modificats que incorporaven al costat dels llançaflames canons químics que disparaven obusos explosius, i carlingues amb rifles de cartutxos de repetició en els costats. Setanta-tres fragates d'assalt Turbotro Sienar.

Tot això es dirigia a la caverna base del pas de Lorshan.

Els partisans korun s'hi enfrontaven amb prou feines amb quatre-cents homes actius, dos terços dels quals eren homes que es desplaçaven ferits, i més de dos mil no combatents, compostos majoritàriament per gent gran i nens, anaven armats amb diverses variants de rifles lleugers de cartutxos, molt poques armes energètiques lleugeres i mitjanes, un petit carregament de granades, dos llançatorpedes de protons Krupx MiniMag que es disparaven des de l'espatlla, i un canó pesat de repetició Merr-Sonn EWHB-10.

Els partisans de Haruun Kal eren molt eficaços en operacions de guerrilla, però tenien menys èxit en les accions convencionals. De fet, la milícia els havia aixafat en tots els enfrontaments convencionals en què havien intervingut. Per tant, era comprensible que esperessin trobar en el pas de Lorshan no només el triomf, sinó acabar de manera definitiva amb la resistència korun.

***

La majoria dels regulars de la milícia no arribaria a combatre en el pas de Lorshan. Mentre encara establien posicions en la boca dels túnels d'accés, abans que arribessin a disparar o llançar una sola granada, el sòl va tremolar, la muntanya va rugir i potents dolls de terra i fum van brollar de quatre dels túnels.

Els exploradors, els pocs homes valents que es van internar cautament en la foscor, van descobrir que els túnels havien quedat encegats per incomptables tones de roca. Això va deixar a la desconcertada milícia amb molt poc a fer, a part d'obrir els seus paquets de racions i procurar relaxar-se, mentre feien torns per examinar amb simples binoculars la muntanya que s'alçava sobre ells, buscant senyals d’activitat partisana.

Només un túnel va romandre obert. Els regulars a la boca d'aquest túnel van tenir una experiència en combat una mica diferent.

La detonació de les granades de protons en els altres túnels va ser considerada una oportunitat pel comandant d'aquesta unitat de milicians. El túnel davant del qual es trobaven els seus homes estava intacte, el que li va fer suposar que els explosius utilitzats per volar-lo no havien funcionat o no s'havien activat. Va ordenar que s'avancessin els morters i va llançar al túnel diverses granades de gas carregades amb l'agent nerviós Tisyn C.

Els seus homes primer es van sorprendre; i després, quan aquestes mateixes granades van sortir de tornada de la boca del túnel i van aterrar entre les seves pròpies posicions, es van sobresaltar. El Tisyn C és més pesat que l'aire, i per molt que l'armadura de combat Opanko Graylite estigués dissenyada per protegir-los de l'exposició al gas, cap dels regulars desitjava provar aquesta capacitat del seu vestit amb un agent nerviós conegut per produir convulsions, demència, una aturada respiratòria per paràlisi i finalment la mort. Mentre el núvol blanc entrava en les seves improvisades posicions, la milícia sortia corrent d'elles.

I quan es van trobar en terreny buidat, més preocupats pel que tenien a sobre que pel que podia succeir a continuació, va ser quan els va atrapar l'estampida d’herbosos.

Els herbosos no estan criats per a la lluita. De fet, és al contrari, ja que els korunnai porten set-centes generacions criant-los perquè siguin dòcils, fàcilment manejables i obedients a les ordres dels seus pastors humans i els seus gossos guardians akk. I també perquè creixin grans i grossos, i així proporcionin molta llet, carn i pell.

D'altra banda, un herbós mascle adult pot arribar a tenir una massa d'una tona mètrica i mitja. Les extremitats amb capacitat d'adherència, que són les davanteres i les mitjanes, són prou fortes com per desarrelar arbres petits. Una de les llaminadures preferides dels herbosos són les espines de llautó-liana, la seva duresa s'acosta a la del duracer. S'ha sabut d’herbosos avorrits que s'entretenen arrencant trossos de blindatge dels rondaires de vapor.

I set-centes generacions tampoc són un període tan llarg dins de l'escala evolutiva.

Aquests herbosos mascles portaven setmanes tancats en habitacles reduïts, sotmesos a un estrès constant i vivint en constant perill de ser atacats pels seus semblants. En el dia d'avui havien suportat un bombardeig demolidor que estava completament més enllà de la seva comprensió. El succés més semblant per al que els havia preparat el seu instint era una erupció volcànica. La reacció instintiva d'un herbós davant d'una erupció és de pànic cec.

Una inundació d’herbosos va sortir udolant i bufant des de la boca del túnel. Els regulars van descobrir que un rifle làser té una utilitat molt limitada contra un monstre de mil cinc-cents quilos embogit per una sobredosi d'hormones d'estrès. També van descobrir que extremitats prou poderoses com per desarrelar arbres petits són fàcilment capaces d'arrencar la cama a un home, i que mandíbules que poden escantellar el blindatge d'un rondaire d'un sol mos podien convertir el cap d'un home en una massa sanguinolenta, en la qual resultés impossible distingir els fragments del casc i els del crani.

Els regulars van tenir millor sort amb les seves granades de fragmentació amb propulsió a dolls. Una d'aquestes granades, disparada a boca de canó, podia penetrar en el tors d'un herbós, i la detonació en el seu interior podia convertir-lo en una massa punyent. Els cinc VTA de què disposava la milícia –els rifles no podien desplaçar-se amb la rapidesa necessària per encertar als saltadors, àgils i veloços herbosos, però sí escopir una descàrrega continuada dels seus repetidors de cartutxos d'alta velocitat, suficient per aturar-los en sec– podien haver-los permès sobreviure a l'estampida, provocant només un nombre acceptable de baixes.

Podien, és clar, de no aparèixer diverses dotzenes de gossos akks seguint als herbosos.

Allà on els herbosos s'havien mogut pel pànic, actuant de forma imprecisa, buscant només sobreviure i escapar, els gossos akks saltaven com els depredadors en manada que eren: organitzats, intel·ligents i letals. Van saltar entre els milicians, estripant homes amb les seves dents i partint-los –en dos amb escombrats de la cua. Els seus aguts sentits els deien al moment si un home enderrocat estava incapacitat o si només ho feia veure. Els soldats que simulaven estar morts deixaven aviat de simular.

Els repetidors de cartutxos dels VTA eren inútils contra la pell blindada dels akks, i els rifles de les torretes eren menys útils contra les àgils bèsties que contra els maldestres herbosos. La infanteria no tenia res que pogués ni tan sols esgarrapar-los, i va començar a dispersar-se, alliberant els instints de ramat dels akks. Els animals van saltar per sobre dels homes i van destrossar als seus caps, obligant als altres a retirar-se desordenadament cap a la zona de guerra a la boca del túnel.

El comandant d'aquesta unitat de milicians havia vist, des del seu lloc en la torreta d'un VTA, que el seu somni de victòria es convertia en una massacre de malson en menys de dos minuts, i va fer l'únic que podia fer.

Va sol·licitar suport aeri.

Les fragates desplaçades al pas de Lorshan seguien ocupades transportant tropes des del punt d'embarcament d’Oran Mas. Quan van rebre la crida del comandant de la unitat ja hi havia un terç de les naus en direcció al pas. El Turbotro Sienar no és una nau ràpida, ja que amb prou feines aconsegueix més de la meitat de la velocitat del so en un vol en barrina, però, pocs segons després, el cel sobre el pas s'esquinçava amb l'espetec de dues dotzenes d'explosions sòniques. Les fragates van reduir velocitat, frenant i emprant els motors repulsors com retrocoets. Les seves comportes es van obrir, vomitant vint arpisoldats en un sol rot, per després elevar-se i fer una passada sobre el camp de batalla, escopint míssils amb les bateries del davant.

Els míssils van assolar el camp de batalla de forma indiscriminada, aixafant als akks, però també destrossant als soldats. L'única defensa dels akks enfront dels míssils era una acció evasiva, per la qual cosa es van dispersar entre els arbres. Veient en això una oportunitat per a un cop d'efecte, el comandant de la unitat va ordenar una càrrega amb els cinc VTA. Entrarien al túnel amb el seu en cap, aixafant herbosos i fent a un costat els gossos akks. Considerà que, pel fet d'anar més blindat que les fragates, tenia poc a témer, un sentiment que va haver de lamentar menys d'un segon després, quan un parell de torpedes de protons brollaren de la boca del túnel i van reduir a ferralla el seu VTA.

Aquest va ser el moment triat pels partisans per desplaçar, finalment, la seva única peça d'artilleria mòbil; dotze tones mètriques d’ankkox van sortir pesadament de la boca del túnel.

El conductor que anava en el seu cap cuirassat era un korun alt com un wookiee, amb espatlles com els d'un rancor i dues llàgrimes d’ultracrom subjectes als avantbraços.

El korun va fer un gest, i la retorçada pila de fumejant ferralla que havia estat el VTA del comandant de la unitat grinyolà en quedar aixafada sota les gegantines potes de l’ankkox. Va moure un braç, i la cua de maça de l'animal es va desplaçar borrosa en l'aire, colpejant la torreta del següent VTA i fent-lo girar, de manera que el seu tret a boca de canó va acabar detonant contra el blindatge del vehicle que tenia al darrere.

Dues parelles de korunnai, gairebé tan grans com el que muntava l’ankkox i armades de forma similar, s’ajupien sobre els flancs corbats de la closca dorsal de la bèstia. Un membre de cada parella carregava amb l'enorme unitat d'espatlla d'un llançatorpedes de protons, mentre l'altre s'ocupava del subministrament de tubs d’un sol ús. Tenien quatre cadascun, i cap interès en conservar-los. Un torpede rere l'altre va brollar dels llançadors; primer per destruir els VTA que quedaven, i després per corbar-se cap amunt i enderrocar les fragates del cel.

Uns pocs soldats heroics de la milícia van intentar acostar-se a l’ankkox prou com per atacar els guàrdies akk amb armes petites, però es van veure llançats pels aires amb el pit aixafat per l’encegadora eficiència dels vertiginosos cops de la cua de maça de l’ankkox.

Un pesat canó làser de repetició havia estat cargolat a la cuirassa, a la part alta de la petxina dorsal de l’ankkox, allà on abans va estar una howdah de Lamma polit. El seu generador energètic, atès per un jove home korun d'intensos ulls blaus i somriure de boig, rugia en una continua cançó de destrucció, ruixant el camp de batalla amb raigs de partícules d'alta energia.

L'artiller d'aquesta arma era una noia korun de pell pàl·lida i enlluernador cabell vermell, la seva connexió amb l'arma era tal que podia disparar amb els ulls tancats, martellejant les cabines i torretes de canons de les fragates sense fallar, fins i tot les que feien estridents passades a velocitat supersònica. Els míssils d'impacte que solcaven el cel es trobaven, a desenes de metres de distància, amb una cortina de descàrregues làser. Ni un sol va aconseguir passar.

I les fragates tampoc podien concentrar el seu foc en ella i esclafar-la en un duel de trets làser, ja que no només la totalitat dels seus trets donava de ple en les naus, alterant-los la punteria, sinó que estava defesa per un home korun i una dona Chalactan que manejaven fulles d'energia Jedi com si haguessin nascut amb elles a la mà.

Dues fragates que van intentar atacar-los van caure embolicades en flames.

Altres s'allunyaven, apartant-se per refugiar-se darrere de la muntanya. Un instant després, tres fragates en formació van aparèixer pel vessant de la muntanya, però emprant els repulsors per reduir la seva caiguda fins a una velocitat no molt superior a la que podria córrer un home. Comportes ventrals es van retreure, i els llançaflames Foc Solar muntats en el seu ventre van sortir a la llum.

Una onada de foc imparable va sorgir d'ells.

***

Les llanxes de descens classe Jadthu que transportava el Halleck eren llançadores Incom modificades no molt diferents de les que transporten passatgers des de i fins als creuers de línia que solquen el Bucle Gevarno. Cadascuna d'elles, un cop substituïts els seients inclinables per bancs i el transpariacer per cuirasses blindades, era capaç de transportar seixanta soldats completament armats. Eren quadrades i amb càrrega posterior, el que les hi permetia acoblar-se en blocs sòlids de quatre naus per cinc, encaixades en el casc d'un creuer i mirant cap a fora.

Eren de disseny senzill, barates de construir i pensades per a ser transportades amb comoditat. Estaven fortament blindades i eren capaces de suportar un càstig increïble.

La qual cosa era bo, ja que no tenien hiperimpuls, i la seva resistència es pagava amb un quocient de maniobrabilitat que s'havia comparat, desfavorablement, amb la d'un hutt sobre una taca d'oli.

El seu únic armament eren dos torretes amb dobles canons làser situades a proa i a popa, i un canó de brossa Arkayd caltrop 5 que podia projectar en qualsevol direcció un núvol de resquills de duracer distorsionadors del radar. Els artillers de les llanxes havien descobert en la primera trobada que la brossa dispersada pel caltrop 5 era de per si una arma molt efectiva a la velocitat amb la qual es lliurava el combat amb caces, ja que es convertia en un camp d'asteroides en miniatura que podia perforar desastrosament qualsevol nau prou imprudent o desafortunada per travessar-lo volant. I més amb els caces droides, que havien estat construïts fent èmfasi en la maniobrabilitat, en detriment del blindatge, i depenien només dels escuts d'energia per a la seva defensa, els quals, per descomptat, no els hi servien de res contra la brossa.

Quan el Halleck, movent-se a tota potència i molt malmès pels núvols de caces droides que giraven al seu voltant, va deixar anar les subjeccions d'amarratge i va saltar a l'hiperespai, hi havia dinou llanxes amb un total de 977 soldats clon a bord, incloent pilots i artillers.

Aquestes llanxes no tenien cobertura, ja que l'escorta de caces del Halleck havia quedat destruïda en els primers minuts de l'enfrontament. La seva única defensa, a part dels canons, eren cinc fragates Rothana HR LAAT/I, incloses en la missió com a protecció de les llanxes, en el cas que es veiessin forçades a recollir tropes de terra en una zona sota foc hostil. Si bé aquestes fragates havien estat adaptades amb impulsors sublumínics per a ús orbital, no estaven construïdes per enfrontar-se als reflexos electrònics dels caces droides.

No obstant això, estaven tripulades per soldats clon, els seus reflexos no eren molt menors. Per aquest motiu, setze de les llanxes i tres de les fragates van arribar a l'atmosfera del planeta.

Seguides per un batalló complet de caces droides o, dit d'una altra manera, seixanta-quatre unitats.

Catorze llanxes perseguides per cinquanta-vuit caces van arribar a la Altiplà Korunnal.

Cap de les fragates havia sobreviscut.

Quan van veure el pas de Lorshan només quedaven dotze llanxes, cinc de les quals anaven molt avariades. Quaranta caces les seguien amb incansable persistència electrònica.

I sobre la corba de l'horitzó que tenien enfront d'elles, tres batallons més de caces s'acostaven amb rumb d'intercepció.

El trio de fragates va calar foc al vessant de la muntanya. Un mur de flames va rodar vessant a baix, cap al camp de batalla a la boca del túnel.

Els regulars de la milícia van fugir en totes direccions, relliscant en la sang i patinant en trossos d'arbres i de carn d’herbós. Els herbosos ferits xisclaven i es removien: els gossos akks bordaven, saltaven i mossegaven; i l’ankkox va obrir la seva enorme boca cuirassada i va alliberar un rugit que va fer caure roques soltes de la muntanya que tenien sobre els seus caps. Diversos dels regulars van intentar posar-se a cobert sota la closca  de l’ankkox, però es van veure convertits en dolls de polpa per la cua de maça de l'animal.

Chalk grunyia a la cresta de la petxina dorsal, balbucejant un torrent continu de malediccions mentre s'esforçava a moure el pesat canó del repetidor per apuntar gairebé en vertical, una direcció per a la qual no estava dissenyat. Des de la seva posició, a cura del generador de fusió EWHN, Nick va mirar a Mace i va assenyalar amb un dit acusador la inundació incineradora que baixava cap a ells.

–Això era part del teu pla?

–Per suposat –Mace es va guardar el sabre làser en la cartutxera i va mirar cap amunt, calculant l’aproximació de les fragates–. Tot el món a baix! –va cridar–. Poseu-vos a cobert sota la closca!

Depa es va llançar cap endavant per sobre de la petxina de la coroneta, va girar en l'aire i va aterrar al costat de l’immens cap de la criatura. Després va posar una mà al plec del nas que tenia al costat de la boca, a l'altre costat de Kar Vastor. Els guàrdies akk van abandonar els seus esgotats llançatorpedes i van lliscar per la corba de la closca per saltar des de la vora.

–Aquesta és la part de la qual no volies parlar-me, oi? –va dir Nick.

–Ajuda la Chalk –va dir Mace.

Chalk seguia forcejant amb el pesat repetidor, tombada d’esquenes i amb les cames sota el trípode. Nick va haver de separar-li els dits i arrossegar-la.

–Puc limitar-me a dir que odio els teus plans? Tots ells. Com se't va acudir que això era una bona idea?

Mace va fer un senyal cap a Kar, i la cua de l’ankkox es va agitar sobre el seu llom. Mace la va agafar amb les dues mans; just sota l'enorme petxina blindada del seu extrem.

–Perquè si hagués intentat això quan passaven les fragates –va dir amb calma–, l'únic que quedaria ara de mi seria una taca vermella a la finestra d'una cabina.

Kar Vastor va donar una ordre en la Força, i l’ankkox va agitar la cua en un ampli cercle, movent a Mace en l'aire i fent-lo girar una vegada al voltant de la vora externa de la seva closca per poder sentir bé el seu pes afegit. Llavors, amb una fuetada que va difuminar el món, el va llançar cap amunt com si hagués estat disparat per un llançatorpedes.

Mace, llançat al camí de les fragates que descendien, va recórrer a la Força per aferrar-se al suport que dividia el parabrisa de la fragata central, i va tirar d'ell. Es va retorçar en l'aire, traçant un arc i variant de posició, com si s'agafés a l'extrem d'una corda. Les seves botes van aterrar amb solidesa a banda i banda del suport, i es va mantenir allà, enganxat mitjançant la Força, mirant cap endavant i veient entre les seves botes les bocabadades expressions bessones del pilot de la fragata i el seu navegant.

El navegant se’l va quedar mirant, incapaç de comprendre aquesta inexplicable aparició. El pilot tenia millors reflexos, i la fragata es va sacsejar quan aquest va deixar anar el timó i va portar una mà a la pistola, clarament disposat a sacrificar la seva vida i la dels seus tripulants a canvi de disparar al Mestre Jedi pel forat que, va suposar, estava a punt d'obrir al parabrisa amb el sabre làser.

Però Mace es va limitar a negar amb el cap, com si estigués una mica decebut. Va agitar un dit en senyal d'avís, com si fossin col·legials enxampats cometent una malifeta.

El desconcert que els va causar aquesta actitud es va aclarir quan van sentir un parell de clars espetecs produïts per les palanques de seguretat dels seus seients ejectors en passar a la posició de "connectats". Tot just havien tingut temps per adonar-se del que passava –ni el suficient per reaccionar– quan les plaques activadores dels dos seients es van estrènyer soles, i descàrregues explosives van volar el parabrisa de transpariacer un mil·lisegon abans que ho fessin els seus cascos.

Mace va captar un fugaç indici de les mirades idènticament ultratjades de les seves cares quan les càpsules dels seus seients ejectors van girar sobre la jungla, mogudes per repulsors. Un d'ells va udolar alguna obscenitat. L'altre només va udolar.

Mace va saltar des de la vora del sostre i es va deixar caure a la cabina buida. Un gest cap a la consola de navegació va desactivar els llançaflames Foc Solar del ventre, i un gest similar cap a la consola va connectar el pilot automàtic per a l'aterratge. Llavors va obrir la porta de la cabina i va entrar tranquil·lament en el celler on havien estat transportades les tropes.

Estava coberta de fulles, fang i embolcalls de menjar, a més d'una barreja d'objectes pertanyent a un equip oblidat o rebutjat pels milicians. Les escotilles d'accés a les torretes de babord i estribord estaven situades una enfront de l'altra, davant la muntura de les turbines, a dos terços de la popa.

Mace va passar entre elles, i després es va girar i va doblegar els braços.

Va sentir feblement el toc de botzina de l'alarma d'ejecció a través de les escotilles hermètiques, i no va necessitar usar la Força per imaginar als artillers de les dues torretes descordant-se frenèticament els cinturons de seguretat que els lligaven a les cadires de combat de les torretes. Els tancaments manuals de les escotilles van ressonar aguts, però els desesperats artillers van descobrir que les dues escotilles estaven inesperadament encallades, i van començar a aplicar tot el seu pes, empenyent amb l'espatlla.

En aquest moment, Mace va deixar d'emprar la Força per mantenir-les tancades i la va usar per obrir-les de cop, de manera que els dos artillers pràcticament van volar fins al celler, van xocar casc amb casc amb un sonor espetec i es van ensorrar en el terra. Un d'ells, més resistent que el seu company, es va aferrar a la consciència, forcejant atordit per posar-se dempeus, fins que la bota d’en Mace va acudir a la seva trobada.

Sent precisos, fins que la punta de la bota d’en Mace va trobar, de manera cruixent, la punta de la barbeta de l'artiller.

L'home va caure inconscient sobre de l'altre artiller. Mace va agafar dos trossos de cable de les escombraries del sòl i els hi va lligar els polzes de les mans l'un contra l'altre. Després va passar sobre ells i va tornar sense presses a la cabina, just quan la fragata es posava a la zona de batalla coberta de cadàvers situada a deu metres de l’ankkox.

A fora, les altres dues fragates realitzaven una passada, metrallant el terreny. Les seves torretes van treure espurnes quan els canons van girar per apuntar cap a ell. Depa i Kar estaven amagats davant el cap de l’ankkox, rebutjant un xàfec de trets làser. Chalk i Nick estaven tombats a l'ombra d'una de les enormes potes corbades de l'animal, retornant els trets amb eixordadors rifles d'assalt.

Mace va empènyer la palanca de les portes del celler de càrrega. Quan es van obrir, va treure el cap pel forat del parabrisa desaparegut. Quan els altres el van veure, les seves boques es van quedar tan obertes com les portes.

–A què esteu esperant? –el gest inexpressiu d’en Mace era impecable–. A què us enviï un ram de flors i una capsa de bombons?

***

Depa va sortir al descobert, movent la fulla a més velocitat de la que podia captar l'ull humà, convertint-se així en un blanc fix per atreure els trets, que s'encarregava de tornar als seus atacants, mentre els altres es posaven dempeus. Nick va passar corrent per la seva banda, disparant el rifle d'assalt des del maluc. Kar es va llançar sota l’ankkox, va rodar per terra i va córrer, portant la Chalk en els seus enormes braços com si fos una nena. Els trets procedents dels arbres circumdants es van apartar de la Depa i es van centrar en el Lor pelek.

Mace va arrufar les celles.

–Ja he tingut prou d'això –va murmurar mentre buscava en la Força per baixar tot un seguit d'interruptors i teclejar una seqüència d'iniciació que desviés els servomotors de les torretes per la consola de navegació i li proporcionés el control de les armes.

Els quàdruples canons bessons Taim i Bak van cobrar vida amb un rugit, martellejant la jungla, eixordadors. Els arbres van explotar com bombes, omplint l'aire amb un núvol d'estelles i serradures que va formar una improvisada cortina de fum que va cobrir la carrera d'en Kar i Chalk fins a la fragata, amb Depa corrent veloç darrere d'ells.

Nick va aparèixer a la porta de la cabina situada darrere d’en Mace.

–Estem dins!

–Bé. I els artillers?

–Els tipus lligats? –El jove va arronsar les espatlles–. Estan fora.

Mace va assentir.

–Agafeu-vos.

Aquest va ser l'únic avís que van tenir abans que la fragata saltés cap amunt, elevant-se com una bomba de volcà sobre els seus estridents repulsors connectats a plena potència. Els trets de les altres dues fragates van escombrar el terra on havia estat i van ascendir per impactar en el costat de la nau, arrencant resquills del blindatge.

Mace va forçar la fragata en un gir ascendent, però les altres dues naus li tenien en la mira i s'apropaven des d'ambdós costats.

–La porta! Tanca la porta! –va sentir cridar a Nick a través del rugit dels impactes i el grinyol dels projectils en passar de llarg.

Mace es va retorçar per mirar de dalt a baix, i va veure la Depa dreta, enmig del celler, gronxant-se i amb els ulls fortament tancats, com si la batalla li hagués provocat una de les seves migranyes. Nick estava encongit a la porta de la cabina, amb les mans al cap. Kar tenia la Chalk protegida en una cantonada, i ell s’ajupia davant d’ella, amb els escuts en alt per rebutjar els raigs perduts que entraven per les portes obertes del celler i xiulaven en rebotar desenfrenats pel compartiment.

–Depa –va dir Mace.

Ella va obrir els ulls.

El sabre làser d’en Mace va saltar de la butxaca de la seva armilla i es va dirigir cap a ella com una bala.

La mà buida de la Depa el va agafar en l'aire. Els seus ulls vidriosos i dolguts es desenfocaren. Ell la va sentir en la Força: s'enfonsava en ella, rendint-se com un nedador esgotat en ofegar-se davant d'una onada creixent.

Sumint-se en el Vaapad.

Va tornar a tancar els ulls i va assentir lleugerament.

Mace va teclejar una seqüència a la consola del pilot. La primera porta va continuar oberta, i l'altra, situada a la banda contrària, també es va obrir. Raigs de partícules van entrar al celler.

Les dues fulles refulgiren.

Les fragates de l'exterior van retrocedir davant l'impacte dels seus propis trets. El turbo-coet d'una d'elles va sortir de la seva muntura, es va separar de la nau i va rebotar muntanya avall, deixant un rastre de fum i ferralla al vermell. La nau es va allunyar donant voltes sense control. L'altra fragata va rebre els seus trets directament a la cabina de control.

El parabrisa de transpariacer d'un Turbotro Sienar és gruixut i molt resistent. La major part de la metralla o els fragments d'una batalla no l’esgarraparien. Ni tan sols bales de bon calibre podrien escantellar-lo. Un raig làser quàdruple pot fer-li un forat. Un l’hi va fer.

Els següents cinc van entrar per aquest forat.

La fragata va descendir en espiral cap a la jungla, amb la seva carlinga plena de carn esquinçada.

Depa va obrir els ulls.

Fumejaven amb tenebres.

Següent