Mestre de la disfressa (X)

Anterior

Capítol 10

Nierport VII era al Nucli, però la seva desolació li recordava a Obi-Wan a un planeta de la Vora Exterior. Era una lluna freda, enfangada amb només un petit assentament. La vegetació escassa de Nierport semblava ser d'arbustos salvatges amb espines vermelles sobre un metre de llarg. Es deia que els arbustos florien amb belles flors violetes a l'estiu, però l'estiu només durava un mes. La resta de l'any era atordidorament fred i desolat. Els edificis es construïen amb gruixos blocs de pedra dissenyats per mantenir fora el fred vent.

Nierport VII era una de les set llunes d'un petit sistema que era notable només perquè era una parada convenient per a l’abastiment de camí a Coruscant. La majoria dels viatgers intergalàctics escollien reabastir-se al planeta Eeropha, que almenys tenia diverses petites ciutats. Però Nierport VII era capaç de mantenir una parada d'abastiment per si mateix i a un parell de petits hostals, tots atenent al tipus de pilots que no es podien permetre gaudir ni tan sols dels baixos preus que carregava Eeropha.

Almenys la lluna era petita, es va dir a si mateix Obi-Wan. La població estava amuntegada al voltant de l'estació d'abastiment. No li va portar molt localitzar diverses persones que havien conegut a Granta Omega.

Aquestes eren bones notícies. Les males notícies eren que ningú sabia molt sobre ell.

Només hi havia una cafeteria a Nierport VII, i estava al costat de l'estació d'abastiment. La cafeteria es deia Menjar i Beguda, i l'amo va resultar ser tan tallant i sec com el títol del seu establiment.

–Mai el vaig conèixer personalment. Vaig sentir d'ell. Va marxar. –Això va ser tot el que l'amo havia de dir.

–Hi ha algú més que li conegués? –va preguntar Obi-Wan–. Algú que encara visqui aquí? Va marxar fa set anys.

–La majoria de la gent marxa en tres anys, –va dir l’amo–. No poden suportar-ho més.

Obi-Wan va esperar. Hi havia après això d’en Qui-Gon. La majoria d'éssers traurien informació addicional si simplement estaves callat.

–Pot tractar amb el trio de la cantonada, –va dir l'amo bruscament–. Han estat per aquí. Van néixer aquí i moriran aquí.

Tres nadius de Nierport s'asseien al voltant de la taula. Estaven portant robes tacades de greix que li deien a Obi-Wan que acabaven de finalitzar la seva jornada a l'estació d'abastiment.

Obi-Wan va capcinejar saludant. Ells li van mirar alerta.

–Jedi? –va dir un d'ells–. Mai veiem els del teu tipus aquí.

Obi-Wan va mirar als seus gots buits.

–Algú vol omplir-los?

Els seus gots buits van ser empesos i li van mirar esperançats. Obi-Wan va fer un gest per a una altra ronda.

–I jo prendré el mateix–, li va dir al cambrer.

Les begudes van arribar. Van brindar amb els gots tacats.

Obi-Wan va mirar el líquid vermell.

–Què és això?

–Suc de claing, –va dir un dels homes–. És natiu del sistema. Extraiem el suc de les espines dels arbustos natius.

Obi-Wan va fer un petit glop. El suc va esquinçar els seus llavis i llengua i després va cremar com un foc ardent mentre baixava. Va aconseguir no tossir, però els seus ulls es van omplir de llàgrimes.

Els tres homes es van petar de riure.

–El claing pot posar de genolls fins i tot a un Jedi, –es va burlar un d'ells.

–Això crec, –va dir Obi-Wan ennuegant-se.

Els seus ulls plens de llàgrimes i la seva gola cremant van valer la pena. Hi havia passat una prova. El trio va decidir amistar-se amb ell. Ell va preguntar per Granta Omega, i ells van assentir.

–Era un nen quan va marxar–, va dir un–. Va anar a estudiar a algun lloc, crec. La seva mare Tura va morir dos anys després. Mai va tornar per veure-la.

–Ni tan sols per al funeral, va dir un altre.

–Què hi ha del seu pare? –va preguntar Obi-Wan.

–Mai el vam conèixer, –va dir el primer home–. Tura Omega va aparèixer un dia, va aconseguir un treball a l'estació d'abastiment, tenia aquest noi de tres anys. Ningú fa preguntes a Nierport VII.

–Excepte els Jedi, –va dir un altre, i això els hi va causar una gran diversió.

–Podria mostrar-li la seva casa, –va oferir el primer home. Es va llepar els llavis–. Encara que podria utilitzar un altre claing.

–Li compraré un després, –va dir Obi-Wan.

Van sortir cap al fred atordidor. El sòl era trencadís amb el gebre. Van caminar pel carrer principal i van girar per una carretera més petita. No estava lluny dels afores de l'assentament. L'home va assenyalar a una petita casa. No semblava diferent de les altres. Estava construïda amb parets arrodonides i semblava encongir-se contra el vent.

–Aquesta d'aquí és casa seva. Un pilot espacial és el seu amo ara. L’utilitza en les seves parades. Molts pilots ho fan aquí. És econòmica i convenient.

Obi-Wan va mirar per la finestra. La casa estava buida excepte per un forn i un sac de dormir. L'habitació era petita i de sostre baix. Fins i tot amb mobles semblaria desolada. No hi havia res a veure aquí. No hi havia res a aprendre. Era típic de la seva recerca de Granta Omega.

–Van dir que la seva mare treballava a l'estació d'abastiment? –va preguntar Obi-Wan–. Tenia una bona feina?

L'home va riure.

–Si li dius a carregar mànegues de lubricant per aquí tot el dia per una misèria de diners una bona feina.

–Llavors com va aconseguir enviar al seu fill a estudiar fora del planeta? –es va preguntar Obi-Wan.

–No tenir res a veure amb això, –va dir l'home–. El noi era brillant. Tothom ho sabia. Ella li va trobar un patrocinador a Eeropha. El va enviar a un institut científic.

–Saben qui va ser el patrocinador? –va preguntar Obi-Wan–. Encara viu a Eeropha?

–Viu a Coruscant ara. Una persona molt distingida. És Senador d’Eeropha. El seu nom és Sano Sauro, –va dir l'home.

Obi-Wan va sentir un calfred. Coneixia Sano Sauro. Una vegada va ser un fiscal. Deu anys abans, Obi-Wan havia estat a la investigació de la mort d'un company Padawan.

Sauro l'havia acusat sense pietat per la caiguda d’en Bruck Chun.

Obi-Wan havia trobat la pau des de llavors sobre la mort d’en Bruck, no estava ansiós per trobar-se amb Sauro de nou.

Va posar diversos crèdits a la mà de l'home.

–Gràcies. Compri als seus amics un altre claing.

L'home va somriure.

–Segur que no vols unir-te?

Obi-Wan es va doblegar del dolor.

–No crec que sobrevisqués.

L'home va sortir corrent. Obi-Wan va mirar pel carrer, llavors cap als erms gelats. Podia entendre que un noi volgués deixar aquest lloc. Podia entendre com la pobresa podia haver-lo marcat. Però per què Granta Omega desitjava fer mal als Jedi, encara no ho sabia. Tenia un pressentiment que si resolia aquest misteri, trobaria l'home.

Següent