El Laberint del Mal (XXIV)

Anterior

24

–Quan els xi charrians van parlar d'una explotació minera en els asteroides, no imaginava que es referissin a un asteroide de veritat –va comentar Obi-Wan des del seient del copilot del creuer de la República.

–Va ser TC-16 qui ens ho va dir –rectificà Ànakin–. Potser es va perdre alguna cosa en la traducció.

El droide de protocol havia estat enviat a Coruscant per entrevistar-se amb els tècnics d'Intel·ligència de la República, i R2-D2 es trobava a Belderone, on els tècnics intentaven reparar els danys que el petit astromecànic havia patit en la batalla. Obi-Wan i Ànakin tenien la nau per a ells sols, i havien canviat les túniques Jedi per robes més apropiades per a uns viatgers itinerants.

Prenent el nom del cinturó d'asteroides que utilitzava com a base, la instal·lació del Gremi de Comerç d’Escarte orbitava entre enormes gegants de gas envoltats de llunes, en un sistema estel·lar deshabitat a dos salts hiperespacials de Belderone, al límit exterior de la ruta de comerç Perlemiana. Quan van començar les explotacions mineres, vint anys abans, Escarte era de forma oblonga. Ara, era un hemisferi còncau ple de cràters a causa de les forces de la naturalesa i als gegantescos obrers droides del Gremi de Comerç, que, satisfet davant tot el mineral extret d’Escarte, va convertir les càmeres, els túnels i els conductes de ventilació de l'asteroide en centres de processament i oficines. La innovació tecnològica que suposava el raig tractor havia permès que el Gremi capturés petits asteroides i els atragués directament fins a les instal·lacions, en comptes d'haver d'utilitzar remolcadors o realitzar el treball in situ. En molts aspectes, Escarte era l'equivalent miner dels extractors de gas Tibanna que flotaven en la densa atmosfera de Bespin, molt lluny, a les estrelles.

Considerat com a propietat privada, el cinturó estava defensat per corbetes del Gremi de Comerç i patrulleres modelades a imatge i semblança dels caces estel·lars geonosians. No obstant això, els Serveis d'Intel·ligència de la República havien aconseguit introduir a un dels seus agents a Escarte. Obi-Wan i Ànakin no sabien com o quan podrien contactar amb aquest agent, però poc abans d'abandonar Belderone van ser informats que Thal K'sar, l'artesà bith que suposadament havia dissenyat el transmissor d’hiperona i l’holoprojector de la Mecano-cadira d’en Gunray, havia estat arrestat, encara que no sabien amb quina acusació.

Un carilló d'alerta va sorgir de la consola de navegació del creuer.

–Escarte –va anunciar Ànakin– exigeix ​​que ens identifiquem i expliquem el motiu de la nostra presència aquí.

–Els has de dir que som comerciants independents a la recerca de treball –li va recordar Obi-Wan.

Ànakin va activar les comunicacions i va parlar pel micròfon.

–Creuer corellià, permís d'aterratge denegat –va respondre una veu aspra–. Escarte no té cap treball a oferir, provi a Ansion o a Ord Mantell.

Obi-Wan va mirar per una de les portelles a temps de veure una corbeta que s'acostava per estribord.

–Trajectòria d'intercepció –va dir Ànakin–. Alguna instrucció d'últim minut, Mestre?

–Sí, cenyeix-te al pla. La nostra millor opció de trobar-nos amb K'sar és que ens arrestin.

Ànakin va somriure obertament.

–Això no hauria de ser un problema. Prepara't.

Obi-Wan ja estava preparat, així que va ser capaç de mantenir-se més o menys dret a la butaca quan Ànakin va connectar els impulsors i va fer que el creuer donés un gir brusc... no per allunyar-se de la corbeta, sinó per dirigir-se directament cap a ella.

A la consola va sonar de nou l'alarma.

–Volen que ens allunyem, Ànakin.

Ànakin no va canviar de rumb.

–Unes quantes maniobres ràpides. La nostra forma de dir-los que no ens agrada que ens rebutgin.

–Res de làsers.

–Promès. Només farem que els hi ressonin una mica les orelles.

Obi-Wan va veure que la corbeta es feia més i més gran. La consola va continuar emetent tocs, cada vegada amb més força. Un segon després, dos trets de turbolàser van passar davant de la proa del creuer. Obi-Wan es va aferrar als braços de la butaca.

–No semblen tenir sentit de l'humor.

–Haurem d’esforçar-nos més.

Inclinant el morro del creuer, Ànakin va augmentar la velocitat. Feia la impressió de voler passar sota la corbeta; però, en l'últim moment, va tirar dels comandaments cap enrere fent que el creuer ascendís gairebé verticalment i en espiral. L'andanada de les bateries del davant de la corbeta gairebé va tallar la cua de la nau.

–Ja em sembla bastant plausible –va comentar Obi-Wan–. Anivella i fes-los senyals que ens rendim.

–Mestre, no et prens seriosament la nostra missió. Sospitaran que ocultem alguna cosa si els hi posem massa fàcil.

Obi-Wan va veure com dues patrulleres s'unien a la persecució. Envoltat dels llampecs escarlates dels làsers. Ànakin va accelerar el creuer a través d'un promontori dentat i es va ficar en ple cinturó d'asteroides.

–Només hi ha una cosa pitjor que ser el teu company d'esquadrilla, i és ser el teu passatger!

Ànakin inclinava la nau perquè volés de costat i pogués passar entre un cúmul de roques, quan un làser va impactar contra l'asteroide més proper. Els resquills despresos per l'explosió van assotar els escuts del creuer, però el tauler de comandaments confirmà a Obi-Wan que la cabina no havia sofert el menor dany.

El jove Jedi va subjectar els comandaments i va tirar d'ells amb força, fent que el creuer girés en rodó. Una de les patrulleres els va avançar, fregant el flanc del creuer, però Ànakin va seguir realitzant girs cada vegada més tancats, fins a fer desistir als caces. La nau tan aviat accelerava, empenyent a Obi-Wan i Ànakin contra els seus seients, com frenava bruscament un segon després, llançant-los contra el panell d'instruments.

Ànakin va estendre una mà sobre el seu cap per realitzar alguns ajustes, i el creuer va tornar a llançar-se cap a davant, i després es va aturar bruscament i va tremolar de manera incontrolada.

Obi-Wan va examinar les pantalles.

–Ens han donat?

–No.

–Un asteroide?

–Tampoc.

–No em diguis que has recuperat el seny i has decidit rendir-te!

Ànakin li va dirigir una mirada de profund i fingit patiment.

–Un raig tractor.

–D’Escarte...? Impossible. Estem massa lluny.

–Això pensava jo.

Les mans d'Ànakin van volar sobre el panell de control, desconnectant alguns sistemes i activant altres.

–No intentis resistir, Ànakin. La nau no aguantarà.

Una profunda tremolor a les entranyes del creuer va corroborar les seves paraules. Ànakin va encaixar la mandíbula i va deixar caure les mans als costats.

–Mira-ho d’aquesta manera –va dir Obi-Wan mentre el creuer era arrossegat cap a la distant instal·lació–. Almenys els ho has posat difícil.

El raig tractor va dipositar suaument el creuer en un dels cràters del Gremi, ara reconvertit en hangar. Obi-Wan i Ànakin havien rebut l'ordre de sortir de la nau i ara es trobaven a la rampa amb les mans sobre els caps. Neimoidians i gossams uniformats rodejaven el creuer, i un equip de seguretat que incloïa humans, geonosians i droides de combat, va avançar cap a ells.

–Això no té res a veure amb la calorosa benvinguda que ens van donar en Charros IV –va comentar Obi-Wan.

–Fan que gairebé senti nostàlgia dels xi charrians –afirmà Ànakin.

–Mantingueu les mans on puguem veure-les! –va cridar el cap humà de l'equip de seguretat mentre es dirigia a la plataforma de desembarcament–. No vull cap moviment estrany!

–Què melodramàtic –va dir Ànakin.

–No utilitzis cap truc mental –li va advertir Obi-Wan.

–Aixafaquetarres.

L'oficial de seguretat era tan alt i tan ros com Ànakin, però més ample d'espatlles. Una insígnia del Gremi de Comerç enganxada al coll del seu uniforme gris l’identificava com a capità de la Guàrdia d'Escarte. Va fer que el seu grup es detingués a tres metres de la rampa d'accés a la nau. Al seu senyal, els geonosians es van desplegar a banda i banda, brandant rifles sònics.

El capità va mirar als dos Jedi de dalt a baix i va fer una volta entorn d'ells amb les mans entrellaçades a la seva esquena.

–Feia temps que no veia una d'aquestes –va dir després de fer-li una ullada a la nau–. Però, a jutjar per aquests canons, em sembla que no sou precisament ambaixadors de bona voluntat.

–Diguem que cal adaptar-se als temps –va respondre Obi-Wan. El capità va arrufar les celles.

–Què us porta per aquest sector?

–Esperàvem trobar feina –va assegurar Ànakin.

–Vau ser informats que això era impossible. Per què vau crear problemes enfrontant-vos amb una de les nostres corbetes?

–Crèiem que s'havien comportat d'una forma molt poc cortesa..., quan només volíem presentar-nos.

El capità gairebé va riure.

–Llavors tot ha estat un malentès?

–Exactament –va confirmar Obi-Wan.

El capità va agitar el cap, divertit.

–En aquest cas ens alegrarà mostrar-vos les nostres instal·lacions... començant pel nivell de detenció! –es va girar cap als altres dos humans de l’escamot–. Emmanilleu aquests graciosos i registreu-los, podrien portar armes ocultes.

–No podem pagar simplement una multa i marxar? –preguntà Obi-Wan mentre li col·locaven unes manilles magnètiques als canells.

–Pregunteu-ho al jutge.

Acabat el registre, els dos humans es van apartar dels Jedi.

–Estan nets.

El capità va fer que sí amb el cap.

–Un punt al seu favor. Registri la nau i confisqui tot el que hi hagi de valor. I avisi a Detenció que els hi portem dos presoners –va extreure una pistola làser de la cartutxera que penjava al costat del seu maluc i va fer senyals a Obi-Wan i a Ànakin perquè es dirigissin cap als turboascensors.

Al cràter reconvertit desembocaven diversos passadissos d'accés; estava clar que alguns no havien sofert cap canvi des dels dies en què van servir com túnels miners, però altres havien estat reforçats amb bigues de plastiacer i entapissats amb panells de ferrociment. També resultava evident que alguns dels turboascensors eren antics pous de ventilació.

El capità va indicar un ascensor desocupat i va entrar després d'Obi-Wan i Ànakin. Quan dos gossams van intentar acompanyar-los en el mateix ascensor, els hi va fer un senyal amb la mà perquè s'aturessin. Al moment que es va tancar la porta, va baixar la seva arma i va parlar amb rapidesa.

–Hem d’afanyar-nos.

–Vostè és Travale –va dir Obi-Wan, utilitzant el nom clau que li havien donat.

–Les coses amb el bith seran una mica més complicades del que pensàvem. Van a executar-lo.

Les celles d'Ànakin van formar una V.

–Què ha fet? Ha assassinat a algú?

–Diuen que va cometre un error comptable.

–L’execució em sembla un càstig massa exagerat –va exclamar Obi-Wan.

–La Magistratura d’Escarte vol que serveixi d'exemple, però està clar que l’ordre ve de dalt –Travale va fer una pausa–. Potser tingui alguna cosa a veure amb el motiu que us ha portat fins aquí.

Travale no va demanar més explicacions, però Obi-Wan va fer que sí amb el cap.

–Si creu que morirà, potser se senti més inclinat a parlar amb nosaltres.

–Hi estic d'acord –va dir Travale–. Però potser puguin alliberar-lo...

–Podria arreglar-ho? –va preguntar Ànakin.

–Puc intentar-ho.

El turboascensor es va aturar i les portes es van obrir.

–Benvinguts al nivell de detenció –va informar Travale, recuperant la seva actitud anterior i empenyent a Obi-Wan fins l'avantsala enfront de la qual s'havien detingut.

Darrere d'un semicercle de consoles es trobaven cinc malcarats no-humans –quara aqualish, calbs i amb grans ullals– amb gastats uniformes del Gremi de Comerç i armament pesat.

–Mostreu als nostres dos convidats la cel·la 4–8–1–6 –va ordenar Travale al sergent de guàrdia.

–Està ocupada per K'sar, el bith.

–Als desgraciats els encanta la companyia –va contestar Travale. I, donant mitja volta, va tornar al turboascensor. Un aqualish de quatre ulls va sortir de la mitja lluna de pantalles de vigilància i va dur a Obi-Wan i Ànakin fins a un estret passadís amb cel·les a cada costat. Trenta metres més endavant es va aturar per marcar un codi en un teclat numèric encastat a la paret, i la porta de la cel·la 4816, en la qual es veien evidents taques de sang, es va obrir.

Era quadrada i minúscula, i no tenia llit ni lavabo.

La pudor era gairebé aclaparadora.

–Us ho adverteixo –va dir l’aqualish en bàsic–, la qualitat de la cuina només és superada per la neteja dels allotjaments.

–Llavors espero que ens deixin marxar abans de l'esmorzar –va respondre Obi-Wan.

Thal K'sar estava tirat en una cantonada, amb les seves mans de llargs dits emmanillades davant seu. Prim, fins i tot per a un bith, anava ben vestit i semblava no haver patit maltractaments. Obi-Wan va recordar que l'havien arrestat feia tot just un dia.

K'sar es va quedar mirant a Obi-Wan, però no li va tornar la seva inclinació de cap a manera de salutació.

–Quin embolic –va comentar Ànakin en veu alta quan la porta de la cel·la es va tancar darrere d’ell–. Et felicito per la teva feina.

Obi-Wan li va seguir el joc.

–No va ajudar en res a tu tombessis aquest guàrdia de seguretat.

–Ah, s'ho havia buscat.

Ànakin es va acostar a K'sar.

–Què has fet per acabar aquí? –li va preguntar.

Encara sorprès en sentir el seu idioma natal en boca d'un humà. K'sar va guardar silenci. Quan Ànakin va fer un segon intent, el bith respondre en bàsic:

–No és assumpte teu. Deixa’m en pau, si us plau.

Ànakin va arronsar les espatlles i es va unir a Obi-Wan a la cantonada oposada de la cel·la.

–Paciència –va suggerir Obi-Wan en veu baixa.

Tots dos es van posar a la gatzoneta, amb les esquenes recolzades en la bruta paret.

Hi havia passat menys d'una hora estàndard quan van sentir veus al passadís. La porta enreixada es va obrir, revelant a Travale i dos aqualish de seguretat. Sense una sola paraula, els alienígenes van subjectar a Travale pels braços i el van empènyer a l'interior de la cel·la.

Obi-Wan va poder agafar-lo abans que s'estavellés contra el terra.

–Un altre esdeveniment inesperat?

Travale estava emmanillat i desconcertat.

–Han descobert la meva tapadora –va dir tranquil·lament–. No sé com ni qui.

Ànakin va mirar a Obi-Wan.

–No és una coincidència.

–Algú ens ha traït.

–I ara què?

–Ha pogut preparar alguna cosa? –va preguntar Obi-Wan a Travale. Ell va fer que sí.

–Un fallada d'energia. Curta, però més que suficient perquè puguin sortir d'aquí.

–Puguem sortir d'aquí –va corregir-lo Ànakin–. Vindrà amb nosaltres.

–Gràcies –arrufà les celles, insegur–. Espero no haver-me equivocat en suposar que són capaços d'obrir la porta... Manualment, vull dir.

–Podem fer-ho –li va assegurar Obi-Wan.

–Quant falta perquè falli l'energia? –va preguntar Ànakin.

–Una hora –Travale va assenyalar a K'sar–. I ell?

Ànakin va creuar la cel·la.

–Sé que no estàs interessat a intercanviar salutacions, però creiem que hi ha una forma d'escapar. T'interessa?

Els ulls negres i sense parpelles del bith es van obrir desmesuradament.

–Sí... Sí, gràcies!

–Doncs prepara't.

–Un cop a la sala de guàrdia prenguin el túnel de l'esquerra –estava dient Travale a Obi-Wan quan Ànakin va tornar al costat de ells–. Sempre a l'esquerra fins arribar a una escala. Pugin i segueixin fins al nivell de l'hangar.

–És que no vindrà amb nosaltres? –es va estranyar Ànakin.

–Algú haurà de desactivar el raig tractor o la seva nau no s’enlairarà. Dos nivells per sota d'aquest hi ha una estació d'energia. Sé prou com per desactivar-lo temporalment.

–No anirà sol –va dir Obi-Wan.

Ànakin va somriure obertament.

–Crec que és el teu torn...

Obi-Wan no va discutir.

–Això vol dir que K'sar anirà amb tu. No el perdis de vista, Ànakin.

Travale va assenyalar el passadís del bloc de cel·les.

–Haurem d’encarregar-nos dels guàrdies.

–No es preocupi per ells –va assegurar-li Ànakin.

Estenent les mans, va fer saltar les manilles dels canells. Obi-Wan el va imitar, i després va obrir les de Travale.

Aquest va somriure àmpliament.

–M’encanten els bons plans.

Quan la llum de la cel·la va oscil·lar i es va apagar, Ànakin i Obi-Wan es trobaven al costat de la porta. El segon va moure les mans en l'aire i la porta va cedir amb un espetec.

Travale va agitar el cap, meravellat.

–Mai deixo de sorprendre’m.

Ànakin es va girar cap a K'sar.

–Ara! De pressa!

Els quatre van córrer cap al fosc vestíbul.

–El generador d'emergència es connectarà de seguida –va advertir Travale.

Davant d'ells podien sentir als cinc guàrdies manipulant els interruptores de la consola i parlant amb veu excitada. Ànakin tot just havia arribat a la meitat de l'estret passadís quan un dels guàrdies va aparèixer a l'altre extrem. Els enormes ulls de l’aqualish li permetien veure a l’obscuritat, però no tant com els del bith ni com els del Jedi. Abans que el guàrdia comprengués el que passava, el seu rifle ja volava pel passadís cap a la mà d'Ànakin. Una empenta de Força per part d'Obi-Wan va enviar l’aqualish volant cap l'avantsala, fent-li xocar contra la porta del turboascensor.

La resta dels guàrdies es van afanyar a abandonar el lloc més enllà de la consola per contraatacar. Però, per llavors, Obi-Wan i Ànakin ja estaven sobre ells, donant cops de puny, puntades de peu laterals i empentes de Força. Els cossos van volar per l'avantsala, xocant uns contra els altres, i quedaren aixafats contra les pantalles de la consola. Un aqualish va aconseguir disparar la seva arma, però el làser va rebotar embogidament contra les parets abans de perdre’s pel passadís.

La baralla gairebé havia acabat abans de començar.

K'sar va mirar desconcertat al seu voltant, sota la rogenca llum d'emergència

–Són Jedi!

–Dos de tres –va corregir-li Travale.

–Però... Què fan aquí, a Escarte?

Ànakin va col·locar el seu dit índex sobre els llavis del bith.

–Assumptes de la República –i va deixar en mans de K'sar el rifle que li havia tret al guàrdia.

K'sar va mirar fixament l'arma.

–Però...

–Jo no la necessito.

–Ara hem de dividir-nos –va dir Travale a Ànakin–. Recordeu: sempre a l'esquerra fins arribar a l'escala.

–On ens envia? –va preguntar K'sar.

–A l’hangar trenta-sis.

El bith va assentir.

–Conec el camí.

Travale va riure entre dents.

–Això es posa cada vegada millor –es va girar cap a Ànakin–. K'sar també coneix el camí fins l'hangar quaranta, els estarem esperant allà. El Control d’Escarte no podrà reactivar el raig tractor immediatament i, a jutjar per la forma en què piloten, no tindran molts problemes per despistar les patrulles. De tota manera, bona sort.

–Gràcies, però això no existeix.

Mentre Travale i Obi-Wan començaven a córrer, Ànakin es va adonar que un dels turboascensors estava descendint.

–Els de seguretat vénen a veure com els hi va als guàrdies –va dir K'sar. Ànakin va assenyalar cap al passadís fosc que se suposava havien de prendre.

–Ves-te’n!

Les llargues cames d’en K'sar el van impulsar a gran velocitat. Però en arribar a la primera intersecció, en comptes de girar a la esquerra, com havia dit Travale, ho va fer a la dreta.

Ànakin el va subjectar per l'espatlla i li va fer donar mitja volta.

–Aquest no és el camí que ens han indicat.

–El capità és gairebé un nouvingut a Escarte –va explicar el bith, gairebé sense alè–. Fa més de quinze anys que visc aquí, conec molt bé tota aquesta roca.

Ànakin va pensar en silenci.

–Confia en mi, Jedi. No tinc res a guanyar mentint-te i quedant-me aquí.

Ànakin li va seguir pels passadissos. Després de diversos minuts de carrera van arribar a una raquítica escala que K'sar va començar a pujar.

–M'agradaria saber què vas fer per acabar en aquesta cel·la –va preguntar Ànakin.

–I a mi també –va respondre K'sar–. El meu superior, un gossam, va dir que havia comès un error comptable que li podia costar al Gremi de Comerç una petita fortuna.

–Sempre has estat un executiu?

–Vaig començar com a tècnic: dissenys, instal·lacions i tot això... Vaig anar ascendint a poc a poc.

–Ascendint, potser, però ets al bàndol equivocat d'aquesta guerra. Tota la teva espècie ho està.

K'sar es va aturar un instant per recuperar l'alè.

–Clak'Dor VII no va tenir elecció –va dir–. Els separatistes ens van oferir accés il·limitat a les rutes hiperespacials, millors tractes comercials i cap interferència... Quant a mi, quan tot això va passar ja estava treballant per al Gremi. Un dia teníem un tracte comercial normal amb ells, i al següent, després del que va passar a Geonosis, el Gremi estava en guerra amb la República –va alçar la seva mirada–. Quan pugem les escales hem de girar a l'esquerra.

Ànakin va captar una nota d'indecisió en la seva veu.

–No sembles tan segur com deies.

–Fa molt de temps que no camino per aquesta zona, però estic segur que arribarem al nivell de l'hangar.

Les parets de pedra del passadís pel qual corrien mostraven les cicatrius dels gegantins forats que havien foradat Escarte. La llum i oxigen eren escassos, i el terra relliscós. Ànakin va passar el seu braç dret per l'estreta cintura del bith per ajudar-lo a avançar.

–Espera, espera! –va dir K'sar de sobte.

–Què passa?

Els ulls d’en K'sar estaven plens de por.

–He comès un error! No havíem d'haver vingut per aquí!

–Massa tard per retrocedir.

–Hem de fer-ho! No ho entén...

Les paraules de K'sar van ser ofegades pel soroll de servomotors i enginys hidràulics.

De la corba del fosc túnel va sorgir un droide aranya nan, gronxant un dels seus canons làser a un costat i a un altre, buscant blancs contra els quals disparar.

Següent