48
En la
foscor, enterrat viu, Ànakin va buscar amb els seus sentiments. Mentalment va
veure la Padmé assetjada per una criatura enorme, fosca, amb cap mecànic, a la
vora d'un profund abisme i amb el seu món tornat del revés. Un atac per
sorpresa. Enemics entaulant combat. La terra i el cel devorats pel foc. Fum
onejant en l'aire, ennegrint-lo tot.
Mort,
destrucció, engany... Un laberint de mentides. El seu món tornat del revés.
Va
sentir calfreds, com si s'hagués capbussat en gas líquid. Un lleuger contacte
el trencaria en un milió de fragments.
La seva
por per la Padmé es va estendre fins que no va poder veure res més. La veu de
Yoda en la seva oïda: "La por porta a la còlera, la còlera a l'odi, i
l'odi al Costat Fosc..."
Tenia
por tant de perdre-la com de retenir-la al seu costat, i el dolor d'aquesta
contradicció li va fer desitjar no haver nascut mai. No trobava alleujament ni
en la Força. Com li havia dit Qui-Gon, necessitava centrar-se en la realitat.
Però, com?
Com?
Qui-Gon,
que havia mort..., tot i que, per la seva jove ment, els Jedi no podien...
Al
costat d'ell, Obi-Wan es va moure i va tossir.
–T'has tornat
terriblement bo destruint coses –va dir–. A Vjun vas necessitar una granada per
causar tanta destrossa com aquí.
Ànakin
va expulsar les visions de la seva ment.
–Ja et
vaig dir que ara era més poderós.
–Llavors
fes-nos un favor i treu-nos d'aquí sota.
Van
haver de fer servir la Força, les mans i les espatlles per alliberar-se. Un cop
dempeus es van mirar mútuament, estaven plens de pols del cap als peus a causa
de la runa.
–Endavant
–va dir Ànakin–. Si no ho dius tu, ho diré jo.
–Si insisteixes...
–Obi-Wan va esbufegar per expulsar-se la pols del nas–. Això fa que gairebé
senti nostàlgia de Naos III.
–Repeteix-lo
amb més sentiment.
–En un
altre moment. El primer és Dooku.
Després d’obrir-se
camí entre les restes del dom, els trossos de droides, les soterrades peces de
mobiliari i les bolcades prestatgeries d’holodocuments, van córrer cap a la
plataforma de desembarcament a temps de veure com el balandre de Dooku es
perdia en l'espai, com un més entre les dotzenes de naus separatistes que
s'allunyaven.
–Està fugint,
és un covard –va escopir Obi-Wan.
Ànakin
va contemplar el balandre durant uns segons, abans de tornar-se cap al seu
company.
–Aquesta
no és la raó, Mestre. Ens han enganyat. Tythe mai va ser l'objectiu...
L'objectiu érem nosaltres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada